Eduard Marquina i Angulo

escriptor català
(S'ha redirigit des de: Eduard Marquina)

Eduard Marquina i Angulo (Barcelona, 21 de gener de 1879 - Nova York, 21 de novembre de 1946) fou un escriptor català.

Plantilla:Infotaula personaEduard Marquina i Angulo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 gener 1879 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteón de Hombres Ilustres (Cementiri de San Justo, Madrid) 
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereDramatúrgia Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLluís Marquina i Pichot Modifica el valor a Wikidata
GermansRafael Marquina i Angulo Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 4bd8ff1e-37a7-41ca-a28a-858de9a9d18b IMSLP: Category:Marquina,_Eduardo Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Inicià la seva activitat literària com a col·laborador de les revistes Pèl & Ploma i Joventut. El 1902 es traslladà a Madrid on començà a escriure obres de teatre de tema històric en un estil que recrea el teatre romàntic de Zorrilla, com En Flandes se ha puesto el sol o Las hijas del Cid. També fou autor de lletres per a sarsueles. Als Quatre Gats, d'on era assidu contertulià, feu lectures d'algunes de les seves obres.[1]

Eduard Marquina es va casar amb Mercedes Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i la mezzosoprano María Gay, amb qui va tenir un fill, el director, guionista i productor de cinema Lluís Marquina i Pichot.[2][3]

Autor dramàtic

modifica

Va estrenar les obres següents:

  • El Rey Trovador, (1912).
  • Cuando florecen los rosales, (1913) en prosa.
  • Por los pecados del Rey, (1913).
  • El retablo de Agrellano, (1913).
  • La Hiedra, tragèdia en prosa (1914).
  • Las flores de Aragón, (1915).
  • El Gran Vapitán, (1916).
  • El último dia, drama en un acte.
  • Una mujer, drama en tres actes i en prosa.
  • La extraña, drama entres actes, en prosa (1921).
  • Alondra, drama en tres actes, en prosa.
  • Ebora, tragèdia en tres actes, en vers.
  • Don Luis Mejia, drama en tres actes i un epíleg, en vers, amb col·laboració amb A. Fernández Catá.
  • La vida es mia, drama, (1928).
  • La dueña del mundo, comèdia dramatica.
  • El camino de la felicidad, comèdia poètica entres actes i envers en col·laboarió amb Gregorio Martínez Sierra (1929).
  • Salvadora, drama rural en tes actes, en vers.
  • Sin horca ni cuchillo, drama basat en l'època medieval.
  • El monje blanco subtitulada per l'autor com a <retaules de llegenda primitiva> i que li reportà un gran triomf l'any 1930.
  • Fuente escondida, (1931).

El teatre històric de Marquina va restar jutjat amb molt d'encert per Gómez Baquero en la seva obra La España Moderna.

A més de les obres citades, va publicar les següents:

  • Empòrium, òpera, amb música d'Enric Morera (1906).
  • El abanico duende, comèdia musical amb col·laboració amb Amadeu Vives.
  • La morisca, òpera amb música de Pahissa (1919).
  • El Delfin, sarsuela en col·laboració amb Salmerón.
  • Alimaña, comèdia en quatre actes, en prosa.
  • Don Diego de Noche, comèdia en tres actes, en prosa.
  • La princesa juega, comèdia poètica en dos actes, en prosa.
  • La morisca, comèdia (1918).
  • El pavo real, comèdia poètica en tres actes, en vers.
  • Rosa de Francia, joc de comedies en quatre actes, en vers, amb col·laboració amb Luis Fernández Ardavin
  • Una noche en Venècia, comèdia poètica en tres actes, en vers.
  • El pobrecito carpintero, conte de poble en quatre actes, en vers, que li'n valgué el premi Piquer de l'Academia Espanyola.
  • El Gavilán de la espada,
  • Cantiga de Sarrana.
  • El antifaz.
  • La Caramba.
  • La Monja Teodora, (aquestes quatre últimes totes elles peces dramàtiques col·leccionades en un volum publicat el 1914 amb el títol de Tapíces viejos).

Novel·la

modifica
  • Almas anónimas.
  • Las dos vidas.
  • La caravana.
  • Beso de oro (1917).
  • Almas de mujer.
  • El beso en la herida.
  • Maternidad, Barcelona (1917).
  • Agua en cisterna.
  • El destino cruel.
  • Adán y Eva en el dancing, (1926), etc.

Traduccions

modifica

Va traduir entre d'altres les obres completes de Guerra Junqueiro.

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva 200 obres manuscrites i impreses d'Eduard Marquina i Angulo. Aquestes es poden trobar a l'Escena digital i biblioteques del MAE.[4][5]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. (Mendoza, 1995), núm. 114
  2. Lluís Brugués, Elisenda Vidal «La nissaga dels Pichot». Revista de Girona, 271, 2012, pàg. 52-56 [Consulta: 27 febrer 2016].
  3. Playà Maset, Josep. «La estirpe de los Pichot». La Vanguardia, 15-11-2015. [Consulta: 26 febrer 2016].
  4. Escena digital - Eduard Marquina i Angulo
  5. Biblioescènic - Eduard Marquina i Angulo

Bibliografia

modifica