- Països Catalans
- 1860, Girona: S'inaugura el Teatre Municipal amb La Traviata, de Verdi.[1]
- 1901, Barcelona: s'inaugura el funicular al Tibidabo.[2]
- 1924, Barcelona: a la revista «Xut!», dibuixat per Valentí Castanys, apareix per primera vegada l'Avi del Barça.
- 1945, Girona: S'inaugura el Teatre Ultònia, la diada de Sant Narcís.[3]
- 2004:
- 2005, Terrassa: La Federació Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federació Internacional de Korfball (IKF) de la que era membre provisional des de l'any 1997, i es converteix en la primera Selecció Catalana.
- Resta del món
- 1465, Subiaco (Estats Pontificis): acaba d'imprimir-se el primer llibre en tipografia grega: les obres de Lactanci impreses per Sweynheim i Pannartz.
- 1685, Potsdam: Promulgació de l'Edicte de Potsdam, per Frederic Guillem I de Brandenburg
- 1787, Praga: S'Estrena de l'òpera Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart.
- 1837, Nàpols: Estrena de l'òpera Roberto Devereux de Gaetano Donizetti. Teatro San Carlo.
- 1863, Ginebra, Suïssa: és creada la Creu Roja Internacional.[5]
- 1864, Decatur (Alabama): acaba la Batalla de Decatur, part de la Campanya Franklin-Nashville de la Guerra Civil dels Estats Units.
- 1888, Constantinoble: se signa la Convenció de Constantinoble, que garanteix la lliure circulació pel Canal de Suez durant períodes de guerra i de pau.
- 1922, Roma: la Marxa sobre Roma coacciona el rei Víctor Manuel III, que encarrega a Mussolini que formi govern.[6]
- 1923, Ankara, Turquia: proclamació de la República de Turquia.
- 1933, Madrid, Espanya: se celebra l'acte fundacional de Falange Española al teatro de la Comedia.
- 1941 - En Lituània més de 10.000 jueus són executats en Kaunas pels alemanys.
- 1969, Califòrnia, Estats Units: primera connexió en línia entre dos ordinadors: l'equip dirigit per l'informàtic Leonard Kleinrock envia el primer missatge electrònic d'un ordinador de la Henry Samueli School of Engineering and Applied Science, Los Angeles, fins a un altre situat al SRI International (prop de San Francisco), a través d'Arpanet, l'embrió d'Internet.
- 2004:
- Països Catalans
- 1824 - Barcelona: Emili Pi i Molist, metge psiquiatre.
- 1880 - Pedreguer, Marina Alta: Celedonio Calatayud Costa, metge radiòleg, científic, i investigador valencià (m. 1931).
- 1892 - Girona: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana.[8]
- 1901 - Barcelona: Ricard Altaba i Planuch, polític català (m. 1994).
- 1907 - Olot, Garrotxa: Salvador Corriols i Pagès, pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del segle XX (m. 1975).
- 1908 - València: Vicent Asencio i Ruano, compositor valencià (m. 1979).
- 1912 - Arenys de Mar, Maresme: Martí Torrent i Blanchart, polític català independentista (m. 2012).
- 1916 - Barcelona: Núria Folch i Pi, editora catalana (m. 2010[9]).
- 1918 - Sabadell, Vallès Occidental: Andreu Castells i Peig, pintor, historiador i editor català.
- 1939 - Pego, La Marina Alta: Valerià Miralles i Ortolà, polític i activista (m. 1997).
- 1979 - Castellar del Vallès: Ignasi Giménez Renom, batlle de Castellar del Vallès.
- Resta del món
- 1733 - Leiden (Regne d'Holanda): Gottfried van Swieten, bibliotecari; serà el primer a fer servir un catàleg en fitxes, a Viena (m. 1803).[cal citació]
- 1881 - Columbus, USAː Julia Swayne Gordon, actriu de cinema mut nord-americana molt popular en la dècada de 1910 (m.1933).[10]
- 1882 - Belac, Alta Viena (França: Jean Giraudoux, novel·lista i dramaturg occità en llengua francesa (m. 1944).[11]
- 1897 - Rheydt, Alemanya: Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració Popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler (m. 1945).[12]
- 1920 - Caracas, Veneçuela. Baruj Benacerraf, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980 (m. 2011).[13]
- 1922 - Hastings, Nebraska, EUA: Neal Hefti, trompetista, pianista, arranjador musical i compositor nord-americà de jazz.
- 1925 - Cheltenham, Anglaterra: Robert Hardy fou un actor anglès amb una carrera de sis dècades i que va incloure una gran varietat de papers en el cinema, teatre i televisió.
- 1930
- 1938 - Monròvia (Libèria): Ellen Johnson Sirleaf, 24a Presidenta de Libèria, Premi Nobel de la Pau de l'any 2011.[16]
- 1940 - Casablanca: Frida Boccara, cantant francesa (m. 1996).[17]
- 1947 - Nova York (Estats Units: Richard Dreyfuss, actor estatunidenc.[18]
- 1958 - Tawonga, Victoria, Australia: Stefan Dennis, actor australià.[cal citació]
- 1971 - Winona, Minnesota, EUA: Winona Ryder, actriu estatunidenca.
- 1975 - Galaţi, Romania: Viorica Susanu, remadora romanesa.[19]
- 1990 - Madrid (Espanya): Amarna Miller, actriu porno espanyola.
- Països Catalans
- 1971 - La Garriga: Josep Aymerich i Subirats, promotor cultural, director de corals i compositor català (n. 1889).
- 1972 - Barcelona: Ferran Ardèvol Miralles, musicògraf, director d'orquestra, pianista i compositor català (n. 1887).
- 1981 - Barcelona: Nicolau Battestini i Galup, metge i polític català (n. 1895).
- 1983 - Bata, Guinea Equatorial: Modest Gené i Roig, escultor català (n. 1914).
- 1991 - Lleida: Albert Coma Estadella, pintor, escultor i gravador català (n. 1933).
- Resta del món
- 1618 - Londres: Sir Walter Raleigh, mariner i explorador reputat pels anglesos i pirata pels espanyols, executat.[20]
- 1829 - Salzburg, Imperi Austríac: Maria Anna Mozart, música austríaca, germana de Wolfgang Amadeus Mozart.[21]
- 1855 - Varsòviaː Ludwika Chopin, música i escriptora polonesa, germana de Frédéric Chopin i curadora de la seva obra (n. 1807).[22]
- 1864 - Luigi Picchianti, guitarrista i compositor del Romanticisme
- 1971 - Uppsala (Suècia): Arne Tiselius, bioquímic suec, Premi Nobel de Química de 1948 (n. 1902).[23]
- 1981 - Sant Geli dau Fesc, França: Georges Brassens, cantautor francès (n. 1921).[24]
- 1997 - Queens, Nova York, Estats Units: Big Nick Nicholas saxofonista i cantant de jazz.
- 2003 - Milà, Itàlia: Franco Corelli, tenor italià (n. 1921).[25]
- 2015 - Béthune, França: Jacques Delécluse, músic percussionista francès (n. 1933).
Festes i commemoracionsModifica
- ↑ «El Teatre Municipal. Història del teatre». Pedres de Girona. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Ayer por la tarde se verificó la bendición e inauguración oficial del ferrocarril funicular al Tibidabo.». La Vanguardia, 30-10-1921, pàg. 2.
- ↑ «Història. Ultònia i Girona». Hotels Ultònia. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «REAL DECRETO 2132/2004, de 29 de octubre, por el que se establecen los requisitos y procedimientos para solicitar el desarrollo de proyectos de investigación con células troncales obtenidas de preembriones sobrantes.» (en castellà). BOE [Consulta: 15 abril 2011].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Croix-Rouge» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «March on Rome». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Iàsser Arafat ha ingressat a l'hospital de Clamart envoltat de fortes mesures de seguretat». vilaweb, 29-10-2004. [Consulta: 15 abril 2011].
- ↑ «Aurora Bertrana i Salazar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Mor l'editora Núria Folch i Pi als 94 anys
- ↑ «Julia Swayne Gordon». Silent Hollywood. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Giraudoux» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Joseph Goebbels | Biography, Propaganda, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1980» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Omara Portuondo». Discogs. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Biografía y obras: De Saint Phalle, Niki | Guggenheim Bilbao Museoa» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 2011» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Boccara, Frida (1940-1996)». Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Richard Dreyfuss | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Olympedia – Viorica Susanu». [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ «Sir Walter Raleigh | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «Un genio silenciado, Maria Anna Mozart (1751 - 1829)». Mujeres en la historia, 17-01-2011. [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Ludwika Chopin Jędrzejewicz» (en polonès). Paryskie Salony Romantykow (Salons romàntics de París), 03-11-2019. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1948» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Brassens» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «CORELLI, Dario Franco in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 30 octubre 2020].
