Viquipèdia

Manuel Cuyàs i Gibert

escriptor i periodista català

Manuel Cuyàs i Gibert (Mataró, 28 d'agost de 1952 - Badalona, 15 de juny de 2020)[1][2] fou un escriptor i periodista català. Destaca la seva carrera com a columnista a El Punt Avui.

Infotaula de personaManuel Cuyàs i Gibert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 agost 1952 Modifica el valor a Wikidata
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juny 2020 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Hospital Germans Trias i Pujol (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - estudi de la història de l'art
Escola Pia de Mataró Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, gestor cultural, periodista, professor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –  2020 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl Punt Avui (1987–)
Olimpíada Cultural (1983–1992)
Casa de la Ciutat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Nom de plomaEmmanuel Cuyàs Modifica el valor a Wikidata
Família
PareManuel Cuyas Modifica el valor a Wikidata
GermansJordi Cuyàs i Gibert Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): ManuelCuyas Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Manuel Cuyàs va néixer a Mataró, capital del Maresme, el 28 d'agost de 1952, fill del dibuixant Manuel Cuyàs i Duran i de Teresa Gibert i Barberà.[3] La seva àvia era cantant d'òpera, i el seu germà era l'artista Jordi Cuyàs i Gibert.

Va estudiar a l'Escola Pia de Mataró, i es va començar a interessar per la cultura, la literatura i el cinema a la Biblioteca Popular de Mataró i al Film Ideal Club. Va completar els seus estudis assistint a classes semi-clandestines de català dels Antics Alumnes de Santa Anna i amb les sessions d’El Racó, per on passaven diversos intel·lectuals de l'època. Es va llicenciar en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona,[4] influit per la seva professora d’història de l’art, Maria Rosa Soler. A la UB va coincidir amb Cirici Pellicer, Porter Moix, Oriol Martorell o Daniel Giralt-Miracle, entre altres.[5] Va fer el servei militar a Palma i posteriorment a Castell, a Menorca.[6] Un 29 de juliol es va casar amb Nuri Nogueras, amb qui va tenir dos fills: Manuel i Núria.[6]

Va començar la seva trajectòria professional treballant vuit anys de mestre a l'Escola Freta de Mataró,[7] i posteriorment treballaria com a gestor cultural al Patronat de Cultura de l'Ajuntament de Mataró, a l'Olimpíada Cultural (1983-1982)[8][9] i com a responsable de programació cinematogràfica de TV3.[10]

Paral·lelament, va ser cofundador del setmanari El Maresme (1977-82), on va començar fent crítiques de cinema, però de seguida va començar a publicar entrevistes i articles d'opinió.[6] També col·laboraria amb la revista Mataró Escrit (1986-94). Va començar a col·laborar al Punt Diari el 1987 com a articulista d'opinió. Llavors signava els seus textos amb el nom de ploma Emmanuel Cuyàs. Quan El Punt del Maresme va aparèixer, el 2 de febrer del 1995, va esdevenir-ne el seu director editorial i posteriorment el seu director.[8]

El 2001 va ser designat nou director de l'edició Catalunya d'El Punt, amb seu a Girona,[7] i més endavant va esdevenir adjunt al director de l'edició de Barcelona, i director adjunt d’El Punt Avui fins que es va jubilar. El 2003 es va especialitzar en crònica parlamentària, i va ser llavors quan va conèixer el president Jordi Pujol, a qui faria un seguit d'entrevistes que s'acabarien convertint en un llibre.[6] El 2006 Pujol li va demanar si volia posar ordre a les seves memòries, i va accedir a transcriure el que acabarien sent tres volums: Memòries (1930-1980), Temps de construir (1980-1993) i De la bonança a un repte nou (1993-2011), publicades per l'Editorial Proa.

Al llarg de la seva vida participà també en tertúlies en diversos mijtans, incloent RAC1, Catalunya Ràdio, TV3, 8TV i TVE. Destaquen especialment les seves col·laboracions a L’Oracle i al Més 3/24 amb Xavier Graset.[11]

El 24 d'abril de 2020 publicà en un article al diari El Punt Avui que estava previst que li fessin un trasplantament de medul·la, però que es va haver d'ajornar per la pandèmia del coronavirus,[12] i el 15 de maig següent anunciaria en un nou article que faria una pausa llarga perquè havia arribat el moment del trasplantament.[13] Va morir el 15 de juny d'aquell mateix any a l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona[14] als seixanta-set anys, a conseqüència de la leucèmia que patia.[15]

Obres modifica

Manuel Cuyàs col·laborà amb Jordi Pujol escrivint els tres volums de les seves memòries. Tenia una columna quotidiana, Vuits i nous, al diari El Punt Avui. Va publicar les següents obres:[16]

  • El manyà encès (Pòrtic, 1985)
  • Mataró suau i aspre (El Maresme, 1985)
  • Mataró, una ciutat (Lunwerg, 1987)
  • Taques al marge (La Magrana, 1993)
  • Mataró verd i blau (Lunwerg, 2007)
  • El net del pirata (Proa, 2014)
  • Enamorats de l'Audrey Hepburn (Proa, 2015)
  • L'arròs de la terra (Lleonard Muntaner, 2015)
  • Pere Casanovas, l'escultor dels altres (2019)[17]

Part de la seva obra ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès i al castellà.[16]

Premis i reconeixements modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Mor el periodista Manuel Cuyàs». El Nacional. [Consulta: 15 juny 2020].
  2. ↑ Redacció. «Mor el periodista i escriptor Manuel Cuyàs». El Punt Avui, 15-06-2020. [Consulta: 15 juny 2020].
  3. ↑ «esquela de Teresa Gibert Barberà». La Vanguardia, 19-06-2009, pàg. 43.
  4. ↑ «Manuel Cuyàs: 'Pujol pensa en mi perquè sóc un periodista no contaminat'». VilaWeb, 19-10-2009.
  5. ↑ «Manuel Cuyàs: 'Les coses són interessants segons com s'expliquen'». Vilaweb [Consulta: 28 març 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Grau, Jordi. «Adeu al net del pirata - 16 juny 2020». [Consulta: 11 juny 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 Safont, Joan. «Manuel Cuyàs, un polièdric i distingit mataroní», 09-07-2014. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 25 març 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Manuel Cuyàs i Gibert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ NacióDigital. «Mor el periodista Manuel Cuyàs | NacióDigital». [Consulta: 11 juny 2021].
  10. ↑ «Mor el periodista Manuel Cuyàs». [Consulta: 11 juny 2021].
  11. ↑ «Manuel Cuyás Gibert». Edicions 62. Arxivat de l'original el 2017-08-26. [Consulta: 27 març 2015].
  12. ↑ Cuyàs, Manuel «Pares, fills i Sant Jordi». El Punt Avui, 24-04-2020 [Consulta: 15 juny 2020].
  13. ↑ Cuyàs, Manuel «Dissabte al barber». El Punt Avui, 15-05-2020 [Consulta: 15 juny 2020].
  14. ↑ Redacció. «Mor el periodista i escriptor Manuel Cuyàs - 15 juny 2020». [Consulta: 11 juny 2021].
  15. ↑ «Commoció per la mort del periodista Manuel Cuyàs». Vilaweb, 15-06-2020 [Consulta: 15 juny 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Manuel Cuyàs i Gibert al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  17. ↑ Safont, Joan. «Manuel Cuyàs, mestre i amic». [Consulta: 11 juny 2021].
  18. ↑ Gutiérrez M., Àlex «Sàpiens, Esguard i L'Avenç, premis appec de revistes». Ara, 15-03-2013, p. 44. ISSN: 2014-010X [Consulta: 17 març 2013].
  19. ↑ «Mataró atorga la Medalla de la Ciutat a títol pòstum a Manuel Cuyàs - Ajuntament de Mataró». [Consulta: 23 març 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Cuyàs_i_Gibert&oldid=31806903»