Emanuel Lasker

jugador d'escacs i matemàtic

Emanuel Lasker (Barlinek (abans Berlinchen), 24 de desembre de 1868 Nova York, 11 de gener de 1941) fou un jugador d'escacs alemany. Va ser el segon Campió del món d'escacs, conservant el títol durant 27 anys, des del 1894 fins al 1921. Hom el considera un dels millors jugadors de la història.[1]

Infotaula de personaEmanuel Lasker
Bundesarchiv Bild 102-14194, Emanuel Lasker.jpg
modifica
Biografia
Naixement24 desembre 1868 modifica
Barlinek (abans Berlinchen) (Polònia) modifica
Mort11 gener 1941 modifica (72 anys)
Nova York modifica
Lloc d'enterramentBeth Olam Cemetery, Ridgewood (NY) 40° 41′ 43″ N, 73° 53′ 10″ O / 40.6953031°N,73.8859961°O / 40.6953031; -73.8859961 modifica
  2n Campió del Món d'escacs (1894–1921)
Dades personals
FormacióUniversitat de Heidelberg modifica
Activitat
Tesi doctoralÜber reihen auf der convergenzgrenze  (1900 modifica)
Director de tesiMax Noether modifica
Camp de treballÀlgebra modifica
OcupacióMatemàtic, jugador d'escacs, jugador de bridge i filòsof modifica
OcupadorUniversitat Tulane modifica
Nacionalitat esportivaImperi Alemany modifica
Esportescacs modifica
Família
CònjugeMartha Cohn
ParesAdolf Lasker i Rosalie Israelssohn
GermansBertold Lasker modifica
ParentsEdward Lasker
Premis

Find a Grave: 631 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia i resultats destacats en competicióModifica

Va néixer a Berlinchen, llavors Estat de Brandenburg (actualment Barlinek a Polònia). Alumne avantatjat en matemàtiques,[2] des que era un nen es va sentir atret pels escacs, llançant-se a la competició malgrat l'oposició familiar. Després de guanyar diferents torneigs, va desafiar el llavors compatriota seu Siegbert Tarrasch —Alemanya s'havia format el 1871— a un matx que aquest no va acceptar, per la qual cosa va decidir provar sort contra el campió del món, Wilhelm Steinitz. El desafiament es va celebrar el 1894 a Nova York, Filadèlfia i Mont-real, i va acabar amb el triomf de Lasker (partides guanyades:10 perdudes:5 taules:4).

A partir d'aquest moment, va disputar els següents matxs pel títol de campió del món d'escacs:

1) El 1898 a Moscou contra Wilhelm Steinitz (matx de revenja): (partides guanyades;10 perdudes:2 taules:5)

2) El 1907 a Nova York, Filadelfia, Baltimore, Chicago i Memphis contra Frank Marshall; guanyades:8 perdudes:0 taules:7

3) El 1908 a Düsseldorf i Munich contra Siegbert Tarrasch; guanyades:8 perdudes:3 taules:5.

4) El 1910 a Viena i Berlin, Lasker va empatar amb Carl Schlechter després de disputar 10 partides (8 taules, una guanyada i una perduda), conservant el títol.

5) El mateix any 1910 va derrotar en Dawid Janowski a Berlin (guanyades:8 perdudes:0 taules:3)

6) Finalment va perdre el títol contra Capablanca el 1921 a l'Havana, sense aconseguir guanyar cap partida (4 perdudes, 10 taules), de manera que el matx, programat inicialment a 24 partides, va acabar abans d'hora.

Va participar en nombrosos torneigs, guanyant-ne alguns de molt prestigiosos: Hastings (1895), Sant Petersburg (1896 i 1914) o el Torneig de Nova York 1924.

El seu estil s'ha anomenat "psicològic", atès que molts cops triava continuacions que no eren necessàriament les millors, sinó les que més complicaven el joc a l'adversari amb el qual s'enfrontava. Així, en posicions objectivament perdudes, intentava crear complicacions de les quals la seva formidable capacitat tàctica li permetia sortir triomfant. Alguns autors consideren en Mikhaïl Tal un exponent posterior del mateix estil.

De la seva vida privada és digne de menció que va ser amic d'Albert Einstein, les teories de qui seguia amb interés, així com que el 1934 els seus béns foren confiscats pels nazi, atès el seu origen jueu, i va haver d'abandonar Alemanya.

Retirat del món dels escacs, va haver de tornar-hi després de quedar arruïnat arran del crack de la Borsa de 1929.

El seu darrer gran torneig fou el celebrat a Nottingham el 1936. Va morir el 1941 als Estats Units.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Els 10 millors jugadors d'escacs de la història» (en anglès), 06-09-2009. [Consulta: 7 octubre 2010].
  2. Es va doctorar en matemàtiques l'any 1900 a la Universitat d'Erlangen sota la direcció de Max Noether

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emanuel Lasker


Precedit per:
Wilhelm Steinitz
Campió del món d'escacs
1894–1920
Succeït per:
José Raúl Capablanca