Pèl & Ploma
Pèl & Ploma va ser una revista artística i literària que va editar 100 números del 3 de juny de 1899 al desembre de 1903. Va ser finançada per Ramon Casas, que a més a més va ser el seu director artístic i principal il·lustrador, mentre que Miquel Utrillo, que en va ser l'ànima i el seu redactor únic durant molt de temps, hi va publicar la part més important, juntament amb Forma, del seu pensament artístic. A aquest duo s'uní també Leandro Galceran, que va oferir-se per a fer-se càrrec de la part administrativa.
Utrillo, Casas i l'administrador Galceran en la portada de l'últim número del 1899 felicitant l'any nou. | |
Tipus | revista |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | Català i alguns textos en castellà i francès |
Data d'inici | 3/06/1899 |
Data de finalització | 1/12/1903 |
Propietari i director artístic/ Director literari | Ramon Casas / Miquel Utrillo |
Adreça | L'administració estarà a Passeig de Gràcia 6 i mes tard al número 96. |
Estat | Espanya |
Dades i xifres | |
Periodicitat | Setmanal, 1899 -núm. 44 (març 1900)
Quinzenal, núm. 45 (abr. 1900) -76 (15 maig 1901) Mensual, núm. 77 (juny 1901) -1903 |
Gènere | Literari i artístic |
Editorial | L'Avenç.
A partir de juny 1900 Seix. A partir de juny 1901: J. Thomas |
Identificadors | |
ISSN | 978-84-8264-131-7 |
Lloc web | mdc2.cbuc.cat/cdm/search/collection/pelploma |
Pèl i Ploma deriva directament de la publicació Quatre Gats i és alhora predecessora de la revista Forma. Després de gairebé quatre anys d'activitat i amb 100 números publicats, Pèl i Ploma tanca les portes com una de les revistes més representatives del modernisme català. Com a impulsora d'aquest moviment, va esdevenir un important referent i una plataforma de promoció de l'art modern.
Orígens i història
modificaRamon Casas i Miquel Utrillo ja havien col·laborat junts en la realització de la revista Quatre Gats, revista de la qual s'ha de considerar que Pèl i Ploma deriva. De fet el primer número de Pèl i Ploma surt una setmana després que l'últim de Quatre Gats, amb una fisonomia pràcticament idèntica a la de la seva predecessora (mateix format, distribució de les il·lustracions i directors). L'únic que les diferenciarà en primera instància serà, per una part el canvi de propietari, Casas succeeix a Pere Romeu, i una lleugera variant en l'autoria dels continguts. Així, mentre que Quatre Gats va ser sempre una publicació coral a Pèl i Ploma Miquel Utrillo i Ramon Casas signaran, durant gairebé tot el primer any de la revista, tots els escrits l'un i els dibuixos l'altre.
En la presentació del primer número de Pèl i Ploma Utrillo deixa notar que amb Pèl i Ploma la seva intenció és la d'apropar-se a un tipus de publicació artística com les que els arriben de França, Anglaterra i Alemanya.[1] En aquell moment no hi havia res en l'àmbit nacional que estigués a l'altura de les revistes europees. Aquesta carència es pensava que, en part, es devia a la manca de llibertat que tenien els seus il·lustradors, ja que aquests s'havien d'adaptar sempre a les exigències de l'editor. Com Casas es podia permetre el finançament d'una revista, a Pèl i Ploma es podrà prescindir de l'editor.[2]
En la presentació d'aquell primer número també es denotava un dels principals motius de la publicació de la revista: donar sortida als molts dibuixos de Ramon Casas, inquirint amb això en una finalitat propagandística i fins i tot comercial, ja que amb això Casas volia vendre més dibuixos i que li encarreguessin més quadres.[3]
Pel que fa al títol de la revista, Pèl i Ploma, Utrillo també ens dona una explicació en la presentació:
«El títol de Pèl & Ploma no és cap trobada feliç ni té res a ver am el que publicarà (...) Pèl i Poma és una locució catalana ràpida i si s vol, el pèl pot ser el dels pinzells i la ploma la d'escriure. N'hi ha que s pensen que és un diari de cassa: tant de bo que també sigui de pesca!».[1]
Pel que fa a la història de la revista, podem distingir una primera etapa, que correspon al primer any, en la qual va sortir setmanalment, amb el subtítol de “Setmanari dibuixat per R. Casas i escrit per M Utrillo”. La secció literària és a càrrec de Utrillo, amb esporàdiques aportacions d'altres escriptors com Vilanova, Marquina, Pellicer o A. Mestres. Els dibuixos són de R. Casas, exceptuant algunes publicacions on apareixen dibuixos de Pichot, Pellicer, fotografies d'obres d'en Llimona o reproduccions de quadres de Rusiñol.
El segon any de la revista, correspon a la segona etapa, on comença a ser quinzenal, i pren per subtítol “Periòdich quincenal amb dibuixos”. Utrillo acull altres escriptors coneguts, d'entre ells al crític Jordà, el poeta Marquina, Apel·les Mestres i Santiago Rusiñol.[4] Casas continua fent la major part de les il·lustracions, però podem veure alguns dibuixos de Pichot, Opisso i Sorolla entre altes. La quasi totalitat dels articles i dels dibuixos en aquest període, estan consagrats a l'Exposició Universal de 1900 a París, ciutat on Utrillo i Casas viuen gran part de l'any.[5]
El tercer any comença a editar-se mensualment. Pren per subtítol “Revista mensual d'Art”. “En aquest tercer any, veiem grans variacions, en primer lloc un marcat interès per les personalitats estrangeres i per l'art antic, així la major part dels retrats que es publiquen pertanyen a persones de fora d'Espanya i les reproduccions, més nombroses que les il·lustracions, segueixen la mateixa tendència. En lo referent al nou interès que desperten les antiguitats, veiem com reprodueixen obres de A. Cano, o escultures del Monestir de Poblet.”[6] Per altra banda, prenen importància els números monogràfics[7]
El quart any i últim del període, no presenta grans canvis amb l'anterior etapa. Tot i que no desapareixen, hi ha menys monogràfics.[8] “Amb respecte a la il·lustració de la revista, podem dir que s'incrementa l'afició pel passat, pels artistes estrangers, encara que reprodueixen obres d'artistes d'aquí.[9] Cal esmentar que al últim número de la revista (el 100), van publicar els retrats de diversos periodistes barcelonins, tots dibuixats per Casas, com un homenatge que el mateix retia a la premsa barcelonina.[10]
Format i disseny
modificaDurant els dos primers anys Pèl i Ploma seguirà els preceptes d'edició que s'havien dut a terme amb Quatre Gats. Serà a partir de la tercera etapa de la revista quan el format canviï radicalment, ampliant el seu nombre de pàgines, reduint el seu format i apostant per una impressió en paper estucat de gran qualitat.
Així, els exemplars de Pèl i Ploma de tot el primer any seran impresos de 332 x 236 mm, a dos colors i de quatre pàgines (com ho van ser els de Quatre Gats). La primera i l'última d'aquestes quatre pàgines constava d'un dibuix original de Ramon Casas.[n. 1] Les dues pàgines interiors són tipogràfiques a dues columnes, amb comentaris artístics i humorístics de Miquel Utrillo. A més en aquestes pàgines s'intercalen, sempre ben diferenciats del text, anuncis comercials, tots ells dibuixats per Casas.[11] En aquesta primera etapa, Pèl i Ploma havia estat impresa sempre en els tallers de L'Avenç.
La nova temporada de la revista s'inaugurarà amb un canvi per la casa Seix. Pel que fa a la qüestió gràfica, aquesta nova temporada molt aviat comportarà canvis. I de seguida esdevindrà el canvi de quatre pàgines a deu, augment que es justificava amb el canvi de periodicitat. Ara la revista passa de ser setmanal a ser quinzenal.
A partir del tercer any, amb el número 77 de la revista, Pèl i Ploma es fa un rentat de cara. Lluny de les quatre pàgines amb què s'inicià la publicació de Casas i Utrillo, Pèl i Ploma serà ara una revista mensual, impresa en un paper estucat de gran qualitat, 32 pàgines i d'un format lleugerament més petit que l'original: 207 x 300 mm.[12]
Ara la revista vol ser una luxosa edició artística i literària, i això es deixa veure a les abundants reproduccions d'alta qualitat que s'exposen a tot color. El nou Pèl i Ploma serà imprès en els tallers de J. Thomas, qui mostrarà el seu domini en totes les possibilitats del fotogravat i de la tricomia.[13][n. 2]
Dintre de les publicacions modernistes catalanes, Pèl i Ploma - igual que Quatre Gats i més tard, tot i que en menor mesura, també Forma - han estat identificades com les publicacions de clara ascendència francesa, una mica diferents de les que es van veure per aquells anys a Barcelona.[14] Això s'explica pel fet que tant Casas com Utrillo passaran gran part de l'any a París. Inspirades en les publicacions parisenques fins al punt que Eliseu Trenc afirma que aquestes revistes «enriqueixen encara més el panorama de la premsa il·lustrada de Montmartre, en particular de Gil Blas i del Le Rire».[15]
Així mateix, ens recorda Eliseu Trenc que tota la gràfica de la revista, com l'art de Ramon Casas, està directament relacionat amb els cartellistes francesos Toulouse-Lautrec i Steilen que representen una branca del modernisme més realista i sintètic. Aquesta estètica, no era tan comú en les altres publicacions modernistes catalanes, on van proliferar les sanefes i els gestos serpentejants per decorar els textos.[n. 3] Lluny d'aquest gust Pèl i Ploma aposta per una compaginació equilibrada, i fins i tot convencional. El text es disposa a dues columnes simètricament i sempre sense ornamentar.[16]
És també Eliseo Trenc qui puntualitza, que, tot i que Pèl i Ploma s'adhereix a l'escola francesa, la il·lustració de les seves pàgines són mostra d'un gran eclecticisme. Cosa que Trenc pensa que es deu, a l'obertura d'esperit de Miquel Utrillo que possibilitava la dispar confluència de «artistes tan simbòlics com Xiró, expressionistes vitalistes com Bonnín, el líric delirant o Riquer, el místic evanescent».[16]
Els anuncis
modificaFins a la segona meitat del segle xix l'anunci reproduït en la premsa era quelcom d'inèdit. Un invent que es desenvolupa per primera vegada en aquesta època i que a Catalunya veiem en format il·lustrat per primera vegada i de manera seriosa a la revista La Ilustració Catalana.[17] En general els anuncis van omplir les últimes pàgines de les revistes, així es va veure en Quatre Gats i els últims números de Luz.[18] Amb Pèl i Ploma, en canvi, no serà tant així i els anuncis seran disposats també a les pàgines interiors amb força llibertat. Quant a les dimensions dels anuncis, aquests varien enormement i trobem des dels molt petits (aquests amb una preferència pel format horitzontal) fins als que ocupen una pàgina sencera.
Majoritàriament els anuncis que Pèl i Ploma publiqui seran il·lustrats per Ramon Casas, però fins al 1901 no tots seran seus. Això canvia en 1901, moment en el qual Casas passa a ser l'autor de tots.[18] Molts són els anuncis que en 100 números Pèl i Ploma publicarà, tot i així podem destacar els realitzats per al Taller de Joyeria de R. Callís, Els Billards T. Mayol, Puchilellis 4 Gats, Pallejà Decoradors, Pianos Chassaigne, Escofet Tejera, Torrat de cafè Tupinambra o Fayans Català.
Fundadors
modificaMiquel Utrillo
modificaMiquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 16 de febrer de 1862 – Sitges, Garraf, 20 de gener de 1934) va estudiar enginyeria, agricultura i belles arts, a més de ser pintor i una figura clau pel desenvolupament de la societat artística de la Barcelona dels últims anys del segle xix. Es presenten dificultats a l'hora de posicionar la seva figura en un camp determinat a causa de la intensa activitat polifacètica que va des de la seva etapa com a historiador, crític d'art i periodista fins a arribar a esdevenir fins i tot viu organitzador d'activitats de caràcter artístic.[19]
Gran erudit d'aquella època, destaquem la seva figura per ser un dels membres fundadors juntament amb Ramon Casas de la revista Pel i Ploma. Se'l classifica d'escèptic durant aquesta etapa, mostrant-ho així en els seus escrits, von es pot apreciar una certa anarquia i inconnexió, fent-los sovint inintel·ligibles.[20]
Va participar també a altres publicacions com a Forma i Luz, von va donar a conèixer autors fins aleshores desconeguts com podien ser: Nonell, Opisso, Daunier, Denis, Picasso, etc.[21] Digne posar en relleu és la seva col·laboració a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, on va participar amb la construcció del Poble Espanyol de Barcelona.
Ramon Casas
modificaRamon Casas Carbó (Barcelona, 5 de gener de 1866[22] – 29 de febrer de 1932)[23] nascut a una família burgesa, ja des de molt d'hora es va sentir atret pel dibuix. En un primer moment va estudiar al taller de Juan Vicens. Va viatjar a París sota la protecció del metge Carbó, lloc von va estudiar amb Carolus Durán. Més tard va residir a Madrid, von va poder apreciar les obres exposades al Museu del Prado, especialment l'obra de Velázquez. De retorn a París estudià junt amb Rusiñol i Ignacio Zuloaga Zabaleta a l'Academia Gener. És a la capital francesa on va poder gaudir de l'ambient artístic que hi havia, llocs com le Moulin de la Galette varen esser freqüentats per ell junt a altres personatges que esdevingueren importants a la seva vida com Miquel Utrillo i Rusiñol.[24]
A Barcelona es va donar a conèixer com a artista junt amb Rusiñol a les exposicions periòdiques organitzades per ambdós a la Sala Parés que van des del 1889 fins al 1890.[25]
Col·laboradors
modificaLiteraris
modificaPer a la redacció de Pèl i Ploma varen col·laborar amb més o menys intensitat: Pere Coll i Rataflutis, Enrique Fuentes, Pompeu Gener i Babot, Ignacio Iglesias, Josep Maria Jordà i Lafont, Lluís Labarta i Grañé, Pedro Moles, Manuel de Montoliu, Rafael Moragas, Eugeni d'Ors, Josep Maria Sert, E. Suñol i Joaquim Torres Garcia.[26] A part, a alguns que hi col·laboraven se'ls hi va dedicar també un número monogràfic, exemples són: Joan Maragall, Eduard Marquina, Apel·les Mestres i Josep Pijoan.[27] També amistats dels membres fundadors i grans personalitats en el panorama artístic català d'aquells temps hi treballaran, serà un exponent important en Santiago Rusiñol[26]
Hi trobem també articles i composicions de personatges clau per al desenvolupament del modernisme, i això va fer que n'esdevingués un símbol. Entre els personatges que li donen aquest caràcter propugnador hi trobem a Pompeu Fabra amb el desig de convertir el català en una llengua moderna, el crític d'art Raimon Casellas, el crític teatral Joan Gay, el poeta condeixeble de Maragall Guillem August Tell i Lafont i altres escriptors que ja hi actuaven dins la revista L'Avenç, von també hi col·laborà entre altres Ramon Casas, hi trobem personatges com: Narcís Oller, Jaume Massó Torrents i Ramon D. Perés. També hi escriuen autors de tendència simbolista com el fundador de Luz Josep María Roviralta i l'escriptor de tendència decadent Rafael Nogueras Oller o personatges renovadors del moviment modernista com Emili Guanyabens. Per el contrari autors de tarannà més classicista, i per tant propers al noucentisme, com Gabriel Alomar i Villalonga també hi participaran.[28] S'hi podrien destacar altres d'importància rellevant en l'àmbit literari: Miguel de Unamuno, Àngel Guimerà i Alexandre de Riquer.[29]
Alguna vegada també es publicaren articles i fragments escrits per autors estrangers que podien ser traduïts o publicats amb la llengua d'origen. Això es va produir a partir de la segona etapa de la revista, alguns dels autors que hi apareixen són: Anatole France, Gerhart Hauptmann, Tristan Klingsor, Paul Lecrec, José León Pagano, Henry Leriche i Georges Lecomte.[30]
Artistics
modificaPel i Ploma no va tenir col·laboradors artístics de manera directa, ja que els dibuixos que s'inclogueren no es varen fer expressament per la revista.[31] Respecte a això s'ha de dir que la revista, malgrat les diferents etapes que va passar, va estar disposada a rebre obertament les novetats del seu temps, les seves publicacions ho feien pales reconeixent els nous valors artístics que s'hi succeïen. D'aquesta manera alguns dels artistes d'avantguarda durant aquells anys eren reconeguts, un exemple clar el trobem en Picasso, del qual no només es van publicar obres seves sinó que també se'l reconeix artisticament en diversos articles d'Utrillo. I aquest no és l'únic, també es van publicar obres de Bonnin Canals, Nonell i d'artistes de generacions anteriors com Eliseu Meifrèn, Alexandre de Riquer i Ignacio Zuloaga Zabaleta mitjançant els números monogràfics del tercer any de la revista.[32] Hem d'esmentar altres obres d'en Mas i Fontdevila i l'Apeles Mestres amb els quals Casas tenia contacte sigui per amistat o per pròpia admiració envers aquests.[33] No d'oblidar és la intensa amistat d'aquest amb en Rusiñol, ambdós van col·laborar conjuntament al llarg de la seva vida, el que facilitaria la publicació de les seves obres a la revista.[34] Altres artistes espanyols dels quals també es publicaran obres foren: Joaquim Mir i Trinxet, R. Domingo, Manuel Feliu, Baldomer Galofre, Anselmo Guinea, Lluís Labarta, Opisso, Pellicer, Marià Pidelaserra, Ramon Pichot, Lorenzo Rosselló, Joaquim Sorolla i Bastida, Torres Garcia, Lluïsa Vidal i Vilanova i Xiró.[31] Però també els artistes estrangers hi són presents, un paper important el prenen els artistes francesos, que coneixien ambdós fundadors a través dels seus viatges a París, i en especial per la inspiració que havia trobat Casas en l'obra d'aquests per alguns dels seus quadres, Henri de Toulouse-Lautrec i Steinlen en son exemples clars que mostraren el criteri artístic obert a totes les novetats que va segur la revista.[35] Per tant veiem que hi ha una gran varietat d'artistes, això era l'objectiu de la revista, ja que amb aquesta es volia obtenir una visió global del succeir il·lustratiu de l'època.[36] Altres artistes que hi apareixen són: Besnard, Cottet, Degouve, Hassall, Hoeter, Leandre Lerolle, May Fhill.[31]
També s'hi publicaren fotografies d'estatues esculpides per: Lambert Escaler, Joan Llimona, Rodin i Ismael Smith a alguns dels quals se'ls va dedicar un número monogràfic.[37]
Ideologia
modificaPodem inscriure la revista dintre del corrent modernista, però segons Ramón Pla, “encara que considerem PÈL & PLOMA com a modernista, ho és més pels seus gravats, la seva tipografia, però el seu contingut literari és “lleugerament decebedor”.[38]
Així veurem que la revista s'edita en català, mira molt cap a París, molts dels seus articles estan traduïts al francès. A partir del segon any, apareix una publicació en castellà, més barata, que es deia “Pluma y Lápiz” i que fou de curta durada. “Era exactament el que pretenia ser l'altra, però amb una orientació molt més directa.”.[39] I per altra banda, en aquest mateix any el mateix Utrillo declara la seva intenció de dirigir-se cap a un públic més tancat, concretament de tarannà més artístic: “Destinat exclusivament al public que ha correspost als nostres esforços, será més directament dirigida an ell que al public desconegut que el comprava. Quan començàrem ens ferem la il·lusió d'interessar a poc a poc al públic que compra coses a dèu centims; més en això han sortit un xic errades les profecies que ns ferem i en les que no crèiem gaire. Ara ns encararem més i més al public més tancat d'aficionats a l'art, sense renunciar pera més tard a escampar un semmanari d'art popular”.[40]
Segons Camarero Gómez, és degut també al mateix Utrillo l'èxit de la revista, ja que fa costat als joves valors de l'art i la literatura, i la manté sempre dintre d'un cert esperit de tolerància, procurant apartar-se d'idees polítiques o religioses.
“Pèl & Ploma, continuant la tasca de Quatre Gats i, en el terreny artístic i literari, la que havien iniciat L'Avenç i Catalònia, “representa el triomf del modernisme, sobretot en el seu aspecte plàstic, i és la gran introductora a Catalunya de l'esperit europeu, renovador, d'aquella fi del segle XIX i dels inicis del XX, en què va publicar-se.”.[41]
Temes
modificaEl més destacat de la revista és l'aportació artística, a través d'aquesta s'hi reflecteix la situació sociopolítica i cultural del moment. Segons Gloria Camarero Gómez,[42] la gran innovació temàtica que apareix aquí, és la representació del que succeeix a la moderna ciutat industrial, ells capten l'ambient dels espectacles, de les diversions públiques, dels cafès, dels suburbis, etc. Per altra banda, el símbol de la dona lliure, emancipada, reflex d'una nova era (tantes vegades retratada per Casas), representa la vida de la burgesia optimista, oberta a l'adopció de tot el que succeeix a l'estranger. És aquesta dona, que participa en la vida pública, la que s'adoptarà com a model per il·lustrar cartells d'exposicions, espectacles, revistes, d'estableciments de qualsevol tipus. És la gran innovació del moment. Aquesta representació femenina no és nova en el camp de l'art, però ara, aquesta imatge és reflex no només de l'encant físic, sinó també d'un cert encant interior. Encara que, s'ha de destacar, que al costat d'aquestes dones, també ens mostra una dona abatuda, trista, nostàlgica, producte de el corrent decadentista tan influent a l'època, i que ens mostra també la capacitat que tenia el pintor de captar la psicologia femenina.[43]
Un altre dels temes més tractats a la revista són “els baixos fons” de la ciutat industrial, i un altre cop, encara que la temàtica no és nova, la gent representada aquí és diferent en la seva concepció, ja que la pobresa augmenta considerablement, i hi ha un canvi de valors, que dona peu a tota mena de malalties físiques i mentals noves.”.[44]
Trobem molt representada també tota la temàtica del món de l'espectacle, en les seves diverses variants: les marionetes, el cabaret, les diversions públiques, entre d'altres. Interès aquest que es correspon amb aquesta necessitat de representar la nova ciutat industrial. Entroncant amb aquesta mateixa línia, trobem la representació d'ambients del carrer: el carrer amb els seus venedors ambulants, cafès a l'aire lliure, etc.[45]
Per acabar, no podem deixar de parlar del retrat, tantes vegades reproduït per Casas a la revista. Apartat aquest de gran importància a causa de l'immens llegat que va deixar de personalitats de l'època, representades de manera natural i espontània, allunyant-se de qualsevol idealització.
Exposicions a la Sala Parés
modificaLa Sala Parés, ubicada a Barcelona (al número 3 del carrer Petritxol), inicia la seva activitat el 1840 com un establiment per la venda de material artístic i de decoració interior, s'inaugura com a galeria en 1877, i, amb una reforma l'any 1884 (que la dotà de molta llum natural i grans dimensions), esdevé molt important per a la comunitat artística per les seves qualitats expositives. Tot i no tenir l'exclusiva d'aquest mercat, tot fa pensar que es va mantenir com la principal sala perquè esdevingué com lloc de trobada setmanal per a molts barcelonins i punt de visita obligada per als forasters.[46]
En un primer moment es feien exposicions col·lectives, amb canvis setmanals, però no hi havia criteri expositiu. Va ser la primera exposició individual de Ramon Casas, la que es va erigir com la més innovadora: organitzada per Pèl & Ploma en 1898. S'hi mostrava una sèrie de retrats contemporanis que Casas havia fet per als subscriptors de la revista; i a aquest fet insòlit (muntar una exhibició individual, temàtica d'un artista jove) s'afegien les reformes en la decoració i il·luminació de la sala feta per Utrillo, com a expressió d'una nova manera de plantejar-se l'exhibició, diferent del tipus “magatzem” i sense intenció imperant fins aleshores.
Per anunciar aquestes exposicions es feien invitacions i fulletons (fet que responia a la iniciativa de l'artista més que al de la galeria). Novetats, totes aquestes, que es van estendre a altres sales d'exhibició comercial.[47]
A més d'aquestes novetats, durant la vida literària de Pèl & Ploma, les il·lustracions de Casas van protagonitzar dues exposicions més a la Sala Parés, amb l'objectiu de mantenir-se viva i autopromocionar-se davant del seu públic. En aquesta sala també es van fer sorteigs de dibuixos, olis i esbossos de Casas, sempre dirigits als subscriptors de la revista. Aquests fets augmentaren el nombre de subscriptors, i alhora van suposar una important injecció econòmica per al seu finançament.
Taula de Continguts
modificaPrimera etapa: 3/06/1899 - 26/05/1900
modificaNº | Data | Textos i Autors | Dibuixos i Autors | Exposicions i concursos | Personalitats de què es parla |
---|---|---|---|---|---|
1 | 3/06/1899 |
|
|
--- |
|
2 | 10/06/1899 | --- |
|
|
|
3 | 17/06/1899 |
|
|
--- |
|
4 | 24/06/1899 |
|
|
--- |
|
5 | 1/07/1899 |
|
|
|
|
6 | 8/07/1899 | --- |
|
|
|
7 | 15/07/1899 | --- |
|
|
|
8 | 22/07/1899 |
|
|
--- |
|
9 | 29/07/1899 | --- |
|
|
|
10 | 5/08/1899 |
|
|
|
--- |
11 | 12/08/1899 | --- |
|
|
|
12 | 19/08/1899 |
|
|
|
--- |
13 | 26/08/1899 | --- |
|
|
|
14 | 2/09/1899 |
|
|
--- |
|
15 | 9/09/1899 |
|
|
--- |
|
16 | 16/09/1899 |
|
|
--- |
|
17 | 23/09/1899 |
|
|
|
|
18 | 30/09/1899 | --- |
|
|
|
19 | 7/10/1899 |
|
|
--- | --- |
20 | 14/10/1899 | --- |
|
|
|
21 | 21/10/1899 |
|
|
--- |
|
22 | 28/10/1899 | Número que llista totes les obres de Ramon Casas exposades a la Sala Parés fins al moment. |
|
--- | --- |
23 | 4/11/1899 |
|
|
--- |
|
24 | 11/11/1899 |
|
|
Exposició a la Sala Parés de Ramon Casas | Joan Gay i Sra. Pichot de Gay |
25 | 18/11/1899 |
|
|
- | Emili Vilanova |
26 | 25/11/1899 |
|
|
Concurs internacional de cartells (Hannover) | Santiago Rusiñol |
27 | 02/12/1899 |
|
|
- | Madame Réjane |
28 | 09/12/1899 |
|
|
- | - |
29 | 16/12/1899 |
|
|
- |
|
30 | 23/12/1899 |
|
|
Concurs cartell Carnaval de 1900 | Charles Lamoureaux |
31 | 30/12/1899 |
|
|
- | - |
32 | 06/01/1900 |
|
|
|
- |
33 | 13/01/1900 |
|
|
- | Joan Maragall |
34 | 20/01/1900 |
|
|
- |
|
35 | 27/01/1900 |
|
|
|
Doctor Bartomeu Robert |
36 | 03/02/1900 |
|
|
- | - |
37 | 10/02/1900 |
|
|
|
Josep Lluís Pellicer |
38 | 17/02/1900 |
|
|
Exposició d' Alfred Stevens (París) | - |
39 | 24/02/1900 |
|
|
- | - |
40 | 03/03/1900 |
|
|
- |
(Companyia italiana de teatre) |
41 | 10/03/1900 |
|
|
|
(musics que dirigiràn el concert del Liceu) |
42 | 17/03/1900 |
|
|
- | Josep Llimona (esculptor) |
43 | 24/03/1900 |
|
|
Exposició al Museo del Prado |
|
44 | 31/03/1900 |
|
|
- | Carles G. Vidiella |
45 | 07/04/1900 |
|
|
- |
|
46 & 47 | 21/04/1900 |
|
|
|
|
48 & 49 | 05/05/1900 |
|
|
|
|
50 al 52 | 26/05/1900 |
|
|
|
- |
Segona etapa 1/06/1900 - 15/05/1901
modificaNº | Data | Textos i Autors | Dibuixos i Autors | Exposicions i concursos | Persolitats de les que es parla |
---|---|---|---|---|---|
53 | 01/06/1900 |
|
|
|
|
54 | 15/06/1900 |
|
|
Exposició de Rodin a l'Exposició Universal |
|
55 | 01/07/1900 |
|
|
|
Gaudí i la Casa Calvet (premiada pel Ajuntament de Barcelona) |
56 | 15/07/1900 |
|
|
Exposició Universal |
|
57 | 01/08/1900 |
|
|
Exposició fira a París |
A. de Riquer (per la seva col·lecció de vidres catalans antics) |
58 | 15/08/1900 |
|
|
- | Joan Maragall |
59 | 01/09/1900 |
|
|
Exposició Olotina | - |
60 | 15/09/1900 |
|
|
- |
|
61 | 01/10/1900 |
|
|
Exposició de París | A. de Riquer (per la seva col·lecció de vidres antics) |
62 | 15/10/1900 |
|
|
Exposició Paris 1900 |
|
63 | 1/11/1900 |
|
|
Exposició Paris 1900 |
|
64 | 15/11/1900 |
La col·lecció de Sir Richard Wallace.
|
|
|
|
65 | 1/12/1900 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
66 | 15/12/1900 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
67 | 1/1/1901 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
68 | 15/1/1901 |
|
|
| |
69 | 1/2/1901 |
|
|
| |
70 | 15/2/1901 |
|
|
| |
71 | 1/3/1901 |
|
|
| |
72 | 15/3/1901 |
|
—Del PEL & PLOMA., La foire-aux-jambons (París)
|
| |
73 | 1/4/1901 |
|
|
Text de cel·la | |
74 | 15/4/1901 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
75 | 1/5/1901 |
|
|
Text de cel·la |
|
76 | 15/5/191 |
|
|
Text de cel·la |
|
Tercera etapa: 1/06/1901 - 1/05/1902
modificaNº | Data | Textos i Autors | Dibuixos i Autors | Exposicions i concursos | Persolitats de les que es parla |
---|---|---|---|---|---|
77 | 1/6/1901 |
|
|
Text de cel·la |
|
78 | 1/7/1901 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
79 | 1/8/1901 |
|
|
Exposició Pan-Americana (1901) |
|
80 | 1/9/1901 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
81 | 1/10/1901 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
82 | 1/11/1901 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
83 | 1/12/1901 |
|
|
Text de cel·la |
|
84 | 1/1/1902 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
85 | 1/2/1902 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
86 | 1/3/1902 |
|
|
Text de cel·la |
|
87 | 1/4/1902 |
|
|
Text de cel·la |
|
88 | 1/5/1902 |
|
|
Text de cel·la |
|
Quarta Etapa: 1/01/1903 - 1/12/1903
modificaNº | Data | Textos i Autors | Dibuixos i Autors | Exposicions i concursos | Persolitats de les que es parla |
---|---|---|---|---|---|
89 | 1/1/1903 |
|
|
|
|
90 | 1/2/1903 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
91 | 1/3/1903 |
|
Muller del princep Carles de S.& N, L'avia del autor
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
92 | 1/4/1903 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
93 | 1/5/1903 |
|
|
Text de cel·la | Text de cel·la |
94 | 1/6/1903 |
|
Ramon Casas: Oscaganivets, La professó de Corpus, La carga | Text de cel·la | Text de cel·la |
95 | 1/7/1903 |
|
|
Text de cel·la |
|
96 | 1/8/1903 |
|
|
Text de cel·la |
|
97 | 1/9/1903 |
|
|
Text de cel·la |
|
98 | 1/10/1903 |
|
* Fotografía: El dolor i la resignació, Joseph Llimona; El secret, Bartholomé
|
Text de cel·la |
|
99 | 1/11/1903 |
|
|
Text de cel·la |
|
100 | 1/12/1903 |
|
|
Text de cel·la |
|
Impacte, difusió i llegat
modificaPèl i Ploma va estar vigent durant gairebé quatre anys, durant els quals va millorar el seu aspecte notablement i en què de vegades fins i tot van editar-se números extraordinaris, van regalar-se fascicles als subscriptors i fins algun dibuix original de Casas. Per tot això, es desprèn que Pèl i Ploma devia ser, si no reeixida, sí una empresa que funcionava plenament. Així mateix, Lupón apunta que la revista ràpidament va augmentar el seu nombre de subscriptors i anunciants.[48]
El seu preu va variar al llarg dels anys. Començarà costant 10 cèntims l'exemplar normal, 15 els especials i 25 dels dobles. El segon any hi ha un augment de periodicitat i de pàgines (quinzenal i de vuit fulls) i amb això també una pujada del preu a 25 cèntims. Finalment, el tercer any es tornen a augmentar la periodicitat, les pàgines i el preu: mensual, de 32 fulls i una pesseta. Aquestes característiques són les mantingudes fins a la seva dissolució.
«Era possible subscriure's a la revista des de Barcelona, París, Londres, Brussel·les, Mèxic i més endavant a Buenos Aires.» Des de París els lectors de Pèl i Ploma van poder subscriure's a la revista des del seu primer exemplar en Edicions Sagot, a partir del segon en Boyveau Chevillet, i des del nou està a la venda en molts quioscs. A Londres el lloc per a subscriure's era Emilie Pelletier, a Brussel·les Libreries Istace, a Mèxic Agència Internacional i a Buenos Aires en l'editorial Joan Bonmatí.[49]
Les subscripcions havien de ser molt atractives, ja que baixaven molt els preus de la revista i fins i tot en moltes ocasions venien acompanyats de regals. Així ho ha fet notar Gloria Camarero «per una quota anual, que quan més costava era 10 pts., i en un principi només 5 pts., rebien, a més a més de tots els números publicats en l'any, un dibuix original d'en Ramon Casas, 6 facsímils i un cartell anunciador de la revista».[50] A partir del segon any, només s'admeten subscripcions per al Pèl i Ploma en català, encara que comença l'edició en castellà.[51] També s'ha apuntat que dins del públic a qui anava dirigida (culte i d'economia folgada) Pèl i Ploma «va ser molt ben acollida», tant pel seu contingut gràfic com pels seus textos.[3]
La difusió de Pèl i Ploma traspassaria les fronteres catalanes molt aviat. Prompte Clarín es va manifestar com un entusiasta de la revista,[52] i encara va trigar menys l'exportació de la publicació catalana. Així, a partir del tercer número de Pèl i Ploma la revista es va poder trobar a París, Londres, Brussel·les, Mèxic, Buenos Aires, i més endavant en gairebé totes les ciutats franceses d'importància. Potser perquè Utrillo i Casas estaven part de l'any a París, potser perquè compartien amb els francesos ideals, Pèl i Ploma va ser especialment reeixida a França, i encara que Utrillo sempre va voler fer una versió francesa de la revista mai va portar a terme aquesta idea, cosa que si faria més tard amb Forma.[53] Forma de fet, com a descendent de Pèl i Ploma, conservarà molts dels seus elements. Entre ells estaria la continuació de la sèrie de retrats a carbonets de personalitats de la cultura catalana que Ramon Casas va iniciar en els primers números de Pèl i Ploma.
Notes
modifica- ↑ L'última pàgina, en general, solia dedicar-se al retrat en carbonet de personalitats de la cultura catalana.
- ↑ Dins del camp del fotogravat i la tricomia, J. Thomas seria l'establiment de més prestigi a Barcelona. Sent això així s'encarregaria d'il·lustrar nombroses revistes de l'època entre les quals, hem de nomenar, a més de Pèl i Ploma, La Ilustració Catalana, Forma i Museum
- ↑ Tot i tenir en compte aquest cert convencionalisme, Pèl i Ploma sempre va ser modernista com la que més, mostrant no només desinterès sinó també obert rebuig contra l'academicisme. A més serà portadora de moltes novetats, així per exemple, serà la primera revista d'Espanya en què es veuran fons de colors cridaners, fons que agradaven a Casas, seguint aquí també l'exemple de Toulouse Lautrec i Steinlen (TRENC: 1977,41)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 UTRILLO, Miquel. «Presentació». Dins Pèl i Ploma núm 1, pàg. 2
- ↑ LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958, h.12
- ↑ 3,0 3,1 CADENA,Josep Mª."Periódics modernistes a Catalunya". Dins El Modernisme, vol. II, L'Isard, pàg., 265
- ↑ TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, pàg.,139
- ↑ Ibídem
- ↑ CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil, p.84-85)
- ↑ TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, pàg.,139
- ↑ LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i Ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958. pàg. 28
- ↑ CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil, pàg. 86)
- ↑ TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Barcelona: Bruguera, 1966. pàg. 230
- ↑ TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, pàg.,139
- ↑ CADENA,Josep Mª."Periódics modernistes a Catalunya". Dins El Modernisme, vol. II, L'Isard, pàg., 265
- ↑ TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, pàg 139
- ↑ Ibídem
- ↑ Ibídem, 138
- ↑ 16,0 16,1 Ibídem, 140
- ↑ Ibídem, 169
- ↑ 18,0 18,1 Ibídem, 170
- ↑ Ibídem. (not.2) h.18
- ↑ Ibídem. (not.2) h.18-19
- ↑ Ibídem. (not.2) h.19
- ↑ COLL, Isabel. Ramon Casas. Una vida dedicada a l'art. Catàleg raonat de l'obra pictòrica. Barcelona: El Centaure Groc, 1999. p. 19.
- ↑ Ibídem p. 249.
- ↑ Ibídem.(not.2) h. 19
- ↑ Ibídem.(not.2) h.20
- ↑ 26,0 26,1 Ibídem.(not.2) h. 20.
- ↑ Ibídem. (not.2) h. 25.
- ↑ MARFANY, Joan-Lluís:<<El Modernismo>>. En: Història de la Literatura Catalana. Barcelona: Editorial Ariel, 1986. pp. 75-142.
- ↑ Ibídem.(not.2) h. 20-21
- ↑ Ibídem.(not.2) h. 21-25
- ↑ 31,0 31,1 31,2 Ibídem.(not.2) h. 21-22.
- ↑ COLL, Isabel. Ramon Casas. Una vida dedicada a l'art. Catàleg raonat de l'obra pictòrica. Barcelona: El Centaure Groc, 1999. p. 117
- ↑ COLL, Isabel. Ramon Casas. Una vida dedicada a l'art. Catàleg raonat de l'obra pictòrica. Barcelona: El Centaure Groc, 1999. p. 120-121.
- ↑ COLL, Isabel. Ramon Casas. Una vida dedicada a l'art. Catàleg raonat de l'obra pictòrica. Barcelona: El Centaure Groc, 1999. p. 45.
- ↑ COLL, Isabel. Ramon Casas. Una vida dedicada a l'art. Catàleg raonat de l'obra pictòrica. Barcelona: El Centaure Groc, 1999. p. 58.
- ↑ CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil
- ↑ Ibídem.(not.2) h. 22.
- ↑ PLA, R. "Les revistes artístiques i literàries del Modernisme", dins El temps del Modernisme. Cicle de conferències fet al CIC-Terrassa, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1985. pàg. 96
- ↑ PLA, R. "Les revistes artístiques i literàries del Modernisme", dins El temps del Modernisme. Cicle de conferències fet al CIC-Terrassa, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1985. pàg. 99
- ↑ M. Utrillo, PÈL & PLOMA, núm. 50 a 52, pàg. 6
- ↑ Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 229-230
- ↑ CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil. pàg. 97-100
- ↑ (Gras Valero, Irene. "El decadentisme a Catalunya: interrelacions entre Art i Literatura". Tesi doctoral dirigida per Teresa M. Sala. UB, Barcelona, 2010, pàg. 344)
- ↑ CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil. pàg. 89-101
- ↑ CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil. pàg. 97-98
- ↑ BATLLE I ARGIMON, HELENA, “El Modernisme”, dins Història de la literatura catalana. Part moderna,vol. IV, Barcelona: Ariel, 1986, pàg. 236
- ↑ BATLLE I ARGIMON, HELENA, “El Modernisme”, dins Història de la literatura catalana. Part moderna,vol. IV, Barcelona: Ariel, 1986, pàg. 239
- ↑ LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958, h.33
- ↑ LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958, h.35
- ↑ CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil, h. 80-81)
- ↑ UTRILLO, Miquel. Pèl i Ploma núm 50-52, pàg. 6
- ↑ LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen.Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958, h.34
- ↑ Ibídem, 35
Bibliografia
modifica- Cadena, Josep M. «Periódics modernistes a Catalunya». A: El Modernisme, vol. II. L'Isard.
- BATLLE I ARGIMON, HELENA, El Modernisme, dins Història de la literatura catalana. Part moderna, vol. IV,Exposicions i Galeries d'Art Barcelona: Ariel, 1986. pàg. 233 a 250.
- CASACUBERTA, M., “La literatura en l'època del modernisme”, dins El Modernisme. Aspectes generals, Barcelona: L'Isard, 2003, pp. 201- 232.
- COLL, I. Ramon Casas, una vida dedicada a l'art. Catàleg raonat de l'obra pictòrica. El Centaure Groc, Barcelona: 1999
- FUENTES, S. "Les exposicions de Pèl&Ploma a la Sala Parés". L'Avenç (nº337: juliol-agosto de 2008); Ed. L'Avenç; Barcelona (pp. 46-51)
- GRAS VALERO, I. El decadentisme a Catalunya: interelacions entre Art i Literatura. Tesi doctoral dirigida per Teresa M. Sala. UB, Barcelona, 2010.
- GUILLAMET, J. Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya (1641-1994)
- La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura [de] Gloria Camarero Gómez; dirigida por S. Alcolea Gil
- MARFANY, J.-LL., “El Modernisme”, dins Història de la literatura catalana. Part moderna, vol. VIII, Barcelona: Ariel, 1986, pp. 75-142.
- LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958.
- Miquel Utrillo i les Arts (Catàleg). Sitges: Ajuntament de Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2009.
- PANYELLA, Vinyet. "Miquel Utrillo i les Arts" (article introductori). Miquel Utrillo i les Arts (catàleg). Sitges: Ajuntament de Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2009, pp. 17-49.
- PLA, R. "Les revistes artístiques i literàries del Modernisme", dins El temps del Modernisme. Cicle de conferències fet al CIC-Terrassa, Publicacions de l'Abadia de Montserrat
- TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Barcelona: Bruguera, 1966.
- Trenc, Eliseu. Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona. Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977.