Obre el menú principal

Parc del Garraf

Espai natural protegit del massís del Garraf
(S'ha redirigit des de: Parc Natural del Garraf)

El Parc del Garraf és un espai d'interès natural de 12.376 hectàrees gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.[1] El parc està repartit entre els termes municipals d'Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Està agermanat amb els parcs italians de Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i el Parco Naturale della Maremma (2001)

Infotaula de geografia físicaParc del Garraf
Turó del Fanxó i Puig del Cérvol.jpg
Tipus Parc natural
Ubicació
Entitat territorial administrativaBaix Llobregat (Catalunya), Garraf (Catalunya) i Alt Penedès (Catalunya)
 41° 17′ 29″ N, 1° 52′ 30″ E / 41.2914°N,1.87502°E / 41.2914; 1.87502
Dades i xifres
Superfície 12.377 ha (123,77 km2)
Activitat
Creació 1986
Gestor/operador Diputació de Barcelona

Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Avenc "Emili Sabaté" al Parc Natural del Garraf

GeografiaModifica

En el parc hom troba restes d'antiga ocupació humana (com el castell d'Eramprunyà i els poblets abandonats de Campdàsens i Jafre) i masies que encara es dediquen a l'agricultura o a serveis del parc (com Can Planes i La Pleta). Just en la frontera del parc també hi ha la Creu de Sant Isidre, en el Puig d'en Boronet, molt apreciada pels sitgetans.

ClimaModifica

La situació costanera determina un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Aquesta última característica delimita el nombre d'espècies animals capaces d'assentar-s'hi. Les plantes, per tal de resistir aquestes condicions, desenvolupen una sèrie d'adaptacions encaminades a la supervivència i a la millora de l'efectivitat en la competència amb altres vegetals.

El caràcter torrencial de les pluges provoca una erosió mecànica extraordinàriament potent que arrossega tota mena de materials; si hi afegim l'erosió química, que dissol la roca calcària, l'efecte és impressionant: valls i rieres profundes i escarpades, d'un tortuós i bell traçat que la gent del país anomena fondos.

Rutes a peuModifica

Senders de gran recorregut:

  • GR 5 (Sender dels miradors)
  • GR 92 (Sender del Mediterrani)
  • GR 92-3a (la Clota - l'Arboçar)
  • GR 92-3b (l'Arboçar - Castellet)
  • GR 92-4 (pla de Querol - camí del mas de l'Artís)

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 46-51. B-38.667-2009. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc del Garraf