Mataró

municipi de Catalunya, capital del Maresme
Per a altres significats, vegeu «Mataró (desambiguació)».

Mataró és una ciutat catalana del litoral mediterrani, capital de la comarca del Maresme. Amb més de 128.000 habitants, és actualment la vuitena ciutat en població de Catalunya,[1] i la tretzena dels territoris de parla catalana. Situada a uns 30 km al nord-est de Barcelona, ha estat tradicionalment un centre administratiu de rellevància territorial i un pol de dinamisme econòmic.[2]

Infotaula de geografia políticaMataró
Flag of Mataró.svg Escut de Mataró.svg
Ortofoto de Mataró.png
Vista aèria de Mataró Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Mataró respecte del Maresme.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 32′ 00″ N, 2° 27′ 00″ E / 41.5333°N,2.45°E / 41.5333; 2.45
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme Modifica el valor a Wikidata
Capital de

CapitalMataró Modifica el valor a Wikidata
Població
Total128.265 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat5.700,67 hab/km²
Llar237 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicimataroní, mataronina, capgròs, capgrossos Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície22,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud28 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Festa Major
PatrociniJuliana i Semproniana Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataDavid Bote Paz (2015) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08301–08304 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE08121 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT081213 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmataro.cat Modifica el valor a Wikidata

Els seus orígens es remunten a la ciutat romana d'Iluro (segle i aC), sobre la qual encara avui s'erigeix el centre històric de Mataró. L'any 1702 li fou concedit el títol de ciutat,[3] i durant el segle xviii fou també cap de corregiment i capital de província marítima,[4] de manera aquesta darrera és l'origen de la bandera local. En època contemporània destacà com a nucli industrial capdavanter, sobretot gràcies a la manufactura tèxtil del gènere de punt. Aquest caràcter de capital econòmica motivà que el primer tren de la península Ibèrica sortís de Mataró l'any 1848 en direcció a Barcelona, promogut per l'empresari mataroní Miquel Biada, o que el 1969 s'obrís entre Mataró i Montgat la primera autopista de peatge de tot l'Estat espanyol.[5] Fins fa pocs anys, la ciutat fou seu de la Caixa Laietana, hereva de la Caixa d'Estalvis de Mataró (1859), avui integrada a Bankia.

Més recentment, l'economia mataronina s'ha orientat envers el comerç i els serveis, amb l'obertura de noves instal·lacions estratègiques com el Port de Mataró (1991), el nou Hospital de Mataró (1999) i el centre comercial Mataró Parc (2000). La ciutat també ha fet una aposta per l'economia del coneixement,[6] amb la creació i l'impuls del TecnoCampus Mataró-Maresme, un parc universitari adscrit a la Universitat Pompeu Fabra, i que integra l'Escola Superior Politècnica, l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa i l'Escola Superior de Ciències de la Salut.

Mataró ha tingut un paper destacat en l'àmbit de la política i la cultura catalana, amb intel·lectuals mataronins de primer ordre com Antoni Puigblanch, Melcior de Palau, Josep Goday, Joan Peiró i, per sobre de tots, Josep Puig i Cadafalch, considerat una de les personalitats més destacades de la Catalunya contemporània.[7] Els corrents arquitectònics del barroc, el neoclassicisme i el modernisme hi tingueren especial incidència; i encara avui dia s'hi poden contemplar desenes d'edificis remarcables. La ciutat és, també, bressol d'artistes d'anomenada com els escultors Damià Campeny i Manuel Cusachs, el pintor Rafael Estrany, l'escriptor Néstor Luján o el músic Peret.

Diverses entitats mataronines són o han estat rellevants a nivell nacional en diversos àmbits de la cultura i els esports com ara els castells (colla Capgrossos de Mataró), l'excursionisme i l'alpinisme (Agrupació Científico-Excursionista de Mataró) o la natació i el waterpolo (Centre Natació Mataró).

La festa major de Mataró, Les Santes, se celebra a l'entorn del 27 de juliol; i ha esdevingut en les darreres dècades una de les més potents i conegudes del país, fet pel qual l'any 2010 va ser declarada festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.[8]


GeografiaModifica

UbicacióModifica

El terme municipal de Mataró se situa entre la Serralada Litoral i el litoral mediterrani, i té una extensió total de 22,53 km². Limita amb els municipis veïns d'Argentona (W), Cabrera de Mar (SW), Dosrius (N) i Sant Andreu de Llavaneres (NE). La seva línia de costa s'allarga uns 6,5 km, entre la desembocadura de la riera d'Argentona i el límit amb Sant Andreu de Llavaneres.

Dosrius Sant Andreu de Llavaneres
Argentona  
Cabrera de Mar Mar Mediterrània

OrografiaModifica

Mataró s'estén en un pla tancat, per la banda de llevant, per una mena d'estrep de la Serra del Corredor que baixa fins arran de mar, al Turó d'Onofre Arnau (131 m). A ponent, en canvi, s'obre la vall planera que forma la riera d'Argentona. El relleu que envolta la ciutat està format principalment per roca granítica que forma sòls silícics i sorrencs com el sauló. El punt més elevat és el Turó de Tarau (434 m), que fa partió amb Dosrius. Altres cims destacables són el Turó d'en Cabanyes (407 m) i el Turó d'en Dori (363 m), tots dos al límit amb Argentona.

El terme mataroní és travessat per moltes rieres i torrents, que neixen a les extremitats de la serralada i s’adrecen cap a mar. Són cursos secs amb circulació subàlvia, encara que temibles en casos d’aiguats. A banda de l'esmentada riera d'Argentona, els més destacables són la riera de Mata i la riera de Sant Simó, que marca el límit amb la zona agrícola de les Cinc Sénies. Antigament hi havia cursos d'aigua que travessaven la ciutat actual, com la riera de Cirera i el torrent de Gatassa, avui dia desfigurats per la urbanització.[2]

Fauna i floraModifica

La vegetació, com a tota la comarca, és típicament mediterrània; però varia d’acord amb l'espai i l'hàbitat concrets, que es detallen a continuació.

Espais urbansModifica

A l'interior de la ciutat la diversitat i freqüència d'espècies vegetals i animals és molt inferior a la dels espais perirubans, però podem trobar arbres típics de les ciutats catalanes com el plàtan d'ombra (Platanus x hispanica) de la part superior de la Riera i la plaça de Santa Anna, o les alzines (Quercus ilex ssp. ilex) de la plaça de l'Ajuntament. En altres punts també hi ha peus de tell (Tilia sp.), lledoner (Celtis australis) i ginkgo (Ginkgo biloba). Al Parc Central i el Nou Parc Central, així com en altres espais ajardinats de Mataró, podem trobar exemplars d'una gran quantitat d'espècies com ara l'eucaliptus, el bedoll, el cedre, el pi pinyer o el xiprer, entre molts altres.

La fauna urbana consisteix principalment en ocells tals com el colom roquer (Columba livia), la merla (Turdus merula) o el pardal comú (Passer domesticus); si bé en els darrers anys s'ha registrat un augment de la presència d'espècies invasores com la tórtora turca (Streptopelia decaocto) i la cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus). Altres animals presents són mamífers com la rata (Rattus norvegicus), el ratolí comú (Mus musculus) o els gats asilvestrats (Felix silvestris catus), i petits rèptils com la sargantana (Podarcis hispanica) o el dragó comú (Tarentola mauritanica).

Espais forestalsModifica

 
Turó d'en Dori, vist des de la urbanització de Can Vilardell.

Pràcticament tota la superfície forestal del municipi queda inclosa dins el Parc del Montnegre i el Corredor, gestionat per la Xarxa d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Els boscos originals d'alzinar litoral dominats per l'alzina (Quercus ilex ssp. ilex) encara són presents a diversos vessants de muntanya, si bé històricament foren substituïts a molts indrets per l'acció humana en favor del pi pinyer (Pinus pinea).[9] Hi ha, també, presència d'alguns rodals d'alzina surera (Quercus suber), sobretot als veïnats de Valldeix i Cirera. Al sotabosc dominen el bruc (Erica arborea), la bruga (Erica scoparia), l’arboç (Arbutus unedo), l’estepa negra (Cistus monspeliensis) i l'estepa borrera (C. salvifolius), el cap d'ase (Lavandula stoechas), la gatosa (Ulex parviflorus), l’argelaga (Calicotome spinosa) i la ginesta (Genista arborea), entre altres. S'hi troba també farigola (Thymus vulgaris) i romaní (Rosmarinus officinalis). Cal remarcar igualment el roldor (Coriaria myrtifolia), que en èpoques passades havia tingut molta estima per a l’abastament de les adoberies de la localitat. Quant als bolets, s'hi poden trobar rovellons (Lactarius sanguifluus), pinetells (Lactarius deliciosus), trompetes (Craterellus cornucopioides), rossinyols (Cantharellus cibarius) i apagallums (Macrolepiota procera), entre molts altres.

Pel que fa a la fauna, als espais forestals predominen les espècies pròpies dels boscos mediterranis: mamífers com el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes vulpes) o l'esquirol (Sciurus vulgaris); ocells com el gaig (Garrulus glandarius), l'esparver (Accipiter nisus) o el picot verd (Picus viridis); rèptis com la serp verda (Malpolon monspessulanus) i el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida); i amfibis com el tòtil (Alytes obstetricans) o el gripau corredor (Bufo calamita), a més d'una gran quantitat d'insectes, cucs i altres invertebrats.

Espais agraris i fluvialsModifica

Els espais oberts fora de l'àmbit urbà i no inclosos en les masses forestals són, també, indrets freqüentats per una gran quantitat d'ocells, insectes (particularment lepidòpters) i petits mamífers que s'hi alimenten. En aquest sentit, és destacable l'àmbit agrari de les Cinc Sénies, que ocupa més de 200 ha de cultius diversos, on hi ha nombrosos peus de garrofer (Ceratonia siliqua) i s'hi poden veure espècies com el senglar, la perdiu (Alectoris rufa) o el mussol comú (Athene noctua).[10]

Altres llocs interessants per la fauna i flora que s'hi pot trobar són les diverses rieres del municipi com les d'Argentona, Sant Simó i Mata; si bé les comunitats vegetals originàries —tals com l'alocar o la gatelleda— han estat substituïdes en la majoria d'indrets pel canyar dominat per la canya de Sant Joan (Arundo donax), planta invasora que desplaça i impossibilita el creixement de les espècies autòctones.

Espais marinsModifica

Un dels hàbitats més importants que es poden trobar als entorns de la ciutat és l'Alguer de Mataró, que inclou algunes de les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) més ben conservades del litoral català; i que ha estat objecte d'estudi des de l'any 1997.[11] La importància ecològica cabdal de les comunitats bentòniques que es formen a l'entorn d'aquesta planta endèmica de la Mediterrània ha motivat la declaració de 2.906 ha com a zona marítima protegida (Costes del Maresme), inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000.

Al front marítim també podem observar tot l'any aus marines com el gavià argentat (Larus michaelis) o la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus); i, segons l'època, també el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el xatrac comú (Sterna hirundo), el mascarell (Morus bassanus) o les baldrigues.

HistòriaModifica

 
Jaciment arqueològic de la vil·la romana de Torre Llauder (s. I dC)

La ciutat de Mataró té el seu origen a l'època romana, quan es va fundar Iluro.[12] S'han trobat nombroses restes arqueològiques de la vila romana, sobretot al nucli antic de la ciutat, on s'han descobert fonaments de les cases romanes i zones de clavegueram. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[13] Al barri del Pla d'en Boet es conserven les restes de la Vil·la Torre Llauder, del final del segle I aC, que quedava fora de les muralles de l'antiga Iluro.

L'aspiració contínua de desfer-se de la jurisdicció feudal, al segle XVI, va fer crear una defensa permanent de la vila per a la seguretat dels seus habitants. L'any 1480 el rei Ferran el Catòlic va atorgar el privilegi d'incorporar-se definitivament a la Corona, que representava també la formació definitiva del municipi de Mataró. Durant el segle XVI va quedar enllestida la muralla.

Al segle XVI, Mataró era una petita vila edificada al voltant de l'església de Santa Maria i de la Plaça Gran. El seu important i progressiu creixement econòmic i demogràfic va fer necessari i a la vegada possible la construcció d'una segona muralla i la incorporació de nous espais urbans.

 
Vista panoràmica de Mataró (1668)

Les Muralles de Mataró, construïdes entre 1569 i 1600 van ser projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams de la muralla actualment al carrer Muralla dels Genovesos (recentment restaurada), al carrer Muralla D'en Titus i per sobre del Camí Ral. També queden les restes d'una torre de la muralla al pati d'un edifici privat al carrer Hospital. El projecte d'emmurallament de la vila es va prolongar més de trenta anys a causa de l'escassetat econòmica i les disputes sobre el traçat d'aquesta.

La muralla disposava de set portals i accessos, el més destacat era el de Barcelona (actual carrer Barcelona amb plaça Santa Anna), del qual es reprodueixen els escuts del principat, de Mataró i de Barcelona. Els escuts originals actualment figuren sobre la cel·la dedicada a Sant Sebastià. Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a l'encreuament entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d'Assís. Els altres portals eren els d'Argentona, Cabrera, Sant Josep, Sant Feliu, el Pou de la Sínia i la Penya d'en Roig o Portalet.

Al llarg de la guerra de successió espanyola van anar canviant de bàndol, per evitar problemes, depenent de l'exèrcit que apareixia a la rodalia de la ciutat,[14] i quan la flota aliada es presenta al Maresme és la primera a declarar-se per Carles[15] i aixeca un regiment comandat per Salvador Mataró per ajudar als aliats a prendre Barcelona el 1705.[16] Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, promesa del rei Carles III d'Aragó va arribar a Mataró el 25 de juliol de 1708,[17] poc després de la victòria aliada a la batalla d'Oudenaarde, i instal·lant-se al palau de Jaume de Baró.[18] L'1 d'agost de 1708 la parella es casà a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.[19]

La vila fou bombardejada pels anglesos el 1742 durant la Guerra de Successió Austríaca.[20] La industrialització de la ciutat va arrencar l'any 1839, quan s'instal·là el primer motor a vapor per a accionar una fàbrica tèxtil. Des d'aquest moment el sector tèxtil, d'antiga tradició artesanal, se situà al centre de l'activitat econòmica.

 
Monument a La Mataró, tren que feia el recorregut Mataró-Barcelona, a la plaça de la Universitat de Barcelona (1878)

La capital del Maresme va viure un gran creixement industrial, que va comportar l'arribada de milers d'immigrants. Aquesta arribada d'immigrants va fer-se especialment evident durant les dècades dels anys 60 i 70, quan desenes de milers d'immigrants provinents de Múrcia, Andalusia i Extremadura (principalment), van instal·lar-se a la perifèria de Mataró, creant els barris de Cerdanyola, Cirera, Rocafonda i la Llàntia, entre altres. Aquests barris eren sovint molt llunyans del centre de la ciutat, ja que els nouvinguts no tenien suficients diners per poder instal·lar-se al nucli urbà.

Aquests nous barris van viure situacions molt precàries, atès que l'Ajuntament mataroní no els prestava cap atenció, i els habitants dels barris gaudien d'una situació econòmica molt precària.

Durant la dècada de 1960, van aparèixer associacions veïnals als barris per millorar la condició de vida dels seus habitants, i reivindicar l'ajuda de les institucions públiques.

Amb la restauració de la democràcia, es va aconseguir millorar les infraestructures de la ciutat i aconseguir la connexió entre els diferents barris, amb l'aprovació del Pla General d'Ordenació del 1977, i la revisió d'aquest, el 1993, projectant la Via Europa, eix perpendicular a la costa, que unia els barris perifèrics, abans allunyats entre ells, i també del centre urbà.


Divisió administrativaModifica

Mataró es divideix administrativament en onze barris. El més poblat és el barri de l'Eixample, amb 32.000 habitants, seguit molt de prop pel de Cerdanyola. El menys habitat és el barri de la Llàntia, amb poc més de 4.000 persones empadronades.[21] Pel que fa a la superfície, els dos barris més extensos, amb diferència, són Vista Alegre (925 ha) —que inclou diverses urbanitzacions a la falda de la muntanya, i pràcticament tota la superfície forestal del municipi— i El Palau–Escorxador (528,9 ha), que incorpora la zona agrícola de les Cinc Sénies. El més petit és Peramàs, amb una àrea de només 20,9 ha.

Barri Àrea (ha) Població (2019) Plànol dels barris de Mataró
Centre 29 4.683
Cerdanyola 143,7 31.194
Cirera 123,8 10.596
Eixample 184,9 32.008
El Palau–Escorxador 528,9 7.247
Els Molins 37,8 5.884
La Llàntia 21,7 4.063
Peramàs 20,9 7.928
Pla d'en Boet 198,1 5.631
Rocafonda 24,6 11.562
Vista Alegre 925 7.495
TOTAL MATARÓ 2.238,4 128.291

DemografiaModifica

 
Escultura Laia l'arquera, obra de Josep Maria Rovira (1998) emplaçada a la Porta Laietana.

La població de Mataró, des que es tenen registres fiables, ha anat augmentant ininterrompudament d'acord amb la tendència de creixement econòmic del país i de la ciutat. Particularment, a partir de l'edat moderna Mataró anà consolidant-se com a població amb un pes demogràfic rellevant, essent el 1708 la cinquena ciutat en habitants de tot Catalunya i el 1860 la tercera de la província, només darrere de Barcelona i de la Vila de Gràcia.[2] A finals del segle xix la població s'havia doblat respecte a l'inici de la centúria i tornà a créixer amb força a la dècada de 1920 gràcies a l'impuls de la indústria mataronina.

La Guerra Civil (1936-1939) i la situació econòmica de postguerra alentiren el creixement, però a partir dels anys cinquanta i sobretot als seixanta del segle xx una nova onada d'immigrants provinents principalment d'Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó i Múrcia provocaren una gran expansió demogràfica i urbanística de la ciutat.[2] Després d'un estancament a la dècada dels anys noranta, la població tornà a augmentar a primers del segle xxi, ara amb persones nouvingudes procedents majoritàriament del Magrib, la Xina, l'est d'Europa i Sud-amèrica.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
123 - 23657 5.918
9.657
16.595 17.413 18.425 19.704 19.918

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
24.125 28.034 29.920 31.642 41.128 73.129 96.467 101.882 101.527 101.527

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
102.018 103.265 104.659 109.298 114.114 118.748 119.780 122.905 124.084
124.280

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
125.517
126.988 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

L'any 2019 el 37,1% de la població censada a Mataró és nascuda fora de Catalunya, repartits pràcticament en parts igual entre els d'origen espanyol i els que provenen de fora de l'Estat.[22]

Població per lloc de naixement
Catalunya 80.703 62,9%
Resta de l'Estat 24.333 19,0%
Estranger 23.229 18,1%
Total 128.265 100%

EconomiaModifica

 
Vista de les Cinc Sénies des del Turó d'Onofre Arnau.

L'agricultura mataroninaModifica

Com a la majoria de les poblacions de la comarca, la vinya era antigament la base de l'agricultura local, però la invasió de la fil·loxera a la darreria del segle xix va reduir considerablement la superfície dedicada a la vinya.

Gràcies a la repoblació dels ceps amb peus americans, més resistents a les malures, la vinya encara va tenir força importància fins ben entrat el segle xx.

El 1945 la superfície era encara una mica superior a la del regadiu.

Paral·lelament a la regressió de la vinya es va anar incrementant el conreu de regadiu, sobretot a partir del moment en què es va utilitzar l'energia elèctrica per a l'extracció de les aigües subterrànies.

La plataforma quaternària que limita amb el mar, formada per l'acumulació de sorres i graves procedents de la disgregació del granit, resulta molt a propòsit per al conreu de regadiu, tant per l'existència de capes freàtiques, com per la bona permeabilitat dels sòls.

Però no tot ha estat fàcil: el pagès ha hagut de reconstruir moltes vegades els camins, esplanar-los, anivellar-los, cercar l'aigua a molta profunditat, canalitzar-la degudament i modificar la qualitat dels terrenys.

Les zones d'horta més fèrtils es troben al pla de Sant Simó i Cinc Sénies, al cantó de llevant, i al pla d'en Boet, amb el Rengle i el Camí del Mig, fins a la riera d'Argentona, al cantó de ponent.

En aquesta darrera direcció és on l'acció urbanitzadora ha engolit més parcel·les dedicades a l'horticultura.

Hi ha també llenques d'horta situades a més altura, però no tenen la importància dels indrets planers.

Fins no fa pas gaire, la collita de la patata primerenca era tinguda com a principal. El seu conreu arrencava de la fi del segle passat i s'havia consolidat vers el 1910 amb l'adopció de la llavor anglesa Royal Kidney, que era la que s'avenia millor amb aquesta classe de producció hortícola, amb vista a l'exportació, i que va fer que el 1932 es declarés obligatòria la denominació d'origen Mataró per a aquesta classe de tubercle obtingut a la comarca i les zones limítrofes. L'enciam Trocadero i el pèsol també van ser objecte d'exportació.

La producció floral, doncs, és minsa i es continua amb els conreus d'horta tradicionals (cols, col-i-flors, bròquils, escaroles, pebrots, mongetes, cebes i patates), però s'han millorat les tècniques de l'agricultura intensiva (hivernacles, umbracles, regatge per aspersió), amb la qual cosa l'horticultura manté el seu pes econòmic dins el municipi.

L'any 1986 hi havia conreades 144 ha de secà i 913 ha de regadiu, amb els següents cultius: 27 ha de cereals, 14 de llegums, 203 de tubercles, 90 de flors, 48 de farratges, 50 de fruites, 545 d'hortalisses, 3 de vinya i 77 d'altres.

TransportsModifica

 
Edifici de l'estació de Mataró, construït l'any 1905.
 
Vehicle de Mataró Bus.
 
Bus nocturn de la línia N-80 entre Barcelona i Mataró.
 
La Riera, un dels carrers principals.

Comunicació viàriaModifica

L'autopista C-32 i la N-II comuniquen el municipi amb la resta de la comarca, en direcció a Barcelona pel sud i cap al nord fins a Girona i la frontera amb França.

A Mataró neix la C-60, que comunica la ciutat amb Granollers i el Vallès Oriental pel túnel de Parpers, i que permet l'enllaç amb l'AP-7.

La carretera comarcal C-1415 arriba fins a Mollet del Vallès, passant per Argentona i La Roca del Vallès, a través del coll de Parpers.

Un darrer accés és el Camí del Mig, una via tradicional que connecta pràcticament tot el litoral maresmenc; i que es creu que correspon al traçat de l'antiga Via Augusta.[23]

FerrocarrilsModifica

Mataró té una estació de tren de Rodalies Barcelona (Rodalies de Catalunya, Renfe) inclosa dins la línia R1     (Molins de Rei/L'Hospitalet - Blanes/Maçanet), de la qual és una de les estacions terminals habituals. Aquesta fou l'estació d'on sortí el primer tren de la península Ibèrica, l'any 1848, en direcció a Barcelona; i l'edifici actual, de 1905, està inclòs dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.[24]

La ciutat també està inclosa dins l'ambiciós projecte de la Línia Orbital Ferroviària, definit al Pla d'Infraestructures de Catalunya, que l'hauria d'enllaçar amb Vilanova i la Geltrú per mitjà d'un quart cinturó ferroviari de 119 km, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès. Dins d'aquesta planificació, també es preveu la creació de quatre noves estacions: Mataró Oest, Mataró Nord, Mataró Centre i Mataró Est.[25] Actualment, però, aquest projecte està aturat.

Autobusos urbans, interurbans i nocturnsModifica

La ciutat compta amb el servei públic d’autobusos Mataró Bus, propietat de l'Ajuntament de Mataró i gestionat per l'empresa Avanza Grupo.

Actualment ofereix un total de 8 línies urbanes, la majoria de les quals fan parada a l'estació de Rodalies (tren) i l'Hospital de Mataró:[26]

Línies urbanes de Mataró Bus (2020)
1 Línia Circular
2 Línia Circular
3 Camí de la Serra - Vista Alegre - Rocafonda
4 Cirera - Molins
5 Rodalies - Hospital de Mataró
6 Institut Català de la Salut - Ctra. de Mata
7 Plaça de les Tereses - Cerdanyola
8 Rodalies - Galícia


També hi ha diverses línies interurbanes que comuniquen Mataró amb altres ciutats de la comarca i d’altres comarques més properes:[27][28][29]

Línia Recorregut Operada per
e11.1 Mataró Centre – Barcelona Moventis Empresa Casas
e11.2 Mataró Nord – Barcelona Moventis Empresa Casas
e13 Mataró – Granollers Sagalés
C-5 Mataró – UAB Moventis Empresa Casas
C-10 Mataró – Barcelona (per N-II) Moventis Empresa Casas
C-20 Mataró – Llavaneres – Sant Vicenç de Muntalt Moventis Empresa Casas
C-30 Mataró – Vilassar de Dalt Moventis Empresa Casas
550 Mataró – Granollers Sagalés
551 Mataró – Canyamars Sagalés
553 Mataró – Argentona (pel Cros) Sagalés
554 Mataró – Argentona Sagalés
557 Hospital de Mataró – Argentona – Òrrius Sagalés
569 Mataró – Argentona – La Roca – Granollers Sagalés
603 Aeroport – Barcelona – Blanes (per N-II) Sagalés


Finalment, la ciutat també compta amb línies d’autobús nocturnes:[27][29]

Línia Recorregut Operada per
N-80 Barcelona – Mataró Moventis Empresa Casas
N-82 Barcelona – Mataró – Malgrat de Mar Sagalés
N-83 Mataró – Malgrat de Mar Sagalés

Port marítimModifica

Mataró compta, des de l'any 1991, amb un port marítim amb capacitat per a un total de 1.080 embarcacions i serveis de grua, varador, benzinera, tallers i botigues de material nàutic.

El servei portuari de marineria està actiu les 24 hores, a través del canal 9 del VHF.

Festes localsModifica

Article principal: Les Santes
 
La família Robafaves, gegants emblemàtics de la ciutat.

La festivitat local de Mataró és «La festa de Les Santes» (Juliana i Semproniana), que se celebra del 24 al 29 de juliol (ambdós inclosos).[30] Durant aquestes festes, es fan actes populars i tradicionals, com «El Desvetllament Bellugós», que consisteix a baixar pel carrer de la Riera (carrer principal del centre) ballant amb els gegants fins a arribar a la plaça de Santa Anna, on esclata un musical.

El 28 d'octubre se celebra la festa de Sant Simó, i es menja el sabre de Sant Simó.

La Setmana Santa és, també, un esdeveniment cultural d’una gran importància, on cal destacar tot un seguit de processons de les diferents confraries i germandats de la ciutat, de tal manera que la més important és la de Divendres Sant, amb la participació de 13 passos processionals i els Armats de Mataró, dels quals es té constància des de principis del segle xviii.

Els dissabtes té lloc el mercat setmanal de Cerdanyola, Cirera, l'Escorxador i Pla d'en Boet.

Mitjans de comunicacióModifica

 
Logotips de Mataró Audiovisual.

Pel fet que es tracta d'una gran ciutat, Mataró ha comptat, històricament, amb diversos mitjans de comunicació propis, si bé és cert que per la proximitat amb Barcelona la majoria han tingut sempre un abast fonamentalment local, habitualment només ampliat als municipis del Baix Maresme.

D'entre els mitjans actuals, cal destacar principalment l'entitat pública municipal Mataró Audiovisual, nascuda l'any 2017 com a nova plataforma única que integra els canals públics de televisió, ràdio i digital.[31][32] Així, Mataró Televisió —al canal 24 de la TDT— és la continuadora de l'emissora pròpia de la ciutat des de 1984,Televisió de Mataró, que l'any 2010 s'havia fusionat amb Maresme Digital Televisió, impulsada pel Consell Comarcal del Maresme, formant els nous canals m1tv i mtv2. Al seu torn, Mataró Ràdio començà a retransmetre's l'any 2006 a la freqüència 89,3 de l'FM, i és el nucli impulsor del nou projecte transmèdia. Mataró Audiovisual té la seva seu al TecnoCampus,[33] i ofereix un servei de programació a la carta, a través de la seva pàgina web.

Pel que fa a la premsa escrita, el nombre de publicacions històriques i ja desaparegudes és vastíssim,[34] i destaca d’entre les quals el Diari de Mataró (1895-1936) i altres de temàtica més concreta com Iluro-Sport (1965-1978). Més recentment, el diari El Punt (avui integrat a El Punt Avui) tingué una edició maresmenca amb seu a Mataró, entre els anys 1995 i 2011,[35] i actualment publica un suplement comarcal.

Altres mitjans molt distribuïts i amb molt d'impacte local són els setmanaris gratuïts de la ciutat. Els dos més rellevants, per extensió i continuïtat en el temps, són El Tot Mataró i Maresme (1981), el més antic de Catalunya,[36] i el Capgròs (1984).[37] Tots dos tenen, també, una versió electrònica i una presència notable a les xarxes socials.

Finalment, també s'hi editen diverses publicacions periòdiques especialitzades de tipus científic o cultural, com ara les revistes Cingles (1969), els Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria (1978), L'Atzavara (1979), Felibrejada (1994) i Valors (2003).

Llocs d'interèsModifica

Museus i sales d'exposicióModifica

 
Interior de la Nau Gaudí, obra l'arquitecte Antoni Gaudí (1878).

Alguns dels centres culturals més rellevants de la ciutat són els següents:


Obres arquitectòniques destacadesModifica

 
Façana de la Casa Coll i Regàs, obra de Josep Puig i Cadafalch (1898).
 
Pati panòptic de l'antiga Presó, obra d'Elies Rogent (1851).

Pel fet que és la ciutat de naixement de diversos arquitectes rellevants que formen part dels principals moviments arístics de finals del segle xix i principis del segle xx, Mataró compta amb un gran nombre d'edificis d'alt interès artístic i arquitectònic, d'entre els quals podem citar els següents:


Edificis religiososModifica

 
Basílica de Santa Maria (s. XVII).

L'església més emblemàtica de Mataró és la basílica de Santa Maria, parròquia tradicional de la ciutat documentada des de l'any 1054, i situada al bell mig del casc històric, sobre les restes d'una església romànica, i encara abans d'un temple d'origen romà. L'edifici actual data del segle xvii i barreja els estils gòtic, barroc i neoclàssic. Al seu interior destaca la Capella dels Dolors, un dels exponents del barroc català més ben conservats, amb diverses obres d'Antoni Viladomat.[40] Acull les relíquies de les Santes patrones de la ciutat (Santa Juliana i Santa Semproniana), i per aquest motiu el 27 de juliol s'hi oficia la Missa de les Santes.

Altres edificis remarcables són l'església de Santa Anna i l'antic convent de Sant Joan i Sant Josep, tots dos d'estil barroc. Als afores de la ciutat, tocant a les Cinc Sénies i la riera del mateix nom, trobem l'ermita de Sant Simó, un petit temple de tradició marinera construït el segle xvii, i que encara avui dia manté viva la tradició d'un aplec i de menjar pels volts del 28 d'octubre el sabre de Sant Simó, especialitat pastissera genuïnament mataronina. En aquest indret s'ubicava la Coca de Mataró, un exvot mariner de gran valor artístic que avui es conserva al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam.

Més lluny encara del centre de la ciutat, són remarcables l'ermita romànica de Sant Martí de Mata (segle ix-xi) i la de Sant Miquel de Mata (segle xv), d'estil gòtic tardà.

Parcs i jardinsModifica

 
Porta principal del Parc Central.

La ciutat compta amb diversos espais verds dins de la trama urbana. El més emblemàtic és el Parc Central de Mataró, inaugurat l'any 1893, on es troben arbres de gran envergadura i està vorejat per una tanca perimetral. A continuació d'aquest s'hi emplaça el Nou Parc Central, de l'any 2000, un espai de gran extensió (15,6 ha) que ha esdevingut l'autèntic pulmó verd de la ciutat.[41]

Altres espais d'una especial rellevància són els Jardins de l'Antic Escorxador, que des del 2013 allotgen la Biblioteca Pública Antoni Comas i altres equipaments municipals; i el Parc de Can Boada, un parc quasi forestal de 2 ha, que s'enfila dalt d'un turó molt cèntric i que allotja un edifici singular obra de Jeroni Boada.[42] En darrer terme, també hi ha diversos espais repartits en els diferents barris de la ciutat, com el Parc de Cerdanyola, el Parc del Nord o el Parc de Can Clavell.

Als afores de la ciutat, hi ha el Parc Forestal situat al Turó d'en Dori, un gran espai afeixat de 25 ha de pineda, alzinar i surera amb diversos equipaments i molt freqüentat pels habitants de la ciutat, per a realitzar-hi activitats esportives, pícnics i trobades familiars.[43]

Platges i front marítimModifica

 
Platja del Varador.

Com a ciutat que ha crescut ben arran de la mar, Mataró compta amb un imponent Passeig Marítim que recorre la costa al llarg dels 2,2 km de platges de la ciutat, des de la riera de Sant Simó fins a la Platja de Ponent. Més enllà, hi ha la possibilitat de connectar amb les poblacions veïnes de Sant Andreu de Llavaneres i Cabrera de Mar, si bé en alguns trams el pas encara no està ben resolt.

El passeig marítim disposa de nombrosos espais per a l'esbarjo, de d'equipaments esportius a negocis de restauració. En destaquen les instal·lacions del Centre Natació Mataró i l'accés al Port de Mataró, que al seu torn acull també diversos bars i restaurants. En diverses ocasions al llarg de l'any, aquesta gran avinguda costanera acull la celebració de concerts i altres espectacles.

Pel que fa a les platges, se'n diferencien quatre de dimensions molt variables, totes elles amb servei de salvament i socorrisme durant la temporada d'estiu i equipades amb diverses instal·lacions: lavabos, dutxes, passeres de fusta, xarxes de voleibol, jocs infantils, etcètera.[44] En sentit oest-est són les següents:

  • Platja de Ponent (180 x 30 m): situada a recer del Port, és la més petita i la menys freqüentada
  • Platja del Varador (765 x 125 m): disposa del distintiu de Qualitat Turística
  • Platja del Callao (400 x 50 m): disposa del distintiu de Qualitat Turística
  • Platja de Sant Simó (1.000 x 30 m): la més allargada i menys artificial, més enllà de la darrera guingueta hom hi practica el nudisme


Biblioteques i centres cívicsModifica

 
Biblioteca Pública Antoni Comas, als Jardins de l'Antic Escorxador.

La xarxa local de biblioteques de Mataró actualment només compta amb dos centres:[45] la Biblioteca Pública Pompeu Fabra, inaugurada l'any 1997 i construïda com a primer prototipus mundial d'edifici sostenible; i la Biblioteca Pública Antoni Comas, inaugurada el 2013 a l'interior de l'edifici modernista de l'antic Escorxador municipal.

El Parc TecnoCampus Mataró-Maresme també compta amb un servei de biblioteca universitària per a la comunitat educativa dels seus centres.[46] Fora de la xarxa pública, hi ha la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro, els orígens de la qual es remunten al 1929, i que es troba al seu emplaçament actual des de l'any 2002.[47]

Pel que fa als centres cívics, la ciutat actualment en té set: Pla d'en Boet, Rocafonda, Cerdanyola, Cabot i Barba, Molins, Cirera i Espai Gatassa.[48] Aquests centres cívics es complementen amb altres equipaments com el Casal de Barri de les Esmandies i els 19 centres socials que l'Ajuntament té cedits a diverses entitats locals, per a la realització de llurs activitats.

Cinema, música i teatreModifica

Mataró té nombrosos espais d'oci i lleure, alguns dels quals —com el Foment Mataroní, el Casal de la Nova Aliança o el Cercle Catòlic— són entitats que venen d'antic, i que s'han destacat per la seva contínua oferta d'activitats culturals, tallers educatius, passis de pel·lícules, etcètera. Quant a la darrera entitat esmentada, cal destacar la Sala Cabanyes, teatre on es representa l'espectacle Els Pastorets de Mataró, que l'any 2016 va celebrar el seu centenari.

El Teatre Monumental, de propietat municipal, és el principal equipament dedicat a la difusió de les arts escèniques de la ciutat. Ubicat a la Riera, i amb un aforament de 780 localitats, compta amb una programació estable de dansa i teatre durant tot l'any.[49] També cal destacar l'existència de l'equipament Can Gassol. Centre de creació d’arts escèniques, inaugurat l'any 2010.[50]

Pel que fa a les sales de cinema, la ciutat havia arribat a comptar antigament amb una dotzena d'establiments, entre els quals l'emblemàtic Cinema Iluro,[51] però la crisi del sector i l'obertura l'any 2001 del centre comercial Mataró Parc —que acull 12 sales de cinema— provocà el tancament de tots els cinemes situats al centre, tret del Foment Mataroní. Justament aquest darrer va ser el lloc on es va fer la primera projecció a Mataró, el 2 de febrer de 1897, que així va esdevenir la tercera ciutat catalana a admirar el cinematògraf.[52]

Finalment, Mataró gaudeix d'una àmplia oferta de discoteques i sales de concerts. Un dels locals musicals de referència és la Sala Clap, inaugurada l'any 2000 al Polígon Industrial Pla d'en Boet, i un dels equipaments integrants del projecte de la Casa de la Música de Mataró.

Mataronins i mataronines il·lustresModifica

Categoria principal: Mataronins
 
Retrat de Josep Puig i Cadafalch (1867-1956).
 
El músic Peret, sostenint el disc d'or que va guanyar per l'èxit Borriquito como tú (1971).

Nombroses persones reconegudes han nascut o s'han establert a Mataró, d'entre les quals destaquen les següents:


Nascuts al segle xvii i segle xviii


Nascuts al segle xix


Nascuts al segle xx


Altres personalitats d'origen mataroní:

La galeria de mataronins il·lustresModifica

En aquest espai emblemàtic de la Casa de la Ciutat estan exposats els retrats a l'oli de 14 personalitats: Francesc Dorda, Damià Campeny, Antoni Puig Blanch, Miquel Biada, Josep Garcia i Oliver, Terenci Thos i Codina, Melcior de Palau i Català, Manuel de Bofarull, Francesc de Paula Mas i Oliver, Tomàs Viñas, Josep Puig i Cadafalch, Marià Ribas, Pere Montserrat i Antoni Comas.[54] Actualment no hi figura, encara, cap dona.

Mataroní/na de l'AnyModifica

Entre els anys 2009-2017, el setmanari El Tot Mataró i Maresme organitzà un certamen per tal de triar, a partir de la votació popular, una persona destacada per la seva trajectòria o contribució a la vida de la ciutat.

Les persones premiades en les diverses edicions foren els activistes socials Pep Manté (2009) i Joan Antoni Ciller (2010), el Pare Joan Herrero (2011), l'historiador Joan Salicrú (2012), el portaveu dels afectats per les preferents Diego Herrera (2013), la ninotaire Lara Sànchez (2014), l'oncòloga Maribel Nieto (2015), el nen afectat per la malaltia de Tay–Sachs Aleix Merino (2016) i el dirigent independentista local Carles Estapé (2017).[55]

Llista de batlles de Mataró des de l’any 1835Modifica

ReferènciesModifica

  1. «Densitat de població. Municipis amb més de 20.000 habitants». Institut d’Estadística de Catalunya, 2019. [Consulta: 29 març 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mataró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. GIMÉNEZ BLASCO, Joan. Mataró. Una vila que s'ha fet ciutat. Mataró: Ajuntament de Mataró, abril de 2003. 
  4. GIMÉNEZ I BLASCO, Joan. La província marítima de Mataró. Economia i conflictes socials (1750-1870). Mataró: Fundació Iluro, 2013. ISBN 978-84-937992-2-9. 
  5. MUÑOZ, Óscar «La primera autopista de peaje de España cumple hoy 40 años». La Vanguardia, 02-07-2009.
  6. MARTÍNEZ, Lluís «Mataró vol convertir-se en ciutat universitària». El Punt Avui, 30-08-2011, pàg. 32.
  7. «L’empremta de Puig i Cadafalch a Mataró i a la comarca del Maresme». Any Puig i Cadafalch 2017. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 març 2020].
  8. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació «ACORD GOV/181/2010, d'11 d'octubre, pel qual es declara com a festa patrimonial d'interès nacional Les Santes de Mataró». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5.736, 18-10-2010, pàg. 75609.
  9. BASSA I VILA, Oriol (et al.). Els boscos del Maresme. Argentona: Natura / Ajuntament de Mataró, 1997, p. 71. ISBN 84-920892-3-7. 
  10. FRAMIS, Hugo «Aproximació a la distribució i abundància del mussol comú (Athene noctua) als espais periurbans de la ciutat de Mataró i a la zona agrícola de les Cinc Sènies». L'Atzavara, 2008, pàg. 43-50.
  11. MUÑOZ-RAMONS, Gregori «L'Alguer de Mataró, cinc anys d'estudi (1977-2001)». L'Atzavara, 10, 2002, pàg. 23-28.
  12. «Viatge a Iluro». ghcmataro.org.
  13. Farell i Garrigós, David; Lladó i Tubau, Francesc «La via romana de Parpers». Fonts, abril 2000, pàg. 17-18.
  14. Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, pàg. 32-37. ISSN: 1695-2014.
  15. Juan Vidal, 2001, p. 63.
  16. Reixach i Puig, Ramon. Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya: Mataró, s. XVIII i XIX. Caixa d'Estalvis Laietana, 2008, p. 121. ISBN 8493310964. 
  17. León Sanz, 2007, p. 102.
  18. León Sanz, 2007, p. 101.
  19. León Sanz, 2007, p. 109.
  20. Rivington, James. The Naval History of Great Britain; with the Lives of the Most Illustrious Admirals and Commanders, from the Reign of Queen Elizabeth ... to the Year One Thousand Seven Hundred and Fifty Eight, Etc, (en anglès). Volum 4, 1758, p. 152. 
  21. Estudi de la població a Mataró, 1 de gener de 2019. Mataró: Ajuntament de Mataró, 2019. 
  22. «El municipi en xifres. Mataró». Institut d'Estadística de Catalunya, 2019. [Consulta: 20 març 2020].
  23. «El Camí del Mig». Ajuntament de Premià de Mar. [Consulta: 21 març 2020].
  24. «Estació de tren (Mataró)». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 març 2020].
  25. «La Línia Orbital Ferroviària: Vertebració del territori metropolità». Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 març 2020].
  26. «Horaris i recorreguts 2020». Mataró Bus. [Consulta: 21 març 2020].
  27. 27,0 27,1 «Línies i Horaris». Moventis. [Consulta: 21 març 2020].
  28. «Demarcació de Barcelona». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 març 2020].
  29. 29,0 29,1 «Línies regulars». Sagalés. [Consulta: 21 març 2020].
  30. «Les Santes de Mataró». Patrimoni festiu de Catalunya. [Consulta: 16 agost 2018].
  31. Projecte de la integració de mitjans de Mataró Audiovisual. Mataró Audiovisual, 2017. 
  32. «Presentació». Mataró Audiovisual. [Consulta: 21 març 2020].
  33. «Mataró Audiovisual fusiona la ràdio i la tele municipals en un nou espai al TecnoCampus». TecnoCampus, 28-08-2017. [Consulta: 21 març 2020].
  34. COSTA OLLER, Francesc. La premsa a Mataró, 1820-1980 (Actualitzat el 2013). 2a edició ampliada, 2013. 
  35. «El Punt». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 març 2020].
  36. «El Tot Mataró celebra 35 anys amb una gran festa i una edició especial». Associació de mitjans d'informació i comunicació (AMIC), 24 maig del 2016.
  37. «Construint ciutat». Capgròs Comunicació. [Consulta: 21 març 2020].
  38. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 80. ISBN 84-393-5437-1. 
  39. 39,0 39,1 Reixach i Puig, Ramon. «Cent anys de noucentisme. Josep Goday i Casals». Capgros.com. Capgròs Comunicació S.L.. [Consulta: 5 agost 2012].
  40. «Capella dels Dolors de Mataró. Una de les joies del barroc català». Patrimoni cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
  41. AMAT, Xavier «La dècada verda». Capgròs, 21-05-2010.
  42. AMAT, Xavier «Can Boada: El turó aprofitat». Capgròs, 08-10-2010.
  43. Servei d’Urbanisme, Patrimoni, Medi Ambient i Habitatge. Pla Especial d'Ordenació del Parc Forestal del "Turó d'en Dori". Ajuntament de Mataró, Gener de 2014. 
  44. «Descobreix les nostres platges». Visit Mataró. Ajuntament de Mataró. [Consulta: 21 març 2020].
  45. «Biblioteques de Mataró». Direcció de Cultura. Ajuntament de Mataró. [Consulta: 20 març 2020].
  46. «Biblioteca». Parc TecnoCampus Mataró-Maresme. [Consulta: 20 març 2020].
  47. «Biblioteca Popular». Fundació Iluro. [Consulta: 20 març 2020].
  48. «Xarxa d'Equipaments Cívics». Ajuntament de Mataró. [Consulta: 20 març 2020].
  49. «Teatre Monumental». Direcció de Cultura. Ajuntament de Mataró. [Consulta: 20 març 2020].
  50. «Can Gassol. Centre de creació d’arts escèniques». Direcció de Cultura. Ajuntament de Mataró. [Consulta: 20 març 2020].
  51. CUSACHS I CORREDOR, Manuel «L’enderroc de l'Iluro i la història de les sales de cinema a Mataró». Capgròs, 28-02-2020.
  52. CUSACHS I CORREDOR, Manuel «Mataró i el cinema. 1897-1905. Les beceroles del setè art a Mataró». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 44, 1992, pàg. 10-15.
  53. «Josep Goday i Casals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  54. «[http://culturamataro.cat/ca/ciutat-i-territori/els-mataronins-illustres La galeria dels mataronins il·lustres]». Ajuntament de Mataró. [Consulta: 20 març 2020].
  55. «Mataroní de l'Any». El Tot Mataró i Maresme. [Consulta: 21 març 2020].

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica