Alícia de Battenberg

Alícia de Battenberg, princesa de Grècia (Castell de Windsor, 25 de febrer de 1885 - Londres, 5 de desembre de 1969). Princesa de Battenberg, primogènita del príncep Lluís de Battenberg i de la princesa Victòria de Hessen-Darmstadt, primera besnéta de la reina Victòria I d'Anglaterra i neboda del tsar Nicolau II de Rússia.

Infotaula de personaAlícia de Battenberg
1885 Alice.jpg
modifica
Nom original(el) Πριγκίπισσα Αλίκη της Ελλάδας και της Δανίας modifica
Biografia
Naixement25 febrer 1885 modifica
castell de Windsor (Anglaterra) modifica
Mort5 desembre 1969 modifica (84 anys)
Palau de Buckingham (Anglaterra) modifica
Lloc d'enterramentesglésia de Santa Maria Magdalena
Capella de Sant Jordi modifica
Dades personals
ReligióAnglicanisme i Església Ortodoxa Grega modifica
Activitat
OcupacióInfermera modifica
Altres
TítolPrincesa modifica
FamíliaCasa de Battenberg modifica
CònjugeAndreu de Grècia modifica
FillsFelip d'Edimburg
Cecília de Grècia
Teodora de Grècia
Margarida de Grècia
Sofia de Grècia modifica
ParesLluís de Battenberg modificaVictòria de Hessen-Darmstadt modifica
GermansLluïsa Mountbatten, Jordi de Battenberg i Lluís Mountbatten modifica
Premis
Signatura
Signature of Princess Alice of Battenberg, later Princess Andrew of Greece and Denmark.jpg modifica

Coat of Arms of Princess Alice of Battenberg (Order of Queen Maria Luisa).svg modifica

Find a Grave: 12711546 Modifica els identificadors a Wikidata
La princesa Alícia de Battenberg el dia del seu casament (1903).

Alícia, malgrat ésser una simple princesa de Battenberg amb el grau d'altesa sereníssima, posseïa unes magnífiques connexions amb la majoria de les cases reials europees.

L'any 1903 es casà amb el príncep Andreu de Grècia, fill del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia. La parella s'establí a Atenes i tingueren quatre filles i un fill:

Els fets ocorreguts a la segona meitat de la dècada de 1910 afectaren profundament l'estabilitat emocional de la jove princesa grega: l'exili de la família reial i el fet d'haver de viure de la caritat de la seva cunyada en una casa de París; la revolució russa on moriren les seves ties la tsarina Alexandra de Hessen-Darmstadt i la gran duquessa Elisabet de Hessen-Darmstadt, a part del seu oncle el tsar i els seus cosins; i la Primera Guerra Mundial.

A finals de la dècada de 1920 entrà a un sanatori alemany de Kreuzlingen (1929) d'on escassos tres anys després s'escaparia (1932). A partir d'aquest moment, la princesa Alícia visqué un intens procés religiós i místic en què arribarà a crear un orde monacal d'assistència als més pobres.

Amb el retorn de la monarquia a Grècia (1935) s'establí a un apartament de la seva propietat al centre d'Atenes ja pràcticament separada del seu marit que residia a la Costa Blava. Juntament amb la seva cunyada, la gran duquessa Helena de Rússia foren els dos únics membres de la família reial grega que no partiren a l'exili arran de l'ocupació alemanya del país. A partir d'aquest moment la princesa participa activament en les tasques de la Creu Roja grega, donant suport als jueus de Salònica i arribant a salvar una família jueva d'Atenes els Cohen amagant-la a casa seva, fet que féu que l'any 1993 el Govern d'Israel la reconegués com a "Honrada entre les nacions" per la seva ajuda al poble jueu.[1]

Al llarg del regnat del rei Pau I de Grècia residí a Atenes i en el moment en què la monarquia grega caigué l'any 1967 s'establí al Palau de Buckingham amb el seu fill el príncep Felip de Grècia, on morí l'any 1969 a l'edat de vuitanta-quatre anys.

ReferènciesModifica

  1. Alícia de Battenberg - Yad va-Xem - official site (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alícia de Battenberg