1862
any
| Tipus | any civil i Any comú començat en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1862 (mdccclxii) |
| Islàmic | 1279 – 1280 |
| Xinès | 4558 – 4559 |
| Hebreu | 5622 – 5623 |
| Calendaris hindús | 1917 – 1918 (Vikram Samvat) 1784 – 1785 (Shaka Samvat) 4963 – 4964 (Kali Yuga) |
| Persa | 1240 – 1241 |
| Armeni | 1311 |
| Rúnic | 2112 |
| Ab urbe condita | 2615 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1830 1840 1850 - 1860 - 1870 1880 1890 | |
| Anys | |
| 1859 1860 1861 - 1862 - 1863 1864 1865 | |
EsdevenimentsModifica
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona
Països Catalans
- 26 de gener, Girona: Arriba el primer tren a Girona. Un cop inaugurada oficialment la línia, al mes de març, continuaria cap a Figueres i Portbou.[1]
Resta del món
- 19 d'abril, Fortín, Mèxic: La batalla de Fortín enfronta l'exèrcit mexicà i tropes al servei del Segon Imperi Francès
- 5 de maig , Puebla de Zaragoza , Mèxic: El general Zaragoza , enfront de l'exèrcit liberal mexicà, derrota a la batalla de Puebla , les tropes intervencionistes franceses que feien costat als conservadors .[2]
- 11 d'agost , París ː L'actriu Sarah Bernhardt debuta a la Comédie-Française , amb l'obra Iphigénie , de Jean Racine .[3]
- Es funda la ciutat de Bannack que esdevindrà la capital de Montana .
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 29 de gener, Bradford, Yorkshire, Anglaterra: Frederick Delius, compositor anglès (m. 1934).[4]
- 2 de febrer, Manacor: Antoni Maria Alcover, lingüista i eclesiàstic mallorquí (m. 1932).
- 16 de febrer, Barcelona: Miquel Utrillo i Morlius, enginyer, pintor, decorador, crític i promotor artístic.
- 19 de febrer, Barcelona: Emília Coranty Llurià, pintora i professora de dibuix (m. 1944).[5]
- 30 de març, València: Joana Maria Condesa, beata valenciana (m. 1916).
- 16 d'abril, Tortosa, Baix Ebre: Víctor Beltri i Roqueta, arquitecte català (m. 1935).
- 20 de maig - Barcelona: Lluïsa Denís i Reverter, autora teatral, compositora i pintora catalana (m. 1946).[6]
- 4 de juny, Sabadell, Vallès Occidental: Teresa Claramunt i Creus, dirigent anarcosindicalista catalana.[7]
- 28 de juliol, Sant Quirze Safaja: Lluís Rodés i Pou, escolapi català.
- 8 de setembre, València: Mariano Benlliure, escultor valencià (m. 1947).
- 13 de setembre, Barcelonaː Concepció Bordalba, soprano catalana (m. 1910).[8]
- 18 de novembre, València: Francesc Martí Grajales, periodista, assagista i erudit valencià (m. 1920).
- 25 de novembre, Valènciaː Magdalena García Bravo, escriptora valenciana (m. 1891).[9]
- Resta del món
- 13 de gener, Rotterdam, Països Baixos: Elisabeth Caland, pianista i pedagoga holandesa.
- 15 de gener, Illinois (els EUA): Loïe Fuller, ballarina nord-americana (m. 1928).[10]
- 23 de gener, Königsberg, Prússia Oriental: David Hilbert, matemàtic (m. 1943).
- 14 de febrer, Venècia: Agnes Pockels, química
- 26 de febrer, Estocolmː Fanny Brate, pintora sueca (m. 1940).[11]
- 24 de març, Chicago, Illinois: Alice Constance Austin, arquitecta i dissenyadora autodidacta nord-americana (m. 1955).[12]
- 28 de març: Aristide Briand, polític francès, Premi Nobel de la Pau (m. 1932).[13]
- 2 d'abril: Nicholas Murray Butler, president de la Universitat de Colúmbia, Premi Nobel de la Pau (m. 1947).[14]
- 13 de maig: Camillo Pace, pastor protestant
- 15 de maig, Viena, Àustria: Arthur Schnitzler, dramaturg i novel·lista austríac en llengua alemanya, metge neuròleg de professió (m. 1931).[15]
- 16 de maig, Hamburg: Hans Mohwinkel, baríton alemany.
- 17 de maig, París: René Brancour, compositor i escriptor francès.
- 5 de juny: Allvar Gullstrand, oftalmòleg suec, Premi Nobel de Medicina (m. 1930).[16]
- 7 de juny: Philipp Lenard, físic alemany, Premi Nobel de Física (m. 1947).[17]
- 2 de juliol, Wigton, Cumberland, Regne Unit: William Henry Bragg, físic britànic, Premi Nobel de Física (m. 1942).
- 9 de juliol, Prússia: Carl Thiel, organista i compositor.
- 11 de juliol, Londres: Liza Lehman, cantant i compositora d'òpera anglesa, coneguda per les seves composicions vocals (m. 1918).[18]
- 14 de juliol, Viena, Imperi Austríac: Gustav Klimt, pintor simbolista i expressionista austríac (m. 1918).[19]
- 16 de juliol, Holly Springsː Ida B. Wells, periodista i sufragista estatunidenca, líder del moviment afroamericà pels drets civils.[20]
- 5 d'agost, Leicester, (Regne Unit): Joseph Merrick, conegut com L'Home Elefant (m. 1890).[21]
- 21 d'agost, Verona, Regne d'Itàlia: Emilio Salgari, escriptor i periodista italià (m. 1911).
- 22 d'agost, Saint-Germain-en-Laye, França: Claude Debussy, compositor francès (m. 1918).[22]
- 29 d'agost:
- Gant, Bèlgica: Maurice Maeterlinck, dramaturg i poeta belga, Premi Nobel de Literatura de l'any 1911 (m. 1949).[23]
- Crosshouse, Ayrshire, Escòcia: Andrew Fisher, polític australià i cinquè primer ministre en la història d'aquest país, en tres ocasions diferents (m. 1928).[24]
- 9 d'octubre, Istanbul, Imperi Otomàː Fatma Aliye, primera novel·lista turca i pionera del feminisme del seu país (m. 1936).[25]
- 19 d'octubre, Besançon, França: Auguste Lumière, químic, metge, industrial i inventor que col·laborà, amb el seu germà Louis Lumière, en la invenció del cinematògraf (m. 1954).[26]
- 15 de novembre, Obersalzbrunn, Polònia: Gerhart Hauptmann, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de l'any 1912 (m. 1946).
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- Resta del món
- 18 de gener - Richmond, Virgínia (EUA): John Tyler, advocat, 10è President dels Estats Units d'Amèrica. (n. 1790).
- 7 de febrer - Madrid: Francisco Martínez de la Rosa, poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya.
- 24 de juliol - Kinderhook, Nova York (EUA): Martin van Buren, advocat, 8è president dels Estats Units (n. 1782).[27]
ReferènciesModifica
- ↑ Mas, Oriol. «Amb el tren va arribar la modernitat» (en català). El Punt-Avui, 02-03-2012. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Battle of Puebla | Mexican-French history [1862]» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Fernández, Diana. «Actrices para la historia. Sara Bernhardt – “The Divine Sarah”» (en castellà). Vestuario escénico, 19-06-2012. [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Frederick Delius». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de Naixements. Any 1862. Llibre 1. Foli. 244. Registre núm. 976.
- ↑ «Lluïsa Denís i Reverter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Teresa Claramunt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Concepció Bordalba i Simón | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Magdalena García Bravo (1862-1891)». Find A Grave. [Consulta: 6 març 2021].
- ↑ «Loie Fuller» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ «Fanny I M Brate (f. Ekbom)». Svenskt biografiskt lexikon (SBL). [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Alice Constance Austin» (en anglès americà). Beverly Willis Architecture Foundation, Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Nicholas Murray Butler. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Arthur Schnitzler | Austrian author» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1911» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1905» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (en anglès). McFarland, 2016-08-04. ISBN 978-1-4766-2361-0.
- ↑ «Gustav Klimt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Ida B. Wells-Barnett, American journalist and social reformer». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «Joseph Merrick | Biography» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «Claude Debussy». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Maurice Maeterlinck | Belgian author» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «Andrew Fisher | prime minister of Australia» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, pàg. 20-23. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Auguste Lumière» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Martin Van Buren | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1862 |