Baritocalcita
La baritocalcita és un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom de la seva composició química (bari i calcita). Va ser descoberta en 1824 a Alston Moor al comtat de Cúmbria (Regne Unit). Pertany al grup alstonita-baritocalcita.
 Baritocalcita | |
|---|---|
 Baritocalcita de Cúmbria, Anglaterra | |
| Fórmula química | BaCa(CO₃)₂ |
| Epònim | bari i calci  |
| Localitat tipus | Blagill Mine, Nent Valley, Alston Moor District, Cumbria, England, UK |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/B.04 |
| Dana | 14.02.06.01 |
| Heys | 11.5.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic] |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic, druses, massiva-granular |
| Estructura cristal·lina | Z = 2, a = 8.1 Å, b = 5.2 Å, c = 6.5 Å, β = 106° |
| Grup puntual | monoclínic 2/m |
| Massa molar | 297.42 g |
| Color | blanc, groc, gris, verdós |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida a transparent |
| Gravetat específica | 3,64 a 3,71 |
| Densitat | 3,66 a 3,71 g/cm³ (mesurada); 3,65 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.525, nβ = 1.684, nγ = 1.686 |
| Birefringència | δ = 0.161 |
| Angle 2V | mesurada: 15°, calculada: 10° |
| Dispersió òptica | relativament feble, r>v |
| Fluorescència | fluorescència groc opac sota llum ultraviolada LW i SW |
| Solubilitat | soluble en HCl diluït |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1824 |
| Símbol | Bcal |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
És un carbonat de bari i calci. És un mineral polimorf amb l'alstonita i la paralstonita, minerals amb la mateixa fórmula química que la baritocalcita monoclínica, tot i que el primer mineral cristal·litza en el sistema triclínic i el segon en el trigonal. Té una duresa de 4 a l'escala de Mohs, i un pes específic de 3,64 a 3,71.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la baritocalcita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
Formació i jaciments modifica
Apareix com a mineral secundari accessori relativament rar en vetes metàl·liques travessant roques calcàries. Es forma a partir de la reacció de fluids hidrotermals amb la calcària, podent ser l'espècie dominant entre els minerals de bari. També s'ha trobat en carbonatites, tot i que rarament.
Sol trobar-se associada a altres minerals com: fluorita, calcita, barita, estroncianita, siderita, alstonita, benstonita, witherita, norsethita, esfalerita, pirrotina i quars.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baritocalcita |
- ↑ «Barytocalcite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 març 2014].