La Pobla Tornesa

	Puebla-Tornesa (es)
	Carrer de Baix
Localització
	40° 06′ 04″ N, 0° 00′ 05″ O / 40.101111111111°N,0.0013888888888889°O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Plana Alta
Municipi	1
Població
Total	1.208 (2018)
• Densitat	46,82 hab/km²
Gentilici	Poblatí, Poblatina
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	25,8 km²
Altitud	298 m
Limita amb	Benicàssim ; Borriol ; Cabanes ; Vilafamés
Partit judicial	Castelló de la Plana
Història i celebracions
Patrocini	Sant Miquel
Dia de mercat	Dilluns
Festa major	Darreries d'agost i setembre
Organització política
• Alcalde	José Carlos Selma Miguel
Identificador descriptiu
Codi postal	12191
Codi de municipi INE	12094
Codi ARGOS de municipis	12094
Altres
Lloc web	www.lapoblatornesa.es

La Pobla Tornesa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Vilafamés, Cabanes, Benicàssim i Borriol.

Contingut

GeografiaModifica

Enclavada en una petita vall envoltat per les serres del Desert i Borriol, portal de la plana del Pla de l'Arc.

Part del seu terme municipal està ocupat pel Parc Natural del Desert de les Palmes. Al nucli urbà hi ha un centre d'informació i interpretació del parc.

HistòriaModifica

En el seu terme municipal, concretament en la Cova Negra, s'han trobat importants restes arqueològiques del paleolític, així com d'èpoques posteriors. Tot i que no s'ha pogut confirmar, es creu que el seu origen arrenca d'una fonda o posada de la calçada romana que la creuava.

Així, per un dels seus carrers més importants, discorre la via romana, possiblement la Via Augusta, de la qual es conserven encara diversos mil·liaris. A més, els seus edificis civils més significatius eren en altres temps fondes i hostals per a hostalatge de viatgers.

Ja en l'edat mitjana, la Pobla pertanyia al castell de Montornés. Quan va ser conquistat per Jaume I, el va cedir a un tal Pere Sanz, formant part de les propietats de Ximén Pérez de Sorrenc passant després per les mans de diversos senyors de l'època; fins que a principis del segle XVI, 1515, va ser adquirit per Nicolau Casalduch, conegut com el Baró de sa Pobla, títol que ostentaran els seus descendents fins al nostre temps. Els barons han estat doncs, els responsables de tot el que és aquesta localitat, i encara gran part del terme pertany a aquesta família. En 1701 pertanyia a Miquela Muñoz, a qui va succeir la seva filla Isabel, que va casar amb Manuel Valls i Pallarés. Els seus descendents van conservar la baronia.^[1]

Però el fet d'estar situada en un encreuament de camins no sempre ha estat positiu per a la Pobla. A principis del segle XVIII, a conseqüència de la Guerra de Successió que va enfrontar els àustries amb els borbons, la població va sofrir diversos saquejos per part de les tropes d'aquests últims, tal com es narra en l'arxiu que els barons de la Pobla posseïxen a Castelló.

El succés més greu va esdevenir el 25 de maig de 1708, dia que una tropa de més de 5.000 soldats al front dels quals estava el general de Felip V, D'Asfeld, va acampar en la zona i va saquejar tota la collita, fet que va provocar l'abandó dels seus veïns. L'èxode a Vilafamés va durar dos dies.

Els 901 habitants que va arribar a tenir en 1900, s'havien convertit en 526 en l'any 1994. En l'any 2010, segons el padró, n'hi ha 1156.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
503	512	526	529	532	558	614	670	790	845

PolíticaModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Vicent Renau Castellet	PSPV-PSOE	19/04/1979
1983 - 1987	Vicent Renau Castellet	PSPV-PSOE	28/05/1983
1987 - 1991	Vicent Renau Castellet	PSPV-PSOE	30/06/1987
1991 - 1995	Vicent Renau Castellet	PSPV-PSOE	15/06/1991
1995 - 1999	Vicent Renau Castellet	PSPV-PSOE	17/06/1995
1999 - 2003	Jose Carlos Selma Miquel	PSPV-PSOE	03/07/1999
2003 - 2007	José Carlos Selma Miquel	PSPV-PSOE	14/06/2003
2007 - 2011	José Carlos Selma Miquel	PSPV-PSOE	16/06/2007
2011 - 2015	José Carlos Selma Miquel	PSPV-PSOE	11/06/2011
2015 - 2019	José Carlos Selma Miquel	PSPV-PSOE	13/06/2015
Des del 2019	n/d	n/d	15/06/2019

EconomiaModifica

La meitat de les seves terres són conreades, predominant els cultius d'ametllers, oliveres i garroferes, amb petites hortes al costat del riu, que duu el mateix nom que la població i desemboca en la rambla de la Vídua. La resta del terme, està ocupat per pins i escasses carrasques.

En aquests últims temps, el poble ha vist com l'important sector agrícola i ramader ha passat a un tercer pla. La indústria ceràmica, amb diverses fàbriques en el seu terme i el sector serveis, són les principals activitats econòmiques.

MonumentsModifica

Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel (La Pobla Tornesa)

Església de Sant Miquel Arcàngel (La Pobla Tornesa)

Església. És el monument més interessant del municipi. Va començar a construir-se en l'any 1734. En l'interior del temple es troba un espectacular quadre d'Amat Bellés.
Antiga presó. Del segle XV.
Antic Ajuntament. Del segle XVIII.
Miliaris. Tres miliaris al llarg de "la Senda dels romans" (Via Augusta).
El Monte Bartolo
Creu del Bartolo. Construïda en la cresta del Desert de les Palmes, en 1985 per subscripció popular.^[2]

Llocs d'interésModifica

Casa de la Cultura de la Pobla Tornesa, antic Palau dels Barons de la Pobla.

Desert de les Palmes. Parc natural
El Bartolo. Des d'aquesta altura, un eminent científic gal va traçar, a principis del segle XIX, el pas del meridià de Greenwich. Aquesta línia divisòria del globus terrestre creua tot el terme de la Pobla, tal com assenyalen els panells instal·lats en el desviament de la carretera.
Pineda de la Planeta. És un dels paratges de més bellesa a la Pobla Tornesa. A més aquest preciós bosc amaga una grata sorpresa als seus visitants, car a la fi d'octubre són abundants els bolets que creixen en ell. L'ecosistema es troba relativament ben conservat, ja que s'ha escapat de tots els incendis forestals que ha sofert la zona.

Festes i celebracionsModifica

Sant Antoni. Pot considerar-se una de les festes més populars. Per a portar-la a terme, el poble es divideix des de temps remots en quatre sectors, els carrers: Plaça Portal, Plaça del Raval, Dalt la Vila i Baix la Vila. Entre ells es crea una sana competència que redunda en el bé de la festa. Les dones elaboren els deliciosos rotllos de "llavoretes" que es lliuren als participants en la "matxà" o processó de les cavalleries.

Festes patronals. La segona setmana d'agost i a la fi de setembre (Sant Miquel) se celebren les principals festes de la localitat. Les activitats que s'organitzen estan d'acord amb les de la resta dels pobles de l'entorn, és a dir, bous, balls i espectacles culturals.

GastronomiaModifica

Plats: Paella, tombet, olla amb verdures i llegums, carn a la brasa.

Rebosteria: Pastissos de cabell d'àngel, almendrados, pastissos amb ametlla i nous, rollets, rosegons, figues albardaes, pastissets de confitura de carabassa i mel ....

ReferènciesModifica

↑ «La Pobla Tornesa». A: Diccionario Histórico de la Comunidad Valenciana. vol. II. València: Prensa Valenciana, 1992, p. 623. ISBN 84-8750229-6.
↑ Parque natural del Desierto de Las Palmas. Turismo de Castellón

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Pobla Tornesa

Web oficial de la Pobla Tornesa
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
Institut Valencià d'Estadística
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat

[1] «La Pobla Tornesa». A: Diccionario Histórico de la Comunidad Valenciana. vol. II. València: Prensa Valenciana, 1992, p. 623. ISBN 84-8750229-6.

[2] Parque natural del Desierto de Las Palmas. Turismo de Castellón

[1]

[2]