La siderita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany al grup de la calcita. Té un aspecte terrós i fràgil. La siderita en la seva composició conté un 48% de ferro per això des de l'antiguitat fins avui en dia ha sigut una important mena de ferro i és molt utilitzada a les indústries. El 1845 va sorgir el seu nom científic "siderita" derivat de la paraula sideros, «ferro».

Infotaula de mineralSiderita
Fórmula químicaFeCO₃
Epònimferro Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.5.AB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.5.AB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/A.02 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líromboèdric
Colorgroguenc, marró groguenc, marró, gris, marró fosc, reflexes metàl·lics
Exfoliació{1011} perfecta
Fracturadesigual, concoidal
Duresa4 a 4,5
Lluïssorvítria,
Color de la ratllablanca, si el seu contingut en Ferro és alt la ratlla pot arribar a ser marró
Densitat3,7 a 3,9
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolSd Modifica el valor a Wikidata

Característiques

modifica

És un material soluble en HCl concertat i calent, i produeix efervescència. Quan s'escalfa es torna magnètica mentre està calenta. És fàcilment alterable a limonita. Es forma sense presència d'oxigen. Segons el seu contingut en ferro pot haver diferències de color ratlla i lluentor.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la siderita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Formació i jaciments

modifica

Es forma en cavitats de bombolles de roques volcàniques, Ganga en jaciments hidrotermals, Concrecions o jaciments a roques sedimentàries, En torbes. Hi ha jaciments de siderita en masses compactes a Eisenerz i Hüttenberg (Àustria), una amb longitud de fins a 50 mm. S'han descrit bons exemplars de vidres a Tavistock, Devon i Redruth, Cornualla (Gran Bretanya). La seva època d'explotació a cel obert ja ha passat, ja que és actualment subterrània, basada en mines. A Catalunya s'hi pot trobar a Aós de Civís, Betera, Escarró, Ferrera, Fillols, Planoles, a la Pobla Tornesa o a Setcases,[1] per exemple.

Referències

modifica
  1. Xavier Rodríguez Poblador «La mina "San Ignacio", La Crestella, Setcases, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, maig 2016, pàg. 55-67 [Consulta: 27 novembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siderita