Obre el menú principal

La Publicidad va ser una publicació diària en castellà editada a Barcelona entre 1878 i 1922 que, en canviar de propietaris, passà a editar-se en català canviant el nom per La Publicitat.

Infotaula de publicacions periòdiquesLa Publicidad
La Publicidad, 18-12-1878.jpg
Tipus publicació periòdica
Fitxa
Llengua castellà
Data de publicació 1878
Dissolució 1922
Publicat a Barcelona
Estat Espanya

Identificadors
ISSN 1578-0031
OCLC 436595341
Modifica les dades a Wikidata

Fundat el 25 de febrer de 1878, el diari tenia la seva redacció i impremta al carrer barceloní de Barberà i, entre 1878 i 1906, el seu director fou Eusebi Corominas. En aquesta època era un diari polític de caràcter republicà i anticlerical en el que varen treballar Emili Costa i Carles Costa, com a redactors en cap, i hi col·laboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep Maria Jordà, Marcel·lí Domingo. Donà suport a Jacint Verdaguer en el seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica i criticà el lerrouxisme. A partir del 1906, el seu director fou Emili Junoy i Gelabert, persona afí a Lerroux, i el diari esdevé el principal òrgan de propaganda de l'ideari lerrouxista, però només dos anys més tard, Lluís Companys i Laureà Miró el posaren al servei del Partido Reformista de Melquiades Álvarez.

El 1915 fou adquirit pel navilier Antoni Tayà, amb Romà Jori com a director,[1] que li donen un to més catalanista i obrerista, amb col·laboracions d'Andreu Nin, Antoni Rovira i Virgili, Eugeni Xammar, Carles Soldevila. Entre novembre de 1916 i gener del 1917 Francesc Macià fou corresponsal de la revista a París.[2] L'1 d'octubre de 1922 el comprà Acció Catalana per a convertir-lo en l'aparell de difusió del partit. Després d'una etapa bilingüe, es transformà en un diari en llengua catalana amb el nom de La Publicitat.

Fons gràficModifica

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva una important col·lecció de dibuixos d'Apel·les Mestres (1854-1936) integrada per 1.290 acudits originals publicats al diari La Publicidad, entre els anys 1896 i 1906, a la secció La Nota del Día.[3]

ReferènciesModifica

  1. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 15. ISBN 9788415720010. 
  2. Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
  3. Barjau, S., Guiral, A., Sendra, E. L'humor gràfic a Barcelona. De "La Flaca" (1868) a la transició democràtica (1975-1978). Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona-EFADOS, 2015 (en premsa)