Obre el menú principal

Joan Felip Mey

Impressor, hel·lenista i professor universitari

Joan Felip Mey i Galés (València?, ca. 1542 - Saragossa, 17 d'octubre de 1612) fou un impressor a cavall dels segles XVI i XVII, actiu a les ciutats de Tarragona i València, i catedràtic de Prosòdia i Grec a la Universitat de València.

Infotaula de personaJoan Felip Mey i Galés
Biografia
Naixement ca. 1542
València?
Mort 17 d'octubre de 1612
Saragossa, Regne d'Aragó
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Impressor, professor universitari
Ocupador Universitat de València
Família
Fills Sebastián Mey
Pares Joan MeyJerònima Galés
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Els primers anys a ValènciaModifica

Fill de Joan Mey, d'origen flamenc, i de Jerònima Galés, impressors valencians, neix probablement a València, al voltant de 1542.[1] Germà major del també impressor Pere Patrici.

Quan el seu pare fa testament el 12 de febrer de 1550 disposa que si Joan Felip vol ésser impressor hereti la impremta quan la seva mare mori o en vida d'aquesta, a voluntat de la pròpia mare i, per aconseguir-lo, indica la seva voluntat que la seva muller el faci estudiar i que aprengui l'ofici d'impressor.[2]

Pot ser que estudiés Gramàtica i Llatinitat a la Universitat de València i que Pere Joan Nunyes fos un dels seus professors,[3] al mateix temps que aprenia tot el relacionat amb l'estampació de llibres.[4] És molt possible que també estudiés a la Universitat d'Alcalá de Henares.[5]

 
Portada dels Canones paenitentiales (1582).

Sobre la seva relació amb la impremta familiar poques dades es tenen. El 17 de gener de 1558 escriu un epíleg a la Crònica de Muntaner en el qual es qualifica d'impressor i responsable de l'estampació d'aquesta obra en la qual ha treballat tres anys.[6][7] El 24 de desembre de 1563 rep uns diners de l'Hospital General de València, en representació de Pedro de Huete, el seu padrastre, per la impressió d'uns fulls.[8] En la darrera plana de la Primera parte de Diana enamorada (1564) de Gaspar Gil Polo, inclou un sonet propi. En els preliminar dels Commentarios de la fundación y conquistas y toma del Peñón y de lo acaescido a los capitanes de su Magestad desde el año de 1562, hasta el de 64 (1566) de Baltasar de Collazos, inclou altre poema seu.[9] El 14 de febrer de 1567 apareix signant com a testimoni l'àpoca en que Jerònima Galés i Pedro de Huete reconeixen el pagament de la subvenció que el Consell municipal els té assignada.[10] Aquestes dades indiquen poca cosa sobre el seu treball efectiu a la impremta. Sols en una menció de l'any 1586, estant a Tarragona, en el pròleg d'una traducció seva al castellà de Les Metamorfosis d'Ovidi, es queixa de l'excessiu treball que tenia a la impremta familiar.[11][12]

El 19 d'agost de 1566 Jerònima Galés, en unes disposicions testamentàries, com a fill major, el nomena hereu.[13]

Impressor a TarragonaModifica

El 1577 es trasllada a Tarragona a petició de l'arquebisbe Antoni Agustí per a instal·lar una impremta a la ciutat, en el mateix palau arquebisbal, impremta que munta amb l'ajut de la família i de l'arquebisbe.[12] La proposta d'Antoni Agustí fou acceptada de bon grat, tant per la independència que suposava una impremta pròpia com pel prestigi de treballar amb un erudit com Agustí. Aquest procura proporcionar-li feina des que arriba a Tarragona, ja fos encarregant-li obres pròpies seves, obres institucionals de l'Església o bé recomanant-lo als seus amics.[14][15]

Durant el seu període tarragoní surten de les seves premses 22 publicacions, a un ritme irregular. Predominen les obres d'Antoni Agustí (7) i les relatives a l'església com a institució (7) i, entre les altres, destaca la traducció feta per Joan Felip d'una obra d'Ovidi.[16] L'any 1582 Felip Mey aconsegueix una lletra grega cursiva que utilitza per primera vegada el mateix any 1582, per a editar els Canones Paenitentiales.[17]

 
Portada de les Constitucions del Estudi General de Valencia (1611).

Malgrat que les seves edicions de llibres religiosos en castellà són mediocres pel que fa a la tipografia, quan edita llibres per a Antoni Agustí, treu edicions esplèndides.[18][19]

Al voltant de 1580 es casa amb Anna Esperança Llagostera, filla del notari Sebastià Llagostera, matrimoni afavorit per l'arquebisbe Agustí amb la intenció de retenir Felip a Tarragona. L'aliança amb una prominent família tarragonina, amb dot inclòs, permeten arrodonir les finances familiars compostes per les aportacions d'Antoni Agustí i els guanys de la impremta.[20]

La decisió de Joan Felip de deixar el taller familiar i independitzar-se, havent rebut de forma anticipada l'herència, fa que quan la seva mare torni a fer testament, el 29 de gener de 1581, institueixi hereu el seu germà Pere Patrici, deixant a Joan Felip una quantitat fixa de diners com a les germanes que ja havien rebut el dot.[21]

Antoni Agustí mor el 31 de maig de 1586 i Felip Mey es manté a Tarragona un any més per a publicar les obres de l'arquebisbe que ja estaven enllestides. En aquest any és quan més llibres publica –2 llibres de finals de 1586 i 6 de 1587– de tots els que passa a Tarragona. La feina de la impremta l'obliga a romandre en Tarragona tot 1587.

Quan marxa de Tarragona, Felip Mey s'enduu bona part del material tipogràfic que posseïa i deixa poc material a Felip Robert, que continua amb la impremta a Tarragona.[22]

Els darrers anys a ValènciaModifica

Al cap de poc d'arribar a València, a principis de 1588, instal·la la impremta i el 4 de juny de 1588 obté del Consell municipal una subvenció anual de 30 lliures per a mantenir-la. Un any després, el 13 de maig de 1589, el Consell li incrementa la subvenció fins a 50 lliures.[23][24]

Des de la tornada a València compagina les tasques d'impressió amb classes a la Universitat. Així, el 2 de juny de 1589, el Consell municipal el designa per a ocupar la contraclasse de Gramàtica. El 3 de juny de 1593 ocupa la càtedra de Prosòdia que renovarà durant molts anys. El 13 de setembre de 1604 ocupa la càtedra de Principis de Grec. I el 5 d'octubre de 1611 ocupa la càtedra de Preceptes de Retòrica i Historiadors i acumula la de Grec, situació que es manté fins a la seva mort.[25][26]

Al mateix temps que poeta, humanista i catedràtic, continua imprimint. De la seva impremta valenciana surten 26 llibres, poc més d'un llibre a l'any: Furs, capítols, provisions e actes de Cort... atorgats... en les Corts... de Monçó... [de] 1585 (1588) o Constitucions del Estudi General de la insigne ciutat de Valencia (1611), entre els institucionals; Schola iuris (1592) de Gaspar Gil Polo, Ratio breuis et expedita conscribendi genera epistolarum illustriora (1602) de Pere Joan Nunyes o Latine loquendi praecepta sive De octo partium orationis constructione cui Graeci Syntaxis nomem indiderunt (1604) de Bernat Bonanat, entre els tractats universitaris; i Subida del Monte Sion (1590) de Jeroni Alcocer, Exercitia spiritualia (1598 i 1599) de sant Ignasi de Loiola o Navegación segura para el cielo (1611) de Jerónimo de Segorbe, entre els religiosos.[27][28]

Joan Felip Mey i la seva dona Anna Esperança Llagostera, tingueren nou fills.[29][30] De les filles i del fill major, que mor jove, poc més se sap. Dels altres fills, Andreu Aureli compila –i publica el 1616– un recull de teatre líric valencià,[31] Pau Sebastià recull faules i apòlegs i, junt a altres seves, les publica el 1613,[32] i Francesc Felip continua la impremta familiar.[33]

  • Francesc Plàcid (1581 - abans 1598)
  • Àngela Isidora (1583 - després 1598)
  • Joana Patrícia (1584 - després 1598)
  • Andreu Aureli (1586 - després 1608)
  • Pau Sebastià (1587/1593 - ca. 1642)
  • Francesc Felip (1587/1593 - 1623)
  • Gaspara Emília (1587/1593 - després 1598)
  • Anna Júlia (1594 - després 1598)
  • Hipòlita Vicenta (1597 - abans 1598)

Mor a Saragossa mentre viatjava a Pamplona el 17 d'octubre de 1612 i allà fou soterrat.[34] Anys abans, el 24 de juliol de 1598, havia fet testament i deixa't els seus béns i la tutela dels fills a la seva muller. La notícia de la seva mort no tarda a arribar a València però per motius legals no es publica el testament fins al 2 de març de l'any següent. I el deute que tenia el Consell municipal pel darrer període de classes fetes a la Universitat, tot i reconèixer-lo el 22 de desembre de 1612, coneguda la mort de Joan Felip, no és efectivament pagat a la vídua fins a publicar-se el testament.[35]

ObresModifica

LlenguaModifica

  • Prosodia (1594).[25]
  • Prosodia id est; de ratione quantitatis syllabarum, de pedibus, de carminum generibus, de accentibus, epitome (1594).[25]
  • De orthographia libellus vulgari sermone scriptus ad usum tironum.[36] Breu manual inclòs –possiblement a partir de l'edició publicada per Joan Felip el 1606– com a complement al Thesaurus de Bartolomé Bravo.

PoesiaModifica

  • Rimas (1586).[37] Vint-i-set sonets, dos cartes en tercets, La fuente de Alcover (seixanta-sis octaves) –preciós retrat del cercle de l'arquebisbe a Tarragona envoltat en un espai bucòlic– i uns tercets dedicats a la Verge.[38][39][40]
  • In tumulum per Illustr. viri D. Hieronymi Moncadae, Academ. Valent, quondam praefecti: Quo die ipsius funus ab Schola instauratum est.[41] Elegia liminar en honor de Jeroni de Moncada.[42]
  • De Felipe Mey (1596).[40] Sonet liminar a una història sobre la Verge de la font de la Salut de Traiguera de Jaime Prades.[43]
  • In laudem auctoris (1597).[44] Poema liminar d'alabança a l'autor del llibre, Jeroni Pla, professor de la Universitat de València.[42]
  • Dues estances i un sonet en honor de Ramon de Penyafort (1602).[45][46]
  • Himne i cançó en honor de sant Lluís Bertran ( 1608).[45] Nou estrofes de quatre versos, el primer, i cinquanta-nou versos, la segon.[47]
  • Soneto de Phelipe Mey, al Mote que trae san Luys Bertran : Hic vre, hic seca, & hic non parcas, vt in aeternum parcas (1609).[45][48]

TraduccióModifica

  • Del metamorfoseos de Ouidio en otaua rima (1586).[49]

RecopilacióModifica

  • Flor de varios y nuevos romances : tercera parte (1593).[40][42][50]

AtribuïdaModifica

  • Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache (1602).[51]

Referències i notesModifica

  1. Alcina Rovira 2005: p. 247.
  2. Gregori Roig 2012: p. 265.
  3. No es tenen dades dels seus estudis però el fet d'entrar anys més tard a la Universitat de València com a professor de Prosòdia i Grec indicaria que aconseguí algun grau acadèmic, com a mínim de batxiller (Felipo Orts 2000: p. 117). Per altra part, l'arribada a Tarragona de Felip Mey pot estar enllaçada a què Pere Joan Nunyes mantenia una bona relació amb l'arquebisbe Antoni Agustí i, al mateix temps, era client de la impremta del Mey –allà publica diverses obres– i professor a la Universitat de València de Gramàtica i Oratòria, entre altres assignatures, entre 1552 i 1557, lliçons a les poguí assistir Felip (Alcina Rovira 2004: p. 33; Alcina Rovira 2008: p. 47).
  4. Serrano Morales 1898-1899: pp. 316-317.
  5. Laguna Fernández 2012: p. 122.
  6. Gregori Roig 2012: p. 129.
  7. Serrano Morales 1898-1899: p. 300.
  8. Gregori Roig 2012: pp. 346-347.
  9. Gregori Roig 2012: pp. 150-151 i 162-164.
  10. Gregori Roig 2012: p. 406.
  11. Gregori Roig 2012: p. 199, n. 647.
  12. 12,0 12,1 Serrano Morales 1898-1899: p. 317.
  13. Gregori Roig 2012: pp. 166-167 i 398-400.
  14. Alcina Rovira 2004: p. 34.
  15. Alcina Rovira 2008: pp. 47-48.
  16. Dades agafades de l'Universal Short Title Catalogue.
  17. Alcina Rovira 2004: p. 42.
  18. Alcina Rovira 2004: p. 43.
  19. Angel del Arco, per contra, considera el treball tipogràfic de Felip com molt acurat i estèticament impecable (Arco y Molinero 1916: pp. 125, 143-144).
  20. Alcina Rovira 2005: p. 246.
  21. Gregori Roig 2012: pp. 190-200 i 480-482.
  22. Alcina Rovira 2004: p. 39.
  23. Martí Grajales 1926: p. 306.
  24. Serrano Morales 1898-1899: pp. 317-319.
  25. 25,0 25,1 25,2 Felipo Orts 1993: pp. 97 i 103.
  26. Serrano Morales 1898-1899: p. 319.
  27. Serrano Morales 1898-1899: pp. 320-321.
  28. Dades aconseguides per una cerca a Wordcat.
  29. Alcina Rovira 2005: pp. 247-248.
  30. Gregori Roig 2012: pp. 520-523.
  31. Ximeno 1747: p. 277.
  32. Rodríguez 1747: p. 397.
  33. Serrano Morales 1898-1899: p. 324-326.
  34. Alcina Rovira 2005: pp. 253-254.
  35. Gregori Roig 2012: pp. 522-524 i 533-535.
  36. Mey i Galés, Joan Felip. «De orthographia libellus vulgari sermone scriptus ad usum tironum». A: Bartolomé Bravo. Thesaurus verborum ac phrasium ad orationem ex hispana latinam efficiendam et locupletandam (en llatí i castella). Valentiae: Apud Philipus Mey, 1606.  (Tret de la fitxa catalogràfica de la Biblioteca Nacional de França) || Edició de Saragossa → Caesaraugustae : Apud Angelum Tavannum, 1607.
  37. Mey i Galés, Joan Felip. Rimas (en castellà). Tarragona: Felipe Mey, 1586.  (Obra inclosa, amb portada pròpia, al final Del metamorfoseos de Ouidio en otaua rima.
  38. Alcina Rovira 2005: p. 249.
  39. Ticknor 1864-1872: p. 442.
  40. 40,0 40,1 40,2 Martí Grajales 1926: p. 307.
  41. Ulzina, Honorat Joan. Oratio funebris in laudem Hieronymi Moncadae, Archidiaconi Saguntini, Canonici et Gymnasiarchi Valent (en llatí). Valentiae: apud Philippum Mey, 1594 [Consulta: 25 desembre 2015]. 
  42. 42,0 42,1 42,2 Hernández Royo 1994: p. 34.
  43. Prades, Jaime. Historia de la adoración y vso de las santas imágenes, y de la imagen de la fuente de la salud (en castellà). En Valencia: En la impresion de Felipe Mey, 1596 [Consulta: 25 desembre 2015]. 
  44. Pla, Jeroni. Commentarii una cum quaestionibus in Porphyrii Isagogen et universam Aristotelis logicam (en llatí). Valentiae: Apud Petrum Patricium, 1597 [Consulta: 25desembre 2015]. 
  45. 45,0 45,1 45,2 Martí Grajales 1926: p. 308.
  46. Gómez, Vicente (ed. i recop.). Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonizacion del bienaventurado S. Raymundo de Peñafort, en el convento de Predicadores (en castellà i llatí). Valencia: Juan Chrysostomo Garriz, 1602 [Consulta: 22 desembre 2015]. 
  47. Aguilar, Gaspar. Fiestas que la insigne ciudad de Valencia ha hecho por la beatificacion del Santo Fray Luis Bertran ; iunto con la comedia que se representó de su vida y muerte, y el Certamen poetico que se tuvo en el convento de Predicadores, con las obras de los poetas y sentencia (en castellà i llatí). Valencia: en casa de Pedro Patricio Mey, 1608. 
  48. Gómez Corella, Vicent. Los sermones y fiestas que la ciudad de Valencia hizo por la Beatificacion del glorioso padre San Luys Bertran (en castellà i llatí). Valencia: en casa de Juan Chrysostomo Garriz, 1609 [Consulta: 23 desembre 2015]. 
  49. Ovidius Naso, Publius; Mey i Galés, Joan Felip (trad.). Del metamorfoseos de Ouidio en otaua rima traduzido por Felipe Mey. Siete libros con otras cosas del mismo (en castellà). En Tarragona: por Felipe Mey, 1586.  (Tret de la fitxa catalogràfica de la Biblioteca Nacional d'Espanya)
  50. Villalta, Andrés de (recop.); Mey i Galés, Joan Felip (recop.). Flor de varios y nuevos romances;primera y segunda parte;aora nuevamente recopilados, y puestos por orden, por Andres de Villalta natural de Valencia ; añadiose à ora nuevamente la terçera parte por Felipe Mey, mercader de libros (en castellà). En Valencia: Miguel Prados, 1591. 
  51. Laguna Fernández 2012.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Felip Mey