Altea

municipi del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «Altea (desambiguació)».

Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta). Altea forma part de l'associació Douzelage,[1] un agermanament multilateral amb una ciutat per cada estat membre de la Unió Europea.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAltea
Bandera d'Altea
Bandera d'Altea
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 36′ 00″ N, 0° 02′ 56″ O / 38.6°N,0.0489°O / 38.6; -0.0489
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcala Marina Baixa Modifica el valor a Wikidata
CapitalAltea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població23.820 (2023) Modifica el valor a Wikidata (691,84 hab./km²)
Gentilicialteà, alteana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície34,43 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud61 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialBenidorm
Dades històriques
PatrociniBlai de Sebaste Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDimarts
Festa patronalQuart cap de setmana de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataDiego Zaragozí Llorens (Compromís). 2023
Identificador descriptiu
Codi postal03590 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03018 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03018 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webaltea.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Altea està enclavada en la badia d'Altea, que està tancada per la Punta Bombarda pel sud (Serra Gelada) i el Morro del Toix pel nord. Altea es veu protegida dels vents del nord per la serra de Bèrnia. Conserva un nucli antic en bon estat de conservació, que fou refugi d'artistes i intel·lectuals, i té un relleu costaner amb platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgístic. El municipi inclou els nuclis d'Altea, Altea la Vella i l'Olla. L'accés a la localitat es pot efectuar per l'autopista AP-7 (eixida 64) o per l'N-332. El municipi també compta amb una estació de la Línia 9 del TRAM Metropolità d'Alacant.

Hi ha el riu Algar, que travessa i rega el municipi; la Serra Gelada amb el far d'Altea; el cim de Bèrnia (1.121 msnm); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida; els illots de Pila i de l'Olla; les platges de l'Olla; Cap Negret, amb la Cova del Frare, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanch. Altea està situada a 3 quilòmetres d'Altea la Vella.

Història

modifica
 
Carrer d'Altea

El nom d'Altea provindria d'Althaia grec, que significa "He curat", o la paraula àrab aṭṭalaya (en valencià, 'talaia'). S'han trobat traces en el termini dels ibers i romans.

Durant l'època musulmana la població creixia al voltant del riu de l'Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d'Albalat, Benasquer (o Beniasquer) -grafiat Beniascher en l'edat mitjana-, actualment despoblada, però documentada el 1249[2] i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; políticament pertanyia a l'Emirat de Dàniyya, conquistada per Jaume I en 1244.

 
Carta de nova població d'Altea (11 de gener de 1617). Arxiu del Regne de València

Repoblada amb cristians catalans, obtingué carta pobla en 1279 a fur de València. La torre de Bellaguarda no lluny del riu, protegia en el segle xv un poblat, actualment Altea la Vella, assegut al peu de la serra de Bèrnia. Cap a la meitat del segle romanen el "locum et castrum" d'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francisco de Palafox, desitjà reedificar-la i enfortir-la. Així en les Corts Valencianes del 1604 es diu que el senyor de la baronia "ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la……en la qual està comprès lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda". El 1617 Jaime de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedia els drets de la propietat útil en emfiteusi a 48 famílies. És la nova i actual vila d'Altea, amb "asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una piña".

El 1705 la badia d'Altea acull l'estol aliat comandat per Lord Peterborough, i el rector Martí Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el veïnat, donen suport al desembarcament de Basset i els maulets, seguidors del rei Carles III d'Aragó. Altea va afavorir així la presa de Dénia i de València.

El segle xviii marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En el dit segle almenys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX.

Economia

modifica

L'agricultura, cítrics i nesprers i la pesca d'arrossegada han estat la base de la seua economia, però des dels anys cinquanta del segle passat el turisme ha impulsat el creixement i s'ha convertit en el factor econòmic més important.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica d'Altea[3][4]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2010 2015 2020
5.193 5.790 5.977 5.694 4.865 5.580 5.829 5.738 5.620 8.804 11.108 12.829 15.579 21.154 24.006 22.385 22.558

Altea es caracteritzà per ser un poble dedicat a l'agricultura i a la pesca, amb una població estable en torn als 5.000 habitants. Aquest fet canvià radicalment a la dècada dels 60 del segle xx, amb el boom del turisme a la costa valenciana. A partir d'ací, el turisme esdevingué el principal motor econòmic del poble i la seua població cresqué exponencialment, arribant a triplicar-se a finals de segle. A la primera dècada del segle xxi, aquest creixement s'accelerà per un altre boom, l'urbanístic. El poble s'expandí notòriament, tant al seu nucli urbà com a les nombroses urbanitzacions que l'envolten. La fi de la bombolla urbanísitica, a la crisi del 2008, provocà un estancament del creixement de la població, que assolí el seu punt màxim el 2013 amb 24.333 habitants.

Bona part del creixement de la població a Altea fou a causa de l'arribada de persones de nacionalitat estrangera. El 2019, aproximadament un terç (32,7%) dels habitants d'Altea eren estrangers, provinents, en la seua majoria de Romania, Regne Unit i Rússia.[5]

El 2021, Altea tenia 22.657 habitants segons dades de l'INE.

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 9 regidors de Compromís per Altea (Compromís), 8 del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), i 1 de Vox.

 
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Altea

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Altea   Diego Zaragozí Llorens 3.310 38,07% 9 ( +1)
Partit Popular   Rocío Gómez Sánchez 2.975 34,22% 8 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Deogracias Sánchez Alvado 1.455 16,73% 3 ( -1)
Vox   Diego Manuel Coello Beltran 562 6,46% 1 ( +1)
Altres candidatures[a][b]   302 3,47% 0 (  -2)
Vots en blanc   89 1,02%
Total vots vàlids i regidors 8.693 100 % 21
Vots nuls 109 1,23%
Participació (vots vàlids més nuls) 8.802 62,93%**
Abstenció 5.184* 37,06%**
Total cens electoral 13.986* 100 %**
Alcalde: Diego Zaragozí Llorens (Compromís) (17/06/2023)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 9 de Compromís i 3 de PSPV[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[7] Junta Electoral de Zona de la Vila Joiosa,[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2015 fins al 2023 l'alcalde d'Altea ha sigut Jaume Llinares Cortés de Compromís. A partir de l'any 2023 l'alcalde d'Altea és Diego Zaragozí Llorens, de la mateixa coalició.[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Juan Alvado Pérez UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Alvado Pérez GIA[c] 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Alvado Pérez CDS 30/06/1987 --
1991–1995 Miguel Ortiz Zaragoza
Bautista Borja Zaragozí
PP
CDS
15/06/1991
16/05/1992
Moció de censura PSOE+CDS+PVN
--
1995–1999 Miguel Ortiz Zaragoza PP 17/06/1995 --
1999–2003 Miguel Ortiz Zaragoza PP 03/07/1999 --
2003–2007 Miguel Ortiz Zaragoza PP 14/06/2003 --
2007–2011 Andrés Ripoll Llorens PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Miguel Ortiz Zaragoza PP 11/06/2011 --
2015–2019 Jaume Llinares Cortés Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Jaume Llinares Cortés Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 Diego Zaragozí Llorens Compromís 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Edificis d'interès

modifica
 
Església de la Mare de Déu del Consol

El poble va estar emmurallat i tingué castell però l'urbanisme desmesurat no ha deixat gairebé restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingué un petit castell conegut com el Castellet del que no roman res. El patrimoni artístic ens presenta:

  • L'església de la Mare de Déu del Consol, amb la cúpula de ceràmica blava i blanca, que és una de les postals més conegudes de la Marina.
  • Cassal fester de Moros i Cristians situat al primer pis de la cassa de cultura
  • La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construïda en el segle xvi. Avui rehabilitada.
  • La torre Galera. També torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.
  • Monestir de l'Olla
  • Sant Francesc
  • Santa Anna, d'Altea la Vella
  • Museu Kritikian de Ciències Naturals
  • Museu Navarro Ramón
  • Museu Rocafort (Museu de l'automòbil)
  • El Palau d'Arts d'Altea - Museu ètnic de la música
  • El Campus de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández.
  • Illeta d'Altea: illa situada a uns 400 metres de la platja de l'Olla i que té una població estable de fardatxos.
  • Illot d'Altea: illa rocallosa amb un túnel que permet passar d'un costat a l'altre bussejant.
  • Ermites a quasi totes les partides rurals del terme, com per exemple la de Sant Roc, la de Sant Lluís, la de Sant Tomàs, la de Sant Llorenç i la de Sant Isidre.

Gastronomia

modifica

La seua gastronomia es basa en els arrossos, a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat; marisc i peix, fregit o torrat, o en l'especialitat de la zona, el cruet. També és molt estimada la carn de l'eriç de mar. El plat per excel·lència és l'arròs amb ceba i bacallà.

Personalitats destacades

modifica
Categoria principal: Alteans
modifica

Altea és l'espai on transcorre l'acció de la novel·la Matèria de Bretanya, de Carmelina Sànchez-Cutillas. En aquesta obra, l'autora parla dels seus records d'infantesa, a Altea, durant els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil, i va ser guardonada amb el Premi Andròmina de narrativa l'any 1975.[11][12]

  1. També participaren en les eleccions municipals de 2023: Podem-Esquerra Unida (Podem-EUPV) (273 vots, 3,14%) i Alianza por el Comercio y la Vivienda (Alianza C V) (29 vots, 0,33%).
  2. Ciutadans i Altea amb Trellat no es presentaren a les eleccions i perderen el regidor obtingut per cadascuna de les formacions el 2019.
  3. «GIA» són les sigles de «Grup Independent d'Altea».

Referències

modifica
  1. «Douzelarge» (en anglès). Arxivat de l'original el 8 de maig 2015. [Consulta: 20 gener 2016].
  2. «Altea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Població de fet segons l'Instituto Nacional de Estadística de España. Alteracions dels municipis als Censos de Població des de 1842, Arxivat 2009-03-11 a Wayback Machine. Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. Arxivat 2010-04-18 a Wayback Machine.
  4. «INEbase/ Demografía y población / Padrón. Población por municipios» (en castellà). [Consulta: 30 novembre 2021].
  5. «Mapas interactivos de extranjeros en Alicante» (en castellà). [Consulta: 30 novembre 2021].
  6. Redacció «Diego Zaragozí Llorens investit nou alcalde d’Altea». www.alteadigital.es, 17-06-2023.
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2023». [Consulta: 29 maig 2023].
  8. Junta Electoral de Zona de la Vila Joiosa «Proclamación de candidaturas para las Elecciones Locales de 28 de mayo de 2023» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2023, pàg. 6-12. 3641/2023 [Consulta: 29 maig 2023].
  9. Ara. «Eleccions municipals 2023. Resultats a Altea», 28-05-2023. [Consulta: 29 maig 2023].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Altea. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 15 juny 2017].
  11. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Biografia de Carmelina Sánchez-Cutillas». [Consulta: 14 novembre 2023].
  12. Borja, Joan; Francés, M. Àngels. «Carmelina Sánchez-Cutillas. «Des de les fronteres del silenci»» p. 5, 2020. Arxivat de l'original el 25 maig 2022. [Consulta: 14 novembre 2023].

Enllaços externs

modifica