5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs. Queden 26 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1705 - Barcelona: al Palau de la Generalitat, convocades per l'arxiduc Carles III, fins al 31 de març de l'any següent, s'hi celebren Corts per darrera vegada.
• 1798 - Luxemburg i els Països Baixos del Sud: Els revolucionaris francesos van guanyar la Guerra dels Camperols.
• 1808 - Roses (Alt Empordà): l'exèrcit napoleònic va ocupar el poble al final del setge de Roses, quan els defensors van rendir-lo en el marc de la guerra del Francès.
• 1977 - Es reprèn la publicació del DOGC, amb la publicació del Reial decret 41/1977, de 29 de setembre, de restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya, i nomenament de Josep Tarradellas com a President de la Generalitat.
• 1998 - París (França): la UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat més de 750 jaciments de pintures rupestres d'art llevantí de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.
• 2002 - els Hostalets de Pierola (l'Anoia): un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi troben els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'.
• 2003 - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
• 2004 - València: fins al dia 8, s'hi celebra el Fòrum Mundial de la Reforma Agrària.

Resta del món

• 1484 - Roma (Itàlia): el papa Innocenci VIII publica la seva famosa butlla Summis desiderantes affectibus, per la qual ordena a la Inquisició perseguir a les bruixes en el món conegut.
• 1957 - Unió Soviètica: S'hi bota el primer vaixell trencaglaç atòmic.
• 2004 - Tikrit (l'Iraq): els insurgents maten 17 obrers d'una empresa que treballa per a l'exèrcit dels Estats Units (guerra de l'Iraq).

Naixements

Països Catalans

• 1946, Barcelona: Josep Maria Carreras Coll, conegut com a Josep Carreras, tenor català.

Resta del món

• 1782, Kinderhook, Nova York (EUA): Martin van Buren, advocat, 8è president dels Estats Units (m. 1862)
• 1822, Boston, Massachusetts (EUA): Elizabeth Cabot Agassiz, educadora i naturalista nord-americana.
• 1830, Londres: Christina Rossetti, poeta britànica.

• 1863, Londres, Anglaterra: Arthur Edward Stahlschmidt, escriptor i compositor.
• 1896, Praga, Imperi austrohongarès: Carl Ferdinand Cori, bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (m. 1984).
• 1898,
  • Tennessee (EUA): Grace Moore, soprano i actriu de cinema estatunidenca.
  • Valencia, Veneçuela: María Luisa Escobar, musicòloga, pianista i compositora veneçolana.
• 1901:
  • Chicago: Walt Disney, director, animador i productor de cinema (m. 1966).
  • Würzburg, Alemanya: Werner Heisenberg, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1932 (m. 1976).
• 1903, Tonbridge, Kent, (Anglaterra): Cecil Frank Powell, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1950 (m. 1969).
• 1931, Santander: Julia –o Julita– Martínez, actriu espanyola.
• 1932, Nova York (EUA): Sheldon Lee Glashow, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1979.
• 1950, San Fernando, Cadis: Camarón de la Isla, cantaor flamenc espanyol (m. 1992).

• 1963: Alberto Nisman, advocat argentí que va treballar com a fiscal federal, que destacà per ser el cap de la investigació de l'atemptat de 1994 del centre jueu a Buenos Aires.

Necrològiques

Països Catalans

• 1082 - la Perxa de l'Astor, Gualba, Vallès Oriental: Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes, comte de Barcelona, fet assassinar probablement per son germà, Berenguer Ramon II el Fratricida.
• 1474 - Elna, Rosselló: Bernat d'Oms i de Santapau, executat per l'exèrcit francès per haver encapçalat la resistència contra l'ocupació de la vila.
• 1945 - Barcelona: Elena Jordi, actriu i empresària teatral de vodevil catalana.
• 1949 - Perpinyà (el Rosselló): Antoni Rovira i Virgili, periodista, lingüista i polític català, president del Parlament de Catalunya a l'exili (n. 1882).
• 1973 - l'Ametlla del Vallès: Eugeni Xammar i Puigventós, periodista, diplomàtic i traductor català.

Resta del món

• 1038 - Lieja, Principat de Lieja: Reginard de Lieja, príncep-bisbe del mateix principat
• 1791 - Viena, Arxiducat d'Àustria: Wolfgang Amadeus Mozart, compositor de música clàssica austríac.
• 1870 - França: Alexandre Dumas (pare), escriptor francès.
• 1925 - Varsòvia (Polònia): Władysław Reymont, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura de 1924 (n. 1867).
• 1926 - Giverny (França): Claude Monet, pintor impressionista francès (n. 1840).
• 1927 - Berlín: Richard Eilenberg, compositor alemany.
• 1940 - Praga, Protectorat de Bohèmia i Moràvia: Jan Kubelik, violinista i compositor txec.
• 1965 - Saint Louis, Missouri (EUA): Joseph Erlanger, metge i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1944 (n. 1874).
• 1969 - Londres: Alícia de Battenberg, princesa de Grècia, princesa de Battenberg.
• 1979 - París, França: Sonia Delaunay, pintora i dissenyadora de les avantguardes artístiques (n. 1885).
• 2007 - Kürten, land de Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya: Karlheinz Stockhausen, compositor alemany (n. 1928).
• 2008:
  • Moscou, Rússia: Patriarca Alexis II, clergue ortodox estonià, 16è Patriarca de Moscou.
  • Los Angeles, EUA: Nina Foch, actriu de cinema estatunidenca.
• 2011 - Lewin Kłodzki, Baixa Silèsia, Polònia: Violetta Villas, cantant, compositora, lletrista, actriu de teatre i cinema polonesa (n.1938).
• 2013 - Johannesburg, Sud-àfrica: Nelson Mandela, president de la república de Sud-àfrica, lluitador contra l'apartheid.
• 2014 - Brussel·les, Bèlgica: Fabiola Mora y Aragón, aristòcrata espanyola que va esdevenir reina dels belgues.

Festes i commemoracions

• Festa Local de Sant Julià de Cerdanyola a la comarca del Berguedà
• Dia Internacional dels Voluntaris
• Sants: Saba de Mutalasca; Gerard de Braga, bisbe; beat Joan Gradenigo, eremita i monjo; serventa de Déu Madrona Clarina i Colomer.

Referències

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de desembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de desembre