El Morell

municipi de Catalunya

El Morell és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès. Està situat al bell mig de triangle definit per les tres ciutats més importants del Camp de Tarragona (Tarragona-Reus-Valls), dins de la comarca del Tarragonès.

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Morell
Imatge
Casal dels Montoliu, seu de l'Ajuntament del Morell
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 11′ 32″ N, 1° 12′ 31″ E / 41.192208°N,1.208658°E / 41.192208; 1.208658
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
ComarcaTarragonès Modifica el valor a Wikidata
Capitalel Morell Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.893 (2023) Modifica el valor a Wikidata (659,83 hab./km²)
Llars22 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciMorellencs, morellenques Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície5,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perFrancolí i riu de Glorieta Modifica el valor a Wikidata
Altitud104 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataEloi Calbet Ferran (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43760 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43095 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430957 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelmorell.cat Modifica el valor a Wikidata

Limita al sud amb la Pobla de Mafumet, al nord amb Vilallonga del Camp i el Rourell, a l'oest amb Vilallonga del Camp i a l'est amb Perafort i Garidells. El traçat del ferrocarril Reus-Roda delimita el terme en el costat sud-est.

És el cap de l'Àrea Bàsica Territorial que porta el seu nom, que defineix el Pla Territorial General de Catalunya, i que està formada pels municipis de Vilallonga del Camp, la Pobla de Mafumet i el Morell.

Etimologia

modifica

Segons Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, el nom del Morell prové del llatí *morĕllu, diminutiu de mōrus, 'mora'.[1]

Geografia

modifica
  • Llista de topònims del Morell (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El terme és irregular, en forma de L inversa, amb el costat més llarg que limita amb el marge dret del riu Francolí. També té dos enclavaments, coneguts com els Majols i el terme de la Selva situats a la part de ponent del terme. La superfície total és de 5,9 km².

El terreny és pràcticament pla, amb un pendent suau, cap al riu, la major part està destinat al cultiu de regadiu (fonamentalment avellaners) i a la indústria. El nucli urbà està situat a uns 100 metres respecte al nivell del mar.

A més del riu Francolí el terme està travessat, d'oest a est, pel riu Glorieta, que lliura les seves aigües al Francolí, a l'alçada de la Granja, la riera de Vilallonga o de la Selva, el torrent de Gemagó i els barrancs de Manyé i de les Bruixes.

El 2013 el municipi queda enllaçat amb l'autovia Tarragona-Lleida A-27.[2]

Història

modifica

De l'època romana, s'han trobat diferents restes en la zona del terme més propera al riu, entre les quals destaquen una vil·la, dins del complex de Repsol Química, i un mil·liari que senyalitzava l'antiga via romana que unia Tarraco i Ilerda.

Els orígens del Morell se situen l'any 1173, quan l'arquebisbe de Tarragona Guillem de Torroja i el rei Alfons I, cosenyors del Camp de Tarragona, donaren en pur, lliure i franc alou un tros de terra del terme del Codony a Berenguer dels Prats i a la seva muller, Dolça, per tal que s'hi establissin i el repoblessin.

A finals del segle xii es va construir el primer castell. Se situà en el punt més elevat, favorable per a la defensa i de forma que permetés el desenvolupament, al seu entorn, d'un lloc habitat. L'edifici principal era situat més al nord de l'actual, on ara hi ha el jardí.

A l'edat mitjana el lloc del Morell estava constituït pel castell i quatre cases més al seu voltant, que formaven un nucli molt reduït, en les actuals places de l'església i de la font. El seu nombre de focs variava entre els 8 de l'any 1358 i els 14 del 1497. Inicialment, els actes religiosos se celebraven al castell o en una casa particular, fins que l'any 1357 Eimeric des Prats, senyor del Morell, obtingué de l'arquebisbe de Tarragona permís per a edificar una església. No es coneix amb exactitud quan s'acabà, però hi ha notícies que existia abans del 1465.

El segle xvi s'extingí el llinatge dels des Prats i, per herència, la senyoria del Morell passà als Terrer. És en aquest segle quan s'inicià una primera expansió urbana considerable cap als actuals carrers Major i de Mestres. Entre el 1550 i el 1595 es vengueren vuit patis per fer casa, la meitat dels quals eren al carrer de la Bassa, l'actual carrer de Mestres. D'aquesta època destaquen les cases Baldrich, de la qual es conserva l'arc de l'entrada al carrer Major, i Vallgornera, a la plaça.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
14 22 22 184 568 1.168 1.235 1.358 1.372 1.535

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.546 1.697 1.491 1.495 1.674 1.859 2.139 2.274 2.255 2.255

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.338 2.293 2.308 2.358 2.530 2.704 3.080 3.395 3.514
3.530

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.550
3.649
3.742
3.803 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 
Evolució demogràfica
149715151553  17871887190019201950197020102023  
142222  5681.3581.3721.5461.4951.8593.3953.893  
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)


Economia

modifica

A la dècada dels 70, es va instal·lar a la vora del riu Francolí el polígon nord del complex petroquímic de Tarragona que s'ha convertit en la principal activitat econòmica del Morell. Bona part de les terres dedicades al cultiu es van perdre amb aquesta construcció.

Queden encara algunes terres destinades a l'agricultura, dedicades principalment al cultiu d'avellaners.

Cultura

modifica

L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Es va construir sobre un antic temple entre 1759 i 1765. És de nau única, amb capelles laterals i d'estil barroc tardà. La nau està coberta amb volta de canó, mentre que les capelles tenen voltes d'aresta.

El castell va ser reconstruït per complet al segle xviii per la família Montoliu, ja que l'anterior edifici es trobava pràcticament en runes. Es va modificar la seva ubicació, desplaçant-la al sud. Va ser ampliat el 1794. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des del 1949.[3]

Aquesta població va ser el bressol del prevere, pintor i geòleg Josep Gelabert i Rincón.

Tradicions

modifica

Festa Major d'Estiu (Del 28 de juliol a l'1 d'agost)

Festa Major d'Estiu en honor dels copatrons Sant Abdó i Sant Senén que compta entre altres actes tradicionals la Zeurera Pyrina Refrescant, una lluita que mantenen els morellencs amb el cuc de l'avellana fins que aconsegueixen matar-lo. També es fan la cercavila, correfoc, concerts...

Festa de La Granja (Primera setmana de juliol)

Una benvinguda a l'estiu que es duu a terme a la Granja dels Frares. Una missa a l'ermita, un sopar popular i ball, són els tres elements que configuren aquesta festa tradicional del Morell.

Festa dels Avis (1/09/05)

Coincidint amb la Diada de Catalunya, l'11 de setembre, l'Ajuntament del Morell fa un homenatge a la Gent Gran del municipi. La Festa consisteix a fer un homenatge a l'avi i l'àvia i un reconeixement a les parelles que celebren les seves noces d'or. Entre els actes que s'organitzen hi ha una missa, un vermut, un dinar popular i ball. També es lliuren obsequis entre els avis assistents.

Referències

modifica
  1. «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 24 febrer 2024].
  2. «Anna Pastor inaugura el tram de l'A-27 entre Tarragona i el Morell i deixa aparcat el tram fins a Montblanc». El Vallenc, 13-08-2013 [Consulta: 26 maig 2020].
  3. «Casal dels Montoliu o Castell del Morell». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica