Obre el menú principal

Lola Anglada

Narradora infantil i pintora, escultora i dibuixant catalana

Dolors Anglada i Sarriera,[1] coneguda popularment com a Lola Anglada (Barcelona, 28 d'octubre de 1892 [2]Tiana, 12 de setembre de 1984),[3] fou una narradora infantil i dibuixant catalana. És considerada la darrera dels clàssics il·lustradors de l'escola catalana de principis de segle XX i una de les escriptores més importants de l'etapa de la preguerra.

Infotaula de personaLola Anglada
Lola Anglada.png
Biografia
Naixement Dolors Anglada i Sarriera
29 d'octubre de 1892
Barcelona
Mort 12 de setembre de 1984(1984-09-12) (als 91 anys)
Tiana
Lloc d'enterrament cementiri del Poblenou
Formació professional Escola de la Llotja
Activitat
Ocupació Escriptora i autora de còmics
Art dibuix
Moviment il·lustració
Premis
Obres destacables
Rajoles Lola Anglada a Sitges.jpg
Lola Anglada realitzà durant uns quants anys les rajoles amb què es guardonaven les millors catifes de flors de la processó del Corpus de Sitges

Find a Grave: 25049767
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 1892 a la ciutat de Barcelona, en una família amb fortes arrels a la població de Tiana. Filla de Gabriel Anglada i Augé i Elisa Sarriera i Doutrem nascuts a Barcelona.

Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona al costat d'Antoni Utrillo i Joan Llaverias. Aquest últim aconseguí que Anglada realitzés l'any 1912 la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona[4] i que el setmanari ¡Cu-Cut! publiqués un dibuix de l'autora.

En finalitzar la Primera Guerra Mundial va viatjar a París gràcies a una beca del Govern francès, col·laborant amb diverses editorials de la capital francesa, on es relacionà amb Francesc Macià o Josep Clarà.

El 1923 va tornar a Catalunya per una greu malaltia de la qual es va recuperar en la seva convalescència a Cervelló (Baix Llobregat).[5]

Compromesa amb els valors democràtics i la causa catalanista, organitzà una sol·licitud d'amnistia pels acusats de participar en el Complot de Garraf contra el rei Alfons XIII d'Espanya.

Durant la Guerra Civil s'afilià a la UGT i col·laborà en el Comissariat de propaganda; un cop acabada la guerra, s'instal·là definitivament a Tiana, al Maresme, a la finca estiuenca de la família situada al peu de la plaça de la Vila.

Morí a Tiana el 12 de setembre de 1984.

Obra artísticaModifica

Polifacètica, amb una tècnica de dibuix excel·lent, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista. El seu dibuix es caracteritza per l'evocació d'un passat setcentista i vuitcentista idealitzat, tant en escenaris urbans com rurals[6]. Segons Francesc Miralles, «la seva obra reflectia un lirisme bucòlic a vegades, nostàlgic d'altres, on sempre suraven essències de la terra[7]».

Col·laborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l'època i arribà a esdevenir una de les escriptores més representatius del gènere a la preguerra.

Va col·laborar en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Nuri (fundada per ella mateixa) o La Mainada. El personatge que l'ha fet més coneguda, "El més petit de tots", és un símbol d'identitat nacional de l'època.

També col·laborà amb les seves il·lustracions amb Francesc Curet i Payrot en el escrits que aquest feia al Diario de Barcelona.

Té obres al Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Museu d'Història de Barcelona, al Museu Thermalia de Caldes de Montbui, al Museu de Montserrat, al Museu de Badalona, a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú[8] i al Museu del Mar de Lloret de Mar.[9]

Cedí la seva col·lecció de nines a la Diputació de Barcelona, que la instal·là al Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.

Exposicions individuals[10]Modifica

Exposicions col·lectives[11]Modifica

  • 1923. Exposició d'art. Barcelona, Palau de la Indústria.
  • 1927 (cap a). Barcelona, Club Esportiu Catalunya.
  • 1927. Exposició pro-monument Garreta. Barcelona, Sala Parés.
  • 1929. Barcelona, Sala d'Art Antic.
  • 1933. Fira del dibuix. Barcelona, Renart.
  • 1937. Barcelona, Ateneu Socialista de Catalunya (Quatre Gats).

ObresModifica

 
La nina del drapaire, 1855. Col·lecció de Nines i Joguines Lola Anglada. Museu Romàntic Can Llopis, Sitges
  • 1917: Blanca Neus i altres contes, i La pau de casa i altres de Josep Carner. Magraneta i Les taronges d'or de Joan Gay
  • 1919:Leyendas de Oriente de Josep Carner. La hija de la Luna de Carles Riba
  • 1920: Contes del Paradís, escrit i il·lustrat per ella mateixa
  • 1922: Els camins de la sort, de R. Reventós
  • 1924: La Récitation Française a l'École. Cours Élémentaire de Souché, A
  • 1925: La nau de les veles d'or, de Josep Massó Ventós
  • 1926: La Chatte Blanche, de Madame D'Aulnoy. Penrod, actor de Booth Tarkington. La llàntia meravellosa d'Aladí de Marçal Trilla i Rostoll
  • 1927: El Parenostre interpretat per a infants. Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll
  • 1928: En Peret, escrit i il·lustrat per ella mateixa
  • 1929: Margarida, escrit i il·lustrat per ella mateixa
  • 1929: Monsenyor Llangardaix, escrit i il·lustrat per ella mateixa
  • 1930: Narcís, escrit i il·lustrat per ella mateixa. Nick, conte de mitja nit, de Carme Karr. Peret valentet de Valeri Serra i Boldú
  • 1931: Le bon petit Henri de Comtesse de Ségur. Lectures d'Infants. Llibre segon de Maria de l'Assumpció Pascual
  • 1933: Clavellina i Crisantem, el príncep teixidor, Ametllonet, Estel i Floreta, L'herba maleïda, El príncep cec, escrits i il·lustrats per ella mateixa i La germana del gegant de Valeri Serra i Boldú
  • 1934: Contes d'Argent
  • 1935: La Gatomaquia , de Lope de Vega Carpio
  • 1936: Un gos perillós, escrit i il·lustrat per ella mateixa
  • 1937: El més petit de tots, escrit i il·lustrat per ella mateixa
  • 1942: La poma màgica, escrit i il·lustrat per ella mateixa
  • 1947: Contes meravellosos, escrit i il·lustrat per ella mateixa
  • 1949: La Barcelona dels nostres avis
  • 1951: El Parenostre i l'Avemaria
  • 1952: La vida a la llar, La Rambla, passeig i jardins, La vida humanitària i Els barris de la ciutat de Francesc Curet
  • 1954: Botigues, obradors i cases de menjar i veure de Francesc Curet
  • 1955: La vida religiosa, de Francesc Curet. Poems de John Keats
  • 1956: Muralles enllà de Francesc Curet
  • 1957: Costums, festes i solemnitats, de Francesc Curet
  • 1958: La meva casa i el meu jardí, escrit i il·lustrat per ella mateixa
  • 1962: Martinet, escrit i il·lustrat per ella mateixa
  • 1983: Les meves nines, escrit i il·lustrat per ella mateixa
  • 2015: Memòries 1892-1984. Edició a cura de Núria Rius Vernet i Teresa Sanz

GuardonsModifica

ReconeixementsModifica

 
Placa commemorativa del nomenament de Lola Anglada com a filla adoptiva de la vila de Tiana

Nomenada filla adoptiva de Tiana, aquesta població també ha posat el seu nom a l'escola pública de primària del poble.

També hi ha Centres d'ensenyament Lola Anglada[12] a Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Martorell, Esplugues de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Lloret de Mar.

A Barcelona hi havia una biblioteca amb el seu nom a l'eixample. Malauradament la van tancar fa uns anys sense que cap institució es responsabilitzés en crear una altra biblioteca amb el seu nom o bé consolidar a Tiana o a Barcelona, el desitjat museu que l'artista havia anhelat i que la Diputació de Barcelona s'havia compromès a realitzar (tot i que Lola Anglada havia deixat propietats, finques, quasi la totalitat de la seva obra artística, la seva col·lecció de nines, manuscrits i documentació a la Diputació...)[13]

Entre el 1984 i 2003 es concedí el Premi Lola Anglada de contes breus per a nois i noies, convocat per la Caixa Terrassa i l'Ajuntament de Terrassa.

Fons personalModifica

Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, es tracta d'un fons de gran valor per la riquesa i varietat dels continguts.[14]

El fons aplega documentació reunida i generada per Lola Anglada fruit de la seva vida personal i la seva activitat professional: fotografies, positius i negatius de diferents tècniques i formats, de paisatges i vistes costumistes de la Ciutat Comtal i de Catalunya.

Són imatges que mostren la fisonomia i l'activitat quotidiana i festiva de Barcelona i la rodalia. També conté fotografies sobre la vida i el treball en el món rural. Destaca, entre el material, una col·lecció de retrats en negatiu al col·lodió de personatges anònims. Aquestes imatges podien haver estat utilitzades per Lola Anglada com a models per als seus dibuixos i il·lustracions.

ReferènciesModifica

  1. «Lola Anglada». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 desembre 2013].
  2. «Registre de Naixements.Any 1892.Registre núm.6188 Jutjat "Instituto"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 28-10-1892. [Consulta: 10 setembre 2019].
  3. Rius Vernet, Núria. «Maria Dolors Anglada Sarriera. Il·lustradora». Diccionari Biogràfic de Dones. [Consulta: 21 juliol 2014].
  4. Rodríguez Checa, Mercedes. «Anglada Sarriera, Dolores». A: Antolín Paz, Mario (dir.). Diccionario de pintores y escultores españoles del siglo XX. Vol. 1. Madrid: Forum Artis, 1994, p. 156. 
  5. RIUS, NÚRIA ; SANZ, TERESA. LOLA ANGLADA: MEMÒRIES 1892-1984 (en català). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2015, p. 509. ISBN 978-84-9803-699-2. 
  6. Jardí, Enric (dir.). L'Art Català Contemporani. Barcelona: Aymà, 1972, p. 133-134. 
  7. Miralles, Francesc (coord.). Història de l'Art Català. Vol. VIII: L'època de les avantguardes: 1917-1970. Barcelona: Edicions 62, 1983, p. 127. 
  8. «Museus en línia» (en català, castellà, anglès). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 juny 2019].
  9. «Museus en línia» (en català, castellà, anglès). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 juny 2019].
  10. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-arqueològica LI, 1999, p. 24-25. ISBN 84-7283-444-1. 
  11. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 136, 153, 178, 185, 237 i 266. ISBN 84-7283-661-4. 
  12. Centres d'ensenyament amb el nom de "Lola Anglada"
  13. La Vanguardia, 60, 2, 1977-05, pàg. 413. DOI: 10.2307/340505. ISSN: 0018-2133.
  14. Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 255. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica