Rocafonda
Rocafonda és un barri de Mataró, al Maresme, promogut els anys quaranta[1] i que va créixer durant els anys seixanta coincidint amb l'onada migratòria de l'època.[2] Delimitat per la Ronda d’Alfons X el Savi, la carretera de Mata i el Turó del Cementiri dels Caputxins,[3] es tracta d'una de les zones de la ciutat amb major densitat de població. L'any 2019 tenia 11.562 habitants empadronats.[4]
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Maresme | |||
| Municipi | Mataró  | |||
El barri de Rocafonda delimita amb altres barris al carrer de la República Argentina, el carrer d'El Salvador, l'avinguda del Perú, la plaça Josep Cusachs, la Ronda Rafael Estrany, la plaça d'Alfred Opisso, la carretera de Mata, la ronda d'Alfons X El Savi i el passeig d'Antoni Martí Cabanellas.
L'any 1968 es van descobrir vestigis romans als entorns del Cementiri dels Caputxins, que correspondrien als segles I a.C. i VI dC., en un conjunt arqueològic que es va anomenar Vil·la romana de Rocafonda. Fins als anys quaranta del segle xx, la zona era encara agrícola, dedicada en aquells moments a la vinya i els garrofers.[5] Les primeres cases van aparèixer el 1947 al passeig de Cabanelles, any en què també s'inicià la urbanització de l'anomenada Ciutat Jardí, promoguda per la Caixa d'Estalvis de Mataró seguint un projecte del 1924.[1]
L’any 1999, l’Associació de Veïns de Rocafonda va proposar a l’Ajuntament de Mataró l'elaboració d’un pla estratègic d’intervenció i transformació del barri,[6] per a millorar les infrastructures i els serveis. Així, Rocafonda fou un dels beneficiaris de la Llei de Barris, que l'any 2007 va atorgar una inversió de una inversió de 13,8 milions d'euros finançats entre l'Ajuntament i la Generalitat.[7] En aquells moments els problemes el barri eren definits per l'administració com "la densitat, la mala qualitat i la inaccessibilitat dels edificis, i l’assimilació d’un allau d’immigrants de cultures diverses en un context de carència d’espais públics i d’equipaments".[8]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Rocafonda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Especial Tot Barris - Rocafonda: un barri obrer, hereu de totes les seves lluites». El Tot Mataró i Maresme, 06-11-2014 [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ Salicrú, Ramón. «Rocafonda». Mataró: Noms de llocs. Base de dades. Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 2020. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ Estudi de la població a Mataró, 1 de gener de 2019. Mataró: Ajuntament de Mataró, 2019.
- ↑ Garzás Martin,, Marta; Roldán Molina, Ana. Rocafonda, més que un barri (pdf). Escola Freta Mataró, 2007-2008 [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ «Pla Integral de Rocafonda-El Palau 2001-2007» (pdf). Ajuntament de Mataró. [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ Martínez, Lluís «Mataró recupera el pla de barris a Rocafonda». El Punt Avui, 11-05-2017 [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ «Mataró. Rocafonda-El Palau». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 març 2021].[Enllaç no actiu]