Viquipèdia

Erosió

desgastament de sòls i roques que produeixen diferents processos a la superfície de la Terra
(S'ha redirigit des de: Erosió marina)
Per a altres significats, vegeu «Erosió (desambiguació)».

L'erosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica). Normalment hi ha erosió pel transport de sediments a través del vent, aigua o gel; a favor del pendent de sòls i altres materials sota la força de la gravetat; o per organismes vius com són els animals excavadors, que s'anomena bioerosió.

Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units.

Malgrat que l'erosió és un procés natural s'ha incrementat moltíssim per l'ús humà de la terra.[1][2] Aproximadament un 40% de la superfície agrícola mundial està seriosament degradada per l'erosió.[3] L'agricultura intensiva, la desforestació, les carreteres, el canvi climàtic antropogènic i l'expansió urbana es troben entre les activitats humanes més significatives quant a efecte per estimular l'erosió.[4] No obstant això, hi ha moltes pràctiques de prevenció i remediació que poden reduir o limitar l'erosió dels sòls vulnerables.

L'erosionabilitat mesura la capacitat d'un sòl de ser erosionat i depèn de factors com la duresa, estar cobert per vegetació o el seu pendent.

L'erosió no és el mateix que la meteorització, que és la disgregació de la roca sense desplaçament del material (si bé la meteorització facilita l'erosió), ni és el mateix que el transport dels materials erosionats, que és el següent pas del cicle geològic, i que normalment realitza el mateix agent que ha produït l'erosió.

Un problema particularment seriós és l'erosió costanera propiciada pel fet de fer construccions molt a la vora de la mar, les quals pertorben el flux de sediments cap a elles.

Roques esculpides per l'erosió eòlica a les muntanyes Eilat a Israel
Efecte de la combinació d'erosió eòlica i hídrica a Arizona, USA)

Factors de l'erosió

modifica
  • El clima;
  • El pendent;
  • Factors físics (duresa) i químics (solubilitat per exemple) de la roca;
  • L'absència o no de coberta vegetal i la naturalesa dels vegetals;
  • La història tectònica (fracturació per exemple);
  • L'acció humana (pràctiques agrícoles, desforestació, urbanització).

L'erosió pot actuar a través de milers o milions d'anys o ser gairebé instantània (com en els allaus o esllavissades)

Mecanismes erosius

modifica
 
Erosió de columnes basàltiques a Islàndia
 
Makhtesh Ramon, Israel.
 
Esfera gairebé perfecta tallada naturalment en el granit a Bretanya Trégastel.
 
Nòstoc; colònia de milers de cianobacteris primitius. La destrucció del biofilm, bacterià, d'algues, líquens o del nòstoc fa els sòls vulnerables a l'erosió

En els processos d'erosió es distingeixen tres fases diferents:

  • Destrucció del material rocós;
  • Transport;[5][6]
  • Acumulació dels materials.[7]

L'erosió implica una desagregació superficial de la roca o del sol anomenada meteorització.[8] La meteorització es produeix sobre el lloc, i produeix materials esmicolats. El grau d'erosió depèn de les característiques de la roca:

Erosió mecànica

modifica

La disgregació mecànica es fa sota l'acció d'una força física que arrossega els trossos de roca més o menys voluminosos:

  • Esclat pel gel o la calor ;
  • Fregament: glacera, acció de l'aigua (cavitació) o del vent. L'erosió mecànica és particularment activa en els medis fred o àrids.

Erosió a càrrec de l'aigua

modifica

És de caràcter mecànic i químic i té com a principals alteracions: la hidroclàstia (trencament per l'aigua per l'alternança humectació/dessecació), l'impacte de les gotes que cauen al sòl, la reptació i la solifluxió. El pendent reforça l'erosió hídrica. En el litoral cal tenir en compte les onades i els corrents marins.

Les torrentades són el tipus d'erosió més freqüent al món. Pot ésser concentrada (torrents, uadis) o difusa (pel·lícula d'aigua i l'erosió litoral).

També depèn el tipus de vegetació que es trobi al lloc, per exemple, una zona sense cobertura vegetal està més exposada a l'erosió. A més, les fulles tenen un paper important en l'erosió, per exemple, un arbust gran amb fulles abundants protegeix més el terra de la caiguda de les gotes.

Les gotes en caure sobre una fulla perden velocitat i es dispersen en forma de gotes més petites, per contra, en caure directament a terra, les gotes erosionen el terra per la seva acció mecànica.[10] La vegetació controla també la velocitat del corrent d'aigua, com més junts estiguin les tiges de les plantes la velocitat del corrent de l'aigua serà menor.

Erosió pel vent

modifica
 
Arcs naturals fets per erosió eòlica Capitol Reef National Park, Estats Units.
 
Erosió eòlica i hídrica sobre sòl sense vegetació, Illa Maurici

L'erosió eòlica ataca les roques emportant-se'n partícules o polint-ne la superfície. Aquest tipus d'erosió és més eficaç quan no hi ha obstacles i el vent és fort, regular i carregat de partícules.

L'erosió eòlica empobreix el sòls però pot enriquir els sòls allà on és transportat com passa en la pols extreta del Sàhara o el loess[11]

Erosió lligada a la diferència de temperatura

modifica

En regions amb forta amplitud tèrmica (clima continental, polar, deserts, alta muntanya, etc.), els xocs tèrmics repetits per la successió de cicles "dia/nit" fan esclatar determinades roques, en el fenomen conegut com a termoclàstia.[12] En cas de gel/desgel ocorre la crioclàstia.[13] El cicle gel/desgel és de temporada (a Sibèria per exemple) o quotidià a l'alta muntanya.

Erosió química

modifica

La descomposició química de les muntanyes dona lloc a relleus desgastats com el massís central francès o els Apalatxes dels Estats Units.

  • La dissolució és el principal procés, en particular de roques calcàries per la pluja que forma el karst.

Al contrari que les roques silícies, les calcàries són particularment vulnerables a la disssolució.[14] També altres roques i minerals són solubles:[15]

Erosió dels sòls agrícoles

modifica
 
Risc d'erosió als sòls (Europa mediterrània)

L'erosió dels sòls agrícoles és provocada pel sobrepasturatge, les llaurades a favor del pendent, la pèrdua de matèria orgànica dels sòls. Els conreus en pendents excessius, la monocultura, el deixar la terra nua a l'hivern, els herbicides que deixen el sòl sense protecció, la supressió de tanques vegetals, el pas repetit de maquinària pesant, etc.

Les activitats humanes com l'agricultura eliminen la capa protectora de vegetació i produeix una erosió més accelerada. Als canvis de vegetació (com el pas de vegetació nativa als cultius) produeixen un augment de l'erosió produint que el sòl perdi els seus nutrients i sigui infèrtil.[16]

Encara que l'erosió és un procés natural, les activitats humanes han augmentat entre 10 i 40 vegades el ritme al qual es produeix l'erosió del sòl a tot el món.[17] En llocs agrícoles dels Montes Apalaches, les pràctiques agrícoles intensives han causat una erosió fins a 100 vegades superior a la taxa natural d'erosió de la regió.[18] L'erosió excessiva (o accelerada) causa problemes tant “in situ” com “ex situ”. Els impactes in situ inclouen disminucions en la productivitat agrícola i, en paisatges naturals, col·lapse ecològic, ambdós a causa de la pèrdua de l'horitzó del sòl superior ric. en nutrients. En alguns casos, això condueix a la desertificació. Els efectes externs inclouen sedimentació de vies navegables i eutrofització de masses d'aigua, així com danys relacionats amb els sediments a carreteres i cases. L'erosió hídrica i eòlica són les dues causes principals de la degradació de la terra; combinades, són responsables del voltant del 84% de l'extensió global de terra degradada, fet que converteix l'erosió excessiva en un dels problemes mediambientals més significatius a tot el món.[19]:2[20]:1[21]

Efectes negatius de l'erosió

modifica

Desertització

modifica
Article principal: Desertització
 
Carcaves: formes d'erosió a les Bardenas Reales (Navarra).

Per desertificació, aridització o desertització s'entén el procés pel qual un territori que no posseeix les condicions climàtiques dels deserts, principalment una zona àrida, semiàrida o subhumida seca, acaba adquirint-ne les característiques. Això passa com a resultat de la destrucció de la coberta vegetal, de l'erosió del sòl i de la manca d'aigua.

Segons dades del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el 35% de la superfície dels continents es pot considerar com a àrees desèrtiques.

Dins d'aquests territoris sobreviuen milions de persones en condicions de persistent sequera i escassetat d'aliments. L'expansió d'aquests deserts és deguda a causes humanes. Quan el procés és sense intervenció humana, és a dir, per causes naturals, es tracta de la desertització.

Aproximadament el 40% dels camps agrícoles del món estan seriosament degradats. Segons l'ONU, una àrea de sòl fèrtil de la grandària d'Ucraïna es perd cada any a causa de la sequera, la desforestació i el canvi climàtic. A Àfrica, si es continua amb la degradació del sòl que porta actualment, el continent podria ser capaç d'alimentar només el 20% de la seva població el 1999.

Erosió del sòl i canvi climàtic

modifica

S'espera que amb la pujada global de temperatures l'erosió s'incrementi, ja que el cicle hidrològic sigui més vigorós amb episodis de pluges extremes.[22] S'espera que a gran part del món la pluviometria anual augmenti (no pas en zones subtropicals o de clima mediterrani). El poder erosiu de l'aigua augmentarà i s'haurien de prendre mesures urgents per a conservar el sòl. Per exemple en el cas de la tundra la fusió de gran part del permagel convertirà aquest tipus de sòls en erosionables i actualment no ho són pas. Segons els estudis efectuats per Pruski i Nearing es pot esperar un 1,7% de canvi en erosió del sòl per cada 1% d'augment en la precipitació total sota el canvi climàtic.[23]

Vegeu també

modifica

Notes i referències

modifica
  1. ↑ Montgomery, David. Dirt: The Erosion of Civilizations (en anglès). University of California Press, 2 octubre 2008. ISBN 0520258061. 
  2. ↑ Kötke, William. The Final Empire (en anglès). AuthorHouse, 30 novembre 2007. ISBN 143433130X. 
  3. ↑ «Global food crisis looms as climate change and population growth strip fertile land». Arxivat de l'original el 2011-07-27. [Consulta: 12 novembre 2009].
  4. ↑ Julien, Pierre Y.. Erosión y sedimentación. Cambridge University Press, 2010. 
  5. ↑ «Glacial Abrasion and Sliding: Their Dependence on the Debris Concentration In Basal Ice». Annals of Glaciology, 2, 1,  1981, pàg. 23-28. ISSN: 0260-3055. 10.3189/1727564817943524871981AnGla...2...23H.
  6. ↑ «Un modelo mecanicista para la incisión fluvial en el lecho rocoso por salinización de la carga del lecho». Water Resources Research, 40, 6,  2004, pàg. W06301. ISSN: 0043-1397. 10.1029/2003WR0024962004WRR....40.6301S [Consulta: 18 juny 2016]. Arxivat 2016-10-11 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Erosion». A: Encyclopædia Britannica, 2015-12-03.  Arxivat 2015-12-21 a Wayback Machine.
  8. ↑ Max Derruau, Les formes du relief terrestre. Notions de géomorphologie, Paris, Armand Colin, 1969, 2001, 8e édition, ISBN 2200210140, page 11
  9. ↑ Pierre Pech, Hervé Regnauld, Géographie physique, PUF, 1992, page 241
  10. ↑ «Flujos de sedimentos histeréticos en la erosión del suelo impulsada por la lluvia: Particle size effects». Water Resour. Res., 52, 11,  2016. 10.1002/2016WR0193142016WRR....52. 8613C.[Enllaç no actiu]
  11. ↑ «Mainguet Monique et Dumay Frédéric, 2006. Combattre l'érosion éolienne : un volet de la lutte contre la désertification. Les dossiers thématiques du CSFD. Numéro 3. 44 pp.». Arxivat de l'original el 2010-02-10. [Consulta: 12 novembre 2009].
  12. ↑ «termoclàstia». A: Diccionari multilingüe de la ciència del sòl [Consulta: 11 novembre 2021].  Arxivat 7 de juliol 2024 a Wayback Machine.
  13. ↑ Paysages et érosion. La Terre à visage découvert, page 10
  14. ↑ Paysages et érosion. La Terre à visage découvert, page 9
  15. ↑ Pierre Pech, Hervé Regnauld, Géographie physique page 247; Paysages et érosion. La Terre à visage découvert, page 10
  16. ↑ How human activities can accelerate soil erosion and methods used to prevent this. Arxivat 2024-02-29 a Wayback Machine. en Leaving Certificate Geography
  17. ↑ «La historia de la erosión del suelo inducida por el hombre: Legados geomórficos, primeras descripciones e investigaciones, y el desarrollo de la conservación del suelo - Una sinopsis global». Geomorphology, 201, 01-11-2013, pàg. 1-34. 10.1016/j.geomorph.2013.07.0212013Geomo.201 ....1D.
  18. ↑ «Quantifying human impacts on rates of erosion and sediment transport at a landscape scale». Geology, 43, 2,  2015, pàg. 171-174. 10.1130/g36272.1.
  19. ↑ Blanco-Canqui, Humberto. «Conservación del suelo y el agua». A: Principios de conservación y gestión del suelo. Dordrecht: Springer, p. 1-20. 
  20. ↑ Toy, Terrence J. Erosión del suelo: procesos, predicción, medición y control. New York: Wiley. 
  21. ↑ «Impactos a corto plazo del pastoreo sobre la vegetación y la formación de vías en un entorno de alta montaña: A Case Study from the Himalayan Miyar Valley (India)». Sustainability, 10, 4, 24-03-2018, pàg. 951. ISSN: 2071-1050. 10.3390/su10040951.
  22. ↑ IPCC. 1995. Second Assessment Synthesis of Scientific-Technical Information relevant to interpreting Article 2 of the UN Framework Convention on Climate Change. Intergovernmental Panel on Climate Change. Geneva, Switzerland. 64 pp.
  23. ↑ Pruski, F. F. and M.A. Nearing. 2002. Runoff and soil loss responses to changes in precipitation: a computer simulation study. Journal of Soil and Water Conservation 57(1), 7-16.

Bibliografia

modifica
  • COM(2002) 179 final, Comunicación de la Comisión al Consejo, el Parlamento Europeo, el Comité Económico y Social y el Comité de las Regiones “Hacia una estrategia temática para la protección del suelo”
  • Agricultura de Conservación en Europa: aspectos medioambientales, económicos y administrativos de la UE. ECAF, 1999
  • Guidelines for erosion and desertification control management. Programa e las Naciones Unidas para el Medio Ambiente, 2000
  • Mapa mundial del estado de la degradación antropógenica de los suelos (GLASOD)
  • Comisión de las Comunidades Europeas, 1991. CORINE-Soil erosion risk and land resources in the southern regions of the European Community) y Soil Erosion Risk in Europe. Oficina Europea del Suelo, Centro Común de Investigación, 2001
  • Secretaría de Medio Ambiente (MOPU), Proyecto Lucdeme, 1991
  • Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía.1997. Datos Básicos sobre Medio Ambiente, 23, Sevilla, 1996
  • Pimentel D., C. Harvey, P. Resosudarmo, K. Sinclair, D. Kurz, M. McNair, S. Crist,
  • L. Shpritz, L. Fitton, R. Saffouri, R. Blair. 1995. Environmental and economic cost of soil erosion and conservation benefits. Science, 267, 1117-1123.
  • National Resources Conservation Service, United States Department of Agriculture. 1998. Effect of Soil Erosion on Soil Productivity and Soil Quality, Technical Note no. 7, Soil Quality Institute, Auburn, Alabama, USA., p. 4.
  • ICONA, 1991. Plan Nacional de lucha contra la erosión. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza, Madrid.

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erosió
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Erosió&oldid=34004353»