Anatole France
Jacques Anatole François Thibault, que va signar les seves obres amb el pseudònim d'Anatole France, (París, 16 d'abril del 1844 — Saint-Cyr-sur-Loire, Turena, 12 d'octubre del 1924)[1] fou un escriptor francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1921.
 Anatole France (1921) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jacques François-Anatole Thibault  16 abril 1844 París |
| Mort | 12 octubre 1924 (80 anys) manoir de la Béchellerie (França) (fr)  |
| Sepultura | Cementiri antic de Neuilly-sur-Seine |
| President PEN Club francès | |
| 1921 – 1924 – Paul Valéry → | |
| Seient 38 de l'Acadèmia Francesa | |
| 23 gener 1896 – 12 octubre 1924 ← Ferdinand de Lesseps – Paul Valéry → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Formació | Collège Stanislas |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | Escriptor |
| Activitat | 1865 – 1924 |
| Membre de | |
| Gènere | Novel·la |
| Moviment | Lliurepensament |
| Nom de ploma | Anatole France Anatolis Fransas |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Valérie Guérin de Sauville Emma Laprévotte |
| Parella | Léontine Lippmann |
| Fills | Suzanne Thibault (en) (  Valérie Guérin de Sauville) |
Premis
| |
Signatura  | |
         | |
Biografia modifica
Va néixer el 16 d'abril del 1844 a la ciutat de París. Fill d'un llibreter, va passar la major part de la seva vida al voltant dels llibres. La llibreria del seu pare fou anomenada Librairie de France, i d'aquesta Jacques Anatole François va prendre el seu pseudònim. France va estudiar al Collège Stanislaus i després de la graduació va ajudar el seu pare treballant en la llibreria. L'any 1876, va aconseguir esdevenir bibliotecari del Senat, i també membre de l'Académie française el 1896, ocupant el seient 38 que deixà vacant Ferdinand de Lesseps.[2]
Anatole France va donar suport a Émile Zola en l'anomenat cas Dreyfus; l'endemà de la publicació del J'accuse...! va signar la petició que demanava la revisió del procés i retornà la seva Legió d'Honor quan aquesta li fou retirada a Zola. Així mateix, va participar en la fundació de la Lliga dels Drets humans. També es va comprometre en les causes de la separació de l'Església i l'estat i dels drets sindicals, entre d'altres.
Col·laborador del diari L'Humanité, va prendre partit l'any 1919 contra el tractat de Versalles, amb la realització d'un article titulat Contra una pau injusta, que va publicar aquest diari el 22 de juliol del 1919. Es va presentar a diputat en les eleccions legislatives del 1914, proper a la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO), futur Partit Socialista de França; va estar prop del Partit Comunista Francès, encara que més endavant es va mostrar crític amb aquest partit.
Va morir el 12 d'octubre del 1924 a la seva residència de Tours.
Obra literària modifica
Anatole France aconseguí la significació literària pública gràcies a l'edició l'any 1881 de Le crime de Sylvestre Bonnard, una reflexió sobre el segle xviii. La novel·la va ser elogiada per la seva prosa elegant i va guanyar un premi de l'Acadèmia francesa.
L'any 1921, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement als seus assoliments literaris brillants, caracteritzats com estan per una noblesa de l'estil, d'una condolença humana profunda, de la tolerància, i d'un temperament francès veritable "
Obres publicades modifica
|
|
Reconeixements modifica
En honor seu s'anomenà l'asteroide (11166) Anatolefrance, descobert el 27 de febrer del 1998 per Eric Walter Elst.
Referències modifica
- ↑ «Anatole France» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
Enllaços externs modifica
- «Anatole France» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- (anglès) Anatole France al Projecte Gutenberg.