Província marítima

Espanya té el seu litoral dividit en províncies marítimes, que, al seu torn, es distribueixen en districtes marítims.

Províncies marítimes

Les províncies marítimes tenen el seu origen en la Reial Cèdula de 5 d'octubre de 1607, per la qual Felip III va organitzar la matrícula de mar. Creà les primeres províncies marítimes i aquestes depenien dels departaments de Ferrol, Cadis i Cartagena. Amb el transcurs dels anys, el seu nombre, l'àmbit geogràfic, i el nom de cada província, han anat canviant.

En l'actualitat, la disposició final segona de la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, estableix que el govern, a través del Ministeri de Foment, és l'encarregat de reglamentar aquesta divisió del litoral. Actualment hi ha 30 províncies marítimes, segons ho regula el Reial Decret 638/2007, del 18 de maig.

Al davant de cada província marítima hi ha el Capità Marítim (Capitania Marítima), que és l'òrgan administratiu del qual depenen els Caps dels districtes marítims, els quals estan al front de cadascun dels diversos districtes en els que les províncies marítimes se subdivideixen.

La Capitania Marítima és un òrgan dependent de la Direcció General de la Marina Mercant, adscrita a la Secretaria General de Transports de la Secretaria de l'Estat de Transports del Ministeri de Foment.

La Direcció General de la Marina Mercant, juntament als seus òrgans perifèrics dependents -les Capitanies Marítimes i els Districtes Marítims que estan vinculats a aquestes- conforma la que es ve a denominar "Administració Marítima Espanyola", i té assumida les competències que li atribueixen la Llei 27/1992 de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant.

Províncies Marítimes d'EspanyaModifica

Nom Indicatiu de matrícula Districtes Bandera
Algesires AL Tarifa AL-1 i Algesires AL-2.  
Alacant AT Torrevieja AT-1, Santa Pola AT-2, Alacant AT-3, La Vila Joiosa AT-4, Altea AT-5 i Dénia AT-6.  
Almeria AM Adra, Almeria, Carboneras i Garrucha.  
Avilés AV Avilés, San Esteban de Pravia i Ḷḷuarca.
Barcelona BA Vilanova i la GeltrúBA-1, Barcelona BA-2 i Arenys de Mar BA-3.  
Bilbao BI Lekeitio BI-1, Bermeo BI-2, Bilbao BI-3 y Ondarroa BI-4.[1]  
Cadis CA Puerto de Santa María CA-1, Cadis CA-2 i Barbate CA-3.  
Cartagena CT Águilas CT-2, Mazarrón CT-3, Cartagena CT-4 i San Pedro del Pinatar CT-5.  
Castelló CP Borriana CP-1, Castelló de la Plana CP-2 y Vinaròs CP-3.  
Ceuta CU Ceuta CU-1.  
La Corunya CO Sada CO-1, La Corunya CO-2, Corme CO-3, Camariñas CO-4, Corcubión CO-5, Muros CO-6 i Noia CO-7.  
Ferrol FE Cariño FE-1, Cedeira FE-2 i Ferrol FE-3.  
Gijón GI Llanes GI-1, Ribadesella GI-2, Llastres GI-3, Gijón GI-4 i Luanco GI-5.  
Granada GR Motril GR-1.  
Huelva HU Ayamonte HU-1, Isla Cristina HU-2 i Huelva HU-3.  
Eivissa IB Eivissa, Sant Antoni de Portmany i Formentera.  
Gran Canària GC Las Palmas de Gran Canaria, Arrecife, Puerto del Rosario, Salinetas (Telde) i Arinaga (Agüimes)  
Lugo LU Ribadeo LU-1, Burela LU-2 i Viveiro LU-3.[2]  
Màlaga MA Estepona MA-1, Marbella MA-2, Fuengirola MA-3, Màlaga MA-4 i Vélez-Màlaga MA-5.  
Mallorca PM Palma PM-1, Alcúdia PM-2, Maó PM-3 y Ciutadella PM-4.  
Melilla MLL Melilla MLL-1.  
Palamós PG Blanes- abans Sant Feliu de Guíxols BA-4, Palamós BA-5 i Roses BA-6.  
Sant Sebastià SS Hondarribia SS-1, Pasaia SS-2 i Getaria SS-3.  
Santander ST Castro Urdiales ST-1, Laredo ST-2, Santoña ST-3, Santander ST-4, Requejada ST-5 i San Vicente de la Barquera ST-6.  
Sevilla SE Sanlúcar de Barrameda SE-1 i Sevilla SE-2.  
Tarragona TA Sant Carles de la Ràpita TA-1 i Tarragona TA-2.  
Tenerife TE Santa Cruz de Tenerife TE-1, Los Cristianos TE-2, Santa Cruz de La Palma TE-3, San Sebastián de la Gomera TE-4 i El Hierro TE-5.  
València VA Gandia VA-1, València VA-2 i Sagunt VA-3.  
Vigo VI Portonovo (Sanxenxo) VI-1, Marín VI-2, Bueu VI-3, Cangas VI-4, Redondela VI-5, Vigo VI-6, Baiona (Pontevedra) VI-7 i A Guarda VI-8.  
Vilagarcía de Arousa VILL Ribeira,VILL-1 A Pobra do Caramiñal VILL-2, Vilagarcía de Arousa VILL-3, Cambados VILL-5 i O Grove VILL-4.  

Províncies Marítimes històriquesModifica

Península i Sàhara occidental[3]Modifica

Maó / Menorca (MH)  
Mataró (1750-1867) 


Colònies d'ultramar[3]Modifica


ReferènciesModifica