Henrik Ibsen

dramaturg noruec
(S'ha redirigit des de: Ibsen)

Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 20 de març de 1828 - Kristiania, actualment Oslo, 23 de maig de 1906) fou un dramaturg noruec.

Infotaula de personaHenrik Ibsen
Henrik Ibsen by Gustav Borgen NFB-19778 restored.jpg
Henrik Ibsen per Gustav Borgen
Biografia
Naixement(en) Henrik Johan Ibsen Modifica el valor a Wikidata
20 març 1828 Modifica el valor a Wikidata
Skien (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 1906 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Oslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentVår Frelsers gravlund (en) Tradueix, 12289 (1906–) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatNoruega
Grup ètnicNoruecs Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
Activitat1850 Modifica el valor a Wikidata –
GènereForma dramàtica i poesia Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme, naturalisme, realisme
Influències
Influències en
Txékhov • Stanislavski • Shaw • Brandes • Antoine • Lugné-Poe • Freud • Joyce • Miller • Williams • Ray • Strindberg
Nom de plomaBrynjolf Bjarme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeSuzannah Ibsen Modifica el valor a Wikidata
FillsSigurd Ibsen
Hans Jacob Henriksen Modifica el valor a Wikidata
ParesKnud Ibsen Modifica el valor a WikidataMarichen Altenburg Modifica el valor a Wikidata
GermansHedvig Ibsen i Ole Paus Ibsen Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Henrik Ibsen's signature.png Modifica el valor a Wikidata

Lloc webibsen.nb.no Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0406585 IBDB: 6218
Musicbrainz: ef9e60c9-c738-4f61-8c1d-ece78093a613 Discogs: 838431 IMSLP: Category:Ibsen,_Henrik Find a Grave: 2497 Modifica els identificadors a Wikidata
Henrik Ibsen

Les seves obres primerenques varen estar generalment inspirades en la tradició escandinava i tenien un to romàntic. Després de dirigir durant alguns anys un teatre a Christiania (1857 - 1862) va obtenir una pensió de l'estat noruec que li va permetre viatjar i instal·lar-se a Roma i, més endavant, a Dresden i a Munic (no tornaria definitivament a Noruega fins al 1891). En aquest període fou quan va escriure dues de les seves obres més notables: Brand (1866) i Peer Gynt (1867), dos poemes dramàtics en els quals va començar a donar mostres del seu acurat estil de reconstrucció del passat i dels trets psicològics dels seus personatges. En les seves següents obres, va trencar amb l'estil romàntic i va conrear històries realistes de caràcter social, com ara Els pilars de la societat (1876) o Casa de nines (1879). La seva obra va centrar-se cada vegada més en l'individu i les relacions personals, amb força trets autobiogràfics, com en L'ànec salvatge (1884).

Després de publicar Quan despertem entre els morts, l'any 1899, Henrik Ibsen no va escriure cap altra obra. La peça compendiava els grans temes de la literatura ibseniana (les dualitats entre vida i mort, cos i esperit, l'individu i la multitud...), sempre en tensió amb la societat burgesa escandinava, marcada pel conflicte entre el poder i la moralitat. Quan despertem entre els morts suposa un dels punts culminants de la dramatúrgia d'Ibsen i influeix clarament l'art (i el pensament) escandinau posterior.[1]

Henrik Ibsen va ser el gran dramaturg del seu temps i l'iniciador del teatre modern (especialment del drama) i va influir d'una manera molt especial en autors com George Bernard Shaw i Luigi Pirandello.

ObraModifica

 
Portada original de l'obra Un enemic del poble
  • Catilina (Catilina,1848-1850)
  • El túmul del guerrer (Kjæmpehøjen, 1850)
  • Norma (Norma, 1851)
  • La nit de Sant Joan (Sancthansnatten, 1853)
  • La senyora Inge d'Østraat (Fru Inger til Østeraad, 1854)
  • La festa de Solhaug (Gildet paa Solhaug, 1855), drama al qual posà música Joseph August Gläser
  • Olaf Liljehrans (Olaf Liljehrans, 1856)
  • Els guerrers d'Helgoland (Hærmændene paa Helgeland, 1857)
  • La comèdia de l'amor (Kjærlighedens Komedie, 1862)
  • Els pretendents de la corona (Kongs-Emnerne, 1863)
  • Brand (Brand, 1866)
  • Peer Gynt (Peer Gynt, 1867)
  • La unió dels joves (De unges Forbund, 1869)
  • Emperador i Galileu (Kejser og Galilæer, 1873)
  • Els pilars de la societat (Samfundets støtter, 1877)
  • Casa de nines (Et dukkehjem, 1879)
  • Espectres (Gengangere, 1881)
  • Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882)
  • L'ànec salvatge (Vildanden, 1884)
  • Rosmersholm (Rosmersholm, 1886)
  • La dama de la mar (Fruen fra havet, 1888)
  • Hedda Gabler (Hedda Gabler, 1890)
  • Solness, el constructor (Bygmester Solness, 1892)
  • El petit Eyolf (Lille Eyolf, 1894)
  • John Gabriel Borkman (John Gabriel Borkman, 1896)
  • Quan despertem d'entre els morts (Når vi døde vågner, 1899)

Traduccions al catalàModifica

A principis del segle passat, Ibsen generà un gran interès en alguns autors catalans. Arran d'això, se'n feren traduccions d'algunes de les seves peces més emblemàtiques:

  • Espectres (Gjengangere, 1881). Drama de família en tres actes. Traducció de Pompeu Fabra i Joaquim Casas-Carbó. 1893.
  • Quan ens despertarem d'entre els morts (Når vi døde vågner, 1899). Drama en tres actes. A l'edició no hi consta el traductor. 1901.
  • Joan Gabriel Borkmann (John Gabriel Borkmann, 1896). Drama en 4 actes. Traducció de Josep Roca Cupull. 1904.
  • Romersholm (Romersholm, 1886). Drama en 4 actes. Traducció de Felip Cortiella. 1905.
  • Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882). Drama en cinc actes. Arranjament a l'escena catòlica d'A. B. (Lluís Viladot). 1908.
  • Nora, casa de nina (Samfundets støtter, 1876). Comèdia dramàtica en tres actes. Traducció de Josep Maria Jordà. 1912.
  • Peer Gynt (Peer Gynt, 1867). Traducció de Ventura Gassol i Joan Puig i Ferreter. 1936.

A partir de 1975, es tornen a succeir les traduccions en català de l'obra d'Ibsen.

ReferènciesModifica

  1. DDAA. Teatre Nacional de Catalunya. Temporada 2012-2013- Dossier de presentació. Barcelona: Generalitat de Catalunya, set 2012, p.  [Consulta: 6 gener 2013].