Guillem II de Prússia

últim emperador d'Alemanya i últim rei de Prússia

Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941). El seu regnat fou caracteritzat per l'expansionisme colonial de l'Imperi i la Gran Guerra, que, un cop finalitzada, provocà la caiguda dels Hohenzollern, la formació de la República de Weimar i el seu exili als Països Baixos.

Plantilla:Infotaula personaGuillem II

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Wilhelm II Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 gener 1859 Modifica el valor a Wikidata
Kronprinzenpalais Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Huis Doorn (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHuis Doorn Modifica el valor a Wikidata
  Emperador Alemany
15 de juny de 1888 – 9 de novembre de 1918
Abolició de la monarquia →
  Rei de Prússia
15 de juny de 1888 – 9 de novembre de 1918
Dades personals
ResidènciaHuis Doorn (1920–1941) Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bonn
Friedrichsgymnasium Kassel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióestadista, col·leccionista d'art, pintor, monarca Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsCarl Saltzmann Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral
Großadmiral
Mariscal de Camp Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRebel·lió dels bòxers, Venezuela crisis of 1902–1903 (en) Tradueix, Primera Crisi Marroquina, incident d'Agadir i Primera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Orange Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Hohenzollern Casa de Hohenzollern
CònjugeAugusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
Hermínia de Reuss Modifica el valor a Wikidata
FillsPríncep hereu Guillem
Príncep Eitel Frederic
Príncep Adalbert
Príncep August Guillem
Príncep Òscar
Príncep Joaquim
Princesa Victòria Lluïsa Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic III
Victòria del Regne Unit
GermansWaldemar de Prusse
Enric de Prússia
Sofia de Prússia
Carlota de Prússia
Victòria de Prússia
Margarida de Prússia
Sigismond de Prusse Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
novembre 1918abdicació Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0435118 TMDB.org: 1328518
Musicbrainz: e52e76e9-988b-442a-8bd1-4d6cc474758f Lieder.net: 25664 Discogs: 430924 Find a Grave: 6298 Project Gutenberg: 42274 Modifica el valor a Wikidata
Llista
3r Emperador alemany
15 juny 1888 – 9 novembre 1918 (abdicació de Guillem II de Prússia)
← Frederic III de Prússia
Rei de Prússia
15 juny 1888 – 9 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata

Tot i reforçar la posició de l'Imperi alemany com a gran potència mitjançant la construcció d'una gran flota i la promoció de la innovació científica, les seves declaracions públiques i la política exterior erràtica són considerades per molts com una de les causes subjacents de la Primera Guerra Mundial. Quan l'esforç bèl·lic alemany es va esfondrar després d’una sèrie de derrotes aplastants al front occidental el 1918, va ser forçat a abdicar, posant així fi al regnat de tres-cents anys de la Casa de Hohenzollern.

Biografia

modifica

Guillem II era fill del príncep Frederic Guillem de Prússia i de Victòria, princesa reial. El seu pare era fill de Guillem I, emperador alemany, i la seva mare era la filla gran de la reina Victòria del Regne Unit. Amb la mort de l'avi de Guillem el març de 1888, el seu pare es va convertir en emperador alemany i rei de Prússia com a Frederic III. El mateix Frederic va morir el juny d'aquell any i Guillem II va pujar al tron. Al març de 1890, va destituir el poderós canceller de l'Imperi alemany, Otto von Bismarck.

Després de la destitució de Bismarck, Guillem II va assumir el control directe sobre les polítiques de la seva nació i va emprendre un bel·licós "Nou curs" per consolidar la seva condició de primera potència mundial. Al llarg del seu regnat, Alemanya va adquirir territoris a la Xina i el Pacífic (com la badia de Kiau Chau, les Illes Mariannes del Nord i les Illes Carolines) i es va convertir en la primera potència industrial d'Europa. No obstant això, Guillem sovint va minar aquest progrés expressant opinions xenòfobes i fent declaracions amenaçadores cap a altres països sense consultar els seus ministres. De la mateixa manera, el seu règim va fer molt per allunyar-se d'altres grans potències ampliant la seva marina de guerra, desafiant el control francès del Marroc i construint un ferrocarril cap a Bagdad que amenaçava el domini de la Gran Bretanya al golf Pèrsic.[1][2][3] A la segona dècada del segle xx, Alemanya només podia tenir com aliats nacions significativament més febles, com Àustria-Hongria i el decadent Imperi Otomà.

El turbulent regnat de Guillem va culminar amb la garantia alemanya de suport militar a Àustria-Hongria durant la crisi de juliol de 1914, una de les causes directes de la Primera Guerra Mundial. Un líder lax en temps de guerra, Guillem va deixar pràcticament tota la presa de decisions pel que fa a l'estratègia i organització de l'esforç de guerra a l'Estat Major de l'exèrcit alemany. A l’agost de 1916, aquesta delegació de poder va donar lloc a una dictadura militar de facto que va dominar la política nacional durant la resta del conflicte. Tot i sortir victoriosa sobre Rússia i obtenir importants guanys territorials a l’Europa de l’Est, Alemanya es va veure obligada a renunciar a totes les seves conquestes després de la decisiva derrota de les seves forces al front occidental a la tardor de 1918. Al perdre el suport dels militars del seu país i de molts dels seus súbdits, Guillem es va veure obligat a abdicar durant la Revolució Alemanya de 1918-1919 que va convertir la monarquia en un estat democràtic, conegut com la República de Weimar. L'emperador destituït va fugir a l'exili als Països Baixos, on va morir el 1941.

Família

modifica

Fill del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa Victòria del Regne Unit, es casà en primeres núpcies amb la princesa Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg, i per segona vegada amb la princesa Hermínia de Reuss. Tingué set fills:

Molt influït pels ideals polítics, extremadament religiosos i de superioritat de Prússia dins d'Alemanya, de la seva àvia la princesa Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach, feu dimitir a Bismarck (1892) arran de les diferències que tenien sobre la forma amb què s'havia de tractar el moviment obrer. A partir de llavors, Guillem II optà per una política paternalista per tal de guanyar-se el seu suport.

 
El kàiser i els generals de l'Estat Major alemany.

A l'exterior desenvolupà una política de caràcter expansionista i colonial basada en el desenvolupament econòmic i en la indústria bèl·lica, obtenint escassos triomfs: els territoris de Kiau Chau (1897), les illes Marianes i Carolines (1899), la part occidental de Samoa, i el reconeixement anglofrancès de la sobirania sobre el Togo i el Camerun. Proclamà la sobirania sobre l'Àfrica Oriental (1891) i l'Àfrica del Sud-oest (1892) i ordenà el desembarcament a Tànger per impedir l'avenç francès al Marroc (1905); la crisi internacional originà la Conferència d'Algecires (1906). Aquestes crisis internacionals, juntament amb les guerres balcàniques, feren difícils les relacions entre la Triple Aliança (1882) i la Triple Entesa (1907). Després de l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria a Sarajevo (1914), Guillem II, segur de la superioritat alemanya sobre França i Imperi Rus, els declarà la guerra (Primera Guerra Mundial).

En acabar el conflicte el 1918 fou obligat a abdicar i hagué d'exiliar-se als Països Baixos.[4] Al llarg de la dècada de 1920 i sobretot arran de l'ascens a la presidència d'Alemanya del monàrquic mariscal Paul von Hindenburg, les expectatives de restitució de la casa dels Hohenzollern augmentaren però aquestes es veieren tallades de forma dramàtica arran de l'ascens de Hitler al poder l'any 1933. Malgrat que el mateix Guillem II mai simpatitzà amb el nou règim, moltes persones al seu voltant des d'un primer moment es mostraren entusiastes del règim nacionalsocialista; aquest fou el cas de la seva segona esposa, la princesa Hermínia de Reuss, el seu fill primogènit August Guillem de Prússia, o el seu nebot el príncep Felip de Hessen-Kassel, landgravi de Hessen-Kassel. La mort de Guillem II ocorregué a Doorn l'any 1941, on també fou sepultat.


Precedit per:
Frederic III
Emperador d'Alemanya
 

1888-1918
Succeït per:
Friedrich Ebert (president)

Referències

modifica
  1. Jastrow, 1917, p. 97.
  2. Mustafa Sıtkı Bi̇lgi̇n. «The Construction of the Baghdad Railway and its Impact on Anglo-Turkish Relations, 1902–1913». Arxivat de l'original el 20 de juliol 2021. [Consulta: 6 desembre 2016].
  3. Jeff Reed. «Following The Tracks To War – Britain, Germany & The Berlin–Baghdad Railway». Oilpro. Arxivat de l'original el 18 març 2017. [Consulta: 6 desembre 2016].
  4. Macdonogh, Giles. The Last Kaiser: William the Impetuous (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 2001, p.425. ISBN 978-1-84212-478-9. 

Bibliografia complementària

modifica

Bibliografia

modifica