Else Lasker-Schüler

Else Lasker-Schüler, el veritable nom de la qual era Elizabeth Lasker-Schüler (Elberfeld, avui Wuppertal, 11 de febrer de 1869-Jerusalem, Palestina, 22 de gener de 1945), va ser una escriptora, poeta i dibuixant alemanya.

Infotaula de personaElse Lasker-Schüler
Else Lasker-Schüler 1875.jpg
modifica
Biografia
Naixement11 febrer 1869 modifica
Elberfeld (Alemanya) modifica
Mort22 gener 1945 modifica (75 anys)
Jerusalem modifica
Lloc d'enterramentcementiri jueu del Mont de les Oliveres modifica
Activitat
Camp de treballPoesia modifica
OcupacióPoeta, escriptora, salonnière i dramaturga modifica
Família
CònjugeBertold Lasker modifica
ParellaGottfried Benn modifica

Lloc webelse-lasker-schueler-gesellschaft.de modifica
IMDB: nm1523912 iTunes: 119217594 Musicbrainz: 059fde3c-ab18-4224-906b-a104cef3f6f7 Songkick: 2823956 Discogs: 936299 IMSLP: Category:Lasker-Schüler,_Else Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

 
Else Lasker-Schüler cap a 1894

Última de sis germans, era filla del banquer Aaron Schüler i de la seva esposa, Jeanette Kissing (figura central de les seves poesies). Com a nena prodigi, als quatre anys ja sabia llegir i escriure. Als 11 anys va començar a assistir al Liceu West an der Aue.

Poc després, la tragèdia familiar es va instal·lar en la seva vida, ja que el 1894 se li va morir un germà molt proper, Paul; el 1890 la seva mare, i el 1897 el pare.

El 1894 es va casar amb el metge Berthold Lasker Jonathan, germà del campió mundial d'escacs Emanuel Lasker, i es va mudar a Berlín el 1895, on va viure fins al 1933.[1]

El 1903 es va divorciar i es va casar amb l'escriptor Georg Lewin. Després de separar-se de Lewin, el 1910 es trobava sense ingressos propis i va haver de viure gràcies al suport d'amics, particularment, de Karl Kraus. El 1912 va conèixer Gottfried Benn, amb qui va mantenir una profunda amistat i li va dedicar diversos poemes d'amor.

El 1927 el seu fill Pau va morir de tuberculosi, cosa que li va produir una profunda crisi emocional. Malgrat haver guanyat el 1932 el Premi Kleist, el 19 d'abril de 1933 va emigrar a Zuric, després de les amenaces i els atacs violents del partit nazi. Va viatjar al Mandat Britànic de Palestina el 1934 i 1937. El 1938 li van revocar la nacionalitat alemanya i el 1939 va fer el tercer viatge a Palestina. A causa de l'esclat de la Segona Guerra mundial se li va impossibilitar de tornar a Suïssa. El 1944 va emmalaltir greument i va morir finalment a causa d'un atac de cor. La van enterrar a la muntanya de les Oliveres, a Jerusalem, Palestina.

 
Ángel de Jerusalem, Memorial d'Else Lasker-Schüler a Jerusalem

ObraModifica

Else Lasker-Schüler va produir una obra important composta per poemes, tres obres de teatre, cartes (El malik (1919), una sèrie de cartes fictícies escrites a Franz Marc (mort durant la Primera Guerra mundial) i nombrosos dibuixos.[2] Durant la seva vida, els seus poemes, els van publicar diverses revistes, com Der Sturm i Die Fackel de Karl Kraus. Va ser criticada amb rigor per l'escriptor txec Franz Kafka.[3] Alguns dels seus títols són:

  • Styx (1902)
  • Der Siebente Tag (1905)
  • Die Nächte der Tino von Bagdad (1907)
  • Meine Wunder (1911)
  • Abraham und Isaak, dins de Hebräische Balladen (Balades hebrees, 1913)
  • Gesammelte Gedichte (1917)
  • Mein Blaues Klavier (El meu piano blau, 1943), traduït al català per Feliu Formosa[4]

CartesModifica

  • El malik (1919)

TeatreModifica

  • Els Wupper (1910)
  • Arturo Aronymus i els seus pares (1932)
  • Yoyyo (edició pòstuma, 1980)

Lasker-Schüler al cinemaModifica

  • El llargmetratge Ich räume auf (Poso en ordre!), basat en l'escrit polèmic homònim de la poeta, va ser filmat el 1979. L'actriu alemanya Gisela Stein va fer-hi el paper d'Else Lasker-Schüler. Producció: WDR. Direcció: Georg Brintrup.[5]

ReferènciesModifica

  1. «Emanuel Lasker, el eterno campeón» (en castellà). Ajedrez de Ataque. [Consulta: 20 febrer 2018].
  2. «Else Lasker-Schüler» (en castellà). EpDip. [Consulta: 20 febrer 2018].
  3. «Mi piano azul y otros poemas» (en castellà). [Consulta: 20 febrer 2018].
  4. «Adesiara: El meu piano blau». [Consulta: 7 abril 2018].
  5. Ich räume auf Internet Movie Database

BibliografiaModifica

  • Gutiérrez Girardot, Rafael (1996). Moriré callando: Tres poetisas judías: Gertrud Kolmar, Else Lasker-schüler, Nelly Sachs. Montesinos. Montesinos. ISBN 8489354278.   
  • Verrienti, Virginia (2005). Poesia della nostalgia. Else Lasker-Schüler tra Zurigo e Gerusalemme. Artemide Editrice.