Laureà Miró i Trepat

Laureà Miró i Trepat (Barcelona, 31 de desembre de 1882 - Barcelona, 15 de març de 1916[2]) fou un advocat i polític català.

Infotaula de personaLaureà Miró i Trepat
Lauerano Miró.png
Nom original(es) Laureano Miró
(ca) Laureà Miró i Trepat
Biografia
Naixement31 desembre 1882
Barcelona
Mort15 març 1916 (33 anys)
Barcelona
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
22 de maig de 1907 – 15 de març de 1916
CircumscripcióSant Feliu de Llobregat[1]
Activitat
OcupacióAdvocat
PartitSolidaritat Catalana
UFNR
Partido Reformista
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer al carrer Balmes de Barcelona, fill de Joan Miró i Murtró, natural del Pont d'Armentera, i de Teresa Trepat i Teig.[3]

De ben jove es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall, i el 1901 fou vicepresident de l'Associació Escolar Republicana.[4] El 1903 va ingressar a la nova Unió Republicana i amb el seu germà fou mecenes del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

A les eleccions generals espanyoles de 1907 fou elegit diputat dins les files de la Solidaritat Catalana pel districte de Sant Feliu de Llobregat. Refusà ingressar al Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux per a ingressar en la UFNR, amb el que novament fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1910. Oposat al Pacte de Sant Gervasi, el 1912 ingressà al Partido Reformista de Melquíades Álvarez, dirigí el diari La Publicidad i fou novament elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1914. Morí sobtadament el 1916. Té una avinguda dedicada a Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat.

Es va casar amb Odila Ferrés i Sala; van tenir dos fills: Laureà i Otília.[2]

ReferènciesModifica

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720. 
  2. 2,0 2,1 «Esquela de defunció». La Vanguardia, 23-03-1916, pàg. 1.
  3. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1882, número de registre 6798. En la inscripció de naixement el cognom de la mare consta com Trapat.
  4. Solé i Sabaté, Josep Maria; Villarroya, Joan. «Lluís Companys i Jover». A: Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 98. ISBN 84-412-0885-9. 

Enllaços externsModifica