12 de setembre
data
| << | Setembre 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 110 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1213 - Muret, Llenguadoc, Occitània - s'hi esdevé la batalla de Muret entre les tropes catalano-occitanes encapçalades per Pere el Catòlic i els croats francesos comandats per Simó de Montfort.
- 1229 - Calvià, Mallorca - les tropes catalanes liderades per Jaume I derroten els moros en la batalla de Portopí al coll de sa Batalla. És l'inici de la conquesta de Mallorca.
- 2006 - Barcelona - El FC Barcelona llueix per primer cop una marca a la samarreta, el logotip d'Unicef
- Resta del món
- 490 aC - Marató, Atenes derrota l'Imperi Persa a la Batalla de Marató.
- 1309 - Gibraltar, un estol cristià format per naus de la Corona d'Aragó i de Castella, a les ordres de Jaspert de Castellnou, pren Gibraltar als sarraïns.
- 1556 - Flandes, Carles V abandona el poder.
- 1683 - Viena, diversos exèrcits europeus combinats derroten l'Imperi Otomà al Setge de Viena.
- 1919 - Munich, Alemanya - Adolf Hitler ingressa al Partit Obrer Alemany.
- 1920 - Anvers: Es clausuren els Jocs Olímpics d'estiu de 1920, Jocs de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica).[1]
- 1866 - Nova York - s'estrena, a Broadway, la primera peça considerada com un musical modern, amb música i dansa originals que ajuden a narrar la història: The Black Crook.
- 1895 - Brussel·les (Bèlgica): Paul Otlet i Henri La Fontaine funden l'Institut international de bibliographie per a crear el Repertori bibliogràfic universal.
- 1910 - Munic (Alemania): s'estrena la Simfonía n.º 8 de Gustav Mahler, amb una orquestra de 171 músics i un cor de 852 cantants. També se la coneix com la «Simfonia dels mil».
- 1920 - Anvers, Cloenda dels Jocs Olímpics. Els Estats Units van dominar el medaller (95 medalles, 45 d'or), davant Suècia (64 i 19) i la Gran Bretanya (42 i 15).
- 1933 - Southampton Row (Bloomsbury): Leo Szilard, a l'espera d'una llum vermella a Southampton, concep la idea de la reacció nuclear en cadena.
- 1938 - Sudets, Adolf Hitler exigeix autonomia per als alemanys dels Sudets a Txecoslovàquia.
- 1943 - Gran Sasso, Itàlia, un comando de les Waffen-SS alemanyes, dirigit pel capità Otto Skorzeny, allibera Benito Mussolini de la seva reclusió.
- 1974 - Addis Abeba, Haile Selassie, emperador d'Etiòpia, és derrocat i empresonat per un cop militar.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1843 - Xàtiva, Costera: Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (m. 1922).
- 1846 - les Cabanyes, Penedès: Josep Torras i Bages, eclesiàstic i escriptor català.
- 1913 - Reus: Antònia Abelló Filella, activista política, periodista republicana i feminista, pianista i escriptora (m. 1984).[2]
- 1975 - Maó: Patrícia Font Marbán, política menorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura.[3]
- 1984 - Piera, Anoia: Gemma Bou i Mena, ciclista catalana d'elit que destacà en la pràctica del biketrial, Campiona del Món de 2003.[4]
- 1989 - Barcelona, Barcelonès: Álvaro Cervantes Sorribas, actor català de cinema i televisió.
- Resta del món
- 1786 - París: Jean-Louis Tulou, flautista i compositor que adquirí gran renom com a concertista de flauta.
- 1852 - Morley, Regne Unit: Herbert Henry Asquith, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1908-1916) (m-1928).[5]
- 1867 - Carlos Eugenio Restrepo, president colombià (m. 1937)
- 1874 - Pisco: Ricardo Leoncio Elías Arias, polític peruà (m. 1951)
- 1896 - Moscou (Imperi Rus): Elsa Triolet, escriptora i traductora francesa d'origen rus. Premi Goncourt 1944 (m. 1970).[6]
- 1897 -
- París: Irène Joliot-Curie, física i química francesa, Premi Nobel de Química, 1935).[7]
- Pigüé: Herminia Brumana, mestra, periodista i activista argentina, d'idees socialistes i anarquistes.
- 1907 - Varsòvia: Alina Szeminska, psicòloga i professora d'universitat polonesa.
- 1913 - Oakville: Jesse Owens, guanyador de quatre medalles d'or (100m, 200m, 4x100m i salt de llargada) als Jocs Olímpics de Berlín'36 (m. 1980).[8]
- 1924 - Bafatá, Guinea Bissau, Amílcar Cabral, intel·lectual i líder independentista africà.
- 1930 - Mukawa, Hokkaidō, Japó: Akira Suzuki, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2010.
- 1931 - Goodmayes, Essex, Regne Unit: Ian Holm, actor anglès
- 1939 - Prefectura d'Hiroshima: Nobuyuki Oishi, futbolista japonès.
- 1951 - Dublín, Irlanda: Bertie Ahern, president de la República d'Irlanda.[9]
- 1957 - Frankfurt, República Federal d'Alemanya: Hans Zimmer, compositor de cinema nacionalitzat estatunidenc.
- 1967 - Chesterfield, Regne Unit: Jason Statham, actor anglès.
- 1980 - Salvaleón, Badajoz: Marta Navarrete Llinás, química, doctora en neurociència i investigadora espanyola.[10]
- 1981. Chicago Illinois, Estats Units: Jennifer Hudson, cantant i actriu estatunidenca.
- 1986 - Nova York, Estats Units: Emmy Rossum, actriu i cantant estatunidenca.
- 1994 - Seúl, Corea del Sud: Kim Namjoon, conegut com a RM, raper, compositor i productor de la banda sud-coreana BTS.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1213 - Muret, Llenguadoc, Occitània - Pere I el Catòlic, comte de Barcelona, mort a cops d'espasa a la batalla de Muret.
- 1984 - Tiana, Maresme - Lola Anglada, dibuixant catalana.[11]
- 2017 - Barcelona: Jacint Borràs i Manuel, empresari, polític i dirigent esportiu català.
- Resta del món
- 1860 - Trujillo, Hondures - William Walker, aventurer estatunidenc, afusellat perquè s'havia apoderat de Nicaragua.[12]
- 1919 - Mustamäki, Finlàndia (avui Repino, Rússia): Leonid Andréiev, escriptor rus (n. 1871).
- 1953 - Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units: Lewis Stone , actor estatunidenc.
- 1979 - Madrid, Espanya: Laly Soldevila, actriu catalana.
- 1981 - Milà (Itàlia): Eugenio Montale, poeta i assagista italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 (n. 1896).[13]
- 1992 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Anthony Perkins, actor estatunidenc.
- 1993 - Sonoma, Califòrnia, Estats Units: Raymond Burr, actor canadenc.
- 1996 - Rio de Janeiro, Brasil: Ernesto Geisel, president del Brasil (n. 1907).
- 2001 - Madrid: Carmen Rico Godoy, escriptora, periodista i activa feminista espanyola (n. 1939).[14]
- 2003 - Nashville, Tennessee: Johnny Cash, cantant i compositor estatunidenc de música country (n. 1932).[15]
- 2009 - Dallas, Texas (EUA): Norman Borlaug, enginyer agrònom estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1970 (n. 1914).
- 2010 - París, França: Claude Chabrol, director de cinema francès.
- 2014 - Belfast, Irlanda del Nord: Ian Paisley, 2n primer ministre d'Irlanda del Nord i cap del Partit Unionista Democràtic (n. 1926).[16]
- 2017 -
- Vigo, Galícia, Espanya: Xohana Torres, poeta, narradora i dramaturga gallega.
- Manhattan, Nova York, Estats Units: Edith "Edie" Windsor, activista nord-americana pels drets LGBT i gerent de tecnologia a IBM.
Festes i commemoracionsModifica
- Diada de Mallorca.[17]
- Rússia: Dia dels programadors, celebrat des del 2009 el dia 256 de l'any per fer honor als 8 bits (28=256).
- Santoral
- Dolç nom de Maria: sota aquesta advocació es pot celebrar l'onomàstica de Dolça, Maria, Mariona, Mireia i Míriam;
- sant Ebonci de Roda, bisbe;
- Guiu d'Anderlecht, laic;
- beat Miró de Tagamanent, canonge;
- Perpètua de Gaià, santa llegendària inexistent.
- sant Llenç de Colomers, màrtir.
ReferènciesModifica
- ↑ «Anvers 1920» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional, 17-04-2020. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ Ivern i Salvà, Dolors. «Biografia Antònia Abelló i Filella». MEMÒRIAesquerra.cat. [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ «Patrícia Font, nº 2 al Congrés en una candidatura de partits insularistes i d'esquerres». Més per Menorca, 08-03-2019. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Gemma Bou Mena | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «H.H. Asquith, 1st earl of Oxford and Asquith | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Elsa Triolet (1896-1970) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Irène Joliot-Curie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «Jesse Owens | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «Bertie Ahern | prime minister of Ireland» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ Corrales, José M. ««En el pueblo se hace ciencia»» (en castellà). La llave del zaguán, 02-05-2016. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Lola Anglada,1893-1984. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Title: Maps of Nicaragua, North and Central America: Population and Square Miles of Nicaragua, United States, Mexico, British and Central America, with Routes and Distances; Portraits of General Walker, Colonel Kinney, Parker H. French, and Views of the Battle of New-Orleans and Bunker Hill» (en anglès). www.wdl.org. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «MONTALE, Eugenio in "Dizionario Biografico"» (en it-it). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Hernández, Hortensia. «Carmen Rico Godoy periodista y escritora que jamás se rindió ante la vida». Heroínas, 03-02-2017. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Johnny Cash | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «Ian Paisley | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «Diada de Mallorca? Quina Diada?». Ara, 13-09-2013. [Consulta: 4 desembre 2013].
