Alzinar

bosc d'alzines
Per a altres significats, vegeu «l'Alzinar».

Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d'alzines. És un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt. L'estrat arbustiu és molt ric i espès i, per contra, l'estrat herbaci és poc desenvolupat.[1]

Aspecte d'un típic alzinar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

És un dels ecosistemes mediterranis més característics. Actualment, els alzinars madurs escassegen a causa del fet que han tingut un sistema d'explotació en règim de bosc menut, per a producció de llenya. L'activitat humana que, amb els incendis i certes polítiques de repoblació, han fet que les pinedes o les brolles, pertanyents a estadis més primerencs de la successió ecològica, siguin molt abundants. L'estatge arbori d'un bosc desenvolupat hauria d'atènyer fins a 20 m d'alçada, en canvi, actualment és difícil trobar alzinedes amb l'estrat arbori superior a 12 m. Els alzinars normalment s'exploten pel sistema de bosc menut, caracteritzat per la regeneració per rebrotada de les soques tallades, i tallades a diàmetres petits/mitjans.

Des d'un punt de vista fitosociològic, també són alzinars els anomenats carrascars (boscos de carrasca) i les suredes (boscos de sureres). Alzinars, carrascars i suredes formen l'aliança Quercion ilicis.

Als Països Catalans, es distingeixen diferents tipus d'alzinars, segons l'associació i la subassociació:

  • Alzinar típic Viburno tini-Quercetum ilicis
Alzinar amb arboç Viburno tini-Quercetum ilicis subass. arbutetosum
Alzinar amb marfull Viburno tini-Quercetum ilicis subass. pistacietosum
Alzinar amb roure cerrioide Viburno tini-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum
Alzinar amb roure valencià Viburno tini-Quercetum ilicis subass. quercetosum valentinae
Alzinar amb falzia negra Viburno tini-Quercetum ilicis subass. asplenietosum onopteridis
Alzinar amb boix Viburno tini-Quercetum ilicis subass. viburnetosum lantanae
Sureda Viburno tini-Quercetum ilicis subass. suberetosum

Fora d'aquesta zona, en alguns llocs de la serralada Cantàbrica, també s'hi fa un altre tipus d'alzinar, l'alzinar cantàbric, proper a l'alzinar típic i que es considera un bosc relicte d'èpoques passades en què al nord de la península hi havia un clima semblant al mediterrani.

Referències modifica

  1. Glossari de Termes Ambientals. Barcelona: Fundació Bancaixa, 1996, p. 30. ISBN 84-88715-60-9 [Consulta: 29 novembre 2014]. 

Bibliografia modifica

Vegeu Alzinar en el Viccionari, el diccionari lliure.