Carbonat
Els carbonats, en química inorgànica, són sals de l'àcid carbònic o èsters amb el grup R-O-C(=O)-O-R'. En química orgànica els carbonats són èsters de l'hipotètic àcid carbònic. Es poden formar a partir de fosgen (Cl₂C=O) i l'alcohol corresponent.
  | |
| Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
|---|---|
Les sals tenen en comú l'anió CO₃2- i es deriven de l'àcid carbònic H₂CO₃. Segons l'acidesa o alcalinitat de la dissolució estan en equilibri amb l'hidrogencarbonat i el diòxid de carboni.
Els carbonats formen part de molts minerals i roques. El carbonat més abundant és el carbonat de calci (CaCO₃) que es troba en diverses formes com són la calcita i aragonita entre altres. La pedra calcària també conté carbonat de calci. Els carbonats solen tenir una duresa en l'escala de Mohs d'entre 3 i 5.
Alguns carbonats són;
- Alumohidrocalcita, carbonat de calci i alumini, CaAl₂[(OH)₄ (CO₃)₂] · 3H₂O
- Artinita, carbonat de magnesi, Mg₂[(OH)₂ CO₃] · 3H₂O
- Dawsonita, carbonat de sodi i alumini, NaAl[(OH)₂ CO₃]
- Fosgenita, carbonat de plom i clor, Pb₂[Cl₂ CO₃]
- Leadhil·lita, carbonat de plom, Pb₄[(OH)₂ SO₄ (CO₃)₂]
- Zaratita, carbonat de níquel, Ni₃[(OH)₄ CO₃] · 4H₂O
Els policarbonats basats en dialcohols com el 2,2-bis(4-hidroxifenil)-propà (HOC₆H₄-C(CH₃)₂-C₆H₄OH) tenen importància en la industrial com a matèria primera per a fabricar CD's o com substitut del vidre.
Un carbonat de recent descobriment, la putnisita, també conté l'anió sulfat, per la qual cosa encara no està clara la seva classificació definitiva.[1]
Referències Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carbonat |
- ↑ «The world's newest mineral is unlike anything we've ever seen» (en anglès).