Françoise Brauner

Françoise Brauner, també coneguda per Fritzi Brauner, nascuda Fritzi Erna Riesel (Viena, 16 d'abril del 1911 - París, França, 14 de setembre del 2000) fou una metgessa austríaca d'origen jueu que formà part del contingent sanitari de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola.

Infotaula de personaFrançoise Brauner
Buchenwald Children 26145.jpg
1945 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1911 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 2000 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
12è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Medicina de París
Universitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetgessa, pediatra, psiquiatra infantil Modifica el valor a Wikidata

Filla d'un alt funcionari austríac que arribà a Ministre d'Afers Socials,[1] feu la carrera de Medicina a Viena. L'any 1936, fugint de la persecució nazi a Àustria, es retrobà a París amb el pedagog francès d'origen austríac Alfred Brauner, (Saint-Mandé, 3 de juliol del 1910 - París, 1 de desembre del 2002) a qui havia conegut el 1928 i s'hi casà per tal de no ser empresonada o deportada en cas de guerra. El mateix any 1936 atengué la crida dels dirigents de la Segona República Espanyola demanant sanitaris per a fer front a la catàstrofe humanitària que suposava la Guerra Civil espanyola i marxà cap a Espanya.[1]

Françoise Brauner treballà a l'Hospital de les Brigades Internacionals a Benicàssim,[2] en el servei de cirurgia que dirigia el metge txec Bedrich Kisch,[2] que funcionà des del desembre del 1936 fins a l'abril del 1938 i per on passaren més de 7.000 ferits i convalescents de les Brigades Internacionals, tant espanyols com internacionals.[3]

El 1937 la vingué a buscar el seu marit, Alfred Brauner, però ella preferí quedar-se davant l'allau de ferits de guerra que havien d'atendre. Alfred, pedagog infantil, intentà ser també allistat per a quedar-se amb la seva dona. Així, a causa de l'allau de nens refugiats provinents de molts indrets d'Espanya, Alfred fou destinat a la supervisió de les nombroses cases d'acollida a la zona. Finalment, la retirada de tots els brigadistes de la guerra a causa de la voluntat del govern espanyol de fer cas al Comitè de No-intervenció i a l'ensulsida definitiva de la República, van fer que ambdós haguessin de retornar a França.[1] S'emportaren molts dibuixos i redaccions dels nens refugiats, que ningú no els volgué publicar llavors a França, però que, més tard, junt amb altres dibuixos d'altres nens i d'altres guerres, permeteren al món de tenir una retrospectiva de les guerres del segle xx des dels ulls dels infants.[4]

A França, Françoise treballà de metgessa i educadora d'un col·lectiu d'uns 300 nens jueus alemanys i austríacs salvats del nazisme per un Comitè interconfessional. Durant la Segona Guerra Mundial, ella i el seu marit col·laboraren amb els refugiats austríacs a París i contactaren amb la resistència francesa a l'ocupació alemanya.[1]

Acabada la Segona Guerra Mundial, reberen el 1945 l'encàrrec d'atendre la recuperació física i anímica de 400 nens supervivents dels camps de concentració d'Auschwitz i de Buchenwald, en un antic sanatori d'Ecouis, al departament de l'Eure. Aquesta ocupació marcà definitivament Françoise Brauner, i després de tenir un fill, avui professor de matemàtiques a Bordeus, obtingué l'especialització en Psiquiatria pediàtrica.[1]

Françoise es dedicà la resta de la seva vida a l'atenció de nens discapacitats. Des del 1959 i al llarg d'un quart de segle, esdevingué la directora mèdica dels dos «Centres de tractament educatiu per a infants discapacitats» que el seu marit creà a la seva vila natal de Saint-Mandé (Val-de-Marne).[1]

Morí l'any 2000, durant la convalescència d'una intervenció quirúrgica.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica