El parany de Lasker o trampa de Lasker és un parany d'obertura al contragambit Albin, que rep el seu nom en honor d'Emanuel Lasker, malgrat que fou destacat en primer lloc per Serafino Dubois (Hooper & Whyld 1996, p. 219).[1] És inusual en el sentit que mostra una promoció menor tan aviat com en el setè moviment.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
abcdefgh
8
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
e5 blanques peó
b4 negres alfil
c4 blanques peó
e3 negres peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
d2 blanques alfil
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició després de 5...dxe3

El contragambit Albin comença amb la seqüència de jugades:

1. d4 d5
2. c4 e5
3. dxe5 d4

El peó de d4 és més fort del que sembla.

4. e3?

Inacurada. Usual i millor és 4.Cf3.

4... Ab4+
5. Ad2 dxe3!

(Vegeu el diagrama). Ara la millor opció de les blanques és acceptar els peons doblats amb 6.fxe3.

6. Axb4??

Un error greu, caient en el parany de Lasker. En una partida en consulta de 1899 a Moscou, Blumenfeld, Boyarkow, i Falk, que portaven blanques contra Lasker, triaren 6.Da4+?, però les negres guanyaren igualment després d'aquest moviment. La partida continuà 6...Cc6 7.Axb4 Dh4 8.Ce2 Dxf2+ 9.Rd1 Ag4 10.Cc3 0-0-0+ 11.Ad6 cxd6 12.e6 fxe6 13.Rc1 Cf6 14.b4 d5 15.b5 Ce5 16.cxd5 Cxd5 17.Dc2 Cb4 18.Cd1+ Cxc2 19.Cxf2 Td2 i les blanques abandonaren.

abcdefgh
8
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
e5 blanques peó
b4 blanques alfil
c4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques rei
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
d1 blanques dama
f1 blanques alfil
g1 negres cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició després de 7...fxg1=C+!

L'Enciclopèdia d'Obertures d'escacs (volum D) dona 6.fxe3 com a moviment relativament millor. Les negres tenen un avantatge significatiu, però les blanques han evitat el pitjor i encara es poden defensar.

6... exf2+

Ara 7.Rxf2 perdria la dama a causa de 7...Dxd1, així que les blanques han de fer 7.Re2.

7. Re2 fxg1=C+!

La promoció menor és la clau de la trampa. (Si en canvi 7...fxg1=D, llavors 8.Dxd8+ Rxd8 9.Txg1 està bé per les blanques.) Ara 8.Txg1 Ag4+ enfila la dama blanca, de manera que el rei s'ha de moure novament.

8. Re1 Dh4+

Si les blanques trien 9.g3 llavors la forquilla 9...De4+ guanya la torre d'h1.

9. Rd2 Cc6

La posició blanca no té esperança. Després de 10.Ac3 Ag4 seguida de 11...0-0-0+ esclafa.

Notes i referències modifica

  1. Hooper & Whyld 1996 diu que Dubois va fer notar el parany el 1872 (p. 219). Tot i que no especifiquen on en Dubois va publicar el parany, podrien referir-se a l'obra en tres volums sobre obertures que Dubois va publicar entre 1868 i 1873 (p.116). En un altre lloc, indiquen que el contragambit no es va introduir fins al 1881 (p. 6), cosa que sembla una contradicció. No està clar si el descobriment del parany data de 1872 i podria ser en canvi de 1882, o bé si 1881 fou la data de la introducció en torneig d'una obertura ja publicada el 1872 o abans.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica