Sala Parés
La Sala Parés és una galeria d'art situat al carrer de Petrixol, 5 de Barcelona.
.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | galeria d'art |
| Història | |
| Creació | 1840, Barcelona |
| Fundador | Joan Baptista Parés i Carbonell |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Lloc web | salapares.com |
Localització geogràfica  | |
Història modifica
Va ser fundada el 1840 pel pintor Joan Parés i Juncadella (Vilanova i la Geltrú, ca. 1812 - Barcelona, 4 d'agost de 1889)[1] com a botiga d'articles per a les belles arts, i amb el temps anà convertint-se en sala d'exposicions, fins que el 1877 ja fou inaugurada formalment com a tal i després continuada pel seu fill Joan Baptista Parés i Carbonell.[2] L'edifici on és emplaçada fou fet construir entre el 1882 i el 1883 per Maurici Serrahima i Palà.[3]
En els anys inicials va ser el gran aparador artístic de la Barcelona de la Febre d'Or, on regnava la pintura de Modest Urgell, Romà Ribera, Francesc i Josep Masriera, i l'escultura de Josep Campeny. A començaments dels anys 1890, va esdevenir la base d'operacions dels grans pintors modernistes, com Santiago Rusiñol i Ramon Casas, i sala d'exposicions de les col·lectives del Cercle Artístic de Sant Lluc. Un decenni després serví igualment de plataforma als millors pintors postmodernistes: Isidre Nonell, Joaquim Mir, Marià Pidelaserra i Brias. Tanmateix, el propietari Joan Baptista Parés, mantenia una posició absolutament eclèctica, cosa que a la llarga va ocasionar una notable decadència de la seva galeria, depassada per la competència d'altres sales barcelonines amb idees més clares, com el Faianç Català, les Galeries Laietanes o les Galeries Dalmau.
El 1925, en ser adquirida per Joan-Anton Maragall i Noble, fill del poeta Joan Maragall i de Clara Noble, la sala es redreçà totalment i fou escenari d'exposicions dels principals artistes de les noves generacions, com Josep Mompou, Alfred Sisquella, Manolo Hugué, Josep de Togores i Salvador Dalí. Es dedicà també a les subhastes i al comerç de pintura antiga, i actuà com a proveïdora de grans museus.
En la postguerra mantingué la tònica anterior i esdevingué l'exponent d'una pintura sòbria, de tradició postimpressionista, al marge de l'experimentalisme de les avantguardes, amb noms com Josep Amat, Pere Pruna, Joan Serra, Alfred Figueras, Rafael Durancamps [4] i altres de més joves, hereus del fauvisme, com Ignasi Mundó. Més endavant, noms nous amb personalitat pròpia, sempre, però, dins del figurativisme, s'hi destacaren extraordinàriament, com Gabino Rey, Josep Roca-Sastre, Francesc Todó o Simó Busom.
Aquells noms han donat pas a altres, alhora que, a través de la Sala Trama –situada al mateix carrer Petritxol, on és la casa mare–, l'empresa s'ha obert a l'avantguarda.
Paral·lelament, actua també a Madrid, a través de la Galeria El Cisne. La Sala Parés és dirigida per Joan Anton Maragall i Garriga, net del poeta.[5]
Galeria d'imatges modifica
-
Joan Baptista Parés, vist per Ramon Casas (MNAC) -
La Sala Parés el 1904 -
La Sala Parés el 1910 per Baldomer Gili Roig
,_c._1910._Santiago_Rusi%C3%B1ol,_4t_per_l%27esquerra.jpg)
Referències modifica
- ↑ «Llibre de defuncions 1889». Registre núm. 5641. AMCB, 04-08-1889.
- ↑ (Mendoza, 1995), núm. 152
- ↑ «Permís a Mauricio Serrahima per enderrocar i reconstruir la casa número 5 al carrer Petritxol». Q127 Foment 541 L. AMCB.
- ↑ Miralles, Francesc. Sala Parés: 130 anys: 1877-2007. Sala Parés (Establiments Maragall, S.A.), 2007.
- ↑ Cullell, Pere. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 216.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Maragall, Joan A. Història de la Sala Parés. Barcelona: Selecta, 1975.
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Ausa, 1995 (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.