Bernat de Fonollar
Bernat de Fonollar fou un noble de la Corona d'Aragó que pel que sembla va morir el 1326. Concretament va ser vicegerent de la procuradoria general a Catalunya que depenia de Jaume el Just i fou el senyor de Sitges i posteriorment de Campdàsens. També és conegut per haver escrit diversos textos literaris. La seva segona dona fou Blanca d'Abella
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1255 (Gregorià) |
| Mort | 1326 (Gregorià) (70/71 anys) |
| Sepultura | Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges |
Biografia modifica
La filla de Guillem de Viladecols o de Sitges, Agnès de Sitges es casà amb Berenguer de Fonollar el 1274 tot aportant en dot la sots-castlania de Campdàsens. Tots dos la cediren, el 1306, al seu net Bernat de Fonollar, conseller i viceprocurador reial, prèvia conformitat, com a senyor directe que era, de Jaume II.
A partir d'aquest moment es produïren les baralles entre Bernat de Centelles i els Fonollar-Sitges, enfrontats pel castell de Sitges, que s'incrementaren al final de segle quan el fill del de Centelles, també anomenat Bernat, es casà amb Saurina de Terrassa, castlana d'Eramprunyà, i Campdàsens passà a ser de la seva competència. Les disputes finalitzaren quan Bernat de Fonollar arrodoní la propietat el 1320, tot comprant la castlania de Campdàsens. Poc després, el 1321, el rei li atorgà «graciosament i vitalícia» el mer i mixt imperi, és a dir, la jurisdicció civil i criminal i tots els drets jurisdiccionals que tenia sobre els castells de Sitges i de Campdàsens. Així es reduïa l'estratificació feudal a dos nivells: el rei, com a senyor eminent, i Bernat de Fonollar, que acumulava el mer i mixt imperi, la castlania, i la sotscastlania.
Existeix una àpoca de 300 sous barcelonins datada el 28 de juny de 1324 en la qual Bernat de Fonollar pagava al pintor barceloní Ferrer Bassa la decoració de les capelles de Sant Miquel i de Sant Pere Màrtir de l'antiga església parroquial de Sitges;[n. 1] una altra per import de 30 sous entre els mateixos intervinents liquidava la pintura de dues creus per les esmentades capelles.[1]
En el seu testament escrit el 9 de juny de 1326, Bernat de Fonollar en la seva mort deixà el castell de Campdàsens a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona però amb usdefruit de la seva dona Blanca que va morir el 1353. Ara bé, com que el mer i mixt imperi havia estat cedit a Bernat de Fonollar només vitalíciament, a la seva mort, tornà al rei, que el conservà fins al final de segle xiv. El 20 d'octubre de 1385 el rei Pere IV en feu donació, juntament amb el de Garraf, Sitges i Miralpeix, al seu cunyat Bernat de Fortià. Caigut aquest en desgràcia, tornà al domini reial el 1387 i fou venut finalment el 1390 a la Pia Almoina, que acumulava tots els drets dominicals i jurisdiccionals sobre Campdàsens. Es consumà així la segregació total d'aquest territori de l'antic terme de la baronia d'Eramprunyà.
És sebollit en un sepulcre medieval a l'església de Santa Tecla i de Sant Bartomeu de Sitges, al lateral esquerre de la nau central, molt a prop de l'entrada principal, amb la seva esposa Blanca d'Abella.
Notes modifica
- ↑ L'església anterior a l'actual era d'estil gòtic i va ser construïda el 1322 sobre una romànica enderrocada, i estava dedicada a Santa Tecla. El retaule de Bassa va desaparèixer igual que la construcció anterior. El 1499 es va encarregar un nou retaule renaixentista, dedicat a Sant Bartomeu i Santa Tecla, al pintor napolità Nicolau de Credença per un import de 132 lliures, del qual es conserva la taula central.Picas 1981, p. 1
Referències modifica
- ↑ Mas, Josep «Notes sobre antichs pintors a Catalunya». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol.: 6, Núm.: 45, 1912 [Consulta: 2 agost 2013].
Bibliografia modifica
- Batlle i Gallart, Carme; Parés, Àngels. «El Castell de Sitges a la mort de Bernat de Fonollar». A: Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Institut d'Història de la Cultura Medieval, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 1987, pp. 153-177. ISBN 9788460050124 [Consulta: 5 agost 2013].
- Picas, Llorenç «Retaule de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges». El Eco de Sitges [Sitges], núm. 4658, 22-08-1981, pág. 1 [Consulta: 4 agost 2013].
- Sastre i Tutusaus, Jacint «Bans del cavaller Bernat de Fonolalr com a Senyor de Ciitges (1322-1326)» (PDF). Miscel·lània penesdesenca 1980 [Sitges], 1980, pàg. 177-200 [Consulta: 4 agost 2013].
Enllaços externs modifica
- Campmany i Guillot, Josep. «Campdàsens, Garraf i Jafre. Els confins occidentals del terme d'Eramprunyà de l'alta edat mitjana al segle XV». III Trobada d'Estudiosos del Garraf. Gavà: Museu de Gavà, 19 i 20 novembre 1998. [Consulta: 2 agost 2013].