Obre el menú principal

Pere Pruna i Ocerans

Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 4 de maig de 1904- Barcelona, 7 de gener de 1977) fou un pintor català.[1]

Infotaula de personaPere Pruna i Ocerans
PerePruna.jpg
Pere Pruna el 1923
Biografia
Naixement Pere Pruna
4 de maig de 1904
Barcelona
Mort 7 de gener de 1977(1977-01-07) (als 72 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupació Pintor
Art pintura a l'oli
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut al Carrer de la Palla, 12, 4t 1a de Barcelona, de petit va passar un parell d'anys a casa dels seus avis a Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor, al Vallès Oriental, per curar-se d'una anèmia.[2] Actiu des de molt jove a París, sota la protecció de Pablo Picasso gràcies a una carta de recomanació escrita pel seu amic Sebastià Junyer i Vidal, s'introduí molt aviat en els principals cercles intel·lectuals i artístics moderns de la ciutat, on exposà sovint. Assolí un gran nom gràcies a la seva pintura delicada que connecta molt directament amb el Picasso de l'etapa "neoclàssica". Fou escenògraf i figurinista dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev. Durant la guerra civil espanyola optà pel bàndol franquista, però tampoc allà s'hi trobà còmode. Després, de nou a Barcelona, perpetuà el seu estil plàcid i refinat des de la Sala Parés de Barcelona. Fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

 
Placa commemorativa a la casa de la plaça Reial de Barcelona on va viure

Va decorar amb pintures la nova capella del Santíssim de l'Església de Santa Anna de Barcelona.

Es conserva obra de Pere Pruna al MNAC,[3] a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), al Museu de Montserrat, al Museu d'Art de Sabadell, al Museu de l'Empordà (Figueres), al Museu Municipal de Tossa de Mar, al Vinseum. Museu de les cultures del vi de Catalunya (Vilafranca del Penedès) i al Museu de Valls.[4]

ExposicionsModifica

Premis i reconeixementsModifica

El 1965 va ser guardonat amb el premi de pintura Ciutat de Barcelona i tres anys més tard, el 1968, li fou lliurada la Clau de la Ciutat de Barcelona

ReferènciesModifica

  1. Pere Pruna:100 anys. Col·lectiu de pintors del Barri Gòtil. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Centre Cívic Pati Llimona, 2004. DL B-7741-2004. 
  2. 2,0 2,1 Pere Pruna:exposició antològica. Terrassa: Caixa de Terrassa, 1999. DL:B:49.272/98. 
  3. «Museu Nacional d'Art de Catalunya» (en català, castellà, anglès, alemany, francès, italià, portuguès, rus i xinès). Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2019].
  4. «Museus en línia» (en català, castellà i anglès). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2019].
  5. Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell 1939-1959. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2000, p. 140. ISBN 84-87221-40-B. 

BibliografiaModifica