Felip d'Edimburg

membre de la família reial britànica, consort d'Elisabet II

Felip, Duc d'Edimburg (Palau de Mon Repos, Corfú, 10 de juny de 1921Castell de Windsor, Berkshire, 9 d'abril de 2021),[1][2] nascut amb el nom de Felip de Grècia i Dinamarca (Philip of Greece and Denmark) i posteriorment anomenat Felip Mountbatten ran de convertir-se a l'anglicanisme i de nacionalitzar-se com a britànic, fou el consort de la reina Elisabet II del Regne Unit.

Infotaula de personaS'Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Felip d'Edimburg
Duke of Edinburgh 33 Allan Warren.jpg
(1992) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Philip Mountbatten Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Philip of Greece and Denmark Modifica el valor a Wikidata
10 juny 1921 Modifica el valor a Wikidata
Mon Repos (Regne de Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 2021 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
castell de Windsor (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Vellesa Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCapella de Sant Jordi, Royal Vault (2021–) Modifica el valor a Wikidata
President Associació Mèdica Canadenca
1959 – 1960
Duke of Edinburgh (en) Tradueix
20 novembre 1947 – 9 abril 2021
Membre de la Cambra dels Lords
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
FormacióBritannia Royal Naval College (1939–1939)
Schule Schloss Salem (1933–)
Cheam School (1928–)
Gordonstoun School (–1939) Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de polo, oficial Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Branca militarRoyal Navy, Exèrcit britànic i Marines Reials Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de Camp
Mariscal de la Reial Força Aèria
Almirall de la Flota
Capità General (1953–2017) Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaron Greenwich (en) Tradueix (1947–2021)
Earl of Merioneth (en) Tradueix (1947–2021)
Príncep (1921–1947)
Duke of Edinburgh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Mountbatten i Casa de Glücksburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabet II del Regne Unit
Elisabet II del Regne Unit (1947–2021), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles de Gal·les
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Elisabet II del Regne Unit)
Andreu de York
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Elisabet II del Regne Unit)
Anna, Princesa Reial
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Elisabet II del Regne Unit)
Eduard de Wessex
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Elisabet II del Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
ParesAndreu de Grècia Modifica el valor a Wikidata  i Alícia de Battenberg Modifica el valor a Wikidata
GermansMargarida de Grècia, Teodora de Grècia, Cecília de Grècia i Sofia de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
20 novembre 1947casament de la princesa Elisabet i Philip Mountbatten, duc d'Edimburg (abadia de Westminster) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Coat of Arms of Philip, Duke of Edinburgh.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0697611 Allocine: 437559
Musicbrainz: 3fbae1b3-4982-4287-8f34-de4b7c8b60df Discogs: 1768034 Find a Grave: 225453545 Modifica el valor a Wikidata

Va ostentar el títol de príncep de Grècia i Dinamarca (1921-1947); el 1947 se li van atorgar els títols de duc d'Edimburg, comte de Merioneth i baró Greenwich (His Royal Highness The Duke of Edinburgh; 1947-1957) i el 1957 se li va afegir el tractament de príncep (His Royal Highness The Prince Philip, Duke of Edinburgh; 1957-present).

BiografiaModifica

Membre de la dinastia de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg, era l'únic fill mascle del príncep Andreu de Grècia i de la princesa Alícia de Battenberg.[3] Era net per via paterna del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia, mentre que per via materna ho era de la princesa Victòria de Hessen-Darmstadt i del príncep Lluís de Battenberg.

Mesos després del seu naixement la família reial grega hagué d'abandonar el país a conseqüència del derrocament del rei Constantí I de Grècia, oncle de Felip. La família de Felip quedà atrapada a l'illa de Corfú i únicament gràcies a la intervenció del rei Jordi V del Regne Unit es pogueren escapar i fugir del país.

El matrimoni dels seus pares aviat feu aigües i Felip ha comentat en nombroses ocasions que no té cap record d'haver format part de cap família ni d'haver conegut cap llar. De la seva educació se'n feu càrrec la seva àvia materna, la marquesa de Milford-Haven que el sabé introduir ràpidament a la cort britànica sense que mai perdés el contacte amb els seus familiars grecs i molt especialment amb el rei Miquel I de Romania, fill de la seva cosina Helena de Grècia, i la princesa Alexandra de Grècia, filla del seu cosí, el rei Alexandre I de Grècia.

Aviat també la seva mare caigué en un període de profundes depressions que ocasionaren el seu ràpid ingrés en centres psiquiàtrics alemanys.[4][5] Felip fou introduït als exclusius col·legis alemanys de la línia de Kurt Hahn, assistint al centre instal·lat al Castell de Salem, al sud d'Alemanya, pel príncep Maximilià de Baden i al qual assistirien també les princeses Sofia de Grècia i Irene de Grècia.

Ingressà a la Marina Britànica de la mà del seu oncle, lord Mountbatten, que seria l'últim virrei de l'Índia. De la mà de Mountbatten i sobretot de la princesa Marina de Grècia, cosina de Felip i tia d'Elisabet, Felip fou introduït a la Cort britànica. Participà al costat de Mountbatten i del rei Pau I de Grècia a diverses maniobres militars marines que contribuïren decisivament a augmentar el prestigi de Mountbatten.

L'any 1944 moria a Canes el príncep Andreu de Grècia, pare de Felip. La seva herència fou dividia en deu parts de les quals set correspongueren a Felip. L'herència consistia en una coberteria de plata i uns botons de plata.

L'any 1947 Felip adoptà la nacionalitat britànica i es desprengué del seu títol de príncep de Grècia i Dinamarca, tot adoptant el cognom Mountbatten (traducció a l'anglès de Battenberg). Finalment aquell mateix any i després de diverses visites a Balmoral i a Sandringham, Felip es prometé amb la princesa Elisabet del Regne Unit, parenta llunyana seva pel fet de ser tots dos besnets de la reina Victòria del Regne Unit.

Casat el mateix 1947 amb Elisabet, filla i hereva del rei Jordi VI del Regne Unit i de lady Elisabet Bowes-Lyon, la parella s'establí a Londres i tingueren quatre fills:

Les noces no estigueren lliures de polèmiques, tot i ser el primer gran casament (alguns diuen que el més sumptuós del segle XX) després de la Segona Guerra Mundial. A les germanes de Felip, les princeses Margarida de Grècia, Teodora de Grècia i Sofia de Grècia se'ls prohibí d'assistir a la cerimònia com a conseqüència dels respectius casaments amb membres de la reialesa alemanya amb certes connexions amb el nacionalsocialisme. Fins i tot arribà a perillar la presència de la mare de Felip, que com a princesa de Battenberg tenia un títol alemany. També la tia de la núvia, la princesa Maria del Regne Unit s'autoexclogué de la cerimònia perquè no s'hi havia convidat el duc de Windsor.

El mateix any 1947, el rei Jordi VI del Regne Unit concedí a Felip de forma vitalícia els títols de duc d'Edimburg, comte de Merioneth i baró Greenwich. L'any 1955 la seva esposa, esdevinguda reina, l'elevaria al rang de príncep del Regne Unit i al tractament d'altesa reial al qual havia renunciat l'any 1947 per adoptar la nacionalitat britànica.

Felip s'integrà ràpidament a la cort britànica que coneixia a la perfecció, essent-li de gran ajuda el seu oncle lord Mountbatten, la seva àvia la marquesa de Milford-Haven i la princesa Marina de Grècia. La primera residència dels ducs d'Edimburg fou Clarence House. L'any 1952 la parella inicià un tour ampli per la Commonwealth el qual incloïa etapes a Austràlia, Nova Zelanda, Kenya i Tanzània. Mentre la parella era a Kenya, el duc d'Edimburg conegué la notícia de la mort del rei Jordi VI del Regne Unit, la qual cosa significà l'ascens al tron de la seva esposa. Fou Felip qui li hagué de donar la mala notícia.

 
El príncep Felip el 1951.

Una de les primeres coses que s'hagué de discutir fou el nom que la casa reial hauria d'assumir a partir de llavors. Mentre lord Mountbatten donava suport a l'opció que es passés a anomenar Casa de Mountbatten, la reina Maria de Teck comunicà a Winston Churchill la seva ferma voluntat que continués anomenant-se Casa de Windsor. Churchill i la reina decidiren que el nom que prevalgués fou aquest darrer, ja elegit l'any 1917 en substitució del de Casa de Saxònia-Coburg-Gotha.

ReferènciesModifica

  1. «Mor Felip d'Edimburg, el consort lleial i infidel | NacióDigital». Nació Digital. [Consulta: 9 abril 2021].
  2. «Mor Felip d'Edimburg, el marit de l'eterna reina Elisabet d'Anglaterra». 324, 09-04-2021. [Consulta: 9 abril 2021].
  3. Brandreth, 2004, p. 56.
  4. Brandreth, 2004, p. 66.
  5. Vickers, 2000, p. 205.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip d'Edimburg
  • Brandreth, Gyles. Philip and Elizabeth: Portrait of a Marriage. Londres: Century, 2004. ISBN 0-7126-6103-4. 
  • Vickers, Hugo. Alice, Princess Andrew of Greece. Londres: Hamish Hamilton, 2000. ISBN 0-241-13686-5.