José Jorro Miranda
José Jorro Miranda (València, 1 de novembre 1874 - Altea, 14 d'agost de 1954) fou un advocat, aristòcrata i polític valencià, comte d'Altea des de 1920, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1874 València |
| Mort | 14 agost 1954 (79 anys) Altea |
 Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
| 10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 24 desembre 1920 – 15 setembre 1923 ← Luis López Dóriga Circumscripció electoral: la Vila Joiosa | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 16 maig 1903 – 9 gener 1918 ← Antonio Torres Orduña – José Torres Sala → Circumscripció electoral: la Vila Joiosa | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, jurista, advocat |
| Partit | Partit Conservador |
| Membre de | |
Premis | |
Biografia modifica
Era emparentat amb la família del liberal José Beneyto Rostoll. El 1896 es llicencià en dret per la Universitat de València, fou membre del Col·legi d'Advocats de València, del de Madrid i del d'Alacant, de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació.
Fou membre del Partit Conservador i fou elegit diputat pel districte de la Vila Joiosa a les eleccions generals espanyoles de 1903. El 1905 va mantenir actituds contra el caciquisme que li van reportar el suport de la societat obrera La Fraternidad, i vencé al candidat Niceto Alcalá Zamora a les eleccions de 1905. Al Congrés va defensar millores hidràuliques i ferroviàries per a la comarca de la Marina Baixa, cosa que li facilità la reelecció a les eleccions generals espanyoles de 1907, 1910, 1914 i 1916.
Durant aquest període fou nomenat Director General de Registres i Notariado (1914-1915), Subsecretari d'Instrucció Pública i Bellrs Arts (1917), subsecretari de Treball, Comerç i Indústria (1919-1921). A les eleccions generals de 1918 i 1919 fou derrotat pel seu antic aliat José Torres Sala, ara cap del sector maurista, però tornà a ser elegit a les eleccions de 1920 i 1923. Especialitzat en temes laborals i socials, fou Ministre de Treball interí entre agost i setembre de 1922, i representà a Espanya al Consell d'Administració de l'OIT a Ginebra, entre 1922 i 1930.
Durant la dictadura de Primo de Rivera va organitzar la Unión Patriótica a la província d'Alacant i el 12 de setembre de 1927 formà part de l'Assemblea Nacional convocada pel dictador com a representant d'activitats vàries de la vida nacional. El 1930 es va retirar de la vida política.
Obres modifica
- La crisis económica mundial y el problema obrero (1934)
- Nuestros problemas docentes
- El régimen provincial de España
- La suspensión de pagos (1902)
- El estilo forense (1946)
Referències modifica
- Biografies de polítics valencians Arxivat 2006-02-14 a Wayback Machine.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)