Erosió

desgastament de sòls i roques que produeixen diferents processos a la superfície de la Terra
Per a altres significats, vegeu «Erosió (desambiguació)».

L'erosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica). Normalment hi ha erosió pel transport de sediments a través del vent, aigua o gel; a favor del pendent de sòls i altres materials sota la força de la gravetat; o per organismes vius com són els animals excavadors, que s'anomena bioerosió.

Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units.

Malgrat que l'erosió és un procés natural s'ha incrementat moltíssim per l'ús humà de la terra.[1][2] Aproximadament un 40% de la superfície agrícola mundial està seriosament degradada per l'erosió.[3]

L'erosionabilitat mesura la capacitat d'un sòl de ser erosionat i depèn de factors com la duresa, estar cobert per vegetació o el seu pendent.

L'erosió no és el mateix que la meteorització, que és la disgregació de la roca sense desplaçament del material (si bé la meteorització facilita l'erosió), ni és el mateix que el transport dels materials erosionats, que és el següent pas del cicle geològic, i que normalment realitza el mateix agent que ha produït l'erosió.

Un problema particularment seriós és l'erosió costanera propiciada pel fet de fer construccions molt a la vora de la mar, les quals pertorben el flux de sediments cap a elles.

Roques esculpides per l'erosió eòlica a les muntanyes Eilat a Israel
Efecte de la combinació d'erosió eòlica i hídrica a Arizona, USA)

Factors de l'erosió modifica

  • El clima;
  • El pendent;
  • Factors físics (duresa) i químics (solubilitat per exemple) de la roca;
  • L'absència o no de coberta vegetal i la naturalesa dels vegetals;
  • La història tectònica (fracturació per exemple);
  • L'acció humana (pràctiques agrícoles, desforestació, urbanització).

L'erosió pot actuar a través de milers o milions d'anys o ser gairebé instantània (com en els allaus o esllavissades)

Mecanismes erosius modifica

 
Erosió de columnes basàltiques a Islàndia
 
Makhtesh Ramon, Israel.
 
Esfera gairebé perfecta tallada naturalment en el granit a Bretanya Trégastel.
 
Nòstoc; colònia de milers de cianobacteris primitius. La destrucció del biofilm, bacterià, d'algues, líquens o del nòstoc fa els sòls vulnerables a l'erosió

En els processos d'erosió es distingeixen tres fases diferents:

  • Destrucció del material rocós;
  • Transport;
  • Acumulació dels materials.

L'erosió implica una desagregació superficial de la roca o del sol anomenada meteorització.[4] La meteorització es produeix sobre el lloc, i produeix materials esmicolats. El grau d'erosió depèn de les característiques de la roca:

Erosió mecànica modifica

La disgregació mecànica es fa sota l'acció d'una força física que arrossega els trossos de roca més o menys voluminosos:

  • Esclat pel gel o la calor ;
  • Fregament: glacera, acció de l'aigua (cavitació) o del vent. L'erosió mecànica és particularment activa en els medis fred o àrids.

Erosió a càrrec de l'aigua modifica

És de caràcter mecànic i químic i té com a principals alteracions: la hidroclàstia (trencament per l'aigua per l'alternança humectació/dessecació), l'impacte de les gotes que cauen al sòl, la reptació i la solifluxió. El pendent reforça l'erosió hídrica. En el litoral cal tenir en compte les onades i els corrents marins.

Les torrentades són el tipus d'erosió més freqüent al món. Pot ésser concentrada (torrents, uadis) o difusa (pel·lícula d'aigua i l'erosió litoral)

Erosió pel vent modifica

 
Arcs naturals fets per erosió eòlica Capitol Reef National Park, Estats Units.
 
Erosió eòlica i hídrica sobre sòl sense vegetació, Illa Maurici

L'erosió eòlica ataca les roques emportant-se'n partícules o polint-ne la superfície. Aquest tipus d'erosió és més eficaç quan no hi ha obstacles i el vent és fort, regular i carregat de partícules.

L'erosió eòlica empobreix el sòls però pot enriquir els sòls allà on és transportat com passa en la pols extreta del Sàhara o el loess[6]

Erosió lligada a la diferència de temperatura modifica

En regions amb forta amplitud tèrmica (clima continental, polar, deserts, alta muntanya, etc.), els xocs tèrmics repetits per la successió de cicles "dia/nit" fan esclatar determinades roques, en el fenomen conegut com a termoclàstia.[7] En cas de gel/desgel ocorre la crioclàstia.[8] El cicle gel/desgel és de temporada (a Sibèria per exemple) o quotidià a l'alta muntanya.

Erosió química modifica

La descomposició química de les muntanyes dona lloc a relleus desgastats com el massís central francès o els Apalatxes dels Estats Units.

  • La dissolució és el principal procés, en particular de roques calcàries per la pluja que forma el karst.

Al contrari que les roques silícies, les calcàries són particularment vulnerables a la disssolució.[9] També altres roques i minerals són solubles:[10]

Erosió dels sòls agrícoles modifica

 
Risc d'erosió als sòls (Europa mediterrània)

L'erosió dels sòls agrícoles és provocada pel sobrepasturatge, les llaurades a favor del pendent, la pèrdua de matèria orgànica dels sòls. Els conreus en pendents excessius, la monocultura, el deixar la terra nua a l'hivern, els herbicides que deixen el sòl sense protecció, la supressió de tanques vegetals, el pas repetit de maquinària pesant, etc.

Erosió del sòl i canvi climàtic modifica

S'espera que amb la pujada global de temperatures l'erosió s'incrementi, ja que el cicle hidrològic sigui més vigorós amb episodis de pluges extremes.[11] S'espera que a gran part del món la pluviometria anual augmenti (no pas en zones subtropicals o de clima mediterrani). El poder erosiu de l'aigua augmentarà i s'haurien de prendre mesures urgents per a conservar el sòl. Per exemple en el cas de la tundra la fusió de gran part del permagel convertirà aquest tipus de sòls en erosionables i actualment no ho són pas. Segons els estudis efectuats per Pruski i Nearing es pot esperar un 1,7% de canvi en erosió del sòl per cada 1% d'augment en la precipitació total sota el canvi climàtic.[12]

Vegeu també modifica

Notes i referències modifica

  1. Montgomery, David. Dirt: The Erosion of Civilizations (en anglès). 1a edició. University of California Press, 2 octubre 2008. ISBN 0520258061. 
  2. Kötke, William. The Final Empire (en anglès). AuthorHouse, 30 novembre 2007. ISBN 143433130X. 
  3. Global food crisis looms as climate change and population growth strip fertile land
  4. Max Derruau, Les formes du relief terrestre. Notions de géomorphologie, Paris, Armand Colin, 1969, 2001, 8e édition, ISBN 2200210140, page 11
  5. Pierre Pech, Hervé Regnauld, Géographie physique, PUF, 1992, page 241
  6. «Mainguet Monique et Dumay Frédéric, 2006. Combattre l'érosion éolienne : un volet de la lutte contre la désertification. Les dossiers thématiques du CSFD. Numéro 3. 44 pp.». Arxivat de l'original el 2010-02-10. [Consulta: 12 novembre 2009].
  7. «termoclàstia». A: Diccionari multilingüe de la ciència del sòl [Consulta: 11 novembre 2021]. 
  8. Paysages et érosion. La Terre à visage découvert, page 10
  9. Paysages et érosion. La Terre à visage découvert, page 9
  10. Pierre Pech, Hervé Regnauld, Géographie physique page 247; Paysages et érosion. La Terre à visage découvert, page 10
  11. IPCC. 1995. Second Assessment Synthesis of Scientific-Technical Information relevant to interpreting Article 2 of the UN Framework Convention on Climate Change. Intergovernmental Panel on Climate Change. Geneva, Switzerland. 64 pp.
  12. Pruski, F. F. and M.A. Nearing. 2002. Runoff and soil loss responses to changes in precipitation: a computer simulation study. Journal of Soil and Water Conservation 57(1), 7-16.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erosió