Anatole France

escriptor francès

Jacques Anatole François Thibault, que va signar les seves obres amb el pseudònim d'Anatole France, (París, 16 d'abril del 1844Saint-Cyr-sur-Loire, Turena, 12 d'octubre del 1924)[1] fou un escriptor francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1921.

Infotaula de personaAnatole France
Anatole France 1921.png
Anatole France (1921)
Biografia
Naixement(fr) Jacques François-Anatole Thibault Modifica el valor a Wikidata
16 abril 1844 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1924 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
manoir de la Béchellerie (França) (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri antic de Neuilly-sur-Seine Modifica el valor a Wikidata
President PEN Club francès
1921 – 1924 – Paul Valéry →
Seient 38 de l'Acadèmia Francesa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióCollège Stanislas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
Membre de
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
MovimentLliurepensament Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAnatole France Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Signature Anatole France.gif Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0289787 IBDB: 4113
Musicbrainz: 491de47d-8782-4a93-bb7b-a7f1893e9d6b Discogs: 2970592 IMSLP: Category:France,_Anatole Find a Grave: 12286 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 16 d'abril del 1844 a la ciutat de París. Fill d'un llibreter, va passar la major part de la seva vida al voltant dels llibres. La llibreria del seu pare fou anomenada Librairie de France, i d'aquesta Jacques Anatole François va prendre el seu pseudònim. France va estudiar al Collège Stanislaus i després de la graduació va ajudar el seu pare treballant en la llibreria. L'any 1876, va aconseguir esdevenir bibliotecari del Senat, i també membre de l'Académie française el 1896, ocupant el seient 38 que deixà vacant Ferdinand de Lesseps.

Anatole France va donar suport a Émile Zola en l'anomenat cas Dreyfus; l'endemà de la publicació del J'accuse...! va signar la petició que demanava la revisió del procés i retornà la seva Legió d'Honor quan aquesta li fou retirada a Zola. Així mateix, va participar en la fundació de la Lliga dels Drets humans. També es va comprometre en les causes de la separació de l'Església i l'estat i dels drets sindicals, entre d'altres.

Col·laborador del diari L'Humanité, va prendre partit l'any 1919 contra el tractat de Versalles, amb la realització d'un article titulat Contra una pau injusta, que va publicar aquest diari el 22 de juliol del 1919. Es va presentar a diputat en les eleccions legislatives del 1914, proper a la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO), futur Partit Socialista de França; va estar prop del Partit Comunista Francès, encara que més endavant es va mostrar crític amb aquest partit.

Va morir el 12 d'octubre del 1924 a la seva residència de Tours.

Obra literàriaModifica

Anatole France aconseguí la significació literària pública gràcies a l'edició l'any 1881 de Le crime de Sylvestre Bonnard, una reflexió sobre el segle xviii. La novel·la va ser elogiada per la seva prosa elegant i va guanyar un premi de l'Acadèmia francesa.

L'any 1921, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement als seus assoliments literaris brillants, caracteritzats com estan per una noblesa de l'estil, d'una condolença humana profunda, de la tolerància, i d'un temperament francès veritable "

Obres publicadesModifica

Contes i Novel·les
  • 1879: Jocaste et le chat maigre
  • 1881: Le Crime de Sylvestre Bonnard. Traducció al català de Carles Soldevila, 1925
  • 1882: Les Désirs de Jean Servien
  • 1884: «Les Autels de la peur» (Journal des débats, març). Traducció al català d'Anna María Corredor, 2006
  • 1886: Nos enfants, scènes de la ville et des champs
  • 1886 : «Le Manuscrit d'un médecin de village». Traducció al català de Manuel de Montoliu, 1907
  • 1889: Balthazar
  • 1890: Thaïs
  • 1892: L'Étui de nacre, recull de contes
  • 1892: La Rôtisserie de la reine Pédauque
  • 1893: Les Opinions de Jérôme Coignard
  • 1894: Le Lys rouge
  • 1895: Le Jardin d'Épicure
  • 1895: Le Puits de Sainte Claire
  • 1897: L'Orme du mail
  • 1897: Le Mannequin d'osier
  • 1899: L'Anneau d'améthyste
  • 1900: Clio
  • 1901: Monsieur Bergeret à Paris
  • 1901: L'Affaire Crainquebille
  • 1902: Le Procurateur de Judée
  • 1903: Histoires comiques
  • 1905: Sur la pierre blanche
  • 1908: L'Île des Pingouins
  • 1908: Les Contes de Jacques Tournebroche
  • 1909: Les Sept Femmes de Barbe bleue et autres contes merveilleux
  • 1912: Les dieux ont soif
  • 1914: La Révolte des anges
  • 1920: Marguerite
  • 1920: Le Comte Morin
Poesies
  • 1870: La Mort d'un juste
  • 1873: Poèmes dorés
  • 1876: Les Noces corinthiennes, drama en vers
Memòries
  • 1885: Le Livre de mon ami
  • 1899: Pierre Nozière
  • 1918: Le Petit Pierre
  • 1922: La Vie en fleur
Teatre
  • 1898: Au petit bonheur
  • 1903: Crainquebille
  • 1908: La comédie de celui qui épousa une femme muette
  • 1928: Le Mannequin d'osier, comèdia
Història
  • 1908: Vie de Jeanne d'Arc
Crítica literària
  • 1869: Alfred de Vigny, estudi
  • 1888: Le château de Vaux-le-Vicomte
  • 1871: Le Parnasse contemporain
  • 1913: Le Génie latin, recull de prefacis
  • 1915: Sur la voie glorieuse
Crítica Social
  • 1902: Opinions sociales
  • 1904: Le parti noir
  • 1906: Vers les temps meilleurs

ReconeixementsModifica

En honor seu s'anomenà l'asteroide (11166) Anatolefrance, descobert el 27 de febrer del 1998 per Eric Walter Elst.

ReferènciesModifica

  1. «Anatole France» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.

Enllaços externsModifica