5 de desembre
data
| << | Desembre 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs. Queden 26 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Modifica
- Països Catalans
- 1705 - Barcelona: al Palau de la Generalitat, convocades per l'arxiduc Carles III, fins al 31 de març de l'any següent, s'hi celebren Corts per darrera vegada.
- 1808 - Roses (Alt Empordà): l'exèrcit napoleònic va ocupar el poble al final del setge de Roses, quan els defensors van rendir-lo en el marc de la Guerra del Francès.
- 1977 - Es reprèn la publicació del DOGC, amb la publicació del Reial decret 41/1977, de 29 de setembre, de restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya, i nomenament de Josep Tarradellas com a President de la Generalitat.
- 1982 - Es constitueixen els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC) com a organització juvenil del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).[1]
- 1998 - París (França): la UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat més de 750 jaciments de pintures rupestres d'art llevantí de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.
- 2002 - els Hostalets de Pierola (l'Anoia): un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà i Solà, hi troben els primers ossos del Pau, el Pierolapithecus catalaunicus.
- 2003 - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
- 2004 - València: fins al dia 8, s'hi celebra el Fòrum Mundial de la Reforma Agrària.
- Resta del món
- 1484 - Roma (Itàlia): el papa Innocenci VIII publica la seva famosa butlla Summis desiderantes affectibus, per la qual ordena a la Inquisició perseguir a les bruixes en el món conegut.
- 1798 - Luxemburg i els Països Baixos del Sud: els revolucionaris francesos van guanyar la Guerra dels Camperols.
- 1957 - Unió Soviètica: s'hi bota el primer vaixell trencaglaç atòmic.[2]
- 2004 - Tikrit (l'Iraq): els insurgents maten 17 obrers d'una empresa que treballa per a l'exèrcit dels Estats Units (Guerra de l'Iraq).
Literatura Modifica
- Naiximents
- Morts
El 1949 morí a Perpinyà l'escriptor tarragoní Antoni Rovira i Virgili, autor d'Els darrers dies de la Catalunya republicana.
-
-
-
1973
Eugeni Xammar, periodiste (Contra la idea d'imperi)
Naixements Modifica
- Països Catalans
- 1893 -
- Olotː Concepció Carreras i Pau, poetessa, compositora i professora de música catalana (m. 1961).[3]
- València: Josep Maria Ots Capdequí, jurisconsult i historiador del dret (m. 1975).
- 1937 - Ciutadella, Menorca: Pilar Benejam i Arguimbau, geògrafa i pedagoga menorquina.[4]
- 1939 - Barcelona: Ricard Bofill i Leví, arquitecte i urbanista català (m. 2022).
- 1940 - Simat de la Valldigna, La Safor: Maria del Carme Girau, cantant i compositora valenciana que formà part de la Nova Cançó.[5]
- 1946 - Barcelona: Josep Maria Carreras Coll, conegut com a Josep Carreras, tenor català.
- 1967 - Inca: Maria Salom Coll, política mallorquina llicenciada en ciències econòmiques i empresarials.[6]
- Resta del món
- 1652, Amsterdam: Adriana Spilberg, pintora de l'Edat d'Or neerlandesa (m. ca.1700).[7]
- 1782, Kinderhook, Nova York (EUA): Martin van Buren, advocat, 8è president dels Estats Units (m. 1862)[8]
- 1822, Boston, Massachusetts (EUA): Elizabeth Cabot Agassiz, educadora i naturalista nord-americana.[9]
- 1830, Londres: Christina Rossetti, poeta britànica.[10]
- 1863, Londres, Anglaterra: Arthur Edward Stahlschmidt, escriptor i compositor.
- 1869, Beaver Dam, Comtat de Dodge, Wisconsinː Delia Akeley, exploradora estatunidenca (m. 1970).[11]
- 1890, Viena (Àustria): Fritz Lang, director de cinemaalemany d'origen austríac (m. 1976).[12]
- 1896, Praga, Imperi austrohongarès: Carl Ferdinand Cori, bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (m. 1984).
- 1898,
- Tennessee (EUA): Grace Moore, soprano i actriu de cinema estatunidenca (m. 1947).[13]
- Valencia, Veneçuela: María Luisa Escobar, musicòloga, pianista i compositora veneçolana.
- 1901:
- Chicago: Walt Disney, director, animador i productor de cinema (m. 1966).[14]
- Würzburg, Alemanya: Werner Heisenberg, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1932 (m. 1976).
- 1903, Tonbridge, Kent, (Anglaterra): Cecil Frank Powell, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1950 (m. 1969).
- 1907, Tuanfeng (Xina): Lin Biao (en xinès simplificat: 林彪), militar i polític xinès (m. 1971).[15]
- 1916, Bakú, Imperi Rusː Veroníka Dudàrova, la primera directora d'orquestra soviètica i russa (m. 2009).[16]
- 1931, Santander: Julia –o Julita– Martínez, actriu espanyola.
- 1932, Nova York (EUA): Sheldon Lee Glashow, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1979.
- 1950, San Fernando, Cadis: Camarón de la Isla, cantaor flamenc espanyol (m. 1992).[17]
- 1955, Youxi (Xina): Cai Qi (xinès: 蔡奇), polític xinès, alcalde de Pequín (2016-2017) i Secretari del Partit Comunista de Pequín (2017-), membre del Politburó del Partit Comunista de la Xina (2017-).[18]
- 1963: Alberto Nisman, advocat argentí que va treballar com a fiscal federal, que destacà per ser el cap de la investigació de l'atemptat de 1994 del centre jueu a Buenos Aires.
- 1966ː Forbach, Françaː Patricia Kaas, cantant i actriu.[19]
- 1969, Glasgow: Lynne Ramsay, directora de cinema escocesa, escriptora, productora i directora de fotografia.[20]
- 1976, Dallas, Texas, Estats Units: Amy Acker, actriu de cinema estatunidenca.[21]
- 1995 - Illes Canàries: Taz Skylar, actor britànic.
Necrològiques Modifica
- Països Catalans
- 1082 - la Perxa de l'Astor, Gualba, Vallès Oriental: Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes, comte de Barcelona, fet assassinar probablement per son germà, Berenguer Ramon II el Fratricida.
- 1474 - Elna, Rosselló: Bernat d'Oms i de Santapau, executat per l'exèrcit francès per haver encapçalat la resistència contra l'ocupació de la vila.
- 1945 - Barcelona: Elena Jordi, actriu i empresària teatral de vodevil catalana, primera directora de cinema d'Espanya.[22]
- 1949 - Perpinyà (el Rosselló): Antoni Rovira i Virgili, periodista, lingüista i polític català, president del Parlament de Catalunya a l'exili (n. 1882).[23]
- 1972 - Vilanova i la Geltrú: Maria Pérez i Peix escultora catalana (n. 1879).[24]
- 1973 - l'Ametlla del Vallès: Eugeni Xammar i Puigventós, periodista, diplomàtic i traductor català.
- 2015 - Barcelona: Jaime Camino Vega de la Iglesia, director i guionista de cinema català. (n. 1936).[12]
- Resta del món
- 1038 - Lieja, Principat de Lieja: Reginard de Lieja, príncep-bisbe del mateix principat
- 1791 - Viena, Arxiducat d'Àustria: Wolfgang Amadeus Mozart, compositor de música clàssica austríac (n. 1756).[25]
- 1870 - Dieppe (França): Alexandre Dumas (pare), novel·lista i dramaturg francès (n. 1802).[26]
- 1891 - París (França): Pere II del Brasil, segon i últim emperador brasiler (n. 1825).[27]
- 1925 - Varsòvia (Polònia): Władysław Reymont, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura de 1924 (n. 1867).
- 1926 - Giverny (França): Claude Monet, pintor impressionista francès (n. 1840).[28]
- 1927 - Berlín: Richard Eilenberg, compositor alemany.
- 1940 - Praga, Protectorat de Bohèmia i Moràvia: Jan Kubelík, violinista i compositor txec.
- 1951 - Calcuta, Índia: Abanindranath Tagore, intel·lectual, artista, escriptor i principal creador de la Indian Society of Oriental Art (n. 1871).
- 1965 - Saint Louis, Missouri (EUA): Joseph Erlanger, metge i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1944 (n. 1874).
- 1969 - Londres: Alícia de Battenberg, princesa de Grècia, princesa de Battenberg.
- 1974 - Roma, Laci (Itàlia): Pietro Germi, director de cinema, guionista, actor i productor italià (n. 1914).[12]
- 1979 - París, França: Sonia Delaunay, pintora i dissenyadora de les avantguardes artístiques (n. 1885).[29]
- 2007 - Kürten, land de Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya: Karlheinz Stockhausen, compositor alemany (n. 1928).[30]
- 2008:
- Moscou, Rússia: Aleix II, clergue ortodox estonià, 16è Patriarca de Moscou.
- Los Angeles, EUA: Nina Foch, actriu de cinema estatunidenca.
- 2011 - Lewin Kłodzki, Baixa Silèsia, Polònia: Violetta Villas, cantant, compositora, lletrista, actriu de teatre i cinema polonesa (n. 1938).[31]
- 2012 - Rio de Janeiro (Brasil): Oscar Niemeyer, arquitecte brasiler (n. 1907).[32]
- 2013 - Johannesburg, Sud-àfrica: Nelson Mandela, president de la república de Sud-àfrica, lluitador contra l'apartheid (n. 1918).[33]
- 2014 - Brussel·les, Bèlgica: Fabiola Mora y Aragón, aristòcrata espanyola que va esdevenir reina dels belgues.[34]
- 2019 - L'Havana (Cuba): Faure Chomón, comandant de la Rebolució cubana (n. 1929).[35]
Festes i commemoracions Modifica
- Festa Local de Sant Julià de Cerdanyola a la comarca del Berguedà
- Dia Internacional dels Voluntaris
- Sants: Saba de Mutalasca; Gerard de Braga, bisbe; beat Joan Gradenigo, eremita i monjo; serventa de Déu Madrona Clarina i Colomer.
Referències Modifica
- ↑ «40è aniversari de la constitució dels Col·lectius de Joves Comunistes (CJC)». Directa, 23-02-2023. [Consulta: 23 febrer 2023].
- ↑ «Efemérides» (en castellà). La Vanguardia, 1-2 gener 2007, pàg. 27.
- ↑ Ramilo, Carme «M. Concepció Carreras i Pau, una veu enamorada del paisatge olotí». Revista de Girona, [en línia], Núm. 212, 2002, pàg. 44-48.
- ↑ «Acta reunió Incoació d'expedient com a Filla Il·lustre». Ajuntament de Ciutadella, gener 2018. [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ «Maria del Carme Girau». Cancioneros.
- ↑ «Maria Salom i Coll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Discover painter, draftsperson, pastelist Adriana Spilberg» (en anglès). RKD – Netherlands Institute for Art History. [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ «Martin Van Buren | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Elizabeth Cabot Agassiz». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ «Christina Georgina Rossetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Delia Julia Denning Howe (1869-1970)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Grace Moore | American singer» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Walt Disney | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ Domenach, Jean-Luc.. La Chine. 2, De 1971 à nos jours. París: Imprimerie nationale, 1995. ISBN 2-02-021826-7.
- ↑ «Умерла Вероника Дударова (Rèquiem per Dudarova)» (en rus). Gazeta, 16-01-2009. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «Camarón de la Isla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «China Vitae». [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ «Patricia Kaas» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 2020-11-14. [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Lynne Ramsay (You Were Never Really Here)» (en anglès). Atlanta Film Festival, setembre 2020. Arxivat de l'original el 2020-10-17. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Amy Acker: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 27-05-2015. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Elena Jordi (1882-1945) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Maria Pérez Peix» (en anglès). Family Search. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Pere II del Brasil». GEC. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Monet» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «El arte de un edredón, Sonia Delaunay (1885-1979)». Mujeres en la historia. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Toop, Richard. «Stockhausen, Karlheinz». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.26808 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Violetta Villas» (en anglès). Independent, 07-12-2011. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Oscar Soares Filho Niemeyer». GEC. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ «Nelson Mandela | Biography, Life, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Fabiola Mora y de Aragón | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Fallece Faure Chomón Mediavilla, Comandante del Ejército Rebelde» (en castell+a). Cuba Debate, 05-12-2019. [Consulta: 13 juny 2022].
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de desembre. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de desembre |