Patrimoni de la Humanitat

Pla de protecció dels béns culturals i naturals del món proposat per la UNESCO
La Casa Milà, a Barcelona
La Llotja de la Seda, a València

El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage)[1] és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural",[2] aprovat el 1972. També és conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels béns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als béns naturals).

A data de de juliol del 2016, conformen la llista del Patrimoni de la Humanitat 1.052 béns, dels quals 814 són culturals, 203 naturals i 35 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 165 estats. Des de la seva instauració el 1977, només dos béns han perdut la distinció de la UNESCO: la reserva de l'òrix blanc d'Oman (el 2007) i la Vall de l'Elba a Dresden (Alemanya) el 2009.

Un cas a part és el Patrimoni Cultural Immaterial (en anglès Intangible Cultural Heritage, ICH), els primers elements del qual, anomenats aleshores Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, foren proclamats l'any 2001, i des de llavors la llista s'ha anat ampliant regularment, de manera que actualment hi ha catalogats 423 elements arreu del món, entre els quals la Patum de Berga, el Misteri d'Elx, el Tribunal de les Aigües de València, els castells o el Cant de la Sibil·la.[3] Vegeu la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans.

Contingut

Criteris de seleccióModifica

A finals del 2004, hi havia sis criteris en l'àmbit cultural i quatre en l'àmbit natural. El 2005 això es va modificar perquè només hi hagi un grup de deu criteris. Per ser inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat un lloc ha de tenir un «valor universal excel·lent» i ha de satisfer almenys un dels següents criteris de selecció.[4]

 
Lloc núm. 438: la Gran Muralla Xinesa
Criteris culturals
  • I - representar una obra mestra del geni creatiu humà;
  • II - testimoniar un important intercanvi de valors humans al llarg d'un període o dintre d'una àrea cultural del món, en el desenvolupament de l'arquitectura o la tecnologia, les arts monumentals, l'urbanisme o el disseny paisatgístic;
  • III - aportar un testimoniatge únic o almenys excepcional d'una tradició cultural o d'una civilització existent o ja desapareguda;
  • IV - oferir un exemple eminent d'un tipus d'edifici, d'un conjunt arquitectònic o tecnològic o d'un paisatge, que il·lustri una etapa significativa de la història humana;
  • V - ser un exemple eminent d'una tradició d'assentament humà, d'utilització del mar o de la terra, que sigui representativa d'una cultura (o cultures), o de la interacció humana amb el medi ambient, especialment quan aquest es torni vulnerable enfront de l'impacte de canvis irreversibles;
  • VI - estar directament o tangiblement associat amb esdeveniments o tradicions vives, amb idees o amb creences, amb treballs artístics i literaris d'una destacada significació universal. (El comitè considera que aquest criteri ha d'estar preferentment acompanyat d'altres criteris);
Criteris naturals
  • VII - contenir fenòmens naturals superlatius o àrees d'excepcional bellesa natural i importància estètica;
  • VIII - ser un dels exemples representatius d'importants etapes de la història de la terra, incloent-hi testimoniatges de la vida, processos geològics creadors de formes geològiques o característiques geomòrfiques o fisiogràfiques significatives;
  • IX - ser un dels exemples eminents de processos ecològics i biològics en el curs de l'evolució dels ecosistemes;
  • X - contenir els hàbitats naturals més representatius i més importants per a la conservació de la biodiversitat, incloent-hi aquells que contenen espècies amenaçades de destacat valor universal des del punt de vista de la ciència i del conservacionisme.

Des del 1992 el conjunt resultant de la interacció entre l'home i el medi ambient és reconegut com a paisatge cultural.

Sessions del Comitè del Patrimoni de la HumanitatModifica

El Comitè del Patrimoni de la Humanitat es reuneix diverses vegades l'any per discutir mesures en la gerència dels llocs existents considerats Patrimoni de la Humanitat, i per acceptar les nominacions dels països interessats. En una sessió anual, coneguda com la Sessió del Comitè del Patrimoni de la Humanitat, és on els llocs són oficialment inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat, després de les presentacions fetes per la UICN o l'ICOMOS, i de les deliberacions dels estats membres.

La sessió anual se celebra en diverses ciutats d'arreu del món. Amb l'excepció d'aquelles celebrades a París, on se situa l'oficina general de la UNESCO, només els estats membres del Comitè tenen dret a celebrar una sessió futura, prèvia aprovació del Comitè.

Sessió Any Data Ciutat Estat
1 1977 27 de juny - 1 de juliol París   França
2 1978 5 de setembre - 8 de setembre Washington   Estats Units
3 1979 22 d'octubre - 26 d'octubre el Caire i Luxor   Egipte
4 1980 1 de setembre - 5 de setembre París   França
5 1981 26 d'octubre - 30 d'octubre Sydney   Austràlia
6 1982 13 de desembre - 17 de desembre París   França
7 1983 5 de desembre - 9 de desembre Florència   Itàlia
8 1984 29 d'octubre - 2 de novembre Buenos Aires   Argentina
9 1985 2 de desembre - 6 de desembre París   França
10 1986 24 de novembre - 28 de novembre París   França
11 1987 7 de desembre - 11 de desembre París   França
12 1988 5 de desembre - 9 de desembre Brasília   Brasil
13 1989 11 de desembre - 15 de desembre París   França
14 1990 7 de desembre - 12 de desembre Banff   Canadà
15 1991 9 de desembre - 13 de desembre Cartago   Tunísia
16 1992 7 de desembre - 14 de desembre Santa Fe   Estats Units
17 1993 6 de desembre - 11 de desembre Cartagena   Colòmbia
18 1994 12 de desembre - 17 de desembre Phuket   Tailàndia
19 1995 4 de desembre - 9 de desembre Berlín   Alemanya
20 1996 2 de desembre - 7 de desembre Mérida   Mèxic
21 1997 1 de desembre - 6 de desembre Nàpols   Itàlia
22 1998 30 de novembre - 5 de desembre Kyoto   Japó
23 1999 29 de novembre - 4 de desembre Marràqueix   Marroc
24 2000 27 de novembre - 2 de desembre Cairns   Austràlia
25 2001 11 de desembre - 16 de desembre Hèlsinki   Finlàndia
26 2002 24 de juny - 29 de juny Budapest   Hongria
27 2003 30 de juny - 5 de juliol París   França
28 2004 28 de juny - 7 de juliol Suzhou   Xina
29 2005 10 de juliol - 17 de juliol Durban   Sud-àfrica
30 2006 8 de juliol - 16 de juliol Vílnius   Lituània
31 2007 23 de juny - 1 de juliol Christchurch   Nova Zelanda
32 2008 2 de juliol - 10 de juliol Quebec   Canadà
33 2009 22 de juny - 30 de juny Sevilla   Espanya
34 2010 25 de juliol - 3 d'agost Brasília   Brasil
35 2011 19 de juny29 de juny París   França
36 2012 24 de juny6 de juliol Sant Petersburg   Rússia
37 2013 16 de juny - 23 de juny Phnom Penh   Cambodja
38 2014 15 de juny - 25 de juny Doha   Qatar
39[5] 2015 28 de juny - 8 de juliol Bonn   Alemanya
40[6] 2016 10 de juliol - 20 de juliol Istanbul   Turquia

Béns del Patrimoni de la HumanitatModifica

 
Les Festes de la Mare de Déu de la Salut estan declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, atorgat per la UNESCO el novembre de 2011.[7]

La UNESCO s'esforça a respectar un equilibri entre els continents en la localització del Patrimoni de la Humanitat. Des de l'origen, Europa ha estat sobrerepresentada, però l'aparició d'indrets naturals excepcionals contribueix a una harmonització geogràfica. Els 1.052 béns catalogats actualment (814 culturals, 203 naturals i 35 mixtos) estan repartits en 165 estats i es troben classificats en les següents regions geogràfiques:[8]

El criteri d'agrupament de les diverses regions resulta molt singular. Rússia i els estats del Caucas, que es troben a cavall d'Europa i Àsia, són classificats com a pertanyents a la zona d'Europa i Amèrica del Nord, no a la d'Àsia i el Pacífic. Israel no es classifica dins dels Estats Àrabs ni dins d'Àsia, com li pertocaria per raons geogràfiques, sinó també dins la zona d'Europa.

Béns del Patrimoni de la Humanitat per regions (2016)Modifica

Zona Natural Cultural Mixt Total
Àfrica 37 48 5 90
Amèrica Llatina i el Carib 37 95 5 137*
Àsia i el Pacífic 62 172 12 246*
Estats àrabs 5 73 3 81
Europa i Amèrica del Nord 62 426 10 498*
Total 203 814 35 1.052

*La conca de l'Uvs Nuur (Mongòlia i Federació Russa), que és un indret transregional, situat alhora a Europa i a Àsia, és comptabilitzat aquí a la regió d'Àsia i el Pacífic.

*L'obra arquitectònica de Le Corbusier (Alemanya, Argentina, Bèlgica, França, Índia, Japó i Suïssa), que és un indret transregional, situat alhora a Europa, Àsia i Llatinoamèrica, és comptabilitzat aquí a la regió d'Europa i Nord-amèrica.

Estats amb més béns declarats Patrimoni de la Humanitat (2016)Modifica

Estats amb un mínim de 10 béns inscrits a la llista la UNESCO. Llegenda:

  •  estats amb 50 o més béns Patrimoni de la Humanitat
  •  estats amb 40-49 béns Patrimoni de la Humanitat
  •  estats amb 30-39 béns Patrimoni de la Humanitat
  •  estats amb 20-29 béns Patrimoni de la Humanitat
  •  estats amb 15-19 béns Patrimoni de la Humanitat
  •  estats amb 10-14 béns Patrimoni de la Humanitat
Països BaixosArgentinaSuïssaRepública TxecaPerúCorea del SudBèlgicaPolòniaSuèciaPortugalTurquiaGrèciaCanadàAustràliaJapóBrasilIranEstats UnitsRússiaRegne UnitMèxicÍndiaAlemanyaFrançaEspanyaXinaItàlia 

Llistes del Patrimoni de la Humanitat per continentsModifica

ReferènciesModifica

  1. «World Heritage» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 24 gener 2016].
  2. «Convention Concerning the Protection of the World Cultural and Natural Heritage» (en anglès). UNESCO, 1972. [Consulta: 24 gener 2016].
  3. Avui, 16/11/2010, Castells Universals
  4. UNESCO Patrimoni de la Humanitat: Criteris de selecció (anglès)(francès)
  5. http://whc.unesco.org/en/sessions/39COM
  6. http://whc.unesco.org/en/sessions/40COM
  7. «La UNESCO declara la Muixeranga patrimoni de la Humanitat». Vilaweb, 28-11-2011. [Consulta: 28 novembre 2011].
  8. UNESCO Llista del Patrimoni de la Humanitat: Estadístiques (anglès)(francès)

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica