Viquipèdia

La Pobla Tornesa

municipi del País Valencià

La Pobla Tornesa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Infotaula de geografia políticaLa Pobla Tornesa
Puebla-Tornesa (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut de la Pobla Tornesa.svg
Carrer de Baix la Vila (La Pobla Tornesa).JPG
Modifica el valor a Wikidata
Localització
Localització de la Pobla de Tornesa respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 06′ 04″ N, 0° 00′ 05″ O / 40.101111111111°N,0.0013888888888889°O / 40.101111111111; -0.0013888888888889Coord.: 40° 06′ 04″ N, 0° 00′ 05″ O / 40.101111111111°N,0.0013888888888889°O / 40.101111111111; -0.0013888888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesPlana Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.239 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat48,02 hab./km²
GentiliciPoblatí, Poblatina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Part deMancomunitat Plana Alta Modifica el valor a Wikidata
Superfície25,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud304 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Benicàssim
Cabanes
Borriol
Vilafamés Modifica el valor a Wikidata
Partit judicialCastelló de la Plana
Dades històriques
PatrociniSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDilluns
Festa patronalDarreries d'agost i setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Carlos Selma Miguel Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12191 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12094 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12094 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc weblapoblatornesa.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Vilafamés, Cabanes, Benicàssim i Borriol.

GeografiaModifica

Enclavada en una petita vall envoltat per les serres del Desert i Borriol, portal de la plana del Pla de l'Arc.

Part del seu terme municipal està ocupat pel Parc Natural del Desert de les Palmes. Al nucli urbà hi ha un centre d'informació i interpretació del parc.

HistòriaModifica

En el seu terme municipal, concretament en la Cova Negra, s'han trobat importants restes arqueològiques del paleolític, així com d'èpoques posteriors. Tot i que no s'ha pogut confirmar, es creu que el seu origen es remunta a una fonda o posada de la calçada romana que la creuava.

Així, per un dels seus carrers més importants, discorre la via romana, possiblement la Via Augusta, de la qual es conserven encara diversos mil·liaris. A més, els seus edificis civils més significatius eren en altres temps fondes i hostals per a hostalatge de viatgers.

Ja en l'edat mitjana, la Pobla pertanyia al castell de Montornés. Quan va ser conquistat per Jaume I, el va cedir a un tal Pere Sanz, formant part de les propietats de Ximén Pérez de Sorrenc passant després per les mans de diversos senyors de l'època; fins que a principis del segle xvi, 1515, va ser adquirit per Nicolau Casalduch, conegut com el Baró de sa Pobla, títol que ostentaran els seus descendents fins al nostre temps. Els barons han sigut històricament els personatges més influents de la localitat, i encara gran part del terme pertany a la seua família. En 1701 pertanyia a Miquela Muñoz, a qui va succeir la seua filla Isabel, que va casar amb Manuel Valls i Pallarés. Els seus descendents van conservar la baronia.[1]

Però el fet d'estar situada en un encreuament de camins no sempre ha sigut positiu per a la Pobla. A principis del segle xviii, a conseqüència de la Guerra de Successió que va enfrontar els àustries amb els borbons, la població va sofrir diversos saquejos per part de les tropes borbòniques, tal com es narra en l'arxiu que els barons de la Pobla posseïxen a Castelló.

El succés més greu va esdevenir el 25 de maig de 1708, dia que una tropa de més de 5.000 soldats al front dels quals estava el general de Felip V, D'Asfeld, va acampar en la zona i va saquejar tota la collita, fet que va provocar l'abandó dels seus veïns. L'èxode a Vilafamés va durar dos dies.

Els 901 habitants que va arribar a tenir en 1900, s'havien convertit en 526 en l'any 1994. En l'any 2010, segons el padró, n'hi ha 1.156.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
503 512 526 529 532 558 614 670 790 845

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Compromís per la Pobla Tornesa (Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Pobla Tornesa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Josep Carles Selma Miguel 462 72,41% 8 ( +1)
Compromís per Castelló   Joan Enric Marco Badal 103 16,14% 1 ( )
Altres candidatures[a][b]   60 9,41% 0 (  -1)
Vots en blanc   13 2,04%
Total vots vàlids i regidors 638 100 % 9
Vots nuls 11 1,69%
Participació (vots vàlids més nuls) 649 72,03%**
Abstenció 252* 27,97%**
Total cens electoral 901* 100 %**
Alcalde: Josep Carles Selma Miguel (PSPV-PSOE) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[2] JEZ Castelló,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldiaModifica

Des de 1995 l'alcalde de la Pobla Tornesa és Josep Carles Selma Miguel del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicent Renau Castellet PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Vicent Renau Castellet PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicent Renau Castellet PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Vicent Renau Castellet PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicent Renau Castellet PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Jose Carlos Selma Miquel PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Carlos Selma Miquel PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 José Carlos Selma Miquel PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 José Carlos Selma Miquel PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 José Carlos Selma Miquel PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 José Carlos Selma Miquel PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

EconomiaModifica

La meitat de les terres de la Pobla estan conreades, predominant els cultius d'ametlers, oliveres i garroferes, amb petites hortes al costat del riu, que duu el mateix nom que la població i desemboca en la rambla de la Vídua. La resta del terme, està ocupat per pins i escasses carrasques.

En els últims temps, el poble ha vist com l'important sector agrícola i ramader ha passat a un tercer pla. La indústria ceràmica, amb diverses fàbriques en el seu terme i el sector terciari són les principals activitats econòmiques.

MonumentsModifica

 
Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel (La Pobla Tornesa)
 
Església de Sant Miquel Arcàngel (La Pobla Tornesa)
  • Església. És el monument més interessant del municipi. Va començar a construir-se en l'any 1734. En l'interior del temple es troba un espectacular quadre d'Amat Bellés.
  • Antiga presó. Del segle xv.
  • Antic Ajuntament. Del segle xviii.
  • Miliaris. Tres miliaris al llarg de "la Senda dels romans" (Via Augusta).
  •  
    El Monte Bartolo
    Creu del Bartolo. Construïda en la cresta del Desert de les Palmes, en 1985 per subscripció popular.[7]

Llocs d'interésModifica

 
Casa de la Cultura de la Pobla Tornesa, antic Palau dels Barons de la Pobla.
  • Desert de les Palmes. Parc natural
  • El Bartolo. Cim des del qual un eminent científic gal va traçar, a principis del segle xix, el pas del meridià de Greenwich, una línia divisòria del globus terrestre que creua tot el terme de la Pobla, tal com assenyalen els panells instal·lats en el desviament de la carretera.
  • Pineda de la Planeta. És un dels paratges de més bellesa a la Pobla Tornesa, on a la fi d'octubre són abundants els bolets. L'ecosistema es troba relativament ben conservat, ja que s'ha escapat de tots els incendis forestals que ha patit la zona.

Festes i celebracionsModifica

  • Sant Antoni. Pot considerar-se una de les festes més populars. Per a portar-la a terme, el poble es dividix des de temps remots en quatre sectors, els carrers: Plaça Portal, Plaça del Raval, Dalt la Vila i Baix la Vila. Entre ells es crea una sana competència que redunda en benefici de la festa. Les dones elaboren els deliciosos rotllos de llavoretes que donen als participants en la "matxà" o processó de les cavalleries.
  • Festes patronals. La segona setmana d'agost i a la fi de setembre (Sant Miquel) se celebren les principals festes de la localitat. Les activitats que s'organitzen són semblants a les dels pobles de la contornada, és a dir, bous, balls i espectacles culturals.

GastronomiaModifica

Entre els plats típics de la Pobla trobem la paella, el tombet, l'olla amb verdures i llegums, i la carn a la brasa.

En la rebosteria poblatina destaquen els pastissos de cabell d'àngel, els pastissos amb ametla i anous, rollets, rosegons, figues albardaes, pastissets de confitura de carabassa i mel, entre altres.

NotesModifica

  1. ↑ També participaren a les eleccions de 2019: el Partit Popular (PP) (37 vots, 5,80%) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (23 vots, 3,61%).
  2. ↑ El PP perdé el regidor obtingut el 2015 i es quedà fora de la Corporació municipal.

ReferènciesModifica

  1. ↑ «La Pobla Tornesa». A: Diccionario Histórico de la Comunidad Valenciana. vol. II. València: Prensa Valenciana, 1992, p. 623. ISBN 84-8750229-6. 
  2. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.138 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. ↑ Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30 abril del 2019, pàg. 32-33. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  4. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  5. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Pobla Tornesa», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Pobla Tornesa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
  7. ↑ «Parque natural del Desierto de Las Palmas. Turismo de Castellón». Arxivat de l'original el 2013-07-14. [Consulta: 13 agost 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Pobla Tornesa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Pobla_Tornesa&oldid=29942631»