Gerhart Johann Robert Hauptmann (Obersalzbrunn, Polònia, 1862 - Agnetendorf, Alemanya 1946) fou un escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1912.

Infotaula de personaGerhart Hauptmann

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Gerhart Johann Robert Hauptmann Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 novembre 1862 Modifica el valor a Wikidata
Szczawno-Zdrój (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Jagniątków (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Bronquitis Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicAlemanys Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Jena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballForma dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturg, autobiògraf, guionista, novel·lista, poeta, lletrista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1888 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
MovimentNaturalisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMarie Thienemann Hauptmann (en) Tradueix (1885–1904)
Margarete Hauptmann (1904–) Modifica el valor a Wikidata
FillsIvo Hauptmann
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgerhart-hauptmann-gesellschaft.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0369458 Allmovie: p217435 IBDB: 5892 TMDB.org: 45562
Spotify: 6wJrijctMtpHrfkqQeZV6h Musicbrainz: ddf3c143-1607-4268-8f74-2ce7df23da8f Discogs: 1283679 IMSLP: Category:Hauptmann,_Gerhart Goodreads author: 54428 Find a Grave: 34867362 Deezer: 4606913 Project Gutenberg: 3226 Modifica el valor a Wikidata

Biografia i obres modifica

Va néixer el 15 de novembre del 1862 a la ciutat polonesa d'Obersalzbrunn, anomenada avui dia Szczawno-Zdrój i situada al voivodat de la Baixa Silèsia. Va estudiar a Breslau (actual Wrocław) i després fou enviat a Jawor per aprendre agricultura a la granja del seu oncle. Com no li agradava aquest tipus de vida, va tornar a Breslau per convertir-se en escultor. Posteriorment, va estudiar filosofia i ciències naturals a la Universitat de Jena.

Un cop graduat entre 1883 i 1884 va viure a Itàlia. Al maig del 1885, Hauptmann es va casar i es va establir a la ciutat d'Erkner, suburbi de Berlín, i es decantà finalment per la literatura en la qual aviat va arribar a una gran reputació com un dels principals representants del drama modern. A la fi de la Segona Guerra Mundial, va ser llistat a la Gottbegnadeten-Liste d'artistes considerats com a irreemplaçables, que eren exempts de serveis al front per a protegir l'herència cultural alemanya. Va morir el 6 de juny del 1946 a la ciutat d'Agnetendorf, en aquells moments situada a Alemanya i avui dia anomenada Jagniątków i situada a Polònia.

Obra literària modifica

 
Gerhart Hauptmann

El 1891, es va retirar a Schreiberhau, situada a la regió de Silèsia. El primer drama de Hauptmann, Vor Sonnenaufgang (Abans de l'alba, 1889) va inaugurar el moviment naturalista en la literatura alemanya moderna, li va permetre conquerir l'enemistat dels crítics ortodoxos i el suport entusiasta dels escriptors alemanys joves. A aquesta obra, la seguiren Donis Friedensfest (1890), Einsame Menschen (1891) i Die Weber (Els teixidors, 1892), drama de gran abast que representa l'aixecament dels teixidors silesians del 1844.

Dels següents treballs de Hauptmann, cal esmentar les comèdies Kollege Crampton (1892), Der Biberpelz (La pell de castor, 1893) i Der rote Hahn (1901); el "poema dramàtic" Hannele (1893), i un drama històric, Florian Geyer (1895). També va escriure dues tragèdies relacionades amb el passat de Silèsia, Fuhrmann Henschel (1898) i Rose Berndt (1903), i els drames Die versunkene Glocke (La campana submergida, 1897) i Und Pippa tanzt (I Pipa balla!, 1905).

El misticisme poètic caracteritza moltes de les seves obres posteriors com Der Naer in Christo Emanuel Quint (El boig en Crist Emanuel Quint, 1910), Der Ketzer von Soana (L'heretge de Soana, 1918), Die Insel der grossen Mutter (L'illa de la Gran Mare, 1921).

Va adquirir fama d'intel·lectual radical, fama que el va perseguir durant molts anys, a pesar de ser un asceta aristocràtic que va aconseguir sobreviure tranquil·lament a tots els successos tant de la República de Weimar com al Tercer Reich de Hitler.

L'any 1912, va ser guardonat amb Premi Nobel de Literatura en reconeixement a la seva producció fructuosa, variada i excepcional en el regne de l'art dramàtic.

Hauptmann i el seu teatre, a Catalunya modifica

A la primera dècada del segle xx, la influència de Gerhart Hauptmann en el teatre català queda palesa en la quantitat respectable i inusual de traduccions que es fan de les obres d'aquest autor i que s'estrenen en els escenaris barcelonins. La majoria d'aquestes publicades dins la col·lecció «De tots colors»:

Obra publicada modifica

Teatre modifica

  • 1891: Einsame Menschen
  • 1892: Die Weber
  • 1894: Hanneles Himmelfahrt
  • 1896: Elga
  • 1896: Die Versunkene Glocke
  • 1898: Fuhrmann Henschel
  • 1900: Michael Kramer
  • 1900: Schluck und Jau
  • 1902: Der arme Heinrich
  • 1903: Rose Bernd
  • 1906: Gabriel Schillings Flucht
  • 1907: Die Jungfern von Bischofsberg
  • 1908: Kaiser Karls Geisel
  • 1909: Griselda
  • 1912: Peter Brauer
  • 1913: Festspiel in deutschen Reimen
  • 1914: Magnus Garbe, reversionat el 1942
  • 1920: Indipohdi
  • 1925: Veland
  • 1921-1926: Herbert Engelmann
  • 1928: Spuk, dos actes: Die schwarze Maske i Hexenritt)
  • 1933: Die goldene Harfe
  • 1935: Hamlet im Wittenberg
  • 1937: Die Finsternisse
  • 1936-1937: Ulrich von Lichtenstein
  • 1935-1938: Die Tochter der Kathedrale

Novel·les modifica

  • 1910: Der Narr in Christo Emanuel Quint
  • 1912: Atlantis
  • 1923: Phantom
  • 1926: Wanda, der Dämon
  • 1928: Die Insel der grossen Mutter
  • 1932: Um Volk und Geist
  • 1936: Im Wirbel der Berufung
  • 1937: Der Abenteuer meiner Jugend

Novel·les curtes modifica

  • 1888: Bahnwärter Thiel
  • 1924: Die Ketzer von Soana (traduïda al català per Ramon Farrés. Martorell: Adesiara, 2012)
  • 1887-1927: Marginalien, recull
  • 1938: Sonnen
  • 1939: Der Schuss im Park

Poesia modifica

  • 1885: Promethidenlos
  • 1921: Anna
  • 1924: Die blaue Blume
  • 1927: Till Eulenspiegel
  • 1934: Das Meerwunder
  • 1912-1942: Der grosse Traum, recull poètic

Reconeixements modifica

 
Els Teixidors de Silèsia de Gerhart Hauptmann, traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1919 dins la col·lecció La Novel·la Teatral Catalana

En honor seu s'anomenà l'asteroide (8381) Hauptmann, descobert el 21 de desembre del 1992 per Freimut Börngen.

Música modifica

El compositor Benno Bardi, alemany, posà música a diverses obres seves.[1]

Referències modifica

  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. I, pàg. 1324 (ISBN 84-239-4571-5)

Enllaços externs modifica