Josep Maria Jordà i Lafont

escriptor, periodista, crític d'art i marxant català

Josep Maria Jordà i Lafont (Barcelona, 1870 - 3 de març de 1936[1]), fou un escriptor, periodista, crític d'art i marxant català.[2]

Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Jordà i Lafont

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1870 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1936 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupaciócrític d'art, marxant d'art, periodista, escriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontEnsayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, (sec:Jordá (José María), p.214) Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fou fill de l'advocat Frederic Jordà i Sala, natural de Barcelona, i de Maria del Remei Lafont de Palaudaries, també natural de Barcelona.[3] Fou net d'un altre advocat, Ramon Sala. Li van imposar el nom de l'avi patern, Josep Maria Jordà.

Com a crític d'art, recolzà l'obra dels seus amics Ramon Casas i Santiago Rusiñol i posteriorment defensà la dels artistes de la segona generació modernista. Per mitjà de la sèrie Crónicas rápidas difongué a Catalunya l'obra de Gauguin -pràcticament desconeguda- i també la de Whistler i la de Zuloaga, entre d'altres. Així mateix, col·laborà a la majoria de publicacions del moment (Pèl & Ploma, Catalònia, Joventut, Luz), especialment al diari La Publicidad.

També s'interessà per la música -va ser autor de lletres per a revistes[4] i sarsueles- i pel teatre d'Ibsen, Hauptmann, Giovanni Verga, Strindberg, Oscar Wilde, Bjørson o Maeterlinck, els quals traduí en col·laboració amb Carles Costa.

Amic de Casas, del qual feu una biografia, fou assidu contertulià dels Quatre Gats.[5]

Es va casar amb Mercè Prats i Alsina i no van tenir fills. Va morir a Barcelona, després d'una llarga malaltia, el 3 de març de 1936.[6]

Referències

modifica
  1. «Jordà i Lafont, Josep Maria». Diccionari d´historiadors de l'art català, valencià i balear - Institut d'Estudis Catalans.
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 120. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  3. S'havien casat el 8 d'abril de 1869 a l'església del Pi de Barcelona.
  4. Per exemple la revista ¡Hip! ¡Hip! Barcelona, amb més de cent representacions al 1909, o la revista Ohé! Ohé! Miss Flory ó el Rey de la Gutapercha, al 1910, ambdues amb lletra de Jordà i Alejxandre Soler (fill de l'escenògraf Soler i Rovirosa), i música d'Oliva i de Conrad Molgosa
  5. Mendoza 1995: 145
  6. «Los que mueren» (en castellà). La Vanguardia, 04-03-1936, pàg. 7.

Bibliografia

modifica
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
  • Pèl & Ploma, vol. II, núm. 70, Barcelona, 15 febrer 1901, fig. p. 5