Cercle Artístic de Sant Lluc
El Cercle Artístic de Sant Lluc és un centre de pràctica artística i forment cultural fundat a Barcelona el 1893 per Joan Llimona, Josep Llimona, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d'artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages,[1] com a reacció a l'humor anticlerical del modernisme i al Cercle Artístic de Barcelona, que consideraven frívol. Es caracteritzaven per la seva moral rígidament catòlica (que fins i tot prohibia el nu artístic), pel culte a les virtuts familiars i pel desig d'entroncar amb la humilitat dels gremis medievals.
 | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Tipus | grup de pressió |
| Forma jurídica | associació |
| Forma jurídica | |
| Creació | 1893 |
| Organització i govern | |
| Seu | |
|
| |
| Lloc web | Lloc web oficial |
|
| |
|
Ubicació geogràfica | |
 | |
La primera seu del Cercle, l’any 1893, van ser les golfes de la xocolateria Cunill del carrer Call. L’any 1895 el Cercle es traslladà al carrer Boters núm. 6. Entre 1903 i 1936 l’entitat passà a ocupar la planta baixa de casa Martí, projectada per l’antic soci Puig i Cadafalch i abans seu del dels Quatre Gats. Després d’un llarg tancament i d’un bienni d’acollida provisional a l’Institut Balmesià, l’any 1953 el Cercle inaugurà la nova seu al Palau Castells de Ponç del carrer del Pi, 16. L’entitat posteriorment fou desallotjada i engegà una campanya per a l’obtenció d’una nova seu, aconseguida finalment per cessió de l’Ajuntament de Barcelona del Palau Mercaders, al carrer de Mercaders 42.
Entre els seus presidents figura Lluís Serrahima, i entre els seus membres s'hi poden comptar Dionís Baixeras, Iu Pascual, Antoni Gaudí, Joaquim Vancells i Vieta, Joaquim Renart i Garcia, Ramon Sunyer i Clarà, així com Joaquim Torres-Garcia, Josep Pijoan, Feliu Elias, Darius Vilàs, Francesc d'Assís Galí, Eugeni d'Ors i altres artistes aconfessionals que assistien a les seves aules de dibuix. Hom considera que van marcar moltes de les característiques del noucentisme.[1] En la seva etapa anterior a la Guerra Civil, va recollir una biblioteca notable amb nombre rellevant de revistes catalanes i estrangeres.
Acabada la guerra civil espanyola donà suport a les activitats d'entitats com l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i va emparar les primeres actuacions dels Setze Jutges i d'Els Joglars. També fundà el Premi de Dibuix Joan Miró.[1]
El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.[2] i el Premi ACCA.
El 2011 va ser declarada associació d'interès cultural per la Generalitat de Catalunya.[3]
Contingut
Membres il·lustresModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cercle Artístic de Sant Lluc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Creu de Sant Jordi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El Govern declara associació d'interès cultural el Cercle Artístic de Sant Lluc
BibliografiaModifica
- Cercle Artístic de Sant Lluc : 1893-1993 : cent anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. ISBN 8439324324.
- Jardí, Enric. Història del Cercle Artístic de Sant LLuc. Barcelona: Destino, 1976. ISBN 8423309428.
- Marchi, Maria Bàrbara. Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009: Història d’una institució referent per a la cultura barcelonina, 2011. ISBN 978-84-694-4099-5.