Cercle Artístic de Sant Lluc
El Cercle Artístic de Sant Lluc és un centre de pràctica artística i foment cultural fundat a Barcelona el 1893 per Joan Llimona, Josep Llimona, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d'artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages,[1] com a reacció a l'humor anticlerical del modernisme i al Cercle Artístic de Barcelona, que consideraven frívol. Es caracteritzaven per la seva moral rígidament catòlica (que fins i tot prohibia el nu artístic), pel culte a les virtuts familiars i pel desig d'entroncar amb la humilitat dels gremis medievals.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | acadèmia de belles arts organització sense ànim de lucre |
| Forma jurídica | associació |
| Història | |
| Creació | 1893 |
| Altres | |
Premis
| |
| Lloc web | http://www.santlluc.cat/ |
Localització geogràfica  | |
.svg){kind=small}
La primera seu del Cercle, l'any 1893, van ser les golfes de la xocolateria Cunill del carrer Call. L'any 1895 el Cercle es traslladà al carrer dels Boters, 6 (vegeu casa Antoni Samà). Entre 1903 i 1936 l'entitat passà a ocupar la planta baixa de casa Martí, projectada per l'antic soci Puig i Cadafalch i abans seu d'Els Quatre Gats. Després d'un llarg tancament i d'un bienni d'acollida provisional a l'Institut Balmesià, l'any 1953 el Cercle inaugurà la nova seu al Palau Castell de Pons del carrer del Pi, 16. L'entitat posteriorment fou desallotjada i engegà una campanya per a l'obtenció d'una nova seu, aconseguida finalment per cessió de l'Ajuntament de Barcelona del Palau Mercaders, al carrer de Mercaders 42, on programa exposicions de manera regular i ofereix classes de dibuix, pintura, modelatge i gravat.[2]
Entre els seus presidents figura Lluís Serrahima, i entre els seus membres s'hi poden comptar Dionís Baixeras, Iu Pascual, Antoni Gaudí, Joaquim Vancells i Vieta, Joaquim Renart i Garcia, Ramon Sunyer i Clarà, així com Joaquim Torres-Garcia, Josep Pijoan, Feliu Elias, Darius Vilàs, Francesc d'Assís Galí, Eugeni d'Ors i altres artistes aconfessionals que assistien a les seves aules de dibuix. Hom considera que van marcar moltes de les característiques del noucentisme.[1] En la seva etapa anterior a la Guerra Civil, va recollir una biblioteca notable amb nombre rellevant de revistes catalanes i estrangeres.
Acabada la guerra civil espanyola donà suport a les activitats d'entitats com l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i va emparar les primeres actuacions dels Setze Jutges i d'Els Joglars. També fundà el Premi de Dibuix Joan Miró.[1]
El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.[3] i el Premi ACCA.
El 2011 va ser declarada associació d'interès cultural per la Generalitat de Catalunya.[4]
Membres il·lustres
modifica- Antoni Gaudí
- Joan Miró
- Joan Llimona
- Josep Llimona
- Alexandre de Riquer
- Joan Prats i Vallès
- Sebastià Gasch
- Oriol Bohigas
- Josep Maria Codina Corona
Els Amics de l'Art Litúrgic foren una secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, creada l'any 1922 amb l'objectiu de fomentar un art religiós renovat i modern, que fos alhora funcional i respectuós de les necessitats de la litúrgia. Seguint com a model les reivindicacions sobre el cant gregorià que Pius X expressa en Motu proprio, els Amics de l'Art Litúrgic porten la renovació litúrgica en l'àmbit de les arts, amb una especial atenció a les anomenades arts decoratives. Dirigida pel vilafranquí Manuel Trens, consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i director del Museu Diocesà de Barcelona, l'associació comptava amb una doble presidència d'honor: d'una banda Francesc Vidal i Barraquer, cardenal-arquebisbe de la seu de Tarragona i gran defensor de la predicació en català; d'altra banda Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat i antic soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.[5][6]
Galeria d'imatges
modifica-
Cartell d'una exposició al Cercle Artístic de Sant Lluc fet per Alexandre de Riquer l'any 1899 -
Pati -
Sala a la primera planta
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cercle Artístic de Sant Lluc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cercle Artístic de Sant Lluc». Catalunya.com. Arxivat de l'original el 2023-06-27. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ «Cercle Artístic de Sant Lluc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El Govern declara associació d'interès cultural el Cercle Artístic de Sant Lluc[Enllaç no actiu]
- ↑ Trens, Manuel «Els moments actuals de l'art cristià». Vida Cristiana, núm. 74, 1922, pàg. 135-144.
- ↑ Trens, Manuel «Al voltant de la decadència de l'Art Sagrat». Vida Cristiana, núm. 92, pàg. 161-167 i núm. 93, pàg. 212-216, 1925.
Bibliografia
modifica- Cercle Artístic de Sant Lluc : 1893-1993 : cent anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. ISBN 8439324324.
- Jardí, Enric. Història del Cercle Artístic de Sant LLuc. Barcelona: Destino, 1976. ISBN 8423309428.
- Marchi, Maria Bàrbara. Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009: Història d'una institució referent per a la cultura barcelonina, 2011. ISBN 978-84-694-4099-5. Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine.
Enllaços externs
modifica- Pagina oficial del Cercle Artístic de Sant Lluc Arxivat 2013-05-05 a Wayback Machine.
- El Cercle Artístic de Sant Lluc rep la Medalla d'Or al Mèrit Cultural