Castell de Montornés (Benicàssim)
El Castell de Montornés, situat al terme municipal de Benicàssim a la Plana Alta és una fortalesa d'origen andalusì del segle x construïda sobre restes d'origen romà, que se situa sobre un cim escarpat a la serra del Desert de les Palmes, a 4 quilòmetres de la població i a una altura de 500 m, en una situació estratègica per a la defensa de la zona, dominant un gran espai marítim entre les desembocadures del Coves i del Millars.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Monument i castell  | |||
| Construcció | segle x | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 444 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Benicàssim (Plana Alta) | |||
| Localització | Desert de les Palmes | |||
| ||||
| Element de la Llista Vermella del Patrimoni | ||||
| Data | 21 gener 2008 | |||
| Identificador | castillo-de-montornes | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 25 juny 1985 | |||
| Identificador | RI-51-0010929 | |||
| Codi IGPCV | 12.05.028-003[1] | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0010929 | |||
| Codi IGPCV | 12.05.028-003[1] | |||
La fortalesa forma un triangle amb la Torre de Sant Vicent i amb la cassoleta de Salandó, que probablement van tenir la funció de reforçar la defensa del castell.
Història modifica
Els terrenys sobre els quals se situa el castell van ser poblats des de l'edat del bronze, i posteriorment en l'època de les ocupacions romana i musulmana.
A finals del segle xi va pertànyer a Pere I, però amb la presència almoràvit i la mort del Cid el 1099 les possessions de Pere I es veuen seriosament amenaçades i fou conquerit pels almoràvits el 1103. Passà definitivament a dominis cristians el 1234. Va ser abandonat al segle xvii.
L'any 1242 va ser donat a Pere Sanz de Martell, notari Reial de Jaume I. Posteriorment va pertànyer successivament a Don Pedro Ximénez de Arenós, al monestir de Poblet, als Barberà, Tomàs, Centelles i Pogues. La família Casalduch el va comprar el 1516. El 8 de desembre de 1589 Violant de Casalduch atorgà la carta de població al Senyoriu de Montornés i Benicàssim a 10 pobladors. Poc després, el 9 de setembre de 1603, donà a poblar els llocs de Montornés i Benicàssim a 40 pobladors, en gran part agricultors de la zona.
Posteriorment el castell fou abandonat pels seus pobladors, que es van traslladar a zones més baixes i properes al conreus en temps de pau.
Arquitectura modifica
Es tracta d'un castell muntà de planta irregular, amb tres recintes emmurallats.
Compta amb dues torres, una d'elles de planta quadrangular que domina la vall de Miravet i els accessos al Desert de les Palmes, l'altra cilíndrica sobre el penya-segat situat a l'esquena del castell.
Del primer recinte només es conserven els llenços oriental i meridional de la muralla, amb algunes arrancades de torres, i del segon recinte només són visibles els fonaments de muralles i un aljub a l'interior.
El segon recinte es troba en la totalment derruït, restant únicament els fonaments d'una muralla, en la mateixa pedra calcària grisa del recinte extern.
Del recinte interior, el tercer i últim, situat al punt més alt, es conserven diversos llenços en angle disposats en angle recte corresponents als costats nord, llevant i sud, de pedra grisa calcària barrejada amb rodeno, la qual cosa fa suposar una forma quadrada amb funció de pati d'armes. Conserva l'arrancada d'una torreta de planta circular a l'angle sud-oest i alguna espitllera en bon estat. Hi ha un altre aljub, de menors dimensions que l'anterior.
En un monticle pròxim hi ha una segona torre de guaita de planta quadrada, i que servia de suport per a controlar l'accés per la zona del Desert de Les Palmes.
Referències modifica
- Aquest article pren com a referència el text del Bé d'interès cultural incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Montornés |