Feliu Formosa i Torres
Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934)[1] és un traductor, dramaturg, poeta, professor d'art dramàtic i actor català.[2] És pare de la cantant i actriu Ester Formosa i Plans i de la traductora Clara Formosa. Viu a Igualada i a Sant Andreu de Palomar.[3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 setembre 1934 (89 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| 2n Degà de la Institució de les Lletres Catalanes | |
| 1999 – 2001 ← Jordi Sarsanedas i Vives – Maria Antònia Oliver i Cabrer → | |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, traductor, escriptor, actor |
| Gènere | Dramatúrgia i poesia |
| Família | |
| Cònjuge | Anna Vila i Badia |
| Fills | Ester Formosa i Plans |
Premis
| |
 | |
Biografia Modifica
De petit Feliu Formosa va viure al carrer del Foment –avui Vila Cinca, al barri de la Creu Alta–.[4] Del 1939 al 1942, mentre el seu pare, Camil Formosa,[5] membre del POUM, era a França exiliat, ell va viure a la casa pairal dels Formosa, al raval de Fora, 42, a prop del carrer del Vapor, on el seu rebesavi –Josep Formosa–, havia fundat un dels primers vapors de la ciutat l'any 1839.[6] L'any 1942 la família es va establir a Barcelona, primer al carrer de Mallorca i poc després al carrer de Castillejos. La mare s'ocupava d'una espardenyeria i el pare treballava de comptable.[7]
Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Posteriorment amplià els estudis a Heidelberg (Alemanya) i destacà pels seus treballs sobre la germanística. En aquesta ciutat alemanya, quan tenia 25 anys, va fer de professor de traducció de l'alemany al castellà durant un any i mig i una classe magistral sobre literatura contemporània castellana a l'aula magna de la Universitat de Heidelberg. De nou a Catalunya, del 1961 al 1965 va traduir llibres per a l'Editorial Seix Barral, més endavant ho feu per a l'editorial Aymà –de la mà de Joan Oliver– i el 1966 o 1967 va entrar a l'Editorial Salvat a elaborar diccionaris. Va col·laborar en la redacció d'articles culturals per a la Gran enciclopèdia catalana. Va traduir per a l'Editorial Lumen, de la mà d'Esther Tusquets. El 1967 es va establir a Terrassa, on es va casar amb l'actriu Maria Plans, la mare de les seves dues filles, la qual va traspassar el 1974. Després va fer de professor durant 25 anys a l'Institut del Teatre de Terrassa (del 1975 al 2000).[8] El 1984 es casà, en segones núpcies, amb l'escriptora i infermera Anna Vila i Badia, amb la qual viu actualment a Igualada.[9] Els anys 1999-2001 fou degà de la Institució de les Lletres Catalanes.[1]
Com a actor, va començar el 1954 i ha aparegut en diversos muntatges amb els grups Gil Vicente (1962-1964), Escola d'Art Dramàtic Adirà Gual (EADAG, 1964-1966) i els grups de Terrassa Sis x Set, El Globus i Centre Dramàtic del Vallès (CDV).[10] Del 1972 al 2006 va escriure 12 llibres de poemes.[8] Ha traduït més de cent llibres, entre els quals obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauss, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov, entre molts altres autors; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss, entre d'altres.
Va militar al PSUC del 1956 al 1972.[4] Ha estat sempre una persona compromesa amb el seu temps, tant durant la clandestinitat amb la dictadura de Franco com actualment, expressant la seva perplexitat en veure la involució democràtica a l'Estat espanyol.[11]
Els últims anys se l'ha homenatjat en diferents ocasions, entre altres, a la seva ciutat natal, Sabadell, el 2012, 2018 i 2023.[12]
Obra publicada Modifica
Poesia Modifica
Traduccions (selecció) Modifica
|
Teatre Modifica
Autobiografia Modifica
Assaig Modifica
Narrativa Modifica
Altres Modifica
Pròlegs Modifica
|
Premis i reconeixements Modifica
- Premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1977)
- Premi Crítica Serra d'Or de memòries per El present vulnerable (1980)
- Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover de Poesia en Català, amb Joan Casas i Fuster, per Amb efecte (1986)
- Premi Lletra d'Or per Semblança (1987)
- Creu de Sant Jordi (1988)
- Premi d’Honor de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1998)
- Medalla com a fill adoptiu de la ciutat de Terrassa (1993)
- Premi Nacional a l'Obra d'un Traductor, concedit pel Ministeri de Cultura (1994)
- Premi Especial de la crítica teatral de Barcelona “per les seves valuoses aportacions al coneixement de l’obra de Bertolt Brecht” (1997)
- Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2002)
- Premi Butaca honorífica a tota una vida dedicada al teatre (2005)
- Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005)
- Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2006)[14]
- Premi Nacional de Teatre per Una dedicació fidel, rica i completa al teatre català (2007)
- Premi Friedrich Gundolf a la difusió de la cultura alemanya a l'estranger, concedit per l'Acadèmia de la Llengua i la Literatura alemanyes (2011)[15][1]
- Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural (2012)[5][16]
- Premi d'Honor de l'Asociación de Directores de Escena (ADE) (2018)
- Premi d’honor Sebastià Gasch del FAD (2018)
- Premi Compromís d’Òmnium Cultural-Anoia, compartit amb Anna Vila (2019)
- Premi de la Fundació Jesús Serra (Catalunya-Occident) (2020)
- Premi PEN català de traducció per la traducció al català de l’obra Als estatges de la mort, de Nelly Sachs. Guanyador ex equo (2022)
Bibliografia Modifica
- Diversos autors. El Procés. Revista contracultural. Barcelona: 2018. Número IX. ISSN: 2339-6962
- Joan Cuscó i Aymamí. Semblança de Feliu Formosa i Torres. Sabadell: 2000. Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 127, pàgines 27-31.
Referències Modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Feliu Formosa i Torres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
- ↑ «Podcast: Feliu Formosa confinat a Igualada». Núvol. [Consulta: 25 maig 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Prat Fernàndez, Cesc «Feliu Formosa. Un homenot polifacètic, vallesà de soca-rel». Vallesos, 16, Hivern-primavera 2018-2019, pàg. 50-52.
- ↑ 5,0 5,1 Ache, Josep «Formosa evoca dos segles d'història de Sabadell en rebre la medalla de la ciutat». Diari de Sabadell, 11-12-2012, pàg. 25.
- ↑ Colomer, Víctor. ««Jo no vaig voler firmar el manifest contra l'alcalde de Sabadell»». 10 de juny de 2005. Diari de Sabadell. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 gener 2015].
- ↑ Formosa, Feliu. Sala de Miralls. Barcelona: Edicions Perifèric, 2012, p. 247-248. ISBN 978-84-92435-50-0.
- ↑ 8,0 8,1 Joan Casas i Feliu Formosa «Joan Casas conversa amb Feliu Formosa». El Procés, 2018, pàg. 15-31.
- ↑ «Feliu Formosa i Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- ↑ Pau Monterde «Feliu Formosa, home de teatre». El Procés, n. IX, 2018, pàg. 106-109.
- ↑ «Feliu Formosa diu que l'estat espanyol és una ‘dictadura amb censura’». [Consulta: 4 juliol 2018].
- ↑ Prat Fernàndez, Cesc. «Nou homenatge a Feliu Formosa, que presenta dos llibres amb humor ben sabadellenc». iSabadell, 15-06-2023. [Consulta: 19 juny 2023].
- ↑ Colomer, Víctor. «Feliu Formosa, poeta: «Jo sóc sabadellenc!»». 15 de gener de 2015. Diari de Sabadell. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 14 gener 2015].
- ↑ «Feliu Formosa i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2018].
- ↑ associats, Partal, Maresma i «L'Acadèmia Alemanya de la Llengua i Poesia premia Feliu Formosa». VilaWeb.cat.
- ↑ «El poeta, traductor, assagista i home de teatre, Feliu Formosa, rep avui la Medalla de la ciutat al Mèrit Cultural». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 10 setembre 2014].
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feliu Formosa i Torres |