Carretera

via de comunicació terrestre
Carretera actual a Niigata, Japó

Una carretera o ruta (els dos termes respectivament a banda i banda de la frontera política essent manlleus per als termes desusats estrada i via) és una via de comunicació destinada a facilitar el desplaçament de vehicles amb rodes entre poblats. Es distingeix d'un simple camí perquè és especialment concebuda per a la circulació de vehicles de transport.

El territori ocupat per les carreteres resulta molt gran. Concretament a Espanya es calcula que hi ha 700.000 km de carreteres que ocupen 6.500 km² (més superfície que la província de Girona) amb uns 10 milions d'atropellaments de vertebrats.

Un dels grans impulsors de l'evolució viària fou l'imperi Romà, deixant fins avui en dia una gran xarxa de carreteres que en el seu moment arribaren a estendre's uns 4.000 km d'est a oest i 3.700 km de nord a sud. Fins al segle XIX l'extensió de les vies romanes no fou superada a Europa.[1]

Una carretera està formada per una plataforma, que és la combinació del voral (una zona contigua a la calçada pensada perquè generalment no l'utilitzen automòbils excepte casos concrets) i la calçada (zona destinada a la circulació formada per carrils, unes zones longitudinals per on està pensat que càpiga un vehicle per zona d'aquestes). La plataforma pot estar dividida per una zona no destinada a la circulació anomenada mitjana.[2] El carril pot tindre un o més sentits de la circulació[3] i pot estar reservat a determinats tipus de vehicles (taxis, autobusos) o estar condicionat el seu ús (és el cas del carril de Vehicles d'Alta Ocupació).[4]

Tipus de carreteresModifica

Les carreteres es classifiquen en:[5]

  • Autopistes: Es caracteritzen per estar construïdes amb la finalitat exclusiva de ser utilitzades per automòbils. Tenen quatre carrils o més.[6] I no tenen accessos des de les propietats dels voltants. Poden ser de peatge.
  • Autovies: Es caracteritzen per estar construïdes amb la finalitat exclusiva de ser utilitzades per automòbils. L'accés des de les propietats dels voltants és limitat. Tenen quatre carrils o més agrupats en calçades separades per una mitjana.[7]
  • Carreteres convencionals
  • Vies per a automòbils: via exclusiva per a la circulació d'automòbils.[2]

Preparació del sòl natural originalModifica

 
Perfil de via de doble sentit amb la capa asfàltica, la base d'àrids i una barrera de formigó separadora de sentits. Noteu la canalització d'aigües pluvials a la dreta de la barrera.

Els perfils edàfics naturals de cada terreny, cal transformar-los en perfils de gruix, materials àrids i tractament adient per tal que la capa final de morter de quitrà mantingui la seva forma dissenyada i els sots i guals triguen el major temps possible a aparèixer. Se sol distingir dues capes generals per sota de la capa de rodada: La base i la subbase. La subbase està constituïda per còdols i grans rocs barrejats amb sorra. La base està constituïda per grava i graveta barrejats amb sorra. Totes tres làmines adjacents són compactades per augmentar-ne les propietats físiques com ara la resistència a la pressió causada per les rodes dels vehicles.

En ocasions, hom pot trobar trams de carreteres amb asfalt de morter de ciment enlloc de morter asfàltic.

 
Retirada de terra inadequada (vermellosa) per substituir-la amb subbase i base (ciutat de Jelutong, Penang)


ReferènciesModifica

  1. Steele, Philip. La Antigua Roma. Madrid: SM, 2002, p. 20. ISBN 84-348-8767-3. 
  2. 2,0 2,1 Pons Editorial, 2012, p. 14.
  3. Pons Editorial, 2012, p. 17.
  4. Pons Editorial, 2012, p. 20.
  5. Pons Editorial, 2012, p. 13.
  6. «autopista». diccionari.cat. [Consulta: 2 maig 2018].
  7. «autovia». diccionari.cat. [Consulta: 2 maig 2018].

BibliografiaModifica

  • Pons Editorial. Guía rápida para la formación del permiso B 33 plus. Madrid: Pons, 2012. ISBN 978-84-96683-71-6. 

Vegeu tambéModifica

 
Carretera romana a Herculà.