16 d'abril
data
| << | Abril 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs. Queden 259 dies perquè s'acabi l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1926 - Barcelona: S'estrena Cançó d'amor i de guerra, sarsuela de Rafael Martínez i Valls, al Teatre Nou.[1]
- 1933 -
- Canet de Mar: el referèndum per a la construcció del mercat municipal és la primera votació on, a tot l'Estat, participen legalment les dones després de l'aprovació del sufragi femení el 1931.
- Sitges: El Museu del Cau Ferrat és inaugurat com a museu públic.[2]
- 1958 - Barcelona: S'inaugura el Teatre Guimerà, ubicat al carrer del Pi, número 11.[3]
- 1969 - Barcelona: l'escriptor Jordi Rubió i Balaguer obté el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
- Resta del món
- 556 - Roma: Fou elegit papa Pelagi I, successor de Vigili I mort l'any anterior.[4]
- 1520 - Toledo: comença la Revolta dels Comuners en contra del govern de Carles I de Castella.
- 1746 - La batalla de Culloden, xoc final entre jacobites i partidaris de la Casa de Hannover, resulta derrota jacobita del Regne Unit.[5]
- 1919 - Mohandas Gandhi anuncia un dia d'oració i dejuni en resposta a la Massacre d'Amritsar (Raj britànic), desafiant l'imperi Britànic.
- 1943 - El doctor Albert Hofmann descobreix els efectes psicodèlics de la droga LSD.
- 1948 - Creació de l'OCDE.[6]
- 1947 - Bernard Baruch fa servir per primera vegada el terme Guerra freda per descriure les relacions entre els Estats Units i la Unió Soviètica.[7]
- 1964 - The Rolling Stones publiquen el seu primer àlbum: The Rolling Stones.[8]
- 1972 - Centre espacial John F. Kennedy, (Merritt Island, Florida, EUA) Va ser llançat l'Apollo 16, cinquena missió tripulada a la Lluna.[9]
- 1984 - El més gran comici per les eleccions directes per a president ocorre en São Paulo. Com a conseqüència, el règim militar augmenta la censura als mitjans de comunicació.
- 1993 - Níger: Comença al mandat de Mahamane Ousmane com a president de Níger. Primer president escollit democràticament.
- 2003 -
- Atenes, Grècia: s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre (la majoria dels quals formava part de l'antiga Europa de l'Est) esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu, però sense vot), cosa que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
- Estats Units: comença a publicar-se Runaways de Marvel Comics, on es presenta el grup de superherois que dona nom a la sèrie.
- 2004 - Madrid, Espanya: el Congrés dels Diputats elegeix José Luis Rodríguez Zapatero president del Govern d'Espanya.
- 2007 - Blacksburg, Virgínia, Estats Units: hi ha la matança de Virgínia Tech, amb 33 morts.[10]
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1783 - Barcelona, (Catalunya, Espanya): Santa Joaquima de Vedruna, fundadora religiosa (m. 1854).[11]
- 1860 - Sabadell: Joan Baptista Codina i Formosa, filòleg i eclesiàstic català (m. 1923).[12]
- 1862 - Tortosa, Baix Ebre: Víctor Beltri i Roqueta, arquitecte català (m. 1935).
- 1866 - Mataró (Maresme): Felip Proubasta i Masferrer, metge català (m. 1939).
- 1888 - Sant Feliu de Guíxols: Edelmira Anglada Esteba, pianista, cantant i compositora catalana (m. 1938).[13]
- 1890 - Barcelona: Laura Albéniz Jordana, il·lustradora i pintora catalana del Noucentisme (m. 1944).[14]
- 1893 - Barcelona: Frederic Mompou, compositor català (m. 1987).[15]
- 1914 - Barcelona: Mercè Llimona i Raymat, il·lustradora catalana especialitzada en literatura infantil.[16]
- 1915 - Valls, Alt Camp: Francesc Gomà i Musté, filòsof català (m. 1998).[17]
- 1945 - El Guinardó, Barcelona: Alegria Julià i Danés, escriptora catalana que ha conreat la literatura infantil i juvenil.[18]
- 1951 - Vilanova i la Geltrú: Assumpta Baig i Torras, mestra i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya i senadora.[19]
- 1958 - Barcelona: Xavier Sardà i Tàmaro, periodista.
- 1969 - Barcelona: Mireia Casas i Albiach, regatista catalana (m. 2002).[20]
- 1984 - Tamarit de Llitera: Janet Sanz, llicenciada en Dret, politòloga i política catalana, ha estat regidora de l'Ajuntament de Barcelona.
- 1986 - Vilafranca del Penedès: Anna Gual, poeta catalana.
- 1998 - Port de Sagunt, El Camp de Morvedre: Cintia Montagut Pérez, futbolista valenciana.[21]
- Resta del món
- 778 - Gironda (actual França): Lluís I el Pietós, rei d'Aquitània i emperador (m. 814).[22]
- 1660 - Killyleagh, County Down, Irlanda: Hans Sloane, metge i botànic (m. 1753).[23]
- 1646 - París (França): Jules Hardouin Mansart, arquitecte francès (m. 1708).[24]
- 1755 - París: Élisabeth Vigée Le Brun, pintora (m. 1842).[25]
- 1784 - Tolosa de Llenguadoc: Émilie Bigottini, ballarina franco-italiana (m. 1858).
- 1797 - Marsella (França): Adolphe Thiers, advocat, President de la República Francesa (1871 a 1873) (m. 1877)[26]
- 1838 - Ixelles (Flandes, Bèlgica): Ernest Solvay, químic bèlga (m. 1922).[27]
- 1844 - París (França): Anatole France, escriptor francès i Premi Nobel de Literatura.[28]
- 1852 - Londres: Laura Theresa Alma-Tadema, pintora i il·lustradora del Regne Unit (m. 1909).[29]
- 1885 - Budapest, Hongria: Leó Weiner, compositor i professor hongarès (m. 1960).[30]
- 1886 - Hamburg (Alemanya): Ernst Thälmann, líder del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) durant bona part de la República de Weimar (m. 1944).[6]
- 1889 - Walworth (Londres, Regne Unit): Charles Chaplin, actor, director, guionista i músic britànic.
- 1896 - Moineşti (Bacau, Romania): Tristan Tzara, assagista i poeta. Fundador del moviment dadaista (m. 1963).[31]
- 1911 - Viena: Françoise Brauner, metgessa austríaca d'origen jueu que formà part del contingent sanitari de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola (m. 2000).
- 1912 - El Caire (Egipte): Emond Jabès, poeta i escriptor jueu conegut per ser una de les figures literàries més conegudes en llengua francesa després de la Segona Guerra Mundial (m. 1991).[31]
- 1917 - Berlín: Charlotte Salomon, pintora alemanya d'origen jueu (m. Auschwitz, 1943).[32]
- 1921 - Suïssa: Peter Ustinov, actor de cinema britànic d'origen rus.
- 1922 - Clapham Common (Anglaterra): Kingsley Amis, escriptor anglès que va destacar per les seves novel·les còmiques i les seves crítiques literàries (m. 1995).[33]
- 1924 - Cleveland (Ohio, EUA): Henry Mancini, músic compositor de bandes sonores (m. 1994).[34]
- 1927 -
- Marktl (Baviera, Alemanya): Joseph Alois Ratzinger, elegit com a 265è Papa de Roma, el 19 d'abril de 2005, Benet XVI.[35]
- Anadarko: Doris McLemore, última parlant nadiua de wichita, una de les llengües caddo. (m. 2016).
- 1935 - Limlingerode, Magdeburg: Sarah Kirsch, destacada poeta alemanya (m. 2013).[36]
- 1940 - Copenhaguen (Dinamarca): Margarida II de Dinamarca, reina de Dinamarca.[37]
- 1943 - Dijon (França): Jacques Sauvageot, polític francès, un dels tres líders estudiantils durant els fets del maig del 68 (m. 2017)[38]
- 1947 - Harlem, Nova York (EUA): Kareem Abdul-Jabbar, jugador de bàsquet professional nord-americà.[39]
- 1959 - L'Havana, Cuba: Emilio Aragón Álvarez, actor, humorista i pallasso ( Milikito). President de la cadena de televisió La Sexta.
- 1960 - Madrid, (Espanya): Rafael Benítez Maudes, entrenador de futbol espanyol.
- 1972 - Montsó (Aragó): Conxita Martínez, tennista.[40]
- 1973 - Portoviejo, (Equador): Teddy Cobeña, escultor expressionista figuratiu resident a Catalunya.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1897 - Barcelona: Jaume Pi i Sunyer fou un metge català (n. 1851).[41]
- 1973 - Villarrubio, Tarancon, Conca (Espanya:) Nino Bravo, cantant valencià (n. 1944).[42]
- 1988 - Deià, Mallorca: Norman Yanikun, pintor nord-americà.
- 2001 - València: Josep Maria Simó Nogués, empresari i financer valencià.
- 2008 - Barcelona, Barcelonès: Emili Giralt i Raventós, historiador català, president de l'IEC (n. 1927).[43]
- 2015 - Barcelona: Sofia Puche de Mendlewicz, pianista i pedagoga musical catalana (n. 1916).[44]
- 2018 - Barcelona: Rosa Queralt, docent, crítica d'art i comissària d'exposicions (n.1940).[45]
- 2024 - Josep M. Terricabras i Nogueras, filòsof i polític català (n. 1946).[46]
- Resta del món
- 1556 - Nàpols: Giulia Gonzaga, aristòcrata i intel·lectual italiana pròxima a la Reforma protestant (n. 1513).[47]
- 1689 - Londres, Anglaterra: Aphra Behn, dramaturga, escriptora, traductora (n. 1640).[48]
- 1690 - Zwolle: Gesina ter Borch, escriptora i pintora del Segle d'or neerlandès (n. 1633).[49]
- 1788 - París: Georges-Louis Leclerc, naturalista, matemàtic, biòleg, cosmòleg i escriptor francès (n. 1707).[50]
- 1828 - Bordeus, Gascunya: Francisco de Goya y Lucientes, pintor espanyol.
- 1850 - Londres: Marie Tussaud, escultora de cera francesa, que fundà el Museu Madame Tussauds a la ciutat de Londres. (n. 1761).[51]
- 1859 - Canes, Provença, França: Alexis de Tocqueville, pensador, jurista, polític i historiador francès (n. 1805).[52]
- 1879 - Nevers: Bernadeta Soubirous, pastora gascona, que va manifestar aparicions marianes el 1858 (n. 1844).[53]
- 1893 - París: Marie Petiet, pintora francesa (n. 1854).[54]
- 1930 - Moquegua (Perú): José Carlos Mariátegui, polític socialista peruà.
- 1943 - Madrid, Espanya: Carlos Arniches Barreda, comediògraf valencià (n. 1866).
- 1947 - Auschwitz, Polònia: Rudolf Höss, militar i oficial nazi, primer comandant del camp d'extermini d'Auschwitz entre el maig 1940 i el novembre 1943. El Tribunal Suprem Nacional de Polònia el va condemnar a ser penjat a la forca, just al costat del crematori del camp d'Auschwitz (n. 1900).[55]
- 1950 - Saint-Quentin, França: Madeleine Zillhardt, pintora, escriptora i decoradora francesa (n. 1863).[56]
- 1956 - Rosario, Santa Fe, Argentina: Alcides Greca, escriptor, cineasta, jurista, professor, activista indigenista i polític argentí.
- 1958 - Kensington i Chelsea, Londres, Regne Unit: Rosalind Franklin, científica britànica, codescobridora de l'estructura de l'ADN en doble hèlix (n. 1920).[57]
- 1972 - Kamakura, Japó: Yasunari Kawabata, novel·lista japonès, premi Nobel de Literatura de l'any 1968.[58]
- 1991 - Londres, Anglaterra: David Lean, director de cinema anglès.
- 1998 - Carhaix-Plouguer: Vefa de Bellaing, escriptora i intel·lectual bretona (n. 1909).[59]
- 2007 - Blacksburg (Virgínia), EUA: Cho Seung-hui, estudiant sud-coreà, responsable de la matança de Virgínia Tech.
- 2009 - Santa Cruz de la Sierra: Eduardo Rózsa Flores, actor, productor de cinema, escriptor, poeta, publicista i soldat en guerres iugoslaves
- 2018 - Rio de Janeiro: Dona Ivone Lara (en portuguès: Yvonne Lara da Costa), cantant i compositora brasilera (n. 1921)[60]
- 2019 - Viena: Jörg Demus, pianista austríac (n. 1928).[61]
- 2021 - Londres, Regne Unit: Helen McCrory, actriu anglesa (n. 1968).[62]
Festes i commemoracions
modifica- Onomàstica: sants Toribi de Liébana, bisbe; Toribi d'Astorga, bisbe; Engràcia de Saragossa, verge i els Màrtirs de Saragossa; Fructuós de Braga, bisbe; Magnus de les Òrcades, màrtir; Drogó de Sebourg, pastor eremita; Benet Josep Labre, Bernadeta Sobirós; beats Contard d'Este, pel·legrí, Joaquim de Siena, servita; servent de Déu Ramon Strauch i Vidal, franciscà màrtir, bisbe de Vic.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:16 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 16 d'abril
Referències
modifica- ↑ Puig i Moreno, Gentil. Art i Història al Pirineu.13es Trobades Culturals Pirinenques. Societat Andorrana de Ciències, Andorra. IEC, 2017, p. 81-84. DOI 10.2436/15.8060.10.10. ISBN 978-99920-61-36-7.
- ↑ «‘125 anys del Cau Ferrat. La construcció d'un ideal (1894-2019)’». Museus de Sitges, 12-11-2019. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Tierz Grafià, Carme. «Sala Ampurdanesa / Teatre Guimerà. Descripció». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ «PELAGIO I, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2019-09-04. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Battle of Culloden | English history» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Cold War | Causes, Facts, & Summary» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «the Rolling Stones | Songs, Albums, Members, & Facts» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Apollo | History, Missions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Virginia Tech shooting | United States history» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Joaquima de Vedruna i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Joan Baptista Codina i Formosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Llista compositors». Portal Sardanista. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Parcerisas, Pilar «L'estela d'un somni». Emblecat. Revista de l'Associació Catalana d'Estudis d'Emblemàtica, Art i Societat, Núm. 6, 2017. ISSN: 2014-5675 ISSN 2014-5675.
- ↑ «Frederic Mompou i Dencausse | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Merce Llimona, il·lustradora. Biografia». Bibi Escales Llimona. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Francesc Gomà i Musté | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Alegria Julià. Biografia». AELC. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Diputats de la VII Legislatura. M. Assumpta Baig i Torras. Parlament de Catalunya, p. 24.
- ↑ «Mireia Casas Albiach | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «CINTIA: Cintia Montagut Pérez (Defensa)». aupaAthletic.com. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Ier le Pieux ou Louis Ier le Débonnaire» (en francès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Sir Hans Sloane, Baronet | British physician» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jules Hardouin- Mansart souvent appelé Mansart» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La retratista, Élisabeth Vigée-Lebrun (1755-1842)». Mujeres en la historia, 27-04-2011. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ernest Solvay» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Anatole France» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «El hogar hecho arte, Laura Alma-Tadema (1852-1909)». Mujeres en la historia. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «Leó Weiner (1885-1960)» (en anglès). Hyperion Records. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ 31,0 31,1 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Felstiner, Mary Lowenthal. «Charlotte Salomon». Jewish Women's Archive. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Enrico Mancini | American composer» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Benedetto XVI papa nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-23. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Sarah Kirsch». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ «Margrethe II | queen of Denmark» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Pennitier, Claude. «Sauvageot,Jacques» (en francès). Le Maitron, 17-04-2019. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Kareem Abdul-Jabbar | Biography, Statistics, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Conchita Martínez Bernat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Jaume Pi i Sunyer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Nino Bravo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Emili Giralt i Raventós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Farré, Miquel. «Sofia Puche, pianista i mestra generosa». Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Mor la crítica d'art Rosa Queralt». La Vanguardia, 17-04-2018 [Consulta: 8 maig 2018].
- ↑ «S'ha mort Josep-Maria Terricabras, un intel·lectual i polític valent i compromès que ha marcat el rumb del país». [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «Giulia Gonzaga Behind the Italian Reformation». Christian Library. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Aphra Behn» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Bleyerveld, Yvonne. «Borch, Gesina ter (1631-1690)» (en neerlandès). DVN: Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland. Huygens, 17-09-2019. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Louis Leclerc comte de Buffon» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Marie Tussaud» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charles Alexis Henri Clérel de Tocqueville» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Bernadeta Soubirous | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ «Petiet, Marie (1854-1893)» (en francès). Bilioteque National de France. Catalogue Général. [Consulta: maig 2024].
- ↑ «Rudolf Franz Hoss | Biography, Auschwitz, & Execution» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Madeleine Zillhardt (1863-1950)». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Rosalind Franklin | Biography, Facts, & DNA» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1968» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Ebauche d'un Dictionnaire Biographique du Mouvement Breton (1790-2000), p. 9.
- ↑ «Dona Ivone Lara». Mozaart. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Jörg Demus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ À.G. «Mor Helen McCrory, la poderosa tieta Polly de 'Peaky Blinders'». Ara, 16-04-2021. [Consulta: 17 abril 2021].