Montgomery Clift
Edward Montgomery Clift (17 d'octubre 1920 - 23 de juliol de 1966) fou un actor estatunidenc conegut pel nom artístic de Montgomery Clift.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 octubre 1920 Omaha (Nebraska) |
| Mort | 23 juliol 1966 (45 anys) Nova York (Estats Units d'Amèrica) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Friends Quaker Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Actors Studio |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de teatre, actor de cinema |
| Activitat | 1935 – |
| Família | |
| Pares | William Brooks Clift (en) i Ethel Anderson Fogg (en) |
| Germans | Eleanor Clift |
Premis | |
        | |
JoventutModifica
Clift naixia a Omaha (Nebraska), fill d'Ethel Anderson Fogg Blair i William Brooks Clift, un banquer amb arrels al sud dels Estats Units. Clift tenia una germana bessona, Roberta, i un germà més gran, Brooks. Clift descriuria al seu pare com un borratxo amb qui mai havia tingut bones relacions. Se'n va a Broadway a l'edat de tretze anys aconseguint un cert èxit a l'escenari. Deu anys més tard passa a Hollywood, debutant a Riu Vermell al costat de John Wayne (1948). Clift és nominat per a l'Oscar aquell mateix any per a The Search. Clift esdevenia una nova classe d'actor principal: sensible, intens i maco, la classe d'homes que tota dona voldria. Començava una carrera altament reeixida, actuant a molts papers nominats per l'Oscar i convertint-se en un ídol de primera gràcies a la seva mirada i atractiu sexual. Les seves escenes d'amor amb Elizabeth Taylor a A Place in the Sun (1951) signifiquen un nou nivell pel romanticisme al cinema. Els seus papers en aquesta pel·lícula i les clàssiques D'aquí a l'eternitat (1953) i El ball dels maleïts (1958) es consideren els millors de la seva carrera.
Clift i el seu rival a les pantalles, Marlon Brando, eren popularment coneguts a Hollywood com els "Golddust Twins" a causa de la seu ràpid ascens a la fama.
Accident de cotxeModifica
El 12 de maig de 1956, mentre estava filmant L'arbre de la vida, estimbava el seu cotxe en un arbre sortint d'una festa a casa de la seva parella a la pel·lícula Elizabeth Taylor i llavors el seu marit Michael Wilding. Sentint el soroll de l'accident, Elizabeth corria al costat de Clift i li salvava la vida traient dues dents que li havien saltat i allotjat a la gola. Clift va necessitar cirurgia estètica extensa per reconstruir la seva cara i retornava després d'unes quantes setmanes per acabar la pel·lícula. Però el seu aspecte quedà permanentment desfigurat.
L'abans i el després de la cara de Clift és aparent a la pel·lícula. En aquells moments, Clift s'havia enganxat a l'alcohol i a píndoles de dolor, i la seva salut es deteriorava. Taylor i Clift romanien amics fins a la seva mort.
Carrera postaccidentModifica
Posteriorment, Clift, amb Lee Remick, va aparèixer a Wild River d'Elia Kazan (1960). Llavors coprotagonitzava amb Marilyn Monroe i Clark Gable Vides rebels de John Huston (1961), que resultà ser l'última pel·lícula dels dos darrers. Clift interpretà Freud de John Huston (1962), però el seu estil de vida destructiu li estava afectant la salut. L'Universal el renyava per les seves absències freqüents que feien que la pel·lícula ultrapassés el pressupost. El cas es resolgué gràcies a l'èxit de la pel·lícula.
L'última nominació a l'Oscar de Clift fou com a actor secundari pel seu paper de testimoni en el Els judicis de Nuremberg (1961). Montgomery Clift moria el 1966 a l'edat de 45 anys per complicacions causades per les seves severes addiccions a medicaments i a l'alcohol.
Vida personalModifica
Patricia Bosworth, que va tenir accés a la família de Clift i a moltes persones que van conèixer i treballar amb ell, va escriure en el seu llibre: "Abans de l'accident, Monty havia tingut innombrables afers amb homes i dones... Després del seu accident de cotxe, i com que la seva addicció a les drogues esdevingué més greu, sovint era impotent, i el sexe es va fer menys important per a ell. Les seves entregues més profundes eren emocionals, més que sexuals, i reservats a les velles amistats; era incondicionalment fidel a homes com William LeMassena i dones com Elizabeth Taylor, Libby Holman i Ann Lincoln."[1]
Segons el germà de Clift, era probable que Clift fos bisexual.[2] Elizabeth Taylor, a qui va conèixer quan se suposava que era la seva cita a l'estrena de The Heiress, va ser una figura important a la seva vida; van aparèixer junts a A Place in the Sun, on, en les seves escenes romàntiques, van rebre un reconeixement considerable per la seva naturalitat i el seu aspecte. Clift i Taylor van tornar a aparèixer junts a L'arbre de la vida i De sobte, l'últim estiu, i van seguir sent bons amics fins a la mort d'ell. L'any 2000, als premis GLAAD, on va ser guardonada pel seu treball per a la comunitat LGBT, Taylor va ser la primera persona en declarar públicament que Clift era gai, i s'hi va referir com el seu millor amic i confident.[3]
Com que Clift va ser considerat no apte per a treballar a mitjan dècada del 1960, Taylor va posar el seu salari per a la pel·lícula com a assegurança, per tal que Clift fos el seu co-protagonista a Reflexos en un ull daurat.[1] Tot i així, el rodatge va continuar posposant-se fins que Clift va acceptar protagonitzar The Defector per demostrar-se apte per al treball. Va insistir a realitzar ell mateix les seves escenes de risc, fins i tot nedar al riu Elba al març. Finalment, les filmacions de la pel·lícula es van programar per l'agost de 1966, però Clift va morir el mes anterior, i va ser substituït per Marlon Brando.
FilmografiaModifica
- The Search (1948)
- Riu Vermell (1948)
- The Heiress (1949)
- Assetjats (The Big Lift) (1950)
- A Place in the Sun (1951)
- Jo confesso (1953)
- Terminal Station (1953)
- D'aquí a l'eternitat (1953)
- Operation Raintree (1957) (curt)
- L'arbre de la vida (1957)
- Lonelyhearts (1958)
- El ball dels maleïts (1958)
- De sobte, l'últim estiu (Suddenly, Last Summer) (1959)
- Riu Salvatge (Wild River) (1960)
- Vides rebels (The Misfits) (1961)
- Freud (1962)
- Els judicis de Nuremberg (1962)
- The Defector (1966)
Premis i nominacionsModifica
NominacionsModifica
- 1949: Oscar al millor actor per The Search
- 1952: Oscar al millor actor per A Place in the Sun
- 1954: Oscar al millor actor per D'aquí a l'eternitat
- 1962: Oscar al millor actor secundari per Els judicis de Nuremberg
- 1962: Globus d'Or al millor actor secundari per Els judicis de Nuremberg
- 1962: BAFTA al millor actor estranger per Els judicis de Nuremberg
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Bosworth, Patricia: Montgomery Clift: A Biography. New York: Harcourt Brace and Bantam, 1978.
- ↑ «Scandals of Classic Hollywood: The Long Suicide of Montgomery Clift». Vanity Fair, 23-09-2014. [Consulta: 1r febrer 2017]. (anglès)
- ↑ «Elizabeth Taylor at the 11th Annual GLAAD Media Awards». GLAAD, 25-03-2011. [Consulta: 1r febrer 2017]. (anglès)
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montgomery Clift |