Sitges

municipi de Catalunya

Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès). Sovint és anomenada Blanca Subur.[1][2][3]

Plantilla:Infotaula geografia políticaSitges
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 14′ 02″ N, 1° 48′ 15″ E / 41.233888888889°N,1.8041666666667°E / 41.233888888889; 1.8041666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaGarraf Modifica el valor a Wikidata
CapitalSitges Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població31.954 (2023) Modifica el valor a Wikidata (727,88 hab./km²)
Llars121 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciSitgetà, sitgetana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície43,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània i riera de Ribes Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataAurora Carbonell i Abella (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08870 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic93 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE08270 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082704 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc websitges.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica
  • Llista de topònims de Sitges (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El municipi limita amb els de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat basa la seva economia en el turisme i la cultura; i ofereix més de 4.500 places hoteleres, la majoria de quatre estrelles com a mínim. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertida en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials; i és la ciutat espanyola que n'acull més si se n'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.

Història

modifica
 
L'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla fou construïda el segle XVII

Les referències als primers sitgetans es remunten al Paleolític mitjà amb el jaciment de la Cova del Gegant, on s'ha recuperat una falange i una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys,[4] restes d'indústria lítica i fauna Plistocena. Al terme municipal hi ha nombroses coves amb presència humana durant el neolític i l'edat dels metalls, entre les quals en destaquen la Cova Verda i la Cova de Sant Llorenç. Al puig de Sitges està documentat un assentament que comença a ocupar-se a les darreries de l'edat del Bronze (segle IX-VIII aC), segueix funcionant en època ibèrica i es transforma en un establiment romà que perdura, com a mínim, fins al segle ii. Associats a aquest extens i important jaciment, de gairebé tres hectàrees de superfície, en els darrers anys s'han fet nombroses troballes de sitges, parets, dipòsits, retalls a la roca i farciments. A més d'aquest nucli del puig de Sitges, en època romana hi havia una gran vil·la romana a l'ermita del Vinyet. S'ha intentat relacionar aquests jaciments amb la petita ciutat romana de Subur, citada per les fonts clàssiques, tot i que encara no s'ha pogut demostrar. Unit a l'Olèrdola ibèrica i romana, el port de Subur hauria servit d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de la Mediterrània romana.

A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí a Mir Geribert (1041). Al segle xii, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisió successòria va passar a mans de la Pia Almoina de Barcelona i hi estigué fins al 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume el Just i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui són representades a l'escut de Sitges. També cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle xiv.

La principal activitat econòmica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el bargalló o margalló, símbol del Garraf. Des del 1345, quan Vilafranca demanà una autorització per a tenir un port a Sitges, la vila va esdevenir la sortida comercial a l'exterior dels productes del Penedès. La vila fou atacada per terra i mar en la campanya de 1649 de la guerra dels Segadors, però resistí l'atac dels castellans.[5]

Durant l'edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) maldà per deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliberà definitivament i s'incorporà a la corona malgrat patir en les distintes guerres que hi hagué. L'activitat econòmica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat portuària que cresqué a partir del segle xviii quan Catalunya obtingué el permís per poder comerciar directament amb Amèrica. Des de finals del xviii (1779) fins a principis del XIX s'establí un constant comerç amb les colònies americanes.

Al segle xix arribà un dels capítols més tràgics de la vila quan durant les guerres carlines el poble va tractar d'aturar l'atac de les tropes carlines que es va produir l'1 de maig de 1838. Aquest esdeveniment històric es recorda a la vila amb el carrer que duu aquesta data (durant la dictadura franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig però posteriorment es restaurà el nom a Primer de maig, amb el malnom de carrer del Pecat).

La bonança econòmica, iniciada a finals del xviii durà fins a principis del XIX. El comerç es basava en l'exportació de roba, vi, malvasia i aiguardent i a partir del segon terç del XIX l'economia passa a mans dels comerciants sitgetans que tornen enriquits d'Amèrica i compren o arreglen les antigues cases del poble (època dels americanos). La vila es converteix en un punt d'estiueig i jubilació dels americanos sitgetans.

 
Maqueta a Catalunya en Miniatura de la façana marítima de Sitges

Abans de convertir-se en una vila plenament turística, a Sitges s'obriren amb capital americà diverses fàbriques (entre elles la fàbrica de ciment de Vallcarca oberta el 1903). Al voltant del 1936 Sitges disposava de 36 fàbriques on treballava més del 80% de la població.

Malgrat aquest desenvolupament industrial els orígens del turisme es troben el 1879 quan ja es practicaven els banys com a teràpia medicinal, i que més endavant passarien a ser banys a la platja (1888). Sitges tenia un difícil accés des de Barcelona però l'arribada del ferrocarril afavorí la comunicació amb la capital catalana. Amb la vinguda de Santiago Rusiñol el 1891 Sitges es convertí en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la mà de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visità Sitges Charles Deering, un milionari nord-americà que transformà el carrer de Fonollar, de típiques cases marineres i l'antic hospital, en un palau. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusiñol) esdevingueren dos pols d'atracció cultural i llançaren Sitges a la fama turística. En aquests edificis es realitzaran les anomenades Festes Modernistes, on s'estrenaven obres musicals i literàries. De tot aquell art en queda una gran mostra en el mateix Cau Ferrat, que actualment és un museu. L'any 1918[6] l'industrial sabadellenc Francesc Armengol i Duran va projectar la ciutat-jardí Terramar i fou un dels principals inversors de l'Autòdrom de Terramar[7] (a tocar del terme de Sitges, però ja en el veí municipi de Sant Pere de Ribes).

Americanos

modifica

Els americanos eren burgesos que van anar a fer fortuna a Amèrica, sobretot durant el segle xix. També són coneguts com a indianos, ja que quan Colom va arribar a Amèrica es pensava que havia arribat a l'Índia, i fins a uns anys després es pensava que eren les Índies, i no un nou continent. Els americanos estaven a Sitges a l'època de la invenció del ferrocarril i van promoure’n l'arribada. Van tenir una influència important en l'arquitectura de Sitges, ja que van encarregar a molts arquitectes de construir-hi grans cases. Actualment, n'hi ha una seixantena ubicades en diferents barris. La majoria de les modernistes es troben al barri de l'eixample i les cases neoclàssiques, als carrers que baixen fins a la platja.[8]La Casa Manuel Planes, la Casa Villa Avelina o la Casa Sebastià Sans en serien algunes.[8]

Esdeveniments

modifica

Demografia

modifica
Entitat de població Habitants
Les Botigues de Sitges 2.173
Garraf 329
Sitges 26.115
Vallcarca 0


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
57 - 121 1.606 3.511 3.679 3.499 3.270 3.162 3.215

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.776 6.962 7.355 8.607 10.491 11.451 11.850 13.550 13.889 13.889

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
16.801 17.600 19.448 21.377 23.172 25.642 27.070 28.130 29.039
28.171

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
28.478
28.969
29.553
31.222 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

[16]

Política

modifica
Resultats electorals - Sitges, 2015[17]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Miquel Forns 2.040 5 19,20%
SeP Ricard Vicente 1.414 3 13,46%
C's Manuel Rodríguez 1.143 3 10,70%
ERC Aurora Carbonell 1.130 3 10,60%
CUP-PA Xavier Nin 1.122 3 10,50%
NH Lluís Marcé 978 2 9,20%
SITGES-GI Maria del Vinyet Lluis 743 1 7%
PP Ferran Llombart 688 1 6,50%
AS Cristina Martínez 430 - 4,05%
MES Jordi Serra 421 - 3,97%
EpS Armand Paco 210 - 1,98%
SBC Marc Martínez 132 - 1,24%
Vot en blanc 154 %
Total votants 21

L'alcaldessa actual és Aurora Carbonell (ERC), en coalició amb PSC, Sitges Grup Independent (SITGES-GI), Guanyem Sitges i El Margalló.

PSC CiU PPa NH GI-S CUP ERC ICVb AxS UCDc Altres Total Alcalde
1979 6 4 1 1 5 0 17 Jordi Serra i Villalbí (PSC)
1983 8 4 2 2 0 17 Josep Cots i Puigdollers (CiU)
1987 9 5 2 0 1 0 17 Jordi Serra i Villalbí (PSC)
1991 9 4 1 1 1 0 1 0 17 Jordi Serra i Villalbí (PSC)
1995 7 5 3 2 0 0 0 17 Pere Junyent i Dolcet (CiU)
1999 5 5 3 3 1 0 0 17 Pere Junyent i Dolcet (CiU)
2003 8 2 3 3 2 3 21 Jordi Baijet i Vidal (PSC)
2007 10 4 2 2 1 1 1 0 21 Jordi Baijet i Vidal (PSC)
2011 7 6 3 2 2 1 0 0 0 0 21 Miquel Forns i Fusté (CiU)
2105 2 5 1 2 1 3 3 1 - - 3 21 Miquel Forns i Fusté (CiU)
2019 3 4 0 1 2 2 4 1 - - 4 21 Aurora Carbonell i Abella (ERC)
Sources: Municat

a Els resultats de 1983 i 1987 són d'Alianza Popular.

b Els resultats de 1979 són del PSUC.

c Els resultats de 1987 i 1991 són del CDS.

Comunicacions

modifica

La carretera C-31 (l'Eix Costaner) i l'autopista C-32 (Corredor del Mediterrani) enllaçen la ciutat amb el Camp de Tarragona (El Vendrell), a l'oest; i Blanes i Figueres (respectivement) al nord-est, passant per Barcelona i els municipis veïns.

Sitges compta amb una estació de ferrocarril de Rodalies de Catalunya, servida per la línia R2 Sud dels serveis de rodalia de Barcelona i les línies R13, R14, R15 i R16 dels serveis regionals.

Sitges -            

Cultura

modifica
 
Els Gegants Moros de Sitges per Sant Bartomeu del 2008

Els gegants Moros de Sitges són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la Vila de Sitges, que es van construir a finals del segle xix i van desaparèixer a principis del segle xx. Els primers Gegants Moros de Sitges són aproximadament del 1840.[18] Els Gegants Vells de la Vila s'estrenaren l'any 1897 i Els Gegants Nous de la Vila, el 1975.[19] El Gegants Americanos són de l'any 1965, tot i que van ser remodelats més tard en dues ocasions. Volen representar els americanos o indianos sitgetans.[20]

Els nous gegants els va construir l'any 1979 l'Agrupació de Balls Populars de Sitges, una entitat que va néixer el 1978 amb la finalitat de conservar i recuperar la imatgeria, els balls i els entremesos del cercavila de la Festa Major de la vila de Sitges. Els gegants van ser anomenats Fal·luch —el gegant (de 4,25 metres i 90 quilos)— i Laia (la geganta), de 4,15 metres i 85 quilos.

Calendari de festes i festivals

modifica
 
Part del municipi vist des de la Llevantina

Gastronomia

modifica

Mitjans de comunicació

modifica
  • Setmanari L'Eco de Sitges. Fundat el 1886, Creu de Sant Jordi 2011[39] i Premi Nacional de Comunicació 2020.[40]
  • Ràdio Maricel. Emissora pública de ràdio. Fundada el 1988.
  • Maricel Televisió. Televisió pública local. Fundada el 1999. Actualment penja continguts a Internet.
  • Ràdio Sitges. Emissora musical amb emissió exclusiva per Internet.
  • Sitges Actiu. Pàgina web amb notícies i fotos de Sitges.

Fills i filles il·lustres

modifica
Categoria principal: Sitgetans

Referències

modifica
  1. Histoire de la Catalogne de Joaquim Nadal i Farreras, Philippe Wolff (1982)
  2. Llibre Los catalanes en la guerra de España de José María Fontana Tarrats publicat l'any 1977
  3. Dictionnaire de géographie ancienne et moderne: à l'usage du libraire et de l'amateur de livres de Pierre Deschamps
  4. Daura, J., Sanz, M., Pike, A. W. G., Zilhão, J., Subirà, M.E., Fornós, J.J., Fullola, J. Mª., Julià, R. 2010. Stratigraphic context and direct dating of the Neanderthal mandible from Cova del Gegant (Sitges, Barcelona). Journal of Human Evolution 59(1): 109-122.
  5. Coll i Alentorn, Miquel. Història. Miquel Coll i Alentorn, 1992, p. 444. ISBN 8478262997. 
  6. vid. Lluís Subirana. Francesc Armengol i Duran. Un sabadellenc enamorat de Sitges. Sabadell: 2006. Fundació Ars. Biblioteca Quadern
  7. La Vila de Sitges en Quatre Pinzellades del llibre Història de Garraf de Rafael Mateos Ayza
  8. 8,0 8,1 «Visita dels Americanos a Sitges». Guia turística. Agisitges, SL. [Consulta: 19 juliol 2017].[Enllaç no actiu]
  9. 9,0 9,1 «Sitges». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. Franklin-Lyons, Adam. «[http://www.seha.info/congresos/02_08.pdf Web Expansión y consolidación del patrimonio de la Pía Almoina de Barcelona (1340-1370): la incorporación de Sitges, la Mogoda y la torre Baldovina. XII Congreso de Historia Agraria, Córdoba, marzo 2008]» (en castellà). SEHA, 01-03-2008. [Consulta: 22 agost 2011].
  11. Les Campanades de Cap d'any a Sitges, líders d'audiencia a Catalunya, Vilaweb, 3 de gener de 2001
  12. El influyente Club Bilderberg se reúne desde hoy en Sitges, El País, 3 de juny de 2010
  13. El PP governa en un Municipi per la Independència: Sitges, Nació Digital, 1 de febrer de 2012
  14. NacióSitges. «La Festa Major de Sitges ja és patrimoni d'interès nacional | NacióSitges». [Consulta: 14 abril 2020].
  15. 324cat. «Aurora Carbonell, primera alcaldessa d'ERC que encapçala l'Ajuntament de Sitges», 15-06-2019. [Consulta: 14 abril 2020].
  16. Jou Andreu, David «Evolució de la població de Sitges (1824-1936): un segle d'emigració i immigració». Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, núm. 171, 12-2020, pàg. 1-6.
  17. «Resultats electorals municipals a Sitges 2015». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 12 juliol 2015].
  18. «Els gegants moros». Sitges Festa Major. Regidoria de Cultura, Tradicions i Festes. Ajuntament de Sitges. [Consulta: 19 juliol 2017].
  19. «Els Gegants de la Vila». Sitges Festa Major. Ajuntament de Sitges. [Consulta: 19 juliol 2017].
  20. «Els Gegants Americanos». Sitges Festa Major. Ajuntament de Sitges. [Consulta: 19 juliol 2017].
  21. «Carnaval de Sitges». Carnaval de Sitges. Ajuntament de Sitges. [Consulta: 19 juliol 2017].
  22. «60ª edicion del rally internacional de coches de epoca barcelona - sitges: 3- 4 de marzo 2018». Ral·li BCN-Sitges Cotxes d'época. Foment de Sitges, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Sitges.. [Consulta: 19 juliol 2017].
  23. «Festival internacional de patchwork». Patchwork Asociación Española. Asociación Española de Patchwork. [Consulta: 19 juliol 2017].
  24. «SITGES GAY PRIDE 2017». visitsitges.com. Ajuntament de Sitges. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2017. [Consulta: 19 juliol 2017].
  25. «Sitges Corpus 2017». visitsitges.com. Ajuntament de Sitges. [Consulta: 19 juliol 2017].
  26. «XXIV Festival Internacional de Tango de Sitges, 2017». Festival Internacional de Tango de Sitges. Barcelona Tango Club. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2017. [Consulta: 19 juliol 2017].
  27. «Sitges Festa Major». Sitges Festa Major. Ajuntament de Sitges. [Consulta: 19 juliol 2017].
  28. «Festa de La Verema i Mostra de Vins de Sitges». Catalunya. Agència Catalana de turisme. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2017. [Consulta: 19 juliol 2017].
  29. «Festes de 2017». Sitges Festa Major. Ajuntament de Sitges. [Consulta: 19 juliol 2017].
  30. «Sitges Film Festival». 50 Sitges. [Consulta: 19 juliol 2017].
  31. «Xató de Sitges». [Consulta: 19 juliol 2017].
  32. «Malvasia de Sitges». gastroteca.cat. [Consulta: 19 juliol 2017].
  33. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 113. ISBN 84-393-5437-1. 
  34. «MUSEU DEL CAU FERRAT». Museus de Sitges. [Consulta: 19 juliol 2017].
  35. «MUSEU ROMÀNTIC». Museus de Sitges. el Consorcio del Patrimoni de Sitges. [Consulta: 19 juliol 2017].
  36. «PALAU DE MARICEL». Museus de Sitges. El consorcio del Patrimonio de Sitges, Ajuntament de Sitges, Diputació de Barcelona. [Consulta: 19 juliol 2017].
  37. 3cat24, El Museu d'Art Contemporani de Sitges obrirà portes el mes d'abril de 2011 Consulta 11/12/2010
  38. «Parc escultòric de Sitges». Museu al carrer. Ajuntament de Sitges. Arxivat de l'original el 19 de març 2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  39. «L'Eco de Sitges». [Consulta: 15 febrer 2023].
  40. «Premis Nacionals de Comunicació 2020». [Consulta: 15 febrer 2023].
  41. «EL BACARDÍ Y EL BRUGAL PROCEDEN DE SITGES». EL BACARDÍ Y EL BRUGAL PROCEDEN DE SITGES. teleaire.com. [Consulta: 19 juliol 2017].
  42. «Bartomeu Robert i Yarzábal». Gran enciclopèdia catalana. Enciclopedia Catalana. [Consulta: 19 juliol 2017].
  43. de Catalunya, La Veu «Bartomeu Carbonell». LA PUNTA, Any IV, 258, 14-04-1929, pàg. 2 [Consulta: 19 juliol 2017].[Enllaç no actiu]
  44. «Santiago Rusiñol». Escriptors en llengua catalana. associació d'escriptors en llengua catalana. [Consulta: 19 juliol 2017].
  45. «Santiago Rusiñol». Biografías y Vidas. Biografías y Vidas. [Consulta: 19 juliol 2017].
  46. «Joaquim Sunyer». VisitSitges.com. Visitsitges.com. Arxivat de l'original el 4 de setembre 2017. [Consulta: 19 juliol 2017].
  47. Marc Santasusana i Corzan La determinant aportació sitgetana als projectes d'alliberament nacional: Les trajectòries de Salvador Carbonell i Puig, Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 2010
  48. Carod-Rovira, Josep-Lluis. «Cuba Catalana». el Món. el diari lliure. obert i per compartir. el Món. Arxivat de l'original el 2 de juliol 2017. [Consulta: 19 juliol 2017].
  49. ASSOCIACIÓ MÚSICS PER LA COBLA. «CATALÀ I VIDAL, ANTONI». Músics per la cobla. Generalitat de Catalunya Departament de Cultura. [Consulta: 19 juliol 2017].
  50. Santasusana i Corzan, Marc. «Pere Curtiada i Ferrer (1898-1968): de la UGT i la Unió Socialista de Catalunya a Estat Català. Biografia política en el marc del moviment obrer i popular sitgetà i de la Catalunya contemporània». Tesis Doctorals. Universitat de Barcelona. [Consulta: 19 juliol 2017].
  51. «Ramon Planes i Izabal». Gran Enciclopedia Catalana. Enciclopedia catalana. [Consulta: 19 juliol 2017].
  52. «Antoni Mingote Barrachina». Real Academia Española. [Consulta: 19 juliol 2017].
  53. «Pere Stämpfli». Arxivat de l'original el 2012-08-07. [Consulta: 29 desembre 2010].
  54. «Marta Artigas Masdeu». Gran Enciclopedia Catalana. Enciclopedia Catalana. [Consulta: 19 juliol 2017].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica