Muralla
Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres,[1] com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
.jpg)
Les muralles només es poden creuar per les portes, més conegudes com a portals i algunes vegades per torres. algunes muralles es complementaven amb torrasses i fossats per augmentar la seva inexpugnabilitat. La zona superior, practicable, es denomina adarb. Les muralles més antigues existents solen ser obres de pedra, ciment o maó, encara que existeixen variants fetes en fusta en forma de palissada. Depenent de la topografia de l'àrea a protegir es podien incorporar altres elements naturals com rius o costes a la línia de defensa.[2]
Muralles a l'antiguitat modifica
La pràctica de la construcció de muralles va tenir el seu origen en la prehistòria, i van suposar grans avantatges per als governants, doncs proporcionaven defensa militar, reforçaven la divinitat del seu govern i facilitaven la taxació d'impostos al comerç exterior, ostentant la riquesa de la ciutat. Les ciutats amb muralles més antigues que es coneixen son Jericó, cap al 8000 aC[3] i Uruk, cap al 3000 aC.[4]
Durant l'edat mitjana la muralla servia per defensar; per demostrar força i independència política; jurídica (separava els proscrits extramurs); fiscal; conformava un límit físic; i, finalment, servia com a ornament. Mentre les muralles de pedra són les que ens han arribat als nostres dies, la major part de les muralles defensives eren de terra, i les de terra i fusta van ser habituals fins al segle xv. El dret de construir una muralla de pedra en les fortificacions medievals era un privilegi anomenat «dret d'emmerletatge», i es construïen després de barreres de terreny i un fossat, i contenien les mateixes estructures defensives que es trobaven en els castells, i la seva construcció es finançava mitjançant taxes sobre els productes que hi entraven.[5]
Els atacants que volien capturar una vila, ciutat o un castell sovint es trobaven amb muralles imponents, i la manera més efectiva de prendre-la era encerclar-la i tallar les línies de subministrament, i sotmetre als residents per gana, i es podien dur eines com escales, torres de fusta amb rodes o cavant túnels sota el mur per substituir pedres per fusta i cremar-les per desestabilitzar l'estructura. Més endavant es van crear les màquines de setge, sent el trabuquet la més eficient abans de l'arribada de la pólvora.[6]
Les muralles modernes modifica
Amb la utilització de la pólvora contra les muralles a partir del segle xiii, i la seva utilització per part dels turcs el 1453 en la conquesta de Constantinoble, al segle xv es va desenvolupar la traça italiana, desenvolupat a la península Itàlica a la fi del segle xv i principis del XVI en resposta a l'intent d'invasió francesa de la península. L'exèrcit francès estava equipat amb nous canons capaços de destruir fàcilment les fortificacions d'estil medieval, castells amb alts murs que eren un objectiu fàcil per a l'artilleria. Per contrarestar el poder de les noves armes, els murs defensius de les fortificacions es van fer més baixos i amples, construïts generalment amb pedra i sorra que absorbia millor l'impacte dels projectils llançats pels canons. Un altre canvi important en el disseny va ser l'aparició dels bastions i revellins, que van caracteritzar a aquest nou tipus de fortaleses. Per millorar la defensa, els bastions oferien la possibilitat d'efectuar un foc creuat sobre els atacants.[7] Es van construir glacis, terraplens amb un pendent suau construït a la part més exterior de la fortificació envoltant-la totalment,[8] i finalment un fossat, que podia estar ple d'aigua per evitar el minat de la muralla. El resultat va ser el desenvolupament de les fortaleses en forma d'estrella.[7]. Mentre que la muralla medieval tenia diverses funcions, la «muralla de pólvora» tenia una funció específicament militar defensiva. D'altra banda, mentre que la muralla medieval afavoria el comerç a les portes de muralla i mantenia una bona comunicació amb els ravals, la muralla de pólvora aïllava completament la ciutat.
Desaparició de les muralles modifica
Fou en els segles XIX i XX quan el creixement demogràfic explosiu de les ciutats europees feia que les muralles representessin ara un fre a l'expansió urbana i comencessin a desaparèixer per facilitar l'expansió i la comunicació de la ciutat. Les muralles antigues que han arribat als nostres dies són gairebé sempre estructures de maçoneria, tot i que també es coneixen de maó i fusta. Depenent de la topografia de la zona que envolta la ciutat o de l’assentament que es pretengui protegir la muralla, incorporen elements del terreny com rius o costes per fer la muralla més eficaç.
Referències modifica
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.106. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ «Muralla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Kenyon, Kathleen Mary. Digging up Jericho: the results of the Jericho excavations, 1952-1956. Praeger, 1957, p. 6.
- ↑ Nightingale, Carl H. Segregation: A Global History of Divided Cities. University of Chicago Press, 2016, p. 24. ISBN 022637971X.
- ↑ Wigelsworth, 2006, p. 100.
- ↑ Wigelsworth, 2006, p. 92.
- ↑ 7,0 7,1 Carpenter, 2005, p. 52.
- ↑ Centurion Guerrero de Torres, Manuel. Ciencia de militares (en castellà). Cadis: Manuél Espinosa de los Monteros, 1757 [Consulta: 3 març 2014].
Bibliografia modifica
- Carpenter, Stanley D. M.. Military Leadership in the British Civil Wars, 1642-1651: "the Genius of this Age" (en anglès). Psychology Press, 2005. ISBN 0714655449.
- Wigelsworth, Jeffrey R. Science and Technology in Medieval European Life (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2006. ISBN 0313337543.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralla |