Maximilià de Baden

Maximilià de Baden (Baden-Baden, 10 de juliol de 1867 - 6 de novembre 1929), gran duc de Baden, va ser l'últim canceller imperial d'Alemanya i cap de la casa del Gran Ducat de Baden.

Plantilla:Infotaula personaMaximilià de Baden
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Maximilian von Baden Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Maximilian Alexander Friedrich Wilhelm von Baden Modifica el valor a Wikidata
10 juliol 1867 Modifica el valor a Wikidata
Baden-Baden (Confederació Germànica) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1929 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Salem (República de Weimar) Modifica el valor a Wikidata
  8è Canceller d'Alemanya
8è del Segon Imperi Alemany (1871-1918)
3 d'octubre de 1918 – 9 de novembre de 1918
  30è Ministre-President del Regne de Prússia
3 d'octubre de 1918 – 9 de novembre de 1918
Dades personals
NacionalitatAlemanya
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leipzig
Universitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar
PartitCap
Membre de
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaZähringen Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Lluïsa de Hannover Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie Alexandra Baden, Berthold de Bade Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillaume de Bade Modifica el valor a Wikidata  i Princess Maria Maximilianovna of Leuchtenberg Modifica el valor a Wikidata
GermansMarie de Bade Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Llista
Canceller imperial
3 octubre 1918 – 9 novembre 1918
← Georg von HertlingFriedrich Ebert →
Primer ministre de Prússia
9 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata

Nascut el 1867 a la capital del gran ducat de Baden, Karlsruhe, era fill del príncep Lluís Guillem de Baden i de la princesa Maria Romanovsky, net del gran duc Carles Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Suècia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del duc Maximilià de Leuchtenberg i de la gran duquessa Maria de Rússia. Era besnet del tsar Pau I de Rússia i del rei Gustau IV Adolf de Suècia.

Amb una llarga tradició liberal a l'esquena i casat amb una princesa anglesa, fou designat pel kàiser Guillem II de Prússia com l'home que havia de buscar la signatura de l'armistici amb els aliats. Nomenat canceller de l'Imperi el mes d'octubre de 1918 enmig d'una situació de plena retirada militar i d'efervescència revolucionària a l'interior[1] poc va poder fer per signar un armistici honrós per Alemanya.

L'acceptació del govern imperial anava incorporat de la necessitat d'incorporar al Govern membres del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD). Malgrat tot, els esforços del govern del príncep Max per aconseguir un armistici es veieren interromputs per l'esclat de la revolució dels mariners a Kiel i la subseqüent revolta de guarnicions als ports. El canceller plantejà al kàiser la necessitat d'abdicar però aquest s'hi negà completament.

Pocs dies després Max de Baden anunciava sense el consentiment del kàiser l'adbicació de l'emperador com a kàiser d'Alemanya i rei de Prússia, en un període de tres dies tots els sobirans d'Alemanya abdicaren un a un. Ho feren de la següent forma:

L'abdicació del rei de Württemberg posava fi a més de mil anys d'història de moltes de les monarquies alemanyes. Alhora, el príncep Max de Baden cedia la cancelleria al president de l'SPD, Friedrich Ebert.

Maximilià de Baden i la seva muller, Maria Lluïsa de Hannover, i els seus dos fills: Bertold i Maria Alexandra

El príncep, que a partir d'aquell moment gaudí d'un enorme prestigi, tant a Alemanya com a la resta d'Europa es retirà a Karlsruhe on, a partir de 1928, i tan sols durant un any, exercí de cap de la casa gran ducal de Baden.

El príncep es dedicà fortament a un innovador projecte educador encapçalat pel pedagog d'origen jueu Kurt Hahn. El projecte obrí un seguit de centres educatius l'estrella dels quals era el que es portava, i encara, a terme al castell de Salem, propietat de la família gran ducal. El projecte consisteix a educar en la disciplina del deure i en exterioritzar les potencialitats individual. El príncep protegí i finançà el projecte de Hahn que havia conegut durant la seva estada a la cancelleria. Entre altres alumnes, el projecte Hahn-Baden ha comptat amb la reina Sofia de Grècia, amb la princesa Irene de Grècia, amb el príncep Felip d'Edimburg i amb el príncep de Gal·les, Carles del Regne Unit. El projecte ha restat vinculat amb les famílies reials del Regne Unit, Grècia i Baden.

El príncep es casà l'any 1901 amb la princesa Maria Lluïsa de Hannover, filla del duc Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca. La parella tingué dos fills:

Referències

modifica
  1. Haswell Lutz, Ralph. The German Revolution, 1918-1919 (en anglès). Stanford University Press, 1922, p. 22. 


Precedit per:
Georg von Hertling
Canceller d'Alemanya
1918
Succeït per:
Friedrich Ebert
Precedit per:
Georg von Hertling
Ministre-President del Regne de Prússia
1918
Succeït per:
Friedrich Ebert