Obre el menú principal

Ilerda

ciutat romana predecessora de l'actual Lleida

Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.[1] En un primer moment Lleida va portar el nom ibèric d'Iltirta, i posterirment el nom fou romanitzat com a Ilerda. La nova ciutat estava situada al Turó de la Seu Vella, a la vora del riu Sicoris (Segre).

Infotaula de geografia físicaIlterda
Altres noms Iltirda o Ildirda (ibèric)
Ilerda (llatí)
Ubicació
Localització actual Lleida
 41° 37′ 04″ N, 0° 37′ 34″ E / 41.6178°N,0.626086°E / 41.6178; 0.626086
Característiques
Altitud 220 m
Modifica les dades a Wikidata

EtimologiaModifica

El nom ibèric era segons les fonts romanes iltiŕta (en escriptura no dual) o ildiŕda (en escriptura dual) pronunciat /illirda/. Sobre el seu significat s'han fet algunes hipòtesis. Una d'elles és la següent: el mot conté el segment inicial il(i), que en ibèric significa «ciutat» (compareu-ho amb ilturo, el nom ibèric de Mataró o Cabrera de Mar, i d'altres, com *iliberi, avui Elna al Rosselló). El segon segment, tir o dir segurament significa «llop». Aquesta hipòtesi es basa en dos fets. Primer, que el símbol dels ilergets era un llop. I, segon, que la ciutat ibèrica d'Iltiraca, a Andalusia, també tenia un llop com a símbol. Per tant, il-tir podia significar «ciutat del llop». Una segmentació alternativa considera iltiŕ com a «ciutat» amb un sufix que li donaria el significat de «ciutat fortificada».

HistòriaModifica

En temps dels romans fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda.

Ilerda fou assetjada per Cèsar, que va narrar el setge personalment. La seva narració és un document rellevant de la història militar, la batalla d'Ilerda, quan la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula.[2] Sota l'imperi fou primer ciutat i després municipi, arribant a fabricar moneda.[3] D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments.

ReferènciesModifica

  1. Sàez, Anna. Ilergets, els enigmes dels ibers a la Plana de Lleida. Museu d'Arqueologia de Catalunya, gener 2018. ISBN 978-84-393-9642-0. 
  2. Delbruck, Hans. Warfare in antiquity (en anglès). Volum 1. U of Nebraska Press, 1990, p. 518. ISBN 080329199X. 
  3. Fear, A. T.. Rome and Baetica: Urbanization in Southern Spain c.50 BC-AD 150 (en anglès). Clarendon Press, 1996, p. 52. ISBN 0191591645. 

Vegeu tambéModifica